Vents citoyens

L’esclat de ciutadania, banlieue (suburbis) parissina, ciutats industrials, del jovent colpit, el profund rerefons de la immigració denigrada i exclosa, han provocat el tomb en les prediccions electorals que donaven el govern a la ultradreta francesa. Les polítiques burgeses pel gran capital de Macron han alimentat la involució i la degradació social. El potent “No pasarán” ha frenat en sec a les urnes a Marie Le Pen. Ara s’haurà de posar mans a l’obra per transformar unes polítiques destructives en unes favorables a la majoria treballadora, com estableix el programa del NFP (Nou Front Popular). Convé consolidar la rebel·lia desencadenada en constructiva, sense defraudar el moviment i consciència emergent. França, Gran Bretanya i Irlanda han alçat un to que apunta a desmentir la tendència ultradretana i militarista a Europa. La guerra d’invasió de Rússia a Ucraïna tramet sons cap un desastre major mundial. La població damnada, la classe treballadora amenaçada i reprimida, ha de refer la seves forces per aixecar una bandera diferent, oposada i alternativa a la de l’espoli, sotmetiment i destrucció que aboca el multiimperialisme del fracàs de la globalització neoliberal. Cal programa treballador, feminista, mobilització revolucionària que transmuti el poder en comunal i socialista.

Són aires de Fronde pel s XXI. A França s’ha conjuntat un esclat de la mobilització amb un sa i combatiu sentiment de rebuig a l'extrema dreta i a les polítiques dretanes d’involució general, s’ha cristal·litzat un programa significatiu social i en llibertats, més una referència política electoral (NFP) que ha resultat suficientment creïble. Una unitat d’acció electoral, al calor de la ira del rebuig social, amb un programa de fons social, treballador i de llibertats. Fa ben poc que una lúcida Angela Davis, clamava en un míting parisenc: Viviu en una mentira “Europa no és blanca!”.

La perspectiva de canvis que viu a les eleccions esmentades s’afegeix a les situacions a Espanya i Portugal. Ara bé, la precària i contradictòria majoria de suport al govern PSOE amb Sumar, necessita com a peix a l’aigua un tomb a les polítiques socials (Renda Bàsica Universal, Serveis Públics, Desprivatitzacions energia, aigua, Salut, Educació), llibertats (amnistia, llengua, llei Mordassa, llei estrangeria, dret a d’autodeterminació), econòmiques (treball, sous, pensions), fiscals (impostos rendes altes a mitja europea, frau), corrupció, generar i treballar expectativa per processos constituents republicans.

I, cal dir-ho, es pot, es podrà, al seu temps. Des de la lluita, la perseverança irreductible, construint política front el poder institucional, econòmic i moral.

L’assimilació de l’efecte citoyens fomentarà eufòria de propostes que convé aprofitar a fons. Fem-ho arran de terra.

La manera capciosa del PSC d’Illa, és precisament quelcom a denunciar. Illa proposa al Congrés del PSC de Barcelona, ni més ni menys que un Front d’Esquerres (fins ara era la proposta estratègica del PCC-C*), entre el PSC, ERC i Comuns. En realitat és un front a l’esquena de les llibertats de Catalunya, del dret a l’autodeterminació i de les discriminacions a la llengua catalana. Al posar com exemple a l’alcalde Collboni, Illa mostra el llautó d’un front favorable a les grans infraestructures (Aeroport, Port, Hard Rock), al gran capital del luxe, hosteleria, els grans tenidors d’habitatge i lloguers. Una projecció de la ciutat de grans esdeveniments, amb el sotmetiment i els privilegis dels poders de l’Estat de la corona i corrupció.

Des de Junts l’entusiasme deriva a un front independentista. Fent bandera del president destituït Puigdemont, per absorbir ERC i domesticar la CUP, amb l’aval de l’ANC, Òmnium i AMI. Tot i que fins ara Junts no ha mogut un dit per les necessitats socials i de serveis vitals. Com poden somiar en captivar o representar una majoria ciutadana sense assumir reivindicacions vitals com s’ha fet en el programa del NFP?

Fet nacional imbricat en fel actor social, aquí rau la genialitat estratègica més que màgia truculenta. Cal motivar el més profund de la ciutadania: autodeterminació + llengua + sostre + drets immigració + treball + sou x viure + dones sanes i estalvies + natura.

El proper dimarts 16 de juliol, a 18,00 h, conferència de premsa per la llibertat del pacifista ucraïnès Maksym Butkevych, empresonat per Rússia per emprar les armes en defensa del seu país.

Centenari Lenin. Referent a l’atac contra el marxisme i el socialisme, escriu  “Un aniquilament més del socialisme” (1914): “de paraula, el respecte segueix existint; de fet, la tradicional incomprensió de la dialèctica materialista de la teoria de la lluita de classes ha conduit de manera ineluctable a abjurar també de la teoria del valor pel treball... els clàssics sondejaren i trobaren una sèrie de “lleis naturals” del capitalisme, no comprenen el caràcter transitori d’aquest ni veient la lluita de classes que es lliure al seu si, ...El socialisme científic se sosté  en el fet de la socialització de la producció pel capitalisme”. Insisteix sobre “El dret de les nacions a l’autodeterminació” (1914): “La burgesia planteja sempre en primer pla les seves reivindicacions nacionals. I les planteja d’una manera incondicional. El proletariat les subordina als interessos de la lluita de classes... Per això el proletariat es limita a la reivindicació negativa... de reconèixer el dret a l’autodeterminació, sense garantir res a cap nació ni comprometre’s a donar-li res a expenses d’una altra nació... (el) proletariat de Rússia (te plantejada) una tasca doble, o millor dit, bilateral: lluitar contra tot nacionalisme i, en primer lloc, contra el nacionalisme rus”. Tom 25, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 11 de juliol de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo25.pdf

https://amnistia.omnium.cat/

https://www.sinpermiso.info/textos/leed-a-lenin-habla-de-nosotros