Guerra

Els preparatius de guerra continuen, pas a pas. La setmana passada, el discurs del cap de l’estat major francès en una assemblea dels alcaldes de tot el país va sacsejar França. Va parlar de la imminència de la guerra -a l’horitzó de 2030 va precisar- i de la necessitat de preparar la població. Per sacrificar els seus fills, va arribar a dir. En termes directament pràctics, va cridar els batlles a animar el jovent a inscriure’s al servei militar voluntari que el govern Macron vol restaurar.

França emprèn el mateix camí cap a la guerra que Alemanya, que, en termes relatius, potser és qui l'encapçala, multiplicant el seu pressupost militar. Però el moviment és general, visible en els pressupostos, en el discurs belicista dels Estats Units, en l’exhibició de força de Xina, en les guerres de Rússia i Israel contra Ucraïna i Palestina...

Cal buscar les raons d’aquest moviment cap a la guerra en la ferotge competència entre els capitals imperialistes. Necessiten nodrir la fam de beneficis dels estratosfèrics capitals acumulats en els darrers decennis. Les guerres comercials que estan liquidant l’ordre mundial de la globalització aboquen a l'enfrontament militar.

El progrés de les forces polítiques autoritàries o directament feixistes l’alimenta  la marxa cap a la guerra. Necessiten disciplinar els pobles, sotmetre per la por les classes treballadores, atiar la divisió i mobilitzar en defensa de les pàtries suposadament amenaçades, i els grans capitalistes engreixen cada cop més aquestes polítiques amb els seus diners i els seus mitjans.

No volem aquestes guerres imperialistes. Fem bé en oposar la nostra resistència als plans imperialistes de rearmament. I hem de reforçar la consciència de que només acabant amb el poder dels capitalistes, només amb el progrés del socialisme, podrem acabar amb la guerra. No és fàcil, però és el que cal.

En el camí tenim lluites immediates, pràctiques, que podem portar endavant. Hi ha pobles que lluiten aferrissadament contra les intervencions militars imperialistes que malden per sotmetre’ls. Ho fan a Ucraïna i ho fan a Palestina. Cal sumar la nostra lluita solidària a la d'aquests pobles.  Aquest moviment internacional solidari, com el que s'ha aixecat entre tots amb Palestina, és el que ens uneix contra els imperialistes i posa obstacles a la marxa del capitalisme i els seus governs cap a la guerra.

Novament aquest dissabte hi hauran manifestacions a moltes ciutats en solidaritat amb Palestina, per l’embargament total d’armes a Israel i per la fi de tota relació amb l’estat sionista. La lluita continua. A Barcelona, a les 12h des del Parc Joan Miró. Som-hi.

La Memòria recent

La Fundació Andreu Nin presenta el llibre ‘La memoria reciente: lucha antifranquista y memoria democrática’. És un recull de 31 entrevistes a persones lluitadores que lluny de la nostàlgia consideren que no oblidar vol dir aprendre de les lliçons revolucionàries per oferir-les a les generacions que amb convicció i entusiasme, reprenen el compromís revolucionari per la ruptura republicana, el socialisme i un món comunista.

Nina Parrón Mate finalitza la seva entrevista dient: “De l’activisme no te’n jubiles fins que no et mors”; Àngels Tomàs Gonzalo (administrativa, L’Aurora), explica: “Tota la meva vida l'he dedicat a l'activitat política i activisme de tota mena... Sempre em va interessar poder mantenir-me pel meu compte, perquè l'única cosa que dona independència a les dones és un salari, i això ho penso des dels 14 anys”; Martín Pretel Garrido (torner, L’Aurora): “vaig començar a militar en el trotskisme per un company de la fàbrica... (sento) una satisfacció enorme per tot el que he ajudat en la lluita i en la consciència obrera. Vaig aprendre i vaig prendre consciència de classe en el trotskisme -–OT, PORE, POR, L'Aurora--, en el sindicalisme de classe (CCOO) i en la formació en els valors del marxisme”.

Avui dijous 27 de novembre, a les 19 hores, compartirem aquesta saviesa a l’Ateneu El Poblet, c/ Nàpols 268, Barcelona.

27 de novembre de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/

Per una infància lliure d’abusos sexuals i de violència masclista

El Dia Internacional de la Infància, el 20 de novembre, precedeix la mobilització contra la violència masclista cap a les dones del 25N.

Connectant ambdues lluites, pels drets de la infància i contra la violència masclista, volem recuperar algunes idees i reivindicacions sorgides al Fòrum anual contra les violències de gènere, que en la darrera edició ha portat el lema ‘Infància en risc, violència masclista silenciada’:

1. que les criatures (nenes i nens), adolescents i joves, són subjectes polítics i jurídics de drets i pateixen directament les agressions masclistes i les seves conseqüències.

2. que han de ser escoltades, respectades i cregudes, mentre mereixen prevenció, protecció i reparació davant del maltractador.

3. que la violència vicària va contra les dones, però no és només una violència diferida contra elles sinó que s’executa directa contra la infància.

4. que hi ha violència institucional: a) quan la judicatura i els poders públics no respecten suficientment i escolten poc, o senzillament no escolten les criatures agredides; b) quan no s’aplica la diligència deguda; c) quan amb subterfugis, tipus SAP o similars, s’atorga la custodia a l’agressor en nom de la seva relació familiar; d) quan es revictimitzen els infants amb judicis diferits en el temps i sessions reiterades; e) quan les excepcions a l’hora d’aplicar la llei per part de la judicatura provoquen indefensió i anul·len els drets de la infància a la seva prevenció, protecció i reparació.

5. que l’agressió sexual a la infància i la pederàstia és una pràctica habitual, silenciada i negada, en el sí de les famílies i les llars, a les escoles i centres religiosos, als espais del lleure i de l’esport.

L’escàndol de la DGAIA no és un fenomen aïllat, sinó estès arreu. Ho hem vist amb les 150 nenes abusades a les Canàries, les 12 desaparegudes de la tutela pública a Arrecife, Lanzarote, o la xarxa Epstein de pederàstia per milionaris nord-americans.

Convé una educació que superi la visió adultocentrista. Els nostres infants, les nostres nenes i nens, les adolescents i joves necessiten un canvi profund en els serveis socials, perquè siguin espais de reparació, respecte i cures.

Donem tot el suport a les mares protectores en defensar les seves filles i fills de l’agressor, sigui el pare, la parella, l’avi, l’oncle, el germà, el veí o l’educador.

En aquest Dia de la Infància denunciem la hipocresia existent que nega, amaga o relativitza la violació a la infància. Exigim mitjans per finalitzar amb aquesta vessant de la violència masclista.

 Comunicat en el Dia Internacional de la Infància.

Plataforma Unitària contra les violències de gènere

Barcelona, 20 de novembre de 2025

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/una-infancia-lliure-dabusos-sexuals-i-de-violencia-masclista

Revolucions

El dia que va morir Franco tot era a punt per donar pas a un moviment revolucionari que comencés escombrant el seu règim feixista. El moviment de vagues obreres, sobre tot a Catalunya, superava en quantitat tot el que havíem conegut des de la guerra civil, però també en qualitat, amb reivindicacions polítiques que desafiaven el règim. Un moviment obrer tan poderós ja era incompatible amb una dictadura basada en la derrota del poble i la prohibició de l’organització i l’acció independent de la classe obrera. Les assemblees de fàbrica i els comitès de vaga eren moneda corrent en cada conflicte, i a la clandestinitat les organitzacions obreres creixien i  es radicalitzaven malgrat la repressió.

A Catalunya la consciència de l’opressió nacional també havia guanyat molta força, amb la simpatia evident del moviment obrer. La gran majoria de la intel·lectualitat manifestava el seu compromís antifranquista acompanyant la incorporació a la lluita contra la dictadura de bona part de les classes mitjanes. La constitució de l’anomenada Assemblea de Catalunya expressava aquesta amplitud social de la lluita. L’altra pota del règim, la negació dels drets de les nacions ibèriques, també trontollava.

En els mesos posteriors a la mort de Franco i durant tot l’any següent ja va ser una autèntica onada revolucionària la que va recórrer l’estat espanyol. Els conflictes laborals obriren pas a vagues generals locals o comarcals. Grans manifestacions de masses s’enfrontaren amb la policia franquista als carrers. L’onze de setembre va conèixer la primera manifestació multitudinària des de la guerra civil per la llibertat nacional.

Les classes dominants havien pres consciència de la impossibilitat de mantenir la dictadura que tan bé els havia servit durant prop de quaranta anys. I la mort del dictador, desprès de la de Carrero Blanco, el seu factòtum, va deixar als sectors reformistes del règim més lliures per tal de maniobrar i mirar de salvar l’essencial, el poder de l’oligarquia, els negocis capitalistes i el domini de l’Estat espanyol sobre les nacions al voltant de la monarquia establerta pel dictador.

Però res no estava predeterminat. Va ser la lluita aferrissada, entre les

diverses classes i al interior de cada classe, la que ho va determinar, acabant per imposar una mena de “mal menor” que va deixar tots els problemes importants per resoldre.Tot era a punt, però els partits, el PSOE i el PCE es van fer enrere. 42 anys desprès, a Catalunya podríem dir que es va viure una nova revolta prenyada de revolució, una irrupció del poble amb el convenciment de que la seva lluita podia determinar lliurement el futur. I altra vegada el que ens va faltar va ser una direcció capaç de conduir-la. Aquesta continua sent la primera tasca dels revolucionaris.       

 

 

La xacra de les agressions sexuals a menors

La pederàstia està considerada una perversió i és moralment condemnada com acte individual però, malauradament, resulta profusament practicada i socialment silenciada. L’agressió sexual a infants i adolescents i joves no és una excepció individual, sinó una vessant de la violència masclista i de la moral de la cultura de la violació vigent.

L’escàndol de la DGAIA, ens porta a les herències dels hospicis franquistes regentats per les ordres religioses, avui en dia secularitzats i públics. La xarxa de cent cinquanta nenes abusades a Canàries, o les dotze que han desaparegut malgrat la tutela pública a Arrecife, Lanzarote, ofereix un panorama esfereïdor. La imputació de pederàstia al Bisbe de Cadis mostra una punta de l’iceberg en la comunitat religiosa catòlica. La xarxa Epstein de milionaris i magnats com Trump, demostra que el fenomen de l’abús sexual a nenes adolescents i menors d’edat és més habitual del que la societat i els poders reconeixen. Les denúncies de les mares protectores il·lustren les agressions a les criatures per part de pares i familiars en el si de la llar.

El Dia internacional de la infància del 20 N precedeix la mobilització contra la violència masclista a les dones del 25 N. La lluita apunta contra aquesta violència estructural que cal erradicar de soca-rel. 

La manifestació del 25 de novembre té el lema: Teixim resistències. Lliures, vives i rebels contra les violències masclistes, racistes i colonials. A Barcelona a les 18,30 h a la Plaça Universitat.

De la Carta de L’Aurora.

20 de novembre de 2025

https://amnistia.omnium.cat/

  https://www.violenciadegenere.org/actualitat/una-infancia-lliure-dabusos-sexuals-i-de-violencia-masclista

El model no funciona

Hi ha molta preocupació per les polítiques dretanes i l’avenç de les idees reaccionàries de l’ultradreta. Ara bé, les confrontaríem millor si escoltéssim les propostes que sorgeixen, com brots verds, de les mobilitzacions de les classes explotades, de les persones  racialitzades, de la joventut que reclama habitatge assequible, i del moviment feminista per superar la dominació, la discriminació i la violència masclista.

Val la pena posar en relleu algunes de les anàlisis sociològiques del IX Informe de la Fundació FOESSA 2025 (Foment d’Estudis Socials i Sociologia Aplicada), creada l’any 1965 per Càrites. L’exclusió social, la pobresa, la precarietat i la desigualtat, s’hi desgranen de forma crítica, mentre s’hi inclouen propostes relacionades amb els canvis operats en els últims trenta anys, és a dir, provocats per les crisis i per la dinàmica certs canvis estructurals de l’etapa de la globalització neoliberal.

Que ningú esperi una anàlisi marxista ni unes propostes revolucionaries de fons, però a canvi hi trobarà una documentada exposició dels conceptes de moltes de les veus autoritzades del pensament actual, i una virtut valuosa: posa el dit a la nafra, sobretot en les conseqüències socials.

FOESSA exposa que “aquest IX Informe surt a la llum en un context de brutalització en el que imperen l’economia que mata i la cultura del descarti”. Mentre afegeixen que cada Informe “ens ofereix arguments suficient per a concloure que el model present no funciona”. Així és com fent esment a la percepció actual d’una catàstrofe imminent però impredictble, es fan ressò de la tesis de Benjamin de que la veritable catàstrofe rau en la simple continuïtat del present. I n’expliciten la conseqüència: “la perpetuació de l’estat actual condueix inevitablement a un col·lapse”.

L’Informe apunta els tres grans vectors que han impulsat en aquest últims anys la transformació del país, que són; “primer la immigració, segon la participació social de les dones, i tercer la digitalització i la generalització de la telefonia mòbil”. Una evolució on les generacions joves, malgrat estar més formades, enfrontant pitjors perspectives de vida.

Ressalta que, tot i certes passes positives, com l’increment del salari mínim, la reducció de la temporalitat, i algunes prestacions socials, s’està lluny d’acostar-se als nivells dels països europeus avançats. I és una realitat que la exclusió social severa afecta encara a més de 4,3 milions de persones, un 52% més que el 2007.

Afirma que “el principal fre a la integració ha estat l’exclusió residencial: l’ accés a un habitatge digne s’ha convertit en una emergència social”. Això es reflecteix en que a “2025, els principals problemes que preocupen a la ciutadania són l’habitatge, l’ocupació i la situació econòmica”.

Resulta interessant la constatació de que  “s’ha trencat el vincle entre creixement econòmic i creació d’ocupació (al menys decent)”. Ho aclareix encara més explicant que en el capitalisme financer del segle XXI la generació de riquesa ha deixat de traduir-se automàticament en més i millor ocupació. El corol·lari n’és que l’ocupació  ja no garanteix, per sí mateixa, condicions de vida dignes, degut a l’extensió de la precarietat, la temporalitat y els baixos salaris

També es significatiu que es faci referència al ‘punt d’inflexió’, que marca el moment en que una situació estable es torna repentinament inestable i es transforma en quelcom radicalment diferent. És a dir, la possibilitat de que petites alteracions acumulatives desencadenin un desequilibri irreversible. A voltes, aquests punts d’inflexió passen desapercebuts perquè l’estabilitat aparent dona la falsa impressió de que tot continuarà igual.

La desafecció política de la joventut i de bona part de la població, la que treballa, l’exclosa social o legalment, s’ha de tractar amb una lluita ferma contra les polítiques que afavoreixen la minoria que acapara el poder dels diners, les discriminacions socials, l’arbitrarietat judicial i la corrupció. Si el model capitalista no funciona ens cal una revolució treballadora que obri les comportes al model socialista.

De la Carta de l’Aurora.

13 de novembre de 2025

 

https://amnistia.omnium.cat/

https://www.caritas.es/main-files/uploads/2025/10/IX-INFORME-FOESSA.pdf

https://www.actxpalestine.com/ca/omplimestadi

Violència masclista des de la infància

L’agressió masclista a la infància és una violència silenciada que surt a la llum de manera descarnada. Sense un històric de dades, com si no existís o no fos un fet que conviu amb la moral oficial i el miratge de l’amor universal. L’abús sexual a les criatures i adolescents en el si de les famílies, que s’estén a les escoles, el lleure i a l’esport, amb un abast inimaginable. Aquesta violència masclista és un altre testimoni de que la societat capitalista està corrompuda de soca-rel. El XXI Fòrum contra les violències masclistes es desenvoluparà entorn al lema: ‘Infància en risc, violència masclista silenciada’. Aquest Fòrum anual contribueix a que el moviment feminista per a l’erradicació de la violència masclista avanci en la denúncia i les propostes per a l’àmbit familiar, comunitari, institucional i ideològic.

Un conglomerat de potents entitats, gurús i profetes, amb molts recursos financers i mediàtics, junt amb costums ancestrals nefastes i una hipocresia moral que avala la impunitat, neguen l’agressió, el sotmetiment i la discriminació dels homes vers les dones. La ultradreta en fa brou per dividir i afeblir la lluita per l’emancipació feminista. La judicatura i l’estat, instruments dels amos, de les empreses i del capital, fan palesa la seva naturalesa patriarcal, amb la violència institucional,.

La reacció de tall ultradretà busca reduir i eliminar drets aconseguits per les dones com persones sobiranes, així com a liquidar les polítiques que afavoreixin les necessitats específiques de la meitat de la població, o les mesures que corregeixin les discriminacions per raó de sexe.

Resulta alliçonador l’escàndol del cribratge del càncer de mama, violència obstètrica que ha desencadenat un terratrèmol a Andalusia. La mobilització de les dones afectades, que compten amb l’empatia de la població femenina, sacseja el govern del PP.

També és aclaparadora la moralina sobre el sexe i el gènere, amb l’ingent negoci de la trata de dones, o de les relacions i sexuals i la prostitució imposades. Mentre es procura mantenir oculta la immensa realitat de les violacions i d’altres agressions sexuals a totes les edats, hi ha una resistència numantina a incorporar l’educació sexoafectiva com a antídot efectiu. Ho fan escoles, entitats religioses, famílies i les institucions de l’estat, en nom d’una moral hipòcrita i puritana, que exposa l’adolescència i el jovent a una educació perversa, gens sana per al cos i la ment.

Cada any nous segments socials i professionals s’incorporen a la denúncia de la xacra social de les agressions a les dones. Hi ha una consciència més clara que permet detectar més situacions de la impunitat masclista. Tanmateix cada any els pressupostos públics resulten insuficients per l’erradicació d’aquesta xacra.

Però no hi ha aturador. Gisèle Pelicot ha popularitzat ‘que la vergonya canviï de /bàndol’. A partir de Jenni Hermoso s’estengué el ‘S’ha acabat’. La periodista Mar Bermúdez ha posat a la picota la permissivitat en els mitjans de comunicació. La denuncia de la impunitat de professors i catedràtics obligant a les Universitats a posar el fil a l’agulla en l’assetjament i agressions. Tanmateix es perpetua una cruel connivència amb els agressors, en nom de la seva presumpció d’innocència, en el paraula contra paraula, com demostren les sentències exculpatòries del TSJC al famós Dani Alves, o les conciliacions que van canviar la pena als acusats de la manada de Castelldefels.

La mobilització constant i rebel de les mares protectores de les seves criatures, i de les dones agredides, dona peu a Informes com el de l’assetjament als mitjans de comunicació, o la IV Trobada estatal sobre violència vicària i violència de gènere institucional en Espanya (a Madrid), o l’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM).

Hi ha moltes experiències i bones pràctiques des de les comunitats i col·lectius de base, des de moltes entitats i segments socials, que fan visibles les estratègies per transformar aquestes situacions i reparar els danys a les dones.

L’avenç de les dones en l’erradicació de les agressions masclistes és imparable, malgrat sigui contradictori i alhora insuficient. El Fòrum entorn a la Infància en risc i violència masclista silenciada és un espai per compartir, aprendre i enfortir el moviment: 6, 7 i 8 de novembre, a l’Espai Francesca Bonnemaison, c/ Sant Pere més baix, 7, Barcelona.

30 d’octubre de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/

https://www.violenciadegenere.org/inscripcio-al-xxi-forum-contra-les-violencies-de-genere

https://violenciadegenere.org/sites/default/files/00-XXI-forum-programa-081025-online-CAT.pdf