Anys d’inflació

El panorama és d’anys d’inflació, competència aferrissada, guerra, calor i masclisme agressor. L’amor universal, la pau, la llibertat i l’harmonia amb la naturalesa s’esmicolen amb la depredació econòmica del gran capital de les multinacionals i financer. La crisis de la vida se sosté i agreuja per la jerarquia de poder imposada pel sistema econòmic vigent i un ordre de valors que espolien, exploten i sotmeten a les classes treballadores, a les dones, els pobles i la terra. Tanmateix la nostra convicció és que des de cada lluita, dins de cada mobilització, en cada organització, es couen les espurnes de natura internacional, revolucionària, treballadora i feminista que permetran brollar uns valors, una força, un món equitatiu, saludable, comuner i feliç.

La vessant d’esquerres coalitzades del règim constitucional monàrquic resulta incapaç de resoldre la crisis estructural que recorre l’Estat. Les mesures per reduir les conseqüències negatives de la crisi econòmica, de la salut i ambiental, no són un pla de xoc d’emergència estructural, ni aconsegueixen complir els compromisos del pacte governamental. El PSOE es concentra en seguir les directrius de Brussel·les (UE). UP critica el servilisme socialista al gran capital, intenta frenar-ho amb minsos èxits, però no aprofita la seva quota de poder per impulsar la necessària i vital alternativa republicana. La majoria d’investidura nacionalista i independentista queda hostatge d’aquesta situació que deriva cap a la involució.

Cada nova etapa de la crisi institucional soscava i empitjora l’anterior. La Monarquia, el Tribunal Constitucional i la Judicatura, són ariets confessos de la reacció involucionista ultradretana. L’essència neofranquista es manifesta contra les llibertats i contra les lleis socials.

El govern de coalició tampoc es capaç de resoldre la convivència entre els pobles i nacions que formen part de l’Estat. El president Pedro Sánchez ha reiterat que en cap cas es produirà el referèndum a Catalunya. El PSOE es fa la pueril il·lusió que amb els indults (parcials), l’eliminació del delicte de sedició (compensat per la penalització dels desordres públics), o sobre la malversació, ja es pot tancar els deu anys de lluita i mobilització independentista republicana sobirana catalana, i oblidar el fenomen del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. La ‘qüestió catalana’ és ni més ni menys que la qüestió de la impossibilitat de les llibertats i l’existència del propi Estat. Sense diàleg de fons, dret d’autodeterminació, referèndum i amnistia, no hi haurà lliure decisió sobirana dins aquest Estat.

L’acord de claredat pel referèndum i la mesa del diàleg que basteixen l’estratègia d’ERC resten com a desitjos sense concreció pràctica si només depenen de la voluntat política estatal; mobilització o mobilització, ciutadana massiva, és l’argument que pot moure voluntats i realitats.

El PSC es posiciona com l’abanderat dels interessos especulatius del gran capital i de la unitat estatal imposada contra la sobiranes i les llibertats catalanes, inclosa la llengua. L’exigència d’incloure el Hard Rock, Quart Cinturó i l’ampliació de l’Aeroport als Pressupostos és digne de les línies roges neoconvergents, ben acollida per La Caixa, l’empresariat i el PP.

La recuperada Kherson per la resistència ucraïnesa pateix els míssils russos com a pervers regal nadalenc. Ucraïna te al punt de mira recuperar Kreminna, de Lugansk. Es tempteja febrer per unes conversacions sobre les condicions de pau. La guerra d’invasió de Rússia per sotmetre Ucraïna i consolidar l’annexió de part del territori encetarà el 2023 en el camp de batalla. La retirada de les tropes russes i de les annexions és la pedra de toc per una pau saludable, i per una perspectiva d’Europa, sobirana, lliure i unida. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 29 de desembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.