No
és el fantasma del comunisme el que recorre el món sinó el del Corona virus.
L’epidèmia està provocant el caos econòmic i ben lògic el pànic de la població.
La globalització econòmica, els sistemes de salut privats i públics no estant
gens preparats i menys protegits per aquest embats de la natura desfermada. Com
veiem també amb el canvi climàtic, la pobresa o, ben malauradament, amb la
violència masclista a les dones.
El
COVID-19 necessita investigació científica, salut pública universal, prevenció
i precaució. Convé informació suficient per evitar fomentar un desgavell major
amb l’alarma desfermada d’una població que, per instint i experiència,
desconfia dels poders públics, econòmics i dels governants.
El
Glòria, l’explosió a la petroquímica de Tarragona, la recent a Barcelona, el
continu dels accidents i morts laborals, l’agressió mortífera de l’amiant, els
feminicidis amb les dones violades i assassinades, a les que hauríem d’afegir
les criatures agredides sexualment, no són accidents aïllats sinó relacionats
en un modus de producció que violenta l’evolució social i el desenvolupament
natural.
La
globalització capitalista, com l’hem conegut i sofert en els últims quaranta
anys, resulta letal pel bon fi de la humanitat i del planeta.
No
hi ha futur amb la constel·lació de la propietat privada dels mitjans de
producció, el poder polític dels estats que gestionen els interessos de la
minoria privilegiada de l’ “1%”, o de les “dues centes famílies” més adinerades
que posseeixen els destins del gran capital.
Una
mutació o un virus posa a la picota l’immens poder de l’entramat econòmic. La
mobilització social, el clamor que mou el 8-M de la vaga feminista, la creixent
consciència climàtica, els esforços del municipalisme d’avantguarda com els del
Comú, convindria que es focalitzessin en les causes fonamentals d’un sistema
insostenible.
Per
guarir les conseqüències nefandes dels poders econòmics, polítics i religiosos,
necessitem anar a l’arrel de les causes que ocasionen les contradiccions, les
inestabilitats, la crisi econòmica i la violència repressiva o militarista que
resulten endèmiques.
Una
economia sana, de cura de les persones i la natura, necessita d’un poder
veritablement popular, proper a la ciutadania, defensors dels drets universals
i les llibertats democràtiques, uns serveis en general i el de la Sanitat
pública no sotmesos a les lleis absurdes del benefici propietat.
Com
és que enmig dels llargs anys de la crisi econòmica, les amenaces
apocalíptiques de la destrucció de la natura, l’agressió a les dones, s’hagi
esborrat del llenguatge i la perspectiva política l’expropiació i nacionalització
de les sangoneres financeres, els bancs, els grans oligopolis extractius,
petroli, gras i altres, les grans multinacionals químiques i farmacèutiques?
Què
ha de passar per defensar i instaurar una Renta bàsica universal?
Els
valors republicans i praxis de poder de les majories socials treballadores i
feminista són els que poden centrar-se en el taló d’Aquil·les del poder
econòmic, polític i patriarcal.
El
Contracte social del s XXI ha d’incloure treball, educació, dones emancipades i
natura. 12 de març de 2020.
De
la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario