El problema de Cataluña es un grave problema de España

El problema serio de Cataluña mencionado Rubalcaba resulta que a la vez es un grave problema de España.
El PP y Rajoy no quieren ni oír hablar de ello. Constitución y punto, como la Monarquía. Esto es lo que ha decidido la población española, dicen. En cambio que lo decidiera el siglo pasado, en 1978, así como que el Estado de las Autonomías se concretara en el “pacto del capó”, bajo la imposición del golpe de estado del coronel de la Guardia Civil Antonio Tejero, o que la mayoría de la población actual no se reconozca en esta Constitución, no es problema.

Un Rubalcaba en horas bajas, con un PSOE y PSC en descenso, ha relacionado "el problema" de Cataluña con un "diálogo para abrir la Constitución" y convertir España en un Estado federal para resolver las tensiones independentistas y las más centralistas. Rubalcaba encuentra, ahora que está en la oposición, que la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatut catalán "ha sido un procedimiento desafortunado". El nuevo modelo federal del líder del PSOE
sigue a pies juntillas el guión del federalismo de obligada unión de JL Cebrián, según la voluntad de toda la ciudadanía española representada por el Parlamento de las Cortes.

El federalismo de Pere Navarro (PSC), de la mano de Rubalcaba (PSOE). Con la nota grotesca que el día siguiente de la entrevista PSC con EUiA (JJ Nuet) en que trataron sobre el estado federal, Navarro pide públicamente la abdicación del Rey Juan Carlos en su hijo el actual príncipe Felipe. EL dirigente del PSC no se le ocurre pedirle a Juan Carlos que haga como su antecesor Alfonso XII, es decir, huya y abandone España, por desbrozar el camino a una República. La unidad celestial constitucionalizada del Estado por parte de las izquierdas enlaza con el fundamentalismo unitarista de la clase dominante española. Es una versión de la definición de España como "Una, grande y libre, Unidad de destino en lo Universal "de José Antonio Primo de Rivera, líder de la Falange Española. El lema pasó a formar parte de una de las esencias del Movimiento Nacional de la democracia orgánica del Estado dictatorial franquista.
Los unionistas y los federalistas de obligada unión ¿contemplan un Estado monárquico federal para garantizar que el encaje España siga bajo unos parámetros decimonónicos? ¿Cuándo habrá mayoría de edad para los pueblos? Las unidades, los tipos de las relaciones, las separaciones, ¿las puede decidir democráticamente cada pueblo y nación? La soberanía
popular ciudadana ¿debe seguir tutelada por la corona, por el soberano monarca, y por las imposiciones de las normativas de la UE?

Del Boletín electrónico de EUiA.

Europeizar la acción

De la Carta de La Aurora. Europeizar la acción. El Congreso Confederal de CC.OO. en los días 21, 22 y 23 de febrero es un acto sindical que tiene una gran repercusión política. El sindicalismo afronta un nuevo ciclo de movilizaciones frente a la crisis económica. La temperatura en las empresas sube como muestra el incremento del 80% de horas dedicadas a la huelga. Junto a las huelgas trabajadoras, parciales, se multiplican las movilizaciones sociales, democráticas y ciudadanas, que expresan una conciencia de lucha sobre derechos y servicios públicos básicos. Las mareas suben, adoptan sus distintivos, colores y reivindicaciones;  se consiguen unas primeras victorias como las de la PAH con la admisión a trámite de la ILP. Son éxitos muy parciales y limitados pero importantes para que la moral trabajadora, joven y popular, transforme una conciencia de resistencia, con destellos de rebeldía e insumisión, en movilización y organización social, ciudadana, sindical y política.  La simpatía ciudadana se amplía y se aparta de unas políticas y un gobierno corrupto e incapaz de atajar la crisis, aún menos de tener en cuenta las necesidades de la población trabajadora y modesta. La oposición del PSOE de Rubalcaba no consigue ni atisbos de credibilidad para una alternancia parlamentaria y gubernamental.

La necesidad de responder al empleo y a los derechos de los trabajadores es una tarea capital. Las movilizaciones señalan el camino a la generalización, para compaginar y agrupar agendas, para fortalecer el bloque o frente que se va configurando desde la calle.  Acumular fuerzas en cada movilización, aprender de las dificultades y de los fracasos, animarse y coger nuevas fuerzas con los éxitos para construir alternativa política.

Las tentativas de movilizaciones o programas que buscan salidas económicas en el marco estatal o nacional se abocan a compartimentar fuerzas ante el proceso de la globalización en Europa, y los planes de las finanzas y de las grandes empresas multinacionales europeas que operan en clave mundial y supraestatal. No hay salidas económicas nacionales alternativas a la crisis de contenido europeo e internacional. Es tiempo de europeizar la acción; cambiar el paradigma a la movilización europea.

La Cumbre social en Madrid y la Plataforma contra los recortes en Barcelona promueven para los días 13 y 14 de marzo de marzo una Día europea de acción frente a las medidas antisociales de la prevista reunión del Consejo europeo en Bruselas. 19 de febrero de 2013.

Atur i mobilització

De la Carta de L'Aurora. Cal: resistència, transformació,activisme i organització. Dia darrera dia tenim més persones que han perdut la seva feina, que no en troben de nova i que després d’esgotar les diverses prestacions d’atur és troben amb moltes dificultats, per no dir pràcticament cap possibilitat, per poder accedir a la RMI com a últim recurs econòmic per a les persones que no tenen cap altre ingrés. Aquesta situació es va agreujar des de l’aplicació del decret 3/2011 de la Generalitat de Catalunya.

Davant d’aquesta situació, en que per a molts és d’emergència social, fa temps s’ organitzaren plataformes d’aturats, perquè van tenir clar que calia i cal tenir espais on poder trobar-se, on compartir experiències i estratègies per poder sortir de la situació actual; on sensibilitzar de la seva situació a la societat en general i treballar colze amb colze amb altres persones que també col•laboraven en diferents entitats del territori, com les AA.VV. els sindicats, partits polítics, coordinadores...

Fruït d’aquesta feina és la 1a Marxa contra l’atur a Catalunya l’any 2011 i la posterior creació del grup promotor de la I.L.P. per l’aprovació i posterior desenvolupament de la Renda Garantida de Ciutadania, presentada al Parlament de Catalunya el passat 24 de gener, per garantir uns ingressos a totes les persones que no en tenen altres, tal i com preveu l’actual Estatut d’Autonomia en el seu art. 24.3. Estem pendents de poder començar a recollir-ne les signatures.

El proper 28 de febrer es realitzarà a la 2a Marxa contra l´atur a Catalunya. Junt amb altres sindicats, partits i entitats socials, EUiA va participar en la 1ª Marxa i també estarà en la 2ª; forma part del grup promotor de la ILP per la RGC, De la importància que pot tenir la marxa, ho corrobora que CC OO en el seu l’últim congrés va aprovar una resolució, per pràctica unanimitat, denunciant la manca d’ocupació com el principal problema social del nostre país i de la nostra societat; i es va comprometre a: avançar en l’organització de les persones a l’atur al si del sindicat; establir aliances amb entitats i associacions de persones que estan en aquesta situació; i a construir de forma immediata una Xarxa de Solidaritat. Per això fa uns dies que s’ha constituït la comissió per començar a treballar en la creació d’aquesta xarxa. Altres iniciatives sorgeixen a nivell local.

Estem en uns moments en que cal treballar en xarxa més que mai, perquè és sumant que podrem avançar i ens cal: resistència, transformació, activisme i organització.

Marxa contra l’atur. El proper 28 de febrer es realitzarà a la 2a Marxa contra l´atur a Catalunya. la qual sortirà de St. Vicenç dels Horts i acabarà al Parlament de Catalunya. La finalitat de la mateixa és alçar la veu en defensa del dret a un treball estable, per una Renda Garantida Ciutadana que asseguri els mínims d’una vida digna, per la justícia i la igualtat. La Marxa, durant el seu recorregut anirà fent parades. Aquest serà l’itinerari: Sortida 9h. Pç. de la Vila de St. Vicenç dels Horts; 11h. Consell Comarcal de St. Feliu; 13h. a 14h. Pç. de Catalunya de Cornellà; 16h. l’Hospitalet, Can Batlló; 16:30h. Pç. de Sants; 18:30h. Pla de Palau, i finalitzarem al Parlament de Catalunya on es farà entrega de la carta elaborada amb les reivindicacions. Tothom te un lloc en la Marxa!

Un sistema fallit, injust, obsolet

La Gala dels Goya 2013 ha tornat a ser un símptoma de la consciència que va impregnant a la població a Espanya igual que a Catalunya.

És una nova premonició de canvis? Als Goya de 2003 s'escenificà el decantament del PSOE a donar suport i incorporar-se al moviment per aturar la guerra a l' Iraq. Fins aleshores, IU, a través del diputat Gaspar Llamazares, era l'ariet fustigador del militarisme del govern PP d'Aznar.

Meravellosa Maribel Verdú: "M'agradaria dedicar aquest Goya a tota la aquesta gent en aquest país que ha perdut les seves cases, les seves il·lusions, les seves esperances, el seu futur, i inclús les seves vides, per culpa d'un sistema fallit, injust, obsolet que permet robar als pobres per donar-ho als rics". Punyent Candela Peña en defensa de la Salut, l'Ensenyament públic, i la llegua catalana. Encisador Javier Bardem sobre els sobres i drets del poble sahrauí. La corrupció plana sobre el president del govern i la Casa Reial, la imatge va ser amb les tisorades als sobres dels premis, i amb l'enginy humorístic d'una encertada Eva Hache.

Les mobilitzacions del cap de setmana ha estat aclaparadora. Cases, desnonaments, hipoteques, Dació en pagament, Salut pública. Dissabte i diumenge. Unitat unitària complerta en la lluita al carrer.

Els segments de consciència ciutadana mobilitzada, junt amb l'increment d'hores de vaga a les empreses, la nova jornada sindicalista europea, amb la profusió de convocatòries, mostren que la ciutadania reivindicadora, la població colpejada, no disposen de representació política adient.

Cal un procés de confluència i construcció d'alternativa política unitària d'esquerres. Un procés que permeti aflorar i representar tot el potencial polític que pot transformar la rebel·lia i la insubmissió en propostes, polítiques i organització, per un enfocament de la crisis que en comptes de passar per les retallades i l'empobriment (el "robar als pobres"), passi a l'òptica de les necessitats, drets i serveis populars.

Hem establert fer camí a un Nou espai, que englobi i ampliï a fons a uns partits, unes metodologies i representativitats, que son insuficients per les necessitats polítiques d'un nou cicle de mobilitzacions. Al nostre país hem d'incorporar al fet social, la realització de la Consulta per decidir sobre Catalunya, amb l'horitzó d'un procés constituent. Un estat, una República catalana, lliure i social està en joc.

Pràctiques d'èxit en el fet social

Ens convé molt analitzar i estudiar els èxits que s'aconsegueixen, per limitats i parcials que siguin. També ens cal profunditzar en els retrocessos i els fracassos, o en la manca de capacitat política de les diferents esquerres per representar i executar en el pla del poder polític el que enguany necessita el nou cicle de mobilitzacions que s'està encetant. Els èxits en la mobilització i la lluita persistent són una cabdal de futur, com el trenc de l'alba que precedeix a l'aurora matinera i a la llum, calor i vida del sol ixent. A la Carta de L'Aurora es fa esment d'aqueta perspectiva.

La lluita paga! PIAGGIO l’empresa de motos Derbi ha anunciat la presentació d’un ERO per a tota la plantilla, que suposa el tancament definitiu de la fàbrica de Martorelles: 150 persones a l’atur. També General Elèctric ha comunicat la intenció de tancar la planta de Sant Vicenç de Castellet on treballen 135 persones.  Fa un any la plantilla de Derbi va lluitar i aconseguí el manteniment de la fàbrica...

 Hi ha un degoteig d’empreses que continuen tancant, de plantilles que les van estrenyent ... i alhora hi ha una resposta social, molts de cops micro, és un no parar. Agendes farcides de mobilitzacions, no cedir, la defensa del lloc de treball, la no pèrdua de drets col·lectius..., en aquest marc generalitzat d’atac als drets assolits fins ara.

Però també hi ha espurnes, exemples de lluites que estan donant resultats. La tenacitat en la lluita per la readmissió d’Andreu de Cabo, represaliat per TMB, n’és un exemple. Desprès de dos citacions i del jutge, comminant a l’empresa a arribar a un acord, aquest dijous, amb concentracions de treballadors/es de TMB i activistes solidaris, aquest va cloure dient que dilluns dictaria sentència. És esperançador.

També en la lluita per la readmissió de Marcos, la coherència sindical i del company acomiadat està fent que tothom s’hagi de posicionar. Una representació de “Marcos, readmissió!” va entrevistar-se en el Parlament de Catalunya amb representants de ICV-EUiA, CUP, ERC i PSC, que prengueren el compromís de fer tot el que poguessin per la seva readmissió, també a nivell institucional. Aquesta setmana alts directius de la multinacional s’han desplaçat fins a Barcelona per reunir-se amb els parlamentaris que donen suport a Marcos. Sembla que no es va arribar a gran cosa, ara sí, van demanar-los ajuda per a millorar la imatge de Movistar a Catalunya. Genial! Potser la readmissió de Marcos, els ajudaria? És senyal de que es va per bon camí.

Però la victòria de la setmana ha vingut de la ma de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Que amb el gota a gota de rebuig als desnonaments, en defensa del dret a l’habitatge, s’ha anat fent gran i gran aquest moviment. Dimarts va ser un esclat! Titular de diaris, xarxes i el carrer anaven plens: la lluita de la PAH i la pressió social amb la recollida de més de 1.400.000 signatures x la ILP, entrava al Congrés obligant al PP a votar a favor, de donar-li llum verda. Ha estat el primer pas! Ara cal continuar. Fins aconseguir fer dels objectius de la ILP, llei!  La lluita continua! i ens demostra que la lluita paga! Si lluites pots guanyar! Si no lluites estàs perdut! 15 de febrer de 2013.

MWC.v. El congrés mundial de telefonia es reunirà a Barcelona entre els dies 25 i 28 de febrer. La plantilla de Telefònica ha preparat mobilitzacions en favor de “Marcos readmissió”. Algunes de les importants son: una vaga de fam de treballadors/treballadores de l’empresa amb inici el 23 de febrer, amb flashmob  a les portes del mateix. No es trobaran sols. Des de espais com  Colpegemjuntes o denúncia del ús del coltan en telefonia també han informat que tenen intenció de fer arribar les seves reivindicacions fins a la porta del mediàtic congrés.