2/3/20

Governs confrontats

La Taula de diàleg ha fet la primera sessió. A l’Estat s’aixequen alarmes apocalíptiques. A Catalunya planeja un lògic l’escepticisme. Tothom percep que son davant una nova cruïlla. Entre la unitat estatal espanyola, sigui plurinacional i més o menys federal, i la monarquia, o la lliure decisió en referèndum a Catalunya i la república, poc marge de conciliació hi ha.
Els dos governs depenen d’aquest taula i diàleg més del que pot semblar. I per obrir una via democràtica a la lliure decisió sobirana catalana s’hauran de confrontar amb l’essència del règim constitucional de 1978, la monarquia i el conjunt d’institucions que conformen l’Estat espanyol.
El tall de la Meridiana resisteix.
Cada passa que es faci, cada escletxa a esberlar, necessitarà de la confraternització entre els pobles i d’una potent mobilització unitària.
El govern progressista estatal pretén prolongar la subsistència del règim amb concessions mínimes o de vernís per no fer trontollar l’entramat de poder existent. El PSOE porta a la motxilla el Pacte fiscal i un nou Estatut. Unidas Podemos una Espanya plurinacional federal que no trastoca la monarquia, disposats a un referèndum i a un indult que exclou la possibilitat d’independència i de república.
Les forces estatals, els grans poders econòmics, eclesiàstics, militars i judicials, junt al trident PP-C’s-Vox, van a laminar les llibertats a Catalunya i arreu de l’Estat, cap a una regressió autoritària, repressiva i centralista. Uns enyoren la dictadura franquista, els altres la de Primo de Rivera o la ‘dictablanda’ del general Berenguer.
El govern de la Generalitat aporta al diàleg l’amnistia, la fi de la repressió i desjudicialització, així com acordar l’exercici del dret d’autodeterminació amb un referèndum.
Fins i tot en aquesta taula opera la confrontació aferrissada entre el PDECat i ERC per establir l’estratègia hegemònica a seguir, en clau de si el lideratge tomba cap a les esquerres o es segueix mantenint el de la dreta catalanista.
L’inici de la taula per resoldre el conflicte polític entre l’Estat espanyol i Catalunya i un diàleg sense condicions és un canvi del govern estatal, alhora que representa cercar la quadratura del diàleg.
De fet pot ser una història de dilacions i dialogisme o un escenari en el que furgar entre les contradiccions de l’Estat, mentre es guanyen aliances democràtiques i republicanes, socials, feminista, municipalista i mediambiental.
El diàleg ha de pivotar sobre una resolució política de llibertats democràtiques, desjudicialització, amnistia i referèndum. La Taula de governs serà útil si contribueix a obrir una perspectiva de fraternització i llibertats republicanes. La mobilització serà el factor decisiu que decantarà les perspectives confrontades.  27 de febrer de 2020
De la Carta de L’Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario