El personal sanitari i les
infermeres han aprofitat el dia internacional per exigir revertir les
retallades, sous adients a la perillositat i contractes no precaritzats. UP proposa
una taxa a les grans fortunes. L’ampliació dels ERTOs permet una mica d’oxigen
dins la catàstrofe i incertesa general. PNB, ERC i BNG adverteixen de la
fragilitat del govern estatal, per tant de la necessitat d’acords entre el bloc
de la investidura, cosa que exclou a C’s; es posa la mirada en l’ajornament
d’un mes del confinament i en els pressupostos. Dol i desolació a Badalona,
facilitar l’alcaldia a Albiol/PP perverteix els sentits i la raó política, és
oposat a posar al centre la salut de les persones i la ciutat.
El PSC s’hi ha ben lluït
a Badalona. De la fantasmada de la moció de censura que desallotjà a
l’alcaldessa Ma Dolors Sabater (2018), a la comèdia de no investir-la i que es
fes alcalde a un PSC ultraminoritari (3 regidores), a la tragicomèdia actual.
Lliçons punyents d'uns partits que donen l'esquena a la ciutadania just són
escollits. Tot un exemple del que no hauria de ser.
La cogovernança variable
de l’anomenada nova normalitat comporta una gestió unilateral en els fets d’un
confinament necessari però que està trufat d’incoherències i discòrdia en les normatives
i gestió de les fases de desescalada.
Unes mesures basades en
plantejaments socials de salut i científics inclourien avenços en els serveis,
recursos i drets públics, així com una visió de gènere que fomentés la
conciliació bàsica i els valors universals.
L’orientació de fons
destinada a la pervivència del règim caduc de 1978, o el de la prevalença de
l’interès del capital privat sobre el bé comú, públic, aboca a un increment de
les desigualtats, la precarietat i la pobresa.
Els bancs reben els
diners, les grans fortunes i consorcis disposen d’una fiscalitat escandalosa
mentre practiquen el frau, retorcen la legalitat i imposen la seva existència
depredadora. Els grans hotelers ofereixen places medicalitzades cobrant a bon
preu.
El govern estatal, per
practicar mesures progressistes, s’hauria de sostenir sobre unes aliances entre
la ciutadania treballadora, la precaritzada i no regularitzada, les classes
mitjanes de professions lliberals, petits productors i mitjans propietaris, que
representen el 85 % de la població, per fer front a les pressions i voracitat
de la minoria propietària del gran capital i els seus executius.
Els decrets de
confinament mostren que les Autonomies ja fa temps que s’han fos. Tampoc fan
cas dels Municipis. Molt menys de les alternatives de llibertat,
autodeterminació i republicanes catalanes.
El bloc de la
investidura s’esquerda i minva. El proper ajornament del confinament que
s’anuncia per un mes serà una nova prova. ERC planteja que hi hagi negociació
del decret, es retornin les competències autonòmiques manllevades i nova agenda
de la taula de diàleg entre l’Estat i Catalunya.
El dilema que entre
l’economia i el benestar de la ciutadania resulta una fal·làcia. Com podria
haver benestar social i cívic sense treball, producció i intercanvi de bens? La
veritable contradicció rau entre la propietat privada del capital i dels
mitjans de producció o la vida de les persones i la natura. El poder econòmic i
estatal polític estan sobretot concentrats en salvar la seva existència per sobre
de les vides.
L’avís de la importància
que pot adquirir el teletreball en el post confinament ha desencadenat totes
les alertes. Convé eliminar la hipocresia dominant. Cal contractes que no
siguin precaris, feina en condicions, sous equiparables, eliminar la immensa borsa
d'economia submergida, regularització de les treballadores. La vaga indefinida
de Nissan és una altra manera d’enfocar els interessos econòmics.
Des de la sociologia europea arriba la idea
de ‘canviar l’Estat del benestar per una societat del benestar’. Apliquem-ho al
poder econòmic i polític. Un poder amb les cures i les llibertats republicanes.
Defensem els interessos d’un desenvolupament sa i sostenible de la humanitat
cap un nou model de vida, aliè a tots els privilegis, explotació i opressió,
lliure de violència masclista. 14 de maig de 2020
De
la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario