31/10/18

Monòlegs successius per neutralitzar, aïllar i desprestigiar “Sobiranistes”

Dilluns 21-O es presentava el Manifest “Som Comuns. Som Sobiranistes” al Centre Cívic Golferichs de Barcelona


El mateix moment la coordinació de CatComú emetia un comunitat de tarannà defensiu que desautoritzava a “Sobiranistes” com expressió legítima de la pluralitat Comú, amb l’argument de que sobiranista ho era el conjunt de CatComú, s’hi al·legava que ja hi havia Federalistes i Desbordem.

Per cert caracteritzaven a Desbordem només en funció de la República catalana, com si aquesta opció no fos també la del conjunt CatComú. 

El dimecres surt un article a la premsa signat per Joan Mena, nou portaveu de CatComú, junt altres membres d’EUiA, insistint en la desautorització del manifest de Sobiranistes. Mena hi afegeix un atac directa al coordinador general d’EUiA i diputat de CatComú, Joan Josep Nuet.

L’article de Mena i altres és una tergiversació grollera de l’estratègia d’EUiA, val a dir dels acords polítics troncals i concrets de la seva VII Assemblea Nacional.

Una qüestió que destaca de les dues respostes és que no entren en el fons de les qüestions polítiques plantejades: sobre el sentit, desenvolupament i aplicació de l’Ideari CatComú per una banda, o per una altra, sobre la metodologia dels mecanismes de la construcció dels consens, els acords polítics, les noves formes en el diàleg, les concepcions de cures, honestedat, transparència i respecte a les diferències de la pluralitat.

Sembla una successió de monòlegs que es defensen i ataquen amb un caire agressiu i fins i tot excloent.
Veiem certs elements definitoris de “Som Comuns. Som Sobiranistes”:

El context en què neix Catalunya en Comú està marcat pel debat nacional... (l’evolució política) ha contribuït a un cert replegament per part d’alguns sectors de Catalunya en Comú i ens han allunyat dels nostres objectius fundacionals.... que l’1 d’octubre i el 3 d’octubre van marcar un abans i un després en la nostra història política... Necessitem un projecte sobiranista amb voluntat de teixir aliances republicanes a casa nostra i arreu... És hora de recuperar els valors originals.

Es parteix de la convicció de que el moll de l’os de l'ideari de CatComú és social, municipalista, feminista, lliure, sobirà i republicà. 

La incomprensió i la tergiversació de l’article de Mena procedeix d’amagar i excloure com element fonamental de l’estratègia la perspectiva de la república catalana, lliurement federada segons la política d’EUiA, o fraterna amb l’estat o república o pobles. Precisament quan és aquesta república, impulsada i situada com perspectiva a Catalunya i a l’Estat per part d’un moviment popular massiu i inaudit d’ençà fa una dècada, la que dóna sentit a les possibilitats estatals  rupturistes amb el règim de 1978 constitucional monàrquic.

Tot en funció del que cada poble decideixi, per tant el català sobre la seva estructuració emancipadora nacional, incloses les relacions , més o menys estretes amb els altres pobles i estats.

Mena ens tramet via premsa que:  

El model d’un Estat federal plurinacional que es fonamenta en la fraternitat entre els pobles i que defensa el dret a l’autodeterminació continua sent l’aposta estratègica tant d’EUiA com de la nostra organització germana i referent en la resta de l’Estat, Izquierda Unida.

Com pot pensar Mena en un Estat federal plurinacional sense la força del dret a decidir i de la república catalana expressada l’1 d’octubre i el 3-O? Som pre processos constituents republicans, a Catalunya i a l’estat, o ens sedueixen els cants de sirena de les reformes constitucionals de Pedro Sánchez? Com es pot fer front a l’ofensiva regressiva reaccionaria del quartet Casado-Rivera-Vox-Aznar?

Segueix l’article: 

També venim d’una altra tradició d’honestedat política: no compartim vestir de discrepàncies polítiques i ideològiques el que són purs interessos personals.... És, per tant, una irresponsabilitat que no compartim posar en risc una eina de transformació tan potent com s’ha demostrat que és Catalunya en Comú... Que ningú utilitzi el nom d’EUiA per legitimar pretensions que no formen part de la política d’EUiA.

Reduir les discrepàncies polítiques i ideològiques a interessos personals, sí que és deshonest i mesquí. Se substitueix el debat i diàleg política franc, honest i transparent per acusacions difamatòries, sense cap prova a l’abast de qui ho llegeixi. Desprestigiar la pluralitat per manipular el sentiments polítics.
Qui no està orgullós/a i disposada a donar-ho tot perquè l’experiència de BComú sigui sostinguda i s’estengui a tot el país?

Estic ben d’acord amb l’últim paràgraf esmentat de l’article, amb una variant. Que ningú utilitzi el nom d’EUiA per legitimar estratègies i perspectives que no foment part de la política d’EUiA.
Passem dels monòlegs i acusacions al diàleg, la clarificació política i consens.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.



27/10/18

Sobiranistes enforteix el món Comú

Presentació del manifest, Golferichs.
La reflexió sobre la votació i decisió sobirana de l’1 d’octubre recorre totes les classes, estaments, entitats i partits de la població. La república catalana ha esdevingut una alternativa política a l’horitzó català i estatal. Però al no consumar-se, hi ha una intensa recerca de l’estratègia a fer per superar el bloqueig i repressió que imposa el regne de 1978.

El manifest “Som Comuns. Som Sobiranistes” s’emmarca en aquest context d’ebullició i reorganització de les referències i lideratges polítics. La plataforma Sobiranistes neix dins el món comú, des de CatComú, amb el convenciment de la necessitat d’enfortir un projecte col·lectiu basat en l’ideari constitutiu de juny de 2017.

Les perspectives polítiques estan determinades per factors com l’orientació fonamental que representen els Pressupostos estatals, de la Generalitat i també de la ciutat de Barcelona; un altre és el Judici als i les preses polítiques, l’exili i les centenars d’imputacions, que agreugen la crisi política; al que se li afegeix un remor de canvis municipalistes a les properes eleccions de maig.

El pati de Golferichs.
El govern estatal en minoria necessita absolutament el suport de Unidos Podemos i el dels partits nacionalistes i independentistes. Les demandes socials, democràtiques i de sobirania per poder decidir lliurement, es tenyeixen de visió republicana i d’una pugna aferrissada pel lideratge polític d’hegemonia d’esquerres o de dretes.

El govern de la Generalitat segueix empantanat entre les imposicions i prohibicions estatals i la pressió republicana popular nacional, però també per les polítiques neoliberals pro Brussel·les UE, tradicionals de les classes dominants catalanes, vehiculitzades per CiU, CDC i ara el PDECat, de forma directa o a través de JxCat.

La clarificació i aliances polítiques estan en fase caòtica. Es voreja les alternatives de nova estratègia conjunta, compartida, que generi una coordinació general del moviment republicà, tipus front ampli, mentre es tempteja la capacitat pel tomb al lideratge de les esquerres.

En aquesta evolució la crisi del món Comú, exterioritzada amb la dimissió de Xavi Domènech, es profundament política; afecta a l’estratègia, les aliances i la concepció d’una política catalana a Catalunya immersa en el moviment ciutadà d’emancipació nacional i republicà.

Precisament el que aporta CatComú, si més no l’ideari constitutiu, és un enfocament popular de la qüestió catalana, social i sobiranista que superi el fet que la bandera democràtica nacional és alçada per la dreta catalanista.

CatComú ha d’optar en ser un ferment que fomenti un gran acord o pacte compartit entre l’independentisme republicà i el sobiranisme de ruptura republicanista, on les esquerres són majoritàries i tenen la responsabilitat de liderar. Aqueta majoria cal que es noti en coherència democràtica, polítiques econòmiques, mesures de drets universals i serveis socials, mediambientals i feministes.

El manifest de Sobiranistes analitza que “hem d’entendre que l’1 d’octubre i el 3 d’octubre van marcar un abans i un després en la nostra història política i van ser l’expressió d’una clara i àmplia oposició, no només a la repressió viscuda, sinó al règim del 78 en el seu conjunt”. I esbossa “Necessitem un projecte sobiranista amb voluntat de teixir aliances republicanes a casa nostra i arreu...”.

Les persones de L’Aurora ens hem compromès i impulsem el desenvolupament de l’espai o plataforma Sobiranistes entorn l’ideari CatComú.

En concret els eixos polítics els situem amb els conceptes de sobirania i dret d’autodeterminació, procés constituent republicà rupturista amb el règim monàrquic 1978, d’esquerres, social, municipalista i feminista, orientats a cercar aliances republicanes que ho possibilitin.

Considerem que aquest espai esdevingui un aixopluc flexible, obert, honest, des de les bones pràctiques de transparència, diàleg respectuós de les diferents expressions, disposat a compartir idees i acció des d’una pràctica d’àgora quinzemaigista. 25 d’octubre de 2018

De la Carta de L’Aurora.

20/10/18

Ideari comú: social, municipalista, feminista, lliure. Sobirà i republicà.

El moll de l’os de l'ideari de CatComú és social, municipalista, feminista, lliure, sobirà i republicà. 

La concepció del dret a decidir-ho tot es complementa amb les idees força del 15M d’una democràcia real, ja!, participativa, construïda des de baix del carrer i la societat.
La perspectiva d’obrir un procés constituent ciutadà i popular resulta incompatible amb el règim constitucional de 1978 del regne. D’aquí es dedueix la necessitat vital d’una ruptura política amb el principal factor i subjecte que nega la lliure decisió de la ciutadania i dels pobles.
Els elements de llibertats democràtiques i decisió popular, van de la mà de les concepcions socials de drets i serveis universals. Són uns factors que comporten una clau i fórmula republicana.
Les antípodes a la lliure decisió sobirana d’alternativa republicana és present a l’ideari i l’acció que promou la FAES i Aznar. La FAES aixopluga i fa de think tank, o laboratori d'idees del PP, Ciutadans, Vox i del poder fàctic de les principals institucions de l’Estat.
Contrarestar l’essència conservadora i reaccionaria estatal del regne implica fer camí d'avenç amb la força mobilitzada de les classes popular. Fora del moviment i consciència mobilitzada les probabilitats juguen a favor de que els aires i voluntats de canvi siguin neutralitzades i absorbides per l’entramat institucional, pensat i servil a les necessitats i interessos d’una minoria poderosa de la ciutadania.
L’ideari constitutiu de CatComú de juny de 2017 va ser construït com un antídot als poders econòmics i polítics adaptats i transmissors d’un règim polític que “li diuen democràcia i no ho és”.
La fórmula magistral de Xavi Domènech, quan sentència “aquesta terra del 15M i de l’1O, en aquest país de l’olivera en el que vivim”, expressa un concentrat de l’ideari del món Comú, com un conglomerat de sentiments a flor de pell.
De fet CatComú va assumir el repte d’aplegar posicions polítiques i sentiments fins i tot contraposats, un objectiu fonamentat amb l’eix democràtic de sobirania complerta, lliure i republicana. L’estratègia incloïa esbossar les aliances socials, sindicals, municipalistes, mediambientals, feministes i del dret a decidir per aconseguir un tomb vers l’hegemonia d’esquerres en el moviment de les classes populars catalanes, fratern amb les esquerres, pobles i gèrmens republicans de l’Estat espanyol.
Aquests “somnis dibuixats a l’aire i promeses a les orelles”, no s’han realitzat malgrat es considerés que estaven a tocar a mà.
El sentiment que recorre el món Comú, va en el sentit de si ens encaminem a madurar les perspectives inicials o canviem de somnis i promeses.
Les temptatives de contraposar i separar la “terra del 15M i de l’1O” comporten amagar i esvair els valors fundacionals de CatComú. Aleshores l’espai polític es redueix i la il·lusió innovadora s’esvaeix. Un primer pas per ressituar l’espai Comú és enfortir l’ideari i el desenvolupament de CatComú.
És senzill copsar que l’espai Comú, les idees de sobirania i la perspectiva constituent republicana són una trilogia coherent i captivadora.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

6/10/18

Setge a la Generalitat i a la sobirania

Ciutadella. Aniversari 1-O.

