El
Pacte Nacional per la Llengua neix controvertit i coix. La coincidència, entre
forces polítiques, socials i cíviques, sobre la caracterització d’emergència,
fonamenta l’acord sobre la necessitat d’objectius ambiciosos en la política
lingüística per a la normalització plena del català. D’entre els partits l’han
signat PSC, ERC i els Comuns. El govern d’Illa/PSC no ha aconseguit que aquest
pacte fos prou ampli, car Junts, la CUP i USTEC-STEs (principal sindicat a
l’ensenyament) no li donen suport i no l’han signat. El contrast de posicions
rau en si es tracta d’un principi de normativa imprescindible, tot i ser
insuficient, poc ambiciós, amb recursos limitats i amb manca de mesures per fer
complir la llei i propi pacte, o si, per contra, és una operació de propaganda
de la Generalitat del PSC --amb el suport d’ERC i els Comuns-- i de preservació
de la unitat del Regne d’Espanya.
El document del pacte dedica
gairebé la meitat del seu contingut (58 pàgines) a l’anàlisi de la situació del
català, als acords d’objectius i intencions per àmbits sectorials, i s’estén fins
a les 132 pàgines amb el pla de mesures per l’actual 2025 i un pressupost de
258 milions d’euros.
Òmnium i la Plataforma per la
llengua han participat en l’elaboració i li donen un suport crític, amb el
propòsit declarat de fer-ne seguiment i exigir-ne l’aplicació efectiva. Les
dues entitats lamenten que no hi hagi hagut un acord nacional més complert. Assenyalen
que les mesures i el finançament no són suficients per cobrir les necessitats; alhora, alerten que aquest
primer pas ha de complir “garantir que el català és la llengua vehicular normal
del model lingüística escolar” de manera que tot l’alumnat hi pugui accedir i
l’usi. Les entitats denuncien que s’oposaran a la intromissió judicial i del Tribunal
Constitucional per imposar el 25 % del castellà a les aules. Òmnium avisa que
això suposaria un incompliment greu del pacte.
El govern ERC de Pere Aragonès, va
promoure 100 mesures per la llengua a l’anterior legislatura, sense gaire èxit.
El context de l’estancament o la
regressió en l’ús habitual del català s’ha de situar: La principal font de
discriminació prové de l’Estat, del funcionariat i sectors estatals, i del
nacionalisme espanyol, que privilegien el castellà mentre reprimeixen, neguen i
bloquegen l’ús del català. Catalunya no és lliurement sobirana, doncs se li
impedeix exercir el dret d’autodeterminació i el de decidir. La llengua
catalana pateix aquest greuge constitucional del règim monàrquic.
En segon terme, hi ha el suport insuficient
autonòmic i municipal en la defensa de la llengua minoritzada.
Un tercer factor rau en les onades
migratòries, una gran part castellanoparlants, que no coneixen ni les qüestions
nacionals ni les lingüístiques del lloc on van a treballar i viure.
Posar el focus sobretot en el
tercer element, el migratori, respon a una intencionalitat política: uns per
seguir discriminant; altres per reafirmar un identitarisme i xovinisme
excloent, racista i reaccionari. El fet és que la llengua es converteix en una
eina de confrontació política i submissió, en comptes de ser vehicle de
comunicació, cultura i coneixement. Una defensa ferma, coherent i compromesa de
la derogació de la Llei d’estrangeria i la llei mordassa, feta des de Catalunya
i en català, faria molt més per l’empatia i ús de la llengua, que les polítiques
que neguen l’ empadronament de la gent nouvinguda, les que bloquegen les
regularitzacions, o les que eviten al Congrés la derogació.
Palestina terra cremada
El govern sionista d’Israel anuncia
que resoldrà la crisis amb l’ocupació complerta de la part nord de Gaza i,
després, de tota la Franja. Netanyahu ho amaga. L’ocupació militar consumarà el
genocidi. Aquesta ocupació, que va començar el 1948 amb la Nakba, es va
estendre el 1967 (Guerra dels Sis Dies), ha partit Palestina, assassina
impunement cada dia, no dona cap treva a la repressió, amb
chekpoints i
assassinats a Cisjordània.
A tot el món la mobilització és
prou viva en solidaritat amb Palestina: una llum de futur. A tot el món les
multinacionals mantenen els seus negocis i comerç amb l’Estat i les empreses
israelianes, una mostra de la barbàrie que provoquen.
Centenari Lenin.
En el discurs de la
reunió del Grup Comunista del Congrés de tota Rússia dels metal·lúrgics (6 de març
de 1922): “Que tot combatent de l’Exercit Roig sàpiga que és aquest joc (el
diplomàtic, referint-se a la propera Conferència de Gènova) i que és la
força de les armes: aleshores veurem el que passa”... “Nosaltres no ens vam
negar a prendre el poder sols. Ho vam declarar al juny de 1917, i a l’octubre
del mateix any, en el Congrés dels Sòviets, vam prendre el poder. Nosaltres,
els bolxevics, vam obtenir la majoria en el Congrés dels Sòviets”. ... “Conservem
el poder en aliança amb la pagesia”. ... “Hem encarregat a comunistes, amb
totes les seves
Tom 44, Obres completes. Ed.
Progreso,
Moscou.
22 de maig de 2025
De la Carta de L’Aurora.
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo44.pdf
https://x.com/omnium/status/1922155849348161735/photo/1
https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/6496/el-pacte-nacional-per-la-llengua-un-bon-punt-de-partida-per-impulsar-el-catala-que-sha-de-dotar-dels-recursos-necessaris
https://amnistia.omnium.cat/
No hay comentarios:
Publicar un comentario