Som orgulloses de ser dones i estem canviant el món

Actuem contra els feminicidis.

Benvinguda de Montserrat Vilà Planas al XII Fòrum Contra les violències de gènere.

Som aquí perquè volem un món per les dones. Un món en que les dones ens estimem... estimem i ens estimin.

Som orgulloses de ser dones. Sempre he estat satisfeta de ser una dona, d’aprendre i fer el camí com a dona. Som font de vida i volem igualtat entre totes les persones. Amb els homes també.

De petita ja m’agradava jugar a tot, fossin jocs de nenes o esports de nens. De joveneta no vaig suportar mai els “piropos”. Quan estudiava em mesurava d’igual a igual amb els nois, i haig de dir-vos que no els hi agradava. No vaig poder ser aviadora, doncs a l’època no ho podien ser les noies a no ser que tinguessin una fortuna i ho fessin com esport privat. En canvi avui tinc una neboda aviadora. Tota una satisfacció.

Estem canviant el món. N’estic ben convençuda. Les noies joves ens agafen el testimoni amb passió. Hi ha molt bones idees, compromís i ganes de lluita. Noies, segur que amb vosaltres, les vostres filles i amigues, guanyarem aquesta preuada igualtat i llibertat. Un món igualitari amb una creativitat i força desconeguda fins ara. Nosaltres les dones, la meitat de la humanitat, som vitals i decisives.

Aquest dotzè Fòrum va de feminicidis.

És un fenomen global, mundial, no se’n escapa cap país del món. Perquè el poder prové dels homes en tots els àmbits públics i privats. Ens han fet creure que això ha canviat. Però només és un miratge. Continuen recordant-nos que ells dominen amb els assassinats de dones a nivell mundial, europeu i local.

Des de Llatinoamèrica, s’ha anat fem fort el terme “feminicidi”. És una manera d’anomenar els assassinats pel fet de ser dona i anar a les seves causes, la violència estructural i la impunitat que comporten aquests assassinats. Fem públic i notori la complicitat dels Estats que no prenen mesures o que faciliten d’alguna manera la normalització de les violències masclistes i la impunitat als agressors.

El que més es veu de l’iceberg de la desigualtat i de la violència de gènere són les dones violades i assassinades.

Però, No és normal que t’agredeixin a la nit quan surts de festa. No és normal que et posin la ma a sobre, siguin coneguts o desconeguts. No és normal que t’obliguin a mantenir relacions sexuals si tu no vols, ni que sigui el ligue, la teva parella o el teu marit. No és normal que assetgin a nenes, sigui a l’escola, la família o altres indrets. No és normal que et violin i et destrossin la vida perquè t’atreveixes a anar sola pels carrers de la ciutat. No és normal que hàgim de tenir por per ser dones...

El No es NO s’obre camí. En els últims mesos hi ha un crit unànime per unes Festes lliures d’agressions masclistes.

Els moviments de dones ens revoltem contra aquesta “normalitat”, per això sortim al carrer per reivindicar la llibertat de viure sense violències masclistes. Hem d’acabar amb les desigualtats de gènere, les fòbies contra les identitats, els estereotips, el sexisme quotidià, les agressions i el maltractament.

Volem acabar amb el turment de les més de 87 dones assassinades el 2016, amb més de 2 milions de dones que pateixen violència masclista a l’estat espanyol.

Vam cridar el 5N a Tarragona amb companyes de tot Catalunya i el País Valencià; tornarem a cridar el dia 25 de novembre a la manifestació de Barcelona.

Exigim que s’apliquin les polítiques públiques i protocols de gènere als jutjats, a serveis socials, a la salut, a l’educació, a les empreses i universitats.

No volem més retallades! Per una banda es diu que és prioritària l’eradicació de la violència vers les dones però per l’altra es retallen drets com ara des de Justícia de la Generalitat reorganitzant els jutjats de violència a la baixa. Necessitem més Jutjats, amb Jutges i Jutgesses amb visió de gènere, amb sales i especialistes que acompanyin a les dones; en cap cas suprimir Jutjats.

Encetem la XII edició del Fòrum contra les violències de gènere. Benvingudes! Sí, Molt benvingudes!

Enguany el lema del Fòrum és Actuem contra els feminicidis!

Els feminicidis i les violacions son la punta de l’Iceberg que ve de totes les violències masclistes. Una agressió que sura per arreu, subtil o brutal, amagada o explícita; comença amb trivialitzar, aïllar i normalitzar la violència vers les dones, com a objectes a mans dels homes, com a persones de segona divisió dins la societat patriarcal.

Reflexionarem com arribem a aquest punt. Debatrem de manera col·lectiva sobre com la violència de gènere és i ha de ser representada als mitjans. Tractarem sobre masculinitats, identitat de gènere, empoderament de les dones, el món laboral, el món associatiu i l'autodefensa feminista. Ho farem per mitjà de diferents metodologies, com taules rodones, xerrades, tallers i teatres participatius.

Dones de tot el món unim-nos per finalitzar el patriarcat. Unim-nos per acabar amb la violència masclista, fruit d’aquest poder patriarcal que encara avui al segle XXI socialitza a les noves generacions amb els rols de fa segles: El domini dels homes sobre les dones.

Sí què es pot fer. Fem-ho!

Podem i devem canviar la manera de socialitzar a les noves generacions. Cal que es detecti i es previnguin les relacions abusives des de 0 anys. S’ha d’educar en la igualtat i el respecte.

Encetem el Fòrum Jove de la mà de la Xarxa Activa de Joventut per la Igualtat, amb una gimcana i diversos tallers participatius per les més de 500 noies i nois apuntades.

Anem a enfortir-nos i crear estratègies conjuntes.

Benvingudes al dotzè Fòrum contra les violències de gènere.

El Fòrum és tot vostre. Digues la teva!

Prou Agressions contra les dones!!!

Montserrat Vilà Planas es la presidenta de la Plataforma unitària contra les violències de gènere de Catalunya.

Trump, Oprobi de la globalització

Trump president de l’imperi aclapara. Un oprobi globalitzador.

Xavi Garcia, La cova dels gegants.

Els poders de les finances i la indústria canvien el pas per enfocar la crisi de la globalització des d’un altre prisma polític. La polarització i la confrontació s’acreix; inestabilitat econòmica i política. Núvols negres de tempesta a l’horitzó. Es prepara un estrall contra els pobles del món i també el nord-americà.

Rajoy se’n congratula. Es deu fer la il·lusió, estúpida, que els tambors de guerra proteccionistes de Trump beneficiaran a Europa i al Regne d’Espanya. El Dolar s’encamina a domesticar i extreure suc de l’Euro, el Ien japonès, la Lliura esterlina i el Iuan xinès.

Un intent a cegues per protegir-se del Saturn econòmic d’una globalització que engoleix el que te davant, sense consideracions.

Un reaccionari, xenòfob, racista, misogin i bel·licista dirigint USA és símbol de carta blanca a la brutalitat globalitzadora d’unes multinacionals que no veuen llum al sosteniment dels seus negocis.

La destrucció productiva i financera que comporta un nou salt a la concentració del poder econòmic necessita d’una submissió superior de les poblacions treballadores, així com l’esmicolament d’unes esquerres polítiques i socials malgrat pel moment siguin incapaces de forjar alternativa política unitària.

A prop del centenari de la revolució russa social (1917), el món roda cap un nou episodi d’una gran crisi. Els poders econòmics i polítics dominants no la poden dominar ni resoldre. Però la majoria treballadora i els pobles encara no estan preparats per la necessària alternativa de canvi social revolucionari.

El derrotisme i pessimisme s’afilarà les dents. Poc hi ha a fer! Aguantem cops i barbàrie! Res pitjor que això, malgrat hi haurà brutalitat i misèria colpidora. Una ullada a Palestina, a Síria, al proteccionisme i reacció arreu d’Europa, el Brexit, és alliçonadora.

Per resistir es necessita lluita amb una visió de futur proper. La convicció social i revolucionària es fonamenta amb la capacitat històrica de les classes socials sotmeses però emergents que s’han obert camí.

Ho veiem tant a la França revolucionària (1789) de la propietat privada contra el servatge, com a la Rússia soviètica del factor social de la terra i la indústria nacionalitzada enfront de la propietat privada d’una economia capitalista que s’enfonsava cap a la gran depressió.

La ciència explora ineluctable coneixement inaudit. La tècnica progressa posant a l’abast de tothom, democratitza es diu, els mitjans de viure, de treball i de complementar-se amb la natura. L’organització trenca motllos mentre fomenta la participació, els lideratges i l’actuació dialògica. L’ètica es posa en valor per les relacions entre les homes i les dones que superin l’explotació i la dominació.

Hi ha guspires clares de canvi en la consciència política. Emergeixen des de la base social ciutadana. El moviment municipalista adquireix un valor de capdavanter en la renovació democràtica, l’acció social i la política.

El factor EnComú, ètic i polític, és la força de moviment d’innovació que es genera enfront de l’oprobi de la globalització.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

L’Iceberg: Violades i assassinades

El món normal haurà de ser on les dones facin, estimin i visquin amb igualtat. 

No és normal que t’agredeixin a la nit quan surts de festa, no és normal que t’obliguin a mantenir relacions sexuals si tu no vols, no és normal que et violin i et destrossin la vida perquè t’atreveixes a anar sola pels carrers de la ciutat. El NO és NO s’obra camí i en els últims meso hi ha un clam unànime per unes festes lliures d’ agressions masclistes. 

Anem fent camí, orgulloses de ser dones, malgrat sovint encara veiem als mitjans com es justifica a l’agressor. “Havia superat amb èxit el tractament de rehabilitació”, quan acabes de llegir tot el que diuen sobre Tomas Pardo, l’últim violador que ha violat i quasi assassinat a una dona, gairebé et fa pena que hagi reincidit. De la dona violada, la víctima, res... el protagonista ha estat ell. Es focalitza en l’agressor i sovint es recrimina a les víctimes que “no havia denunciat”, “no s’ha resistit”, “quin vestit portaves quan et va violar”, “què feies a aquestes hores pel carrer”. 

Els moviments de dones ens revoltem contra aquesta “normalitat” i sortim al carrer per reivindicar la llibertat de viure sense violències masclistes. Les desigualtats de gènere, les fòbies contra les identitats, els estereotips, el sexisme quotidià que porten a les agressions i el maltractament. 

Afloren amb les més de 87 dones assassinades només el 2016 i amb més de 2 milions de dones que pateixen violència masclista a l’estat espanyol.  

Contra tot això vam cridar el 5-N a Tarragona amb companyes de tot Catalunya i el País Valencià. Alçarem aquest clam el dia 25 de novembre a la manifestació de Barcelona. Exigim que s’apliquin les polítiques públiques i protocols als jutjats, a serveis socials, a salut, a l’educació. No volem més retallades. Per una banda es diu que és prioritària l’eradicació de la violència vers les dones però per l’altra es retallen drets, com ara des de Justícia de la Generalitat que reorganitza els jutjats de violència a la baixa, tanquen jutjats i dificulten l’accés a les dones maltractades. 

Els dies 17, 18 i 19 de novembre encetarem la XII edició del Fòrum contra les violències de gènere. Enguany amb el lema:  Actuem contra els feminicidis!  

Es comença amb trivialitzar i normalitzar la violència vers les dones, com a objectes a mans dels homes i com a persones de segona divisió dins la societat patriarcal.

Reflexionarem com arribem a aquest punt; debatrem de manera col·lectiva sobre com la violència de gènere és i hauria de ser representada als mitjans; sobre masculinitats, identitat de gènere, empoderament de les dones; el món laboral, el món associatiu i l'autodefensa feminista; a través de diferents metodologies, com taules rodones, xerrades, tallers o teatres participatius. 

Podem i hem de socialitzar a les noves generacions , que es detecti i el previngui les relacions abusives des dels 0 anys, educant en la igualtat i en el respecte. El Fòrum jove es realitzarà de la mà de la Xarxa Activa de Joventut per la Igualtat: una gimcana i diversos tallers participatius pels més de 500 nois i noies apuntades. 

Ens enfortim i creem estratègies conjuntes. Vine al Fòrum a dir la teva. 10 de novembre de 2016

De la Carta de L'Aurora.

Fes la teva inscripció omplint el formulari a la web: www.violenciadegenere.org o per telèfon 627 398 316.

http://www.violenciadegenere.org/images/stories/pdf/20161028_programa_forum-DEF.pdf

http://www.violenciadegenere.org/images/stories/pdf/20161028_programa_forum-DEF-BN.pdf

Diàleg, confrontació i clarificació des de les Drassanes

EUiA consolida la república catalana i la contribució a En Comú.

Un dia i mig assembleari a les Drassanes ha reflectit que imperava el bon tarannà, la fraternitat dins el diàleg, la mirada compromesa en el futur a fer conjuntament amb moltíssima altre gent activista. Aquest inici de pont deliberatiu ha conclòs uns elements del debat que recorre tota la societat catalana i bona part de l’espanyola. Delegats i delegades d’EUiA han obert una nova etapa folrada d’il·lusió i convicció compartida.

D’ençà fa tres anys ha estat polèmica l’estratègia de sobirania constituent republicana a Catalunya que implica la ruptura democràtica amb la Constitució de 1978.

Qui s`hi oposava, o ho ningunejava, declaraven els seu profund convenciment sobre que aquesta posició política entorn la república catalana no era compartida per les bases. Insistien que era, de ben segur, clarament minoritària. Similar ha succeït amb la bona disposició a impulsar el nou actor i subjecte polític “EnComú”, com si aquest negués que EUiA aportés la seva lluita i fisonomia a les noves forces que pretenen capgirar la Generalitat.

La 7a Assemblea Nacional d’EUiA ha aprofitat la magnífica oportunitat de clarificar l’estratègia i les propostes polítiques per oferir-les en el procés constituent sobirà de ruptura democràtica.

Gairebé quatre-centes persones delegades han concretat acords i desacords, precisat esmenes, participat en comissions i plenaris, adoptat per votació les decisions generals sobre la política, el nou consell nacional i la coordinació general.

La controvèrsia sobre les majories i minories segures en el si de la afiliació ha conclòs quan delegades i delegats han adoptat el document polític amb un 75 % del vot favorable, 22 % negatiu, 3 % d’abstenció. La majoria real i concreta a les Drassanes ha estat de ¾ de la representació assembleària.

La configuració del Consell Nacional de cent persones, direcció política àmplia d’EUiA, ha estat formada a través de la votació de dues llistes.

La llista “Una EUiA compromesa amb la Catalunya treballadora i popular i la construcció

d’un nou espai transformador” defensava el document polític adoptat, incloent la república catalana i l’impuls del nou subjecte polític a Catalunya. Les persones de les assemblees i la cinquantena de delegades que vàrem elaborar amb L’Aurora l’aportació “En Comú per la República Catalana”, estàvem implicades en aquest projecte i llista d’EUiA compromesa, junt a Comunistes de Catalunya (C*, majoritari), XSUC-Socialisme sXXI. Va aconseguir el 72 % de suport amb el vot individual i secret de cada persona delegada.

Una altre llista “Per una EUiA Protagonista” (PSUCviu, IzqAb), era contraria a la política majoritària adoptada. Va disposar del 26 % del suport.

També es van comptar un 2 % de vots nuls.

A la coordinació general van haver-hi dues candidatures. Adelina Escandell de la llista “Una EUiA compromesa...” va presentar en Joan Josep Nuet. Va guanyar amb 62 vots. Eduard Navarro de la llista “Per una EUiA Protagonista” va presentar en Xavier Pujols. Aconseguí 24 vots. 7 vots van quedar com abstenció, nuls i blanc.

Les diferents opcions polítiques s’han concentrat en tres aspectes. Projecte constituent sobirà a Catalunya, relació entre social i nacional, Nou subjecte polític.

Projecte constituent sobirà a Catalunya, amb aliances entre sobiranistes, federalistes i independentistes, ruptura democràtica amb la Constitució de 1978 i el Regne, referèndum vinculant que sigui efectiu amb la decisió ciutadana, República Catalana lliurement federada als pobles de l’Estat espanyol i europeus. Un procés constituent republicà a Catalunya que pot esdevenir el detonant i el millor aliat d’un procés constituent a l’Estat espanyol per aconseguir la república federal espanyola, tanmateix actualment són processos diversos amb ritmes diferenciats.

A aquest procés constituent sobiranista republicà català se li contraposava la política constituent d’un únic Estat federal espanyol que negava el moviment per la república catalana, amb l’argumentació de que no era social i per estar liderat per la dreta catalanista, es negava o es difuminava o es menystenia la important mobilització continuada del poble en els darrers sis anys. Resultà una proposta política minoritària.

Social i nacional. Les posicions que també varen resultar minoritàries, tot i que seguien considerant-se majoritàries, oposaven el factor social al fet nacional, com si el conflicte social es podés desenvolupar separat i al marge de les llibertats democràtiques i del poder estatal concret. La minoria defensaren que la lluita social és l´única que ens ha d’ocupar, com si la mobilització sobiranista nacional no tingués rea a veure, o com si la preocupació central pel factor social no obligués a desenvolupar i liderar la rebel·lia i hegemonia democràtica general. Aquestes concepcions de només-social no estan d’acord en que al nostre país està més desenvolupada la mobilització sobiranista, per tant és lògic formar part de la lluita del poble per incloure-hi dins les reivindicacions i necessitats socials. Hi ha una lluita per l’hegemonia política de la dreta o de l’esquerra que és decisiva pel desenllaç polític rupturista constituent.

Nou subjecte polític. La minoria va exposar Nou espai polític, sí, nou subjecte polític, no. Tampoc va convèncer el plenari amb això. Un nou espai polític va ser la proposta clarivident d’EUiA a la 6a Assemblea de 2012. Ara som a 2016 amb l’impacte del municipalisme del canvi, així com el fet extraordinari que En Comú Podem va aconseguir el suport majoritari català a unes eleccions estatals per dues vegades, amb un quart de l’electorat. BComú i En Comú Podem han donat el tret de sortida a un nou subjecte polític català, amb l’entusiasme de l’activisme afí a EUiA entre molt d’ altres. No veure la gran oportunitat que representa és condemnar l’esquerra transformadora actual a la inanició i a l’ostracisme. El fantasma de la relació amb IU tampoc va espantar a ningú. EUiA prosseguirà amb les seves relacions fraternes amb IU, com va mostrar amb satisfacció el propi coordinador federal d’IU, Alberto Garzón.

Final assembleari amb alegria, teca i festa.

En Comú per la República Catalana: http://francescms.blogspot.com.es/2016/10/nou-espai-republica-en-comu.html