La renovació de la política a l’estat, junt el futur del
lideratge de l’esquerra, és assumpte coral. Una orquestra, un equip, on cada instrument
fa el seu so d’acord amb el conjunt. L’estratègia col·lectiva, l’acció tàctica
de l’equip i de cadascuna de les seves components, són una unitat indestriable.
A EUiA l’hem anomenat d’antuvi “nou espai”. El que emergeix
amb força transformadora incontestable emana del municipalisme del canvi entorn
a EnComú/BComú.
El motor i el centre de gravetat, l’eix orbital, ha canviat
profundament. L’acord electoral és un preludi i assaig del canvi en el si de
les forces polítiques espanyoles, catalanes, gallegues, valencianes, basques i
andaluses.
El 15 M de les places s’ha corporeitzat per fer política en
gros per la porta gran, des de la indignació i la crítica, cap a forjar una
perspectiva saludable “pel 99 %”.
Hi ha il·lusió, compromís i entusiasme. De l’ “anem a poc a
poc perquè anem lluny”, del “No ens representen, no”, i del “ Polítics i banquers...”,
el fonament antisistèmic està construint unes eines organitzades per determinar
les polítiques i forjar alternatives al règim polític i sistema social.
A tot l’Estat han participat 23.109 persones en el recompte
d’IU, amb un 87,9 % favorable a l’acord. Aquestes dades inclouen a Catalunya, EUiA*,
on han participat 979 persones, amb un 96,6 % favorable.
Podemos** ha inscrit 144.540 persones participants, amb un
98 % favorable. A Catalunya, de Podem han participat 14.308 persones, amb un Sí
del 98,8 %
La relació entre la participació des d’IU i de Podemos ens
mostra el canvi que s’opera. El més important és que ambdues han entès que
cadascuna per la seva banda, soles, no estan en condicions suficients. El nou
temps és la forja de quelcom conjunt, confluent. Una combinació sana no
contaminada de joventut i experiència i coneixement, innocència i estratègia
ben fonamentada, imatge de canvi de futur i organització pràctica de l’acció
social i política.
L’objectiu, el nord del camí empres, el rumb de la
navegació, és aconseguir unes polítiques adients a les necessitats populars i
treballadores. Es tracta de la representació parlamentària i del poder polític
governamental. Cal arrabassar-lo a la dreta, al PP.
El govern de l’Estat ha de passar a ser sustentat per les
forces d’esquerres estatals amb les esquerres de les autonomies i nacionals,
junt a les democràtiques, confrontades a l’Estat central i a la Constitució de
1978.
Les concepcions de resoldre l’emergència social s’han de
combinar amb les polítiques a les empreses, al conjunt de llocs treballadors i
l’estructuració sindical. L’entesa electoral entre IU i Podemos ha d’afavorir
la comprensió de que les especificitats no són només de moviments o temàtiques de
lluita, sinó que el gruix rau dins les empreses i les fàbriques.
Hem de construir l’entesa del nou espai polític amb el
sindicalisme de les classes treballadores i obreres. Les confluències i la
projecció del municipalisme del canvi maduraran si esdevenen en una simbiosis
amb la força estructurada treballadora des del sindicalisme.
 |
| En el Consejo Político Federal IU. |
Aquests canvis cabdals inclouen la defensa del dret a
decidir, sense eufemismes respecte al d’autodeterminació.
A Catalunya una força que pretengui liderar en els aspectes municipals,
estatals i autonòmics, necessita quallar bé la radicalitat democràtica amb els
diversos sentiments de pertinença nacional. El motor aquí és el del poble
mobilitzat cap una ruptura democràtica. La demanda de decidir, amb un referèndum,
consulta o eleccions, convé resoldre-la assegurant que es pugui decidir de
forma lliure, sobirana, no supeditada ni subordinada. No liderarà qui ajorni la
demanda i anhel popular.
Una consulta o un referèndum ha de situar-se en l’estratègia
de l’avenç cap a la República Catalana.
Del Butlletí electrònic d'EUiA.
* A Catalunya, EUiA, han estat 979 vots emesos, Sí: 96,6 %, ;
No: 1,6 %, 24; Abst: 0,9 %, 9.
Entre les 5.242 persones, entre militants i amics i amigues
d’EUiA, la participació ha estat el 18,7%.
IU, general a l’Estat, 23.109 persones votants. Sí: 87,9 %,
20.302; No: 10,5 %, 2433; Abst: 1,6 %, 374. Han participat més de 3.000
persones respecte a la primera votació de fa dues setmanes sobre si fer
coalició. El suport també s’ha incrementat en un 2,5 %.
** Podem a Catalunya, Sí: 98,8 %, 14.308, No: 170.
Podemos (general a l’Estat inclosa Catalunya), 144.540
persones votants, Sí: 98 %, 141.649 vots; No: 1,93 %, 2787 vots; En blanc: 0,07
%.
