La comissió Bilateral Generalitat-Estat no ha decebut els poders econòmics i polítics espanyols. La Hisenda Catalana no recaptarà l’IRPF el 2026, com estava pactat per la investidura del president Illa, entre PSC i ERC.
El règim monàrquic no concep repartir-se la sobirania i encara menys les desviacions federalistes, i, amb l’excepció del Concert basc a banda, aplica una estricta cotilla financera i tributària. Ni lliure decisió de Catalunya, ni equitat entre la recaptació tributària i les inversions estatals. L’Estat és com un pou sense fons, que s'amaga darrere la propaganda de la solidaritat entre regions i autonomies.
La feblesa i incertesa parlamentaria que bloca el govern estatal es concreta amb un paradigma a Catalunya. Si el PSC, i el PSOE, complissin el compromís polític sobre finançament que va permetre formar l’actual govern de la Generalitat, provocaria un elevat rebuig de la majoria d’autonomies que són del PP, de les forces vives de l’Estat i dels cacics de les grans fortunes. Si, com ara veiem, el PSC d’Illa no compleix els acords sobre l’ATC i el finançament singular, el govern de la Generalitat queda a l’aire o, més ben dit, a mans de ERC. Tanmateix, si ERC s'empassés aquest gripau amarg, la població en sortiria perjudicada per unes inversions estatals massa insuficients, i per una estructura econòmica limitada pel centralisme constitucional.
La teranyina de coexistència que formen les dues agències tributàries, l’estatal i l’autonòmica, va en detriment de l’economia catalana, però també de l’espanyola. La pervivència de l’actual Estat, imposa polítiques que escanyen Catalunya, com expressa el dèficit fiscal, mentre impedeix que el conjunt estatal pugui endegar un avenç econòmic que no es basi en el parasitisme financer, en la dependència del turisme i del gran luxe, i en l’especulació immobiliària.
La monarquia no té remei. Per això, frenar la involució ultradretana estatal, o l’avarícia empresarial que vol negar la rebaixa de la jornada laboral, o aconseguir condicions laborals dignes i sous mínims suficients, vol dir mirar més enllà i traçar un horitzó de futur. No n'hi ha prou amb evitar, des del Congrés estatal, que es concreti un govern del PP i VOX, cal posar fil a l’agulla per generar les condicions per a impulsar processos constituents republicans, basats en la lliure decisió sobirana de pobles i nacions.
Centenari Lenin.
En “Sobre la Formació de la URSS. Carta a L.B. Kamenev. Per als membres del Buró Polític del CC del PC(b)R” (26.09.1922): “sobre la incorporació de les repúbliques independents a la RSFSR (...) en el #1, en comptes d’ “incorporació” a la RSFSR (dir) “Unificació formal, junt amb la RSFSR, per a constituir la unió de repúbliques soviètiques d’Europa i Àsia”. Espero que l’esperit d’aquesta concessió sigui clar: ens declarem iguales en drets amb la RSS d’Ucraïna i amb totes les altres, i juntes, en igualtat amb elles, entrem en una nova unió, en una nova federació, la “Unió de Repúbliques Soviètiques d’Europa i Àsia”. Tom 45, Obres completes. Ed. Progreso, Moscou.
17 de juliol de 2025
De la Carta de L’Aurora.
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo45.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario