La primera experiència de confluència va tenir lloc a les municipals de 2015
després d’un llarg procés d’un any a Barcelona i altres poblacions.
Posteriorment, les diverses conteses electorals anticipades al Parlament de
Catalunya i al Congrés dels Diputats van propiciar processos de confluència
diversos i amb resultat també divers.
És hora de fer balanç i llançar propostes sobre l’aportació d’EUiA al nou subjecte polític, a la nova organització política en construcció a Catalunya.
Al marge de les idees força polítiques i programàtiques, com la República Catalana que vam definir, debatre i adoptar a la Conferència política del 2013 i ara ha estat l’eix de la mobilització de centenars de milers de persones a la Diada de 2016, el lloc d’EUiA és clau en la fusió del moviment sindical de la classe treballadora amb els nous moviments socials i cívics sorgits al caliu del 15-M.
En els primers moments del moviment dels indignats, les mobilitzacions sindicals, la vaga general i les múltiples mobilitzacions contra les retallades de drets socials, d’educació i sanitat, corrien en paral·lel a la mobilització cívica, jove, contra la manca de vivenda, per l’estafa de la crisi econòmica que deixava en la pobresa a milions de persones a tot el món i sense futur a una generació de joves que van alçar la seva veu amb energia renovada contra els responsables de la situació.
La confluència dels dos moviments va necessitar temps i no pocs conflictes. EUiA, la seva militància sindical i política, ha jugat i ha de seguir jugant un paper de cimentació dels fonaments de l’organització política que està per construir.
El treball entre el moviment obrer, les persones treballadores amb contractes més o menys precaris, els aturats i aturades, és una de les senyes d’identitat i de tradició d’EUiA.
El nou municipalisme de les confluències ha hagut d’afrontar conflictes laborals en els ajuntaments, molts d’ells heretats de situacions anteriors, i necessita de persones i organitzacions amb experiència i que sàpiguen posar les institucions al servei de millors condicions laborals pels treballadors i millors serveis públics a la ciutadania.
Saber resoldre conflictes com el del metro, la remunicipalització de la plantilla de BTV o el model de zoo de la ciutat amb consideració cap a les persones treballadores i el bé comú de la ciutadania requereix del paper actiu d’organitzacions i persones de tradició obrera i sindical com la gent d’EUiA.
No oblidar mai que, siguin quins siguin els resultats electorals i el grau de poder institucional aconseguit, la mobilització social s’ha de mantenir per aconseguir els objectius. Aquest fil conductor que forma part de la tradició d’EUiA i del moviment sindical ha d’impregnar el nou subjecte polític.
Tenim una tasca cabdal per endavant aquesta tardor. Cal encarar-la amb il·lusió, optimisme i convicció. EUiA ha de sortir de la 7a Assemblea convençuda de ser a l’avantguarda de la construcció de l’organització política catalana que disputi a la dreta l’hegemonia de la direcció del procés cap a la República Catalana i el posi al servei de la classe treballadora, les classes populars i els moviments socials i ciutadans pel bé comú.
És hora de fer balanç i llançar propostes sobre l’aportació d’EUiA al nou subjecte polític, a la nova organització política en construcció a Catalunya.
Al marge de les idees força polítiques i programàtiques, com la República Catalana que vam definir, debatre i adoptar a la Conferència política del 2013 i ara ha estat l’eix de la mobilització de centenars de milers de persones a la Diada de 2016, el lloc d’EUiA és clau en la fusió del moviment sindical de la classe treballadora amb els nous moviments socials i cívics sorgits al caliu del 15-M.
En els primers moments del moviment dels indignats, les mobilitzacions sindicals, la vaga general i les múltiples mobilitzacions contra les retallades de drets socials, d’educació i sanitat, corrien en paral·lel a la mobilització cívica, jove, contra la manca de vivenda, per l’estafa de la crisi econòmica que deixava en la pobresa a milions de persones a tot el món i sense futur a una generació de joves que van alçar la seva veu amb energia renovada contra els responsables de la situació.
La confluència dels dos moviments va necessitar temps i no pocs conflictes. EUiA, la seva militància sindical i política, ha jugat i ha de seguir jugant un paper de cimentació dels fonaments de l’organització política que està per construir.
El treball entre el moviment obrer, les persones treballadores amb contractes més o menys precaris, els aturats i aturades, és una de les senyes d’identitat i de tradició d’EUiA.
El nou municipalisme de les confluències ha hagut d’afrontar conflictes laborals en els ajuntaments, molts d’ells heretats de situacions anteriors, i necessita de persones i organitzacions amb experiència i que sàpiguen posar les institucions al servei de millors condicions laborals pels treballadors i millors serveis públics a la ciutadania.
Saber resoldre conflictes com el del metro, la remunicipalització de la plantilla de BTV o el model de zoo de la ciutat amb consideració cap a les persones treballadores i el bé comú de la ciutadania requereix del paper actiu d’organitzacions i persones de tradició obrera i sindical com la gent d’EUiA.
No oblidar mai que, siguin quins siguin els resultats electorals i el grau de poder institucional aconseguit, la mobilització social s’ha de mantenir per aconseguir els objectius. Aquest fil conductor que forma part de la tradició d’EUiA i del moviment sindical ha d’impregnar el nou subjecte polític.
Tenim una tasca cabdal per endavant aquesta tardor. Cal encarar-la amb il·lusió, optimisme i convicció. EUiA ha de sortir de la 7a Assemblea convençuda de ser a l’avantguarda de la construcció de l’organització política catalana que disputi a la dreta l’hegemonia de la direcció del procés cap a la República Catalana i el posi al servei de la classe treballadora, les classes populars i els moviments socials i ciutadans pel bé comú.
De la Carta de L’Aurora.