El lideratge institucional del moviment independentista per part de la dreta catalanista s’esmicola a bocins. La crisi s’estén de CiU a CDC, del PDECat a JxSí, ara JxCat i l’anunciada Crida Nacional per la República.
La situació de que la dreta es mantingui a la presidència del govern i freni el desenvolupament de polítiques socials i municipalistes no preludia cap futur captivador.
Les necessitats socials clamen al cel sobre l’economia, les empreses, pobles i ciutats. La majoria independentista és d’esquerres. I la majoria sobiranista del 80 % del dret a decidir incrementa aquesta majoria de les esquerres. El lideratge hauria de passar per tant a les esquerres.
El setge estatal que limita i sotmet la sobirania del Parlament i govern de la Generalitat provoca un bloqueig quotidià. La pressió i opressió estatal provoca una crisi constant.
L’escenari inclou una població mobilitzada que considera que el referèndum de fa un any i la vaga general ciutadana no va ser endebades. L’exigència popular és de llibertats, llibertat presos/es polítiques, exili i imputades, sobirania per la lliure decisió i construcció republicana.
La nova suspensió del Parlament reflecteix aquest setge polític. El govern resulta hostatge de les decisions estatals, però també de les agressions violentes i sagnants des dels Mossos. Resulta alliçonadora la constatació que totes les agressions han estat contra activistes independentistes i antifeixistes, mentre cap s’ha dirigit contra les provocacions estatals i unionistes.
La FAES d’Aznar, les institucions de l’Estat, la portaveu del govern espanyol, el PP, Ciutadans i també algunes veus des de les esquerres, tiren benzina el foc. Aviven les flames amb el relat de que es tracta d’un conflicte entre la ciutadania de Catalunya.
Se li afegeixen posicions temorenques, derrotistes i les que somien amb un miratge d’equidistància cívica que, davant el lideratge camaleònic de la dreta, confonen com a dretà i identitari, etnicista o xovinista, el moviment i anhel popular d’emancipació, mentre fan comptabilitats de quina massa popular es mobilitza col·lectivament i quina es queda casa individualment, com si fossin factors equiparables.
El que està vivint el Parlament i el govern és que la pressió unitària popular demanda una estratègia conjunta i un lideratge ferm, afí a les necessitats de la majoria ciutadana.
Val a dir, som en una situació de reflexió i valoració que pot desembocar en el caos, la divisió i frustració, però també en forjar unes aliances cíviques i polítiques de les esquerres que impulsin un front ampli sobiranista constituent republicà del conjunt del sobiranisme i l’independentisme.
El magnífic 1er d’octubre, la unitat, mobilització, votació  i decisió realitzada, va acompanyat de la força expressada en la vaga cívica del 3-O. És un actiu que forma part de l’imaginari popular.
Aquesta gesta, que impregna totes les alternatives, inclou l’experiència truncada al no efectuar la proclamació i procés d’instauració republicana.
La mancança política de l’execució de la decisió popular, suspesa primer (10-O 2017) i fallida el 27-O malgrat a ser votada, és la que fa necessari cercar noves vies, noves aliances, noves fraternitats arreu de l’Estat. Les propostes de nou referèndum tenen a veure amb la necessitat política de fets que siguin efectius i palpables.
Generar les condicions polítiques i anímiques sobiranistes republicanes és el que pot desfer el setge a la lliure decisió catalana. 
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

5/10/18

Un poble que decideix ser lliure

Escola Mestre Gibert. St Andreu, BCN.
Som en un aniversari 1 d’octubre i 3-O on la nostàlgia de la votació i el dol de la repressió alimenten la reflexió crítica dels esdeveniments. La voluntat emancipadora i la força mobilitzada es fa conscient de les dificultats, mentre empeny per un avenç unitari. Es fa notori la necessitat d’una estratègia conjunta sobiranista i un lideratge republicà que correspongui a la majoria social d’esquerres.
El referèndum del 1er d’octubre va créixer amb l’aturada de país del 3-O. La defensa del dret al vot i el rebuig a la repressió desfermada per l’Estat, van generar la vaga general més immensa de la història de Catalunya.
La mobilització sobiranista unitària és la via democràtica republicana de l'entesa sindical, municipalista i feminista. La unitat es consolida fent camí social, aliances d'esquerres.
El 20-S va ser l'espurna d'una indignació col·lectiva. L'1 d’octubre l'exercici d'autoorganització popular més gran en democràcia, d'abast sense precedents. El 3-O ho va amplificar desbordant institucions, entitats i partits.
El llegat d'aquells dies durarà anys. És un compromís de futur lliure i republicà.
Els actes festius d’aquest any a les escoles, la mobilització estudiantil, la massa ciutadana ha tornat a fer seus els carrers de cada poble, de la grans ciutats, inclòs Barcelona.
És el retruc d’una generació 1oct que ha pres consciència de la seva força i de l’anhel per una República Catalana. No serà endebades. La voluntat de lluita no accepta la submissió a l’Estat ni la repressió. El clam de Llibertat presos/es polítiques ha ressonat ferm i decidit a aconseguir-ho.
El govern s’ha mostrat impotent davant la pinça d’una doble provocació. La de l’Estat, amb les condecoracions a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil; per altra banda, les agressions violentes i sagnants dels Mossos contra els manifestants independentistes i antifeixistes que rebutjaven la mobilització estatalista unionista.
El clamor de dimissió del conseller d’Interior Buch, s’ha acompanyat el de dimissió del govern. S’obre pas una sensació de que el govern i el parlament són hostatges entre el bloqueig, prohibicions i repressió estatal i la voluntat popular republicana. S’opera una escletxa de clarificació en el sentit de les responsabilitats del lideratge polític institucional, mantingut per la dreta catalanista.
La legitimitat institucional l’atorga la decisió lliure ciutadana. La ministra del govern estatal, Celaá, inverteix els termes, quan pretén que la llei i la legalitat siguin la font de legitimitat contra el vot popular.
L’alternativa que proposen PP i Ciutadans és antidemocràtica de tarannà dictatorial. Exigeixen agressió, prohibicions i presons, un 155 reforçat. L’alternativa enunciada pel PSOE de nou Estatut català i reforma Constitucional no te recorregut, doncs el règim de 1978 està caduc i corrupte. L’alternativa d’avenç democràtic va de llibertats i república, des de la lliure decisió ciutadana de cada poble.
Quim Torra ha fet al Parlament un envit al govern estatal perquè accepti, abans de novembre, un referèndum acordat a Catalunya; ha afegit que en cas de negativa retirarien el suport a Pedro Sánchez; aquesta situació foragitaria el PSOE del govern i encaminaria a noves eleccions.
El referèndum és necessari per compartir i aplegar les forces del conjunt ciutadà sobiranista, precisament per aconseguir que la seva decisió sigui efectiva. Generar les condicions polítiques per un nou referèndum significa aliances a Catalunya i fraternitat amb les forces estatals favorables a que Catalunya decideixi.
El president de la Generalitat pretén resoldre la reflexió col·lectiva en curs i la necessitat de front ampli sobiranista republicà amb una fuita endavant sense la deguda preparació política.
El moviment cerca les aliances i forces socials necessàries per a prosseguir amb la execució de l’emancipació i llibertats catalanes amb un procés constituent republicà. 4 d’octubre de 2018
De la Carta de L’Aurora.