El conflicte és l’Estat

La fi de la repressió i un referèndum per a decidir és el que podria resoldre el conflicte de les llibertats i l’emancipació catalanes. Aquest Estat s’hi oposa amb totes les seves forces doncs li va la seva existència. L’anunci d’indult a les nous persones empresonades per la mobilització independentista i republicana, remou l’ordre monàrquic. Ara bé l’espoleta de la bomba a temps que representa el clam de llibertats, sobirania, independència i república, difícilment es podrà desactivar amb mesures parcials i limitades, per necessàries i benvingudes que siguin. Les tres mil tres-centes persones encausades són un fossar insalvable. L’embat democràtic va d’amnistia, república i autodeterminació.

El moll de l’os de les institucions de 1978, règim coronat per la monarquia, és un sediment que s’endinsa en l’ancestre d’uns poders econòmics, polítics, militars, judicials i ideològics d’empremta explotadora, opressora i dictatorial. Els poders econòmics, els senyors del capital, així com els hereus del llegat franquista dels vencedors a sang i foc de 1939, són els veritables amos de l’Estat. No hi ha manera de resoldre aquesta font de conflicte sense una alenada de llibertats i república.

El govern de coalició del PSOE i UP conviu en una espiral d’involució, on la punta de llança rau en la repressió judicial de la legalitat monàrquica. Els defensors del sosteniment del règim, de dretes i d’esquerres, polítics i sindicals, tenen una gruixuda vena als ulls, quan és ben clar que no s’entreveuen possibilitats ni perspectives de reforma. Les alternatives són de reacció política o d’avenç republicà. Aquest dilema agreuja el conflicte amb Catalunya, atès que és on el moviment popular, autodeterminacionista i independentista, s’ha constituït en massiu i irreductible.  

El Memorial de Navarra i el Rei, o el trident dretà-ultradretà, PP-Vox-Cs, pregonen i actuen, plens de privilegis i impunitat, la involució rància de la retallada de les llibertats i drets, tant de les nacions i pobles, com de la ciutadania i de la immigració.

L’alternativa dretana es desencadena en diferents fronts. Les expectatives de post pandèmia activen la voracitat insaciable de les grans empreses. La tensió per l’ampliació de l’aeroport i la del port. El negoci d’uns pocs sobre l’aigua (Agbar), les vacunes, les immobiliàries i els lloguers insuportables, l’especulació del sol i la contaminació sense cap respecte per la natura. Val a dir que la pujada de l’electricitat és com un toc de corneta, un nou “a por ellos”, de les imposicions dels imperis del poderós sector econòmic privat enfront dels drets i serveis vitals de la majoria ciutadana; el sector públic i de les cures no son cridats pel miratge de manà dels nou fons europeus covid-19, fins i tot si aquest allau de diners se segueix endarrerint. No hi haurà miracle dels pans i els peixos.

El president acarona fer surar la taula de diàleg amb l’Estat. Pere Aragonès ha apuntat la conveniència de constituir l’Acord nacional per l’amnistia i l’autodeterminació. En tot cas el que és vital per una resolució positiva, sobiranista, republicana i autodeterminista, és una xarxa potent i mobilitzada, ben arrelada a cada poble, barri, centre d’estudis i empreses. Fem-ho! 3 de juny de 2021

De la Carta de L’Aurora.