Desnonaments en alça

L’infern pren la forma d’un desnonament per a masses famílies i persones. L’habitatge i el lloguer queden relegats als últims llocs de les polítiques públiques. Establir un canvi de prioritats i un parc públic de sol i lloguers que contribueixi a regular la impunitat dels grans propietaris es configura com una tasca titànica. El capital immobiliari i l’especulació estan profundament incrustats i aliats a l’estat, la judicatura i la repressió. El moviment en defensa de l’habitatge i el lloguer, la PAH, el Sindicat de llogateres, és fonamental per plantar cara als grans tenidors i a una legislació obsoleta per conservadora i reaccionària.   

El PSOE i el govern estatal tremolen; no s’atreveixen ni tant sols a actualitzar i modernitzar la legislació per defensar els drets elementals de les famílies treballadores i més modestes.

Els Tribunals actuen gairebé d’ofici de braç executor dels fons voltors, grans immobiliàries i propietaris. Els Mossos, en tant que policia judicial, operen com a matons sense entranyes a l’hora de fustigar la desesperació de la gent desnonada.

El primer trimestre 2021 els desnonaments van créixer un 13,4 % a l'Estat respecte del 2020 (CGPJ). El 71,7 % són per no pagar el lloguer i el 23,2 % per execució hipotecària. Catalunya n’és capdavantera, amb el 22,2 % del total, també en el llançaments de pisos de lloguer (23,3 %, 1.835 en xifres absolutes).

L’anul·lació pel TC del Decret Llei 17/2019 sobre els habitatges i lloguers del Parlament de Catalunya va ser un cop aclaparador per les famílies i el moviment, ara bé, no ha pogut frenar la lluita i la convicció de que dins els drets i les llibertats també s’inclou l’habitatge.

La contradicció entre el dret a l’interès del capital immobiliari i el dret a un sostre per viure, ha de resoldre’s d’una manera que superi la comptabilitat descarnada. Sol públic, lloguers públics, regulació de les transaccions immobiliàries i dels drets de les persones llogateres. S’ha d’acabar amb la impunitat de l’avarícia especuladora urbanística.

Les mesures de l’acord entre ERC i CUP-Guanyem donaven unes pautes mínimes. El pacte entre ERC i Junts ha aigualit les mesures pressupostàries de suport a les famílies, així com de constituir sector públic, però no ho ha anul·lat del tot. Les mitjanes i l’experiència regulacionista de la capitalista UE estan a anys llum de l’imaginari i del poder legal de la propietat espanyola i catalana, més pròpia a la dels senyors i serfs de fa uns cents d’anys que del s XXI.

ERC, Junts, la CUP-Guanyem i els Comuns han fet un acord per recuperar els continguts anul·lats, estan impulsant la “Llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional”.

En la vessant democràtica nacional, a bones hores es despenja Jordi Sànchez de Junts a l’afirmar: “Sóc dels qui creuen que l’1 d’octubre va ser concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per assolir un referèndum acordat que per proclamar efectivament la independència”. Benzina al foc del joc dels embolics. Oriol Junqueras contribueix a la confusió independentista amb la consideració de que rebutjava per indesitjable qualsevol via no pactada amb l’estat espanyol. Aquest ball de despropòsits és entorn de la taula de diàleg amb el govern espanyol. Per si no queda prou clar el govern estatal explica que vol limitar els continguts a tractar atès que no vol un diàleg a ultrança. Auguris de tempestes a l’horitzó.

En ambdós vessants de la lluita social i la independentista republicana el que val, més que les voluntats, desitjos i temors dels líders, és la mobilització ciutadana i popular. L’amnistia, la república i l’autodeterminació, segueix essent l’anhel i el clam d’un poble que per aconseguir-ho ha de confiar en la seva mobilització. 10 de juny de 2021

De la Carta de L’Aurora.

FINAL_202MSC00001_Proposició_de_llei_d'ampliació_de_les_mesures (scribd.com)