Centenars de milers de persones han
escollit i atorgat la representació de diputats, eurodiputats i regidor als
presos polítics i exiliats. Ha resultat endebades. El TS, malgrat no ser
escollit per la ciutadania sobirana, ha suspès els drets polítics de les
persones electes sense dilació. L’estat, a través de la judicatura, s’atorga la
potestat d’alterar la representació de la sobirania popular.
La desobediència pacífica i l’acció
política sense violència s’assimila a sedició i rebel·lió. La ideologia
independentista i la republicana, l’exercici de lliure determinació amb el vot,
se’l va a condemnar com rebel·lió. No s’admet la disidència sobre la monàrquia
i per la república ni en les relacions entre els pobles. Es prohibeix la
llibertat de manifestació.
L’estat vol castigar de forma
exemplar l’anhel i voluntat mobilitzada de l’emancipació catalana que ha
adoptat el clam de independència i república. La monarquia espanyola no pot
cedir ni unes gotes de llibertat a l’ideari republicà, menys encara a un procés
de lliure separació entre Espanya i Catalunya.
El final del Judici ha interferit
enmig de les negociacions pels pactes per formar el govern estatal, municipals
i autonòmics. La ciutadania s’ha inclinat en el vot cap a l’esquerra, però obligant
a fer coalicions i per tant pactes.
Tanmateix la tendència general
queda corregida per una polarització que continua creixent. La Comunitat de
Madrid dona pas a un Parlament i a un govern del trident dretà PP-C’s-Vox. En
canvi a Catalunya els vots porten cap a majories d’esquerra i republicanes,
inclòs a la capital Barcelona.
Finalitza un cicle electoral amb
una representació i uns pactes que sostenen l’ajornament del règim monàrquic
del 78, recolzat en el PSOE, la pressió involucionista de les institucions
estatals i el triplet PP-C’s-Vox. No hi ha ruptura immediata a la vista, però l’equilibri
és precari i inestable. Tampoc s’ha pogut liquidar les amenaces de tempesta per
les necessitats socials, laborals i feminista o climàtica, ni eliminar l’horitzó
republicà que emergeix a Catalunya.
El govern de cooperació per ser
operatiu hauria d’afrontar el panorama amb mesures polítiques socials, democràtiques,
de llibertats i establir el dret a l’autodeterminació. El Judici és molt més
que una prova del cotó fluix, és la mostra de la incapacitat estatal per
resoldre una situació d’unitat i opressió nacional que condemna la monarquia. O
s’esclafa i elimina el moviment nacional republicà català o la república trobarà
la manera d’avançar i constituir-se.
Els municipis estan completament
immersos en aquest context. Pobles i ciutats són elements bàsics, neuràlgics,
del països, les nacions i els estats. Els intents de fer política municipalista
aliena als drets i llibertats generals estan condemnats al fracàs a mig
termini. Entre el corporativisme i la golafreria de les elits o les necessitats
populars treballadores no hi ha terme mig de blocs socials. Tampoc entre les
llibertats o la involució en drets i la llei mordassa. O entre l’emancipació
catalana o la imposició unitària estatal. En fi, entre república i monarquia no
es pot fer la viu viu, com si no afectés a cada llamborda i a cada passa que
fem.
Ahir les manifestacions anunciaven
un nou esclat quan hi hagi la sentència condemnatòria. S’empeny cap a una nova
perspectiva.
Les classes treballadores i
populars volen llibertat dels presos i preses, no s’aturaran fins poder decidir
i fer el referèndum, aconseguir la llibertat i la república.
13 de juny de 2019
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario