Trotski

La gran revolució soviètica de 1917 va canviar el món. El proletariat de l’imperi tsarista, aliat amb la pagesia pobre, va capgirar el poder i demolir l’Estat autocràtic burgès, consumant la gesta començada heroicament el 1871 per la Comuna de París. Trotski, integrat al partit social-demòcrata bolxevic liderat per Lenin, va ser un dels seus artífex, entusiastes i irreductibles. L’assassinat de Trotski el 21 d’agost de 1940, ordenat per Stalin –expressió de la burocràcia estatal i esdevinguda contrarevolucionària, dirigent de la URSS i del PC de Rússia--, marcà la davallada soviètica i el fre als progressos

de la revolució mundial. Lev Bronstein, Trotski, havia nascut a Bereslavka/ Iànovka a Kirovohrad, Ucraïna, un 26 d'octubre de 1879, i morí els 61 anys a Coyoacán, Mèxic, el 21 d'agost de 1940.

La gran revolució francesa de 1789 va instaurar el poder de la classe burgesa i va configurar un estat i un ordre social, on la propietat privada dels mitjans de producció i distribució i el capital van impulsar una nova època, d’un  desenvolupament vigorós de les forces productives de la humanitat. Alhora els nous amos de l’economia i de l’Estat, provocaren una opressió i destrucció creixents, mentre donàvem vida a una classe proletària destinada a destruir tota explotació.

La revolució de les masses obreres russes dirigides pel partit bolxevic va construir un nou estat de la majoria de la població. Era un poder destinat a forjar les condicions objectives econòmiques i socials per avançar en el socialisme i instaurar el comunisme.

Els poderosos Estats de la burgesia europea no van reeixir en l’intent d’impedir el poder soviètic, ni l’onada revolucionària iniciada per la gent treballadora del món, però va poder derrotar la revolució alemanya, i frenar els avenços al Regne Unit i a França. Així la revolució es va quedar aïllada a Rússia. D’una manera imperceptible primer, i acceleradament després, el lideratge de l’estat va mutar-se en un càncer que feia enrere moltes de les conquestes socials i polítiques.

El poder revolucionari obrer, aliat i liderant la immensa classe camperola pobre, va demostrar que era possible l’etapa històrica que Marx i Engels van teoritzar i per la que van lluitar, la del desenvolupament socialista cap a la societat comunista: sense opressió, ni explotació, ni dominació colonial i racista, ni espoli dels pobles, ni sotmetiment de les dones, ni destrucció de la natura i del planeta. Es tracta d’una societat sense classes per la igualtat social dins la desigualtat natural, on la política es centrarà en l’administració racional i compartida de bens, treball i lleure comú, on l’ús dels bens substituirà la propietat privada, on la gent podrà ser feliç, gaudir i conviure amb les altres persones, criatures i natura.

El fet ineludible que la revolució no aconseguís consolidar-se, estendre’s i perdurar, no li treu cap mèrit, ni anul·la la seva originalitat ni el seu futur. A l’època de l’imperialisme, la de les guerres i les revolucions, l’alternativa positiva de vida no rau en domesticar o civilitzar el poder econòmic ni els estats burgesos, sinó en organitzar la revolució treballadora. Sigui a mig o llarg termini. La condició n’és la lluita de les masses, dels pobles, de les classes i capes socials, i la configuració de la seva consciència de rebel·lia, de la seva organització en partit revolucionari, comunista, basat en l’ideari del socialisme científic i la filosofia de la dialèctica materialista.

L’obra final de Trotski va ser el Programa de Transició i la Quarta Internacional. Un programa titulat L’agonia del capitalisme i les tasques de la IV Internacional. La mobilització de les masses entorn a les reivindicacions transitòries, en tant que preparació per a la presa del poder.

Centenari Lenin.

En “La nostra revolució” (A propòsit dels apunts del menxevic N. Sujanov, Notes sobre la revolució)  I (16.01.1923): “Tots ells es diuen marxistes, però entenen el marxisme d'una manera pedant fins a l'impossible. No han comprès en absolut el decisiu del marxisme, a saber: la seva dialèctica revolucionària. ... (i sobre la revolució soviètica russa) Primer: una revolució relacionada amb la primera guerra imperialista mundial... Segon: els hi és completament aliena tota idea de que, dins de les lleis objectives generals a que està subjecte el desenvolupament de tota la història universal, de cap manera s'exclouen, ans al contrari, es pressuposen, períodes determinats de desenvolupament que constitueixen una peculiaritat, bé per la forma, bé per l'ordre... I si una situació absolutament sense sortida... ens brindava la possibilitat de passar de manera distinta... a la creació de les premisses fonamentals de la civilització? ... Si per a crear el socialisme s'exigeix un determinat "nivell cultural"... per què, doncs, no podem començar primer amb la conquesta revolucionària de les premisses per a aquest determinat nivell, i llançar-nos després, recolzats pel poder obrer i pagès i amb el règim soviètic, a assolir a altres pobles?” ... II (17.01.1923): “I per què no hem de poder crear al nostre país premisses de civilització com l'expulsió dels terratinents i dels capitalistes russos i començar després ja l'avanç cap al socialisme? ... Les revolucions futures als països d'orient... els oferiran, sens dubte, més peculiaritats que la revolució russa. ... ja va sent hora de canviar la idea de que aquest manual (escrit segons les idees de Kautsky, i del model alemany) preveu totes les formes de desenvolupament de la història universal”. Tom 45, Obres completes. Ed. Progreso, Moscou.

21 d’agost de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo45.pdf

https://amnistia.omnium.cat/