El cicle electoral estatal finalitza. L’Estat,
municipis i autonomies han de fer els governs que establiran les polítiques a
realitzar. El Parlament Europeu vira cap a la dreta i la ultra dreta. La
perspectiva estatal és de pervivència del règim malgrat la seva decrepitud i
incapacitat de resoldre les principals qüestions econòmiques, socials,
democràtiques, feministes, la del lliure dret d’autodeterminació de Catalunya i
l’aspiració nacional i republicana.
En aquest escenari s’està incubant una revàlida que
afectarà el conjunt de l’Estat. Es cou amb el Judici als presos/es
independentistes i la pugna que tendeix a acréixer entre ERC i PDECat/JxCat pel
lideratge del moviment catalanista republicà. El bloqueig del govern de la
Generalitat és un factor afegit d’una evolució política que aboca a les
eleccions catalanes.
ERC-Sobiranistes van guanyar les eleccions generals
a Catalunya. ERC ha guanyat les municipals superant a JxCat en el conjunt dels
947 municipis, inclòs el de Barcelona, tot i que només ha obtingut un mínim
avantatge de vots (4.800) a BComú. Tanmateix l’alcaldessa Ada Colau ha guanyat
en 6 dels 10 Districtes i ha empatat amb 10 regidories. El PSC ha recuperat
molt de vot a l’àrea metropolitana, mentre C’s davalla. La CUP ha sofert un
fort retrocés i queda fora del consistori. JxCat supera ben clar a ERC a les
europees.
Catalunya es presenta electoralment com sobiranista,
republicana, d’esquerres i independentista. Les esquerres predominen. El bloc
del 155, contra el dret a decidir, l’1 d’octubre de 2017 i els llaços grocs,
resta minoritari.
El sobiranisme i l’independentisme han de cercar una
doble equació que permeti l’algoritme que estableixi una estratègia política
republicana i social.
Per una banda cal que les esquerres treballin una
entesa o acord suficient per omplir de contingut social les expectatives de
procés constituent republicà, rupturista del règim constitucional. Una
perspectiva que ha de començar per generar les condicions socials i polítiques
que ho facin possible. La radicalitat democràtica, el compromís amb la lliure
decisió i per un referèndum, la mobilització persistent i irreductible per la
república catalana, han de tenir en compte i cohesionar una majoria ciutadana
que pugui fer front a l’Estat monàrquic actual.
La segona equació és que les esquerres, sobiranistes
i independentistes, liderin el moviment català per les llibertats i
l’emancipació.
La realitat de segments importants treballadors que
voten PSC, o que no se senten independentistes, o que desconfien profundament
de tot el que puguin liderar la dreta, obliga a que el republicanisme demostri
per la via dels fets el compromís pràctic social.
L’empat a Barcelona entre ERC i BComú, pot ser una
font de llum si aprenem les lliçons i el que ens tramet l’electorat.
La Barcelona de les cures, feminista, del canvi a favor
del veïnatge i els barris, vol incloure tots els drets i sobiranies. Barcelona
és d'esquerres, Comú i republicana, per la lliure determinació i per la
llibertat dels presos i preses polítiques.
El
govern barceloní s’enfortirà si pivota sobre una aliança republicana i Comú,
basada en les 20 regidories d’ERC i BComú. Catalunya necessita girar al
lideratge de les esquerres, fonamentat en ERC, Comú i CUP, per confrontar les
imposicions de l’Estat i generar les condicions que permetin executar la lliure
decisió. 30 de maig de 2019
De
la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario