5/9/12

EUiA i la CUP

Davant de l'11 de setembre emergeixen senyals que tendeixen a cercar confluències entre les esquerres, orientades a forjar lideratges que encarnin el sentiment de la ciutadania catalana, molt en especial de la seva majoritària component treballadora, incloses els segments professionals, intel·lectuals i de petits propietaris abandonats de la ma de Déu.
Hom cerca a fons avançar vers un pol, entesa o front, que aplegui en una sola bandera social i de la llibertat catalana, per fer front o batre l'hegemonia econòmica, política i institucional de CiU, de les grans finances i grans propietaris de Catalunya.
Aquest lideratge i bandera s'ha de diferenciar ben nítida de CiU i del mercadeig amb l'estat i amb les classes dominants espanyoles.
Les marxes d'aquest estiu per la independència arreu dels pobles de Catalunya han estat un gran èxit. Des de les consultes ciutadanes per la independència, aprofitant l'experiència del recorregut de la Flama del Canigó i del Correllengua, es confluirà en una magna manifestació l'11 de setembre a Passeig de Gràcia cruïlla amb la Gran Via, amb la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i el lema: "Catalunya nou estatd'Europa".
CiU i el govern Mas de la Generalitat pretén supeditar aquesta mobilització al servei del seu Pacte Fiscal, i de les estires i afluixes amb el govern estatal. L'ANC vol limitar-ho tot a una unitat per la independència que deixi a banda, per a un futur, els aspectes socials que com a plagues bíbliques sangoneres xuclen la sang a la població de Catalunya.
És hora de situar les estratègies per l'emancipació i les llibertats catalanes amb íntima connivència amb els drets i situació social.
Per aconseguir-ho es necessita un gran esforç polític unitari a tres vessants: a) entre les esquerres implicades, b) entre la classe treballadora i els diversos sentiments nacionals, c) entre les classes treballadores a l'estat i els diferents pobles i nacions. I un epíleg obligat: evitar anar darrera ni fer acords amb CiU, o limitar-se a crítiques, que permetin a CiU mantenir el lideratge catalanista, ni seguir enganyant matusserament a la població.
L'entrevista de juliol entre EUiA i la CUP va obrir possibles perspectives per una nova concepció d'acords socials i polítics entre organitzacions que fins ara més aviat s'ignoraven. Per part d'EUiA va ser la 6a Assemblea nacional que va posar les bases per un canvi en aquest sentit. En el comunicat EUiA-CUP, una de les claus està en: "Confluïm en que la població i la ciutadania de Catalunya i dels Països Catalans, exercint el dret a l'autodeterminació, pugui decidir sobre la forma d'estat, el tipus de relació amb l'estat espanyol i Europa, entre les opcions democràtiques: d'independència, federalisme o autonomisme".
Les delegacions d'Esquerra Unida i Alternativa i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), reunides el dia 9 de juliol de 2012, hem tractat i ens plau observar coincidències en els següents punts:
* Les retallades són un greu perjudici per a la població i el país. Les polítiques practicades pel PP, PSC-PSOE i CiU s’han supeditat als dictats neoliberals de l’euro i de la UE.
* El govern de la Generalitat d'Artur Mas i CiU són insensibles a les necessitats i els drets de la població, fan de capdavanters en la destrucció de llocs de treball, serveis públics i drets universals. Així malmeten el potencial de Catalunya.
* El govern de CiU s'alia amb el govern estatal espanyol del PP, vota els seus pressupostos i lleis com la Reforma laboral; en comptes d'oferir solucions a la crisi en benefici del poble, agreugen l'atur i afavoreixen la involució democràtica i de la sobirania, amb una dependència creixent dels grans poders financers i de les imposicions de la Unió Europea i el Banc Central Europeu.
* Cal mobilitzar-se i impulsar les campanyes contra les retallades (la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament; la Iniciativa Penal Popular de la sanitat pública, la recollida de signatures, etc.), també en el rebuig a Eurovegas.
* Saludem la legalització de Sortu al País Basc, amb l'estratègia democràtica de l'esquerra abertzale, EH Bildu i Amaiur. Veiem imprescindible la llibertat i drets d'Otegi i l'acostament de les persones presoneres basques a la seva terra.
* Considerem cabdal el missatge de la gran manifestació d’ara fa dos anys, el 10 de juliol de 2010, fent ben nostre l'expressió del sentiment del país: "Som una nació. Nosaltres decidim".
* Confluïm en que la població i la ciutadania de Catalunya i dels Països Catalans, exercint el dret a l'autodeterminació, pugui decidir sobre la forma d'estat, el tipus de relació amb l'estat espanyol i Europa, entre les opcions democràtiques: d'independència, federalisme o autonomisme.
* L'aspiració popular de llibertat catalana no la representa CiU, ni qui fa polítiques contra la població. El camí de la llibertat l'ha de cercar i fer el poble català. La llibertat de Catalunya és social de la seva població i nacional de país, s'ha de poder decidir en una consulta vinculant.
* Ambdues organitzacions acordem establir un marc de relacions estables per col·laborar i intercanviar experiències.

3/9/12

Cimera social

Cimera social (manifestació 15 de setembre a Madrid, repercussió d'impacte de la Marxa Negra Minera) i Referèndum contra les retallades, Vaga general ciutadana, Llibertat de Catalunya amb el dret a decidir (11 de setembre Diada Nacional, amb el rerefons de les marxes per la independència arreu dels pobles de Catalunya d'aquests estiu).
Es tracta d'una perspectiva amb tres vessants que marquen l'agenda política amb una empremta social, política, democràtica.
Les mobilitzacions parcials sostingudes existents poden trobar en aquesta perspectiva social i política la confluència i complementarietat unitària idònia per respondre al caos de la política de rescat i retallades.
Avui a les escoles es tornarà a viure un trauma que només pot tenir sortida amb una visió i mobilització de conjunt.
L'esquerra s'ha de situar completament a disposició de l'estratègia unitària sindical, i dels diferents nous moviments socials.
El clam sobre una Syriza catalana que va amplificar la 6a Assemblea Nacional d'EUiA, planteja la necessitat de superar l'actual divisió i disgregació de l'esquerra, aprenent de les errades de l'acord catalanista i esquerres i de l'entesa de progrés dels governs tripartits liderats pel PSC.
A la 6a Assemblea d'EUiA se'ns va encarregar actuar en funció de que la coalició ICV-EUiA estava superada, amb el sentit d'ampliar, millorar, equilibrar i compartir amb noves forces, tant dels nous moviments socials com del creixent sentiment per la llibertat i la independència de Catalunya.
El repte és ambiciós. Construir alternativa a les polítiques i als lideratges del PP a l'estat i a CiU a Catalunya.
El proper 11 S a Catalunya i el 15 S a Madrid enceten l'escenari mobilitzador.
Noticies relacionades:

Josu Uribetxebarria Bolinaga en libertad · Askatu!


El jueves 30 de agosto en base razones humanitarias el juez decidió excarcelar a Josu. La medida de libertad condicional se ha tomado con la oposición del ministerio Fiscal. Al Juez y al Fiscal les falta reconocer que esta libertad es en función de la legalidad vigente, tergiversada en cada ocasión con los presos de ETA.
Herrira ha celebrado esta liberación, aunque como movimiento a favor de los presos prosigue su labor, centrada en otras 13 personas de ETA prisioneras enfermas graves.
Fue casi dos semanas antes, el sábado 18 de agosto por la mañana, que presenté en el Hospital de Donostia el apoyo de EUiA Catalunya por la libertad de Josu, junto a Jesús y Montserrat.
Entonces pudimos hablar con el hermano de Josu, cuando bajaba de su habitación: "Está sereno, bien, pero no va a ceder hasta que lo saquen", "Me dieron el certificado del diagnostico en León ya hace días, lo tenían de haber liberado entonces", "Que digan y hagan lo que quieran pero que lo dejen libre ya, solo tiene vida para poco", "Es una dilación de venganza", "No lo entiendo, ¿Qué pretenden?".
Josu tuvo que suspender su huelga de hambre por su enfermedad que le debilitaba peligrosamente. A las dos semanas la legalidad y la certeza de que se podía producir su muerte, el juez le liberó.
Primera foto con el hermano de Josu en el centro y uno de los trece acompañantes en la huelga de hambre a su izquierda.
Desde la izquierda segunda foto, Francesc Matas (EUiA) y Jesús Uzkudun (Erabaki).

23/8/12

Lifta, en disputa des de l'ocupació de 1948 a Palestina

La brigada de Pau Sempre a Palestina, dimecres 22 d’agost de 2012. Dia 2: Lifta i societat israeliana. Són les 7 del matí. Aquest matí teníem preparada una visita a Lifta, un poble en disputa que es va deixar tal com va quedar després de l'ocupació del 1948. Ha quedat intacte gràcies a que les corts israelianes van reconèixer els documents d'alguns palestins que reclamaven la propietat de les cases. 
El nostre guia ha estat el Deaoud, un palestí alt i de caràcter afable que ens ha transmès el que coneixia del poble; com va ser ocupat, com s'hi vivia abans del 1948 i quins projectes hi tenen tant palestins com jueus. El grup que composa la brigada, que integra gent tant de Madrid com de Galícia i Catalunya, comença a cohesionar-se. Conversem amb Pepe Goldman, després Jeff Harpen (cofundador de l'ICAHD com Meir Margalit), ens ha vingut a saludar i a presentar-nos la feina de l'organització.
Dues de les reflexions que m'han cridat l'atenció de les converses d'aquesta tarda han estat:
* “Cal treballar en valors que van més enllà de les ètnies”
* “Abans de tenir un espai per poder ser d'un grup o de l'altre en llibertat, cal tenir un espai per construir confiança”
Les converses entre nosaltres es fan cada cop més interessants: diferents models socials econòmics i organitzatius, la situació de la dona a l'Orient Mitjà, el dret i l'aplicació de les lleis... Ens anem a dormir ràpidament ja que demà haurem de matinar (ens haurem de llevar a les 6!) per començar la reconstrucció. Mentre acabem d'escriure aquestes línies, la majoria ja dormen (fins i tot alguns ja ronquen profundament). Per cert, en dues habitacions amb llits força còmodes! (i ventilador!).
La crònica sencera:

22/8/12

La brigada de Pau Sempre a Palestina

La reconstrucción de casas palestinas ocupa una parte del tiempo de vacaciones de gente joven voluntaria. Anoto la crónica de Pau Sempre.

Desde la parte alta de la ciudad, observamos la ciudad que ha sido la cuna de las principales religiones del planeta, presidida por los templos de dichas confesiones. Si se observa la ciudad desde la distancia, se puede apreciar que los asentamientos de los colonos no son aleatorios, rodean la ciudad amurallada creando un cinturón de hebreos que custodia la ciudad y se convierten en paso obligado para aquellos que quieran acceder a los templos de la ciudad santa.
Pero si estas prácticas de los colonos parecen poco éticas, desde lo alto de la ciudad también observamos la mayor vergüenza del gobierno de Israel en Jerusalem y nuestro próximo destino: el muro. Al llegar, observamos una barrera de cemento de 8 metros de altura, que se extiende alrededor de 800 Kms rodeado por una alambrada electrificada que aísla a 55.000 habitantes de la que siempre ha sido su ciudad. Sigue en http://pauaraisempre.blogspot.com.es/2012/08/dia-1-20-08-2012-llegada-palestina.html