Un conglomerat de potents entitats, gurús i profetes, amb molts recursos financers i mediàtics, junt amb costums ancestrals nefastes i una hipocresia moral que avala la impunitat, neguen l’agressió, el sotmetiment i la discriminació dels homes vers les dones. La ultradreta en fa brou per dividir i afeblir la lluita per l’emancipació feminista. La judicatura i l’estat, instruments dels amos, de les empreses i del capital, fan palesa la seva naturalesa patriarcal, amb la violència institucional,.
La reacció de tall ultradretà busca reduir i eliminar drets aconseguits per les dones com persones sobiranes, així com a liquidar les polítiques que afavoreixin les necessitats específiques de la meitat de la població, o les mesures que corregeixin les discriminacions per raó de sexe.
Resulta alliçonador l’escàndol del cribratge del càncer de mama, violència obstètrica que ha desencadenat un terratrèmol a Andalusia. La mobilització de les dones afectades, que compten amb l’empatia de la població femenina, sacseja el govern del PP.
També és aclaparadora la moralina sobre el sexe i el gènere, amb l’ingent negoci de la trata de dones, o de les relacions i sexuals i la prostitució imposades. Mentre es procura mantenir oculta la immensa realitat de les violacions i d’altres agressions sexuals a totes les edats, hi ha una resistència numantina a incorporar l’educació sexoafectiva com a antídot efectiu. Ho fan escoles, entitats religioses, famílies i les institucions de l’estat, en nom d’una moral hipòcrita i puritana, que exposa l’adolescència i el jovent a una educació perversa, gens sana per al cos i la ment.
Cada any nous segments socials i professionals s’incorporen a la denúncia de la xacra social de les agressions a les dones. Hi ha una consciència més clara que permet detectar més situacions de la impunitat masclista. Tanmateix cada any els pressupostos públics resulten insuficients per l’erradicació d’aquesta xacra.
Però no hi ha aturador. Gisèle Pelicot ha popularitzat ‘que la vergonya canviï de /bàndol’. A partir de Jenni Hermoso s’estengué el ‘S’ha acabat’. La periodista Mar Bermúdez ha posat a la picota la permissivitat en els mitjans de comunicació. La denuncia de la impunitat de professors i catedràtics obligant a les Universitats a posar el fil a l’agulla en l’assetjament i agressions. Tanmateix es perpetua una cruel connivència amb els agressors, en nom de la seva presumpció d’innocència, en el paraula contra paraula, com demostren les sentències exculpatòries del TSJC al famós Dani Alves, o les conciliacions que van canviar la pena als acusats de la manada de Castelldefels.
La mobilització constant i rebel de les mares protectores de les seves criatures, i de les dones agredides, dona peu a Informes com el de l’assetjament als mitjans de comunicació, o la IV Trobada estatal sobre violència vicària i violència de gènere institucional en Espanya (a Madrid), o l’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM).
Hi ha moltes experiències i bones pràctiques des de les comunitats i col·lectius de base, des de moltes entitats i segments socials, que fan visibles les estratègies per transformar aquestes situacions i reparar els danys a les dones.
L’avenç de les dones en l’erradicació de les agressions masclistes és imparable, malgrat sigui contradictori i alhora insuficient. El Fòrum entorn a la Infància en risc i violència masclista silenciada és un espai per compartir, aprendre i enfortir el moviment: 6, 7 i 8 de novembre, a l’Espai Francesca Bonnemaison, c/ Sant Pere més baix, 7, Barcelona.
30 d’octubre de 2025
De la Carta de L’Aurora.
https://www.violenciadegenere.org/inscripcio-al-xxi-forum-contra-les-violencies-de-genere
https://violenciadegenere.org/sites/default/files/00-XXI-forum-programa-081025-online-CAT.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario