 |
|
S'apropa una gran tempesta, Morgan Huff.
|
Les tres comporten inestabilitat doncs s’hauran de
confrontar amb el moviment catalanista republicà, la pressió sindicalista, les
demandes municipalistes i un moviment feminista creixent i potent.
Aquestes eleccions generals estendran una ombra
d’incertesa i determinen les estratègies, l’acció i el resultat de les properes
municipals de maig.
S’hi afegeix que el Judici als líders catalanistes
planejarà sobre aquest cicle electoral, inclòs les properes autonòmiques, doncs
el seu desenvolupament i resultat, la sentència, serà convulsa per tothom, a
Catalunya i a Espanya.
Jordi Cuixart, president d’Òmnium, ha estat demolidor.
Es presenta com un pres polític disposat a no fer ni un pas enrere en la
defensa de les llibertats i drets fonamentals, d’expressió, de manifestació, de
vot i sobre la secessió de Catalunya.
Les llibertats i drets són els fonaments de la
democràcia, per tant la llei i el cos institucional no pot estar per sobre de
les llibertats. Inclòs el dret a la desobediència, pacífica i mobilitzada,
enfront de l’arbitrarietat de la repressió estatal.
No hi ha renúncia del referèndum de l’1 d’octubre de
2017, ben al contrari, hi ha un al·legat de confirmació i convicció en el vot i
en la decisió majoritària de voler ser “un estat independent en forma de
república”.
El Rei n’ha sortit esquilat amb les declaracions del
president d’Òmnium. Cuixart ha denunciat la intervenció reial que va dir “No es
admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre de la llei".
El Judici i la sentència pot representar un contrapès
a les eleccions. L’Estat pot fer una condemna exemplar per sotmetre a
Catalunya, com un tret de sortida per a qui empeny vers l’aplicació d’un 155
llarg i profund (PP-C’s-Vox). EL TS i l’Estat guanyarà jurídicament mentre
alhora és derrotat políticament. No és agosarat considerar que es pugui
desencadenar una convulsió que superi el moviment ampli de rebel·lia
independentista que es generà com a resposta democràtica a l’anul·lació de la
renovació de l’Estatut.
Entre les direccions sindicals de CCOO i UGT, com en
els partits sobiranistes i, lògic, a les entitats com l’ANC i Òmnium, o els
CDRs, ja es planteja seriosament que una resposta adient a la desmesura del
Judici es mereix una Aturada ciutadana o vaga general; tant si val el nom, el
que importa és una mobilització cabdal que faci empal·lidir el 3 d’octubre de
2017. A hores d’ara el debat se situa en quan és més convenient
desencadenar-la, abans o després de la sentència del Tribunal Suprem.
El 8 de març serà una nova fita, ni electoral ni
parlamentària: la vaga general feminista. Confluiran la defensa de les cures
amb els drets universals. És una mobilització internacional impulsada per les
dones, alhora que ampliada i enfortida per les aturades i les vagues sindicals
a les fàbriques.
La vaga feminista es converteix en un factor innovador
i potent que denuncia i soscava els sistema patriarcal, masclista, mentre
exigeix polítiques defensores dels drets i realitats de les dones a governs i
institucions.
En aquest escenari de xoc electoral, parlamentari i de
mobilitzacions, la Generalitat s’ha quedat en encefalograma pla post 155.
Entre el bloqueig estatal i la lluita aferrissada de
les components del govern, la Generalitat sembla esvaïda, més enllà de
declaracions de republicanisme de virtualitat màgica. La nova Crida té massa
plom dretà a les ales.
La tensió que aflora a la majoria sobiranista i
independentista, és l’expressió de l’evolució del lideratge sobre si es manté a
mans de la dreta catalanista o fa el salt a les esquerres. Tenint en compte que
la majoria parlamentària és d’esquerres, així com que la majoria social és
treballadora.
La combinació de moviments, mobilitzacions i
eleccions, el xoc amb l’Estat i el Judici, comporta treballar per una alternativa
política. És l’hora per una entesa, aliança, coalició o front ampli, que
representi la voluntat d’avenç popular.
Els actors polítics poden ser Catalunya en Comú i
l’espai Comú, inclosa la plataforma Sobiranistes, Podem, Som Alternativa, CUP,
ERC. Aquests partits necessiten la consistència i el suport de la societat i
entitats civil, sindicalisme i municipalisme.
Els elements
conceptuals d’aquesta alternativa són bàsicament tres: la construcció
republicana, les llibertats democràtiques, i el conjunt
social-sindical-municipalista-feminista. 28 de febrer de 2019
De la Carta de
L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario