La suspensió de la negociació sobre els pressupostos per part del grup
parlamentari Catalunya en Comú Podem s’explica
perquè el govern, en concret la vice presidència de Pere Aragonès, no ha fet
cap proposta relacionada amb els 10 punts de mesures socials mínimes avançades
per Catalunya en Comú Podem.
El govern tampoc aclareix com pensa aconseguir els recursos si no es vol
incrementar la Fiscalitat, l’IRPF i altres possibles.
Per Catalunya en Comú Podem hi ha una relació ben imbricada entre els
pressupostos estatals, els de la Generalitat i de Barcelona. Tanmateix la
presidenta del grup parlamentari, Jessica Albiach, considera que els
pressupostos de l’Estat recullen les demandes ciutadanes, però els de Catalunya
no ho fan.
Resulta que en ambdós pressupostos s’incrementen les partides socials.
Ara bé, queden lluny a l’hora de revertir les retallades dels darrers anys. En
els estatals la mobilització de la PAH sobre els lloguers dóna la mesura de que
tampoc són flors i violes.
Les coses clares. A l’Estat no es vol per cap concepte que els destrets
del govern minoritari del PSOE, amb Pedro Sánchez de president, pugui obrir la
porta al retorn del PP, escortat i determinat per C’s i Vox. En aquest cas no
cal magnificar els pressupostos, sinó assenyalar les seves febleses, fins i tot
les que es proposi acceptar, per poder fomentar mobilització que corregeixi la
pressió immensa dels grans capitals i fortunes.
A la
Generalitat la suspensió de la negociació, per ser operativa i no quedar-se en
gesticulació parlamentarista, s’hauria d’acompanyar d’una mobilització potent
des del carrer, els barris, pobles, ciutats i empreses.
Precisament
aquesta setmana és un bon moment per exigir coherència al govern en incorporar
als pressupostos les demandes populars.
ERC, JxCat i el president Torra han donat el
suport a la vaga general convocada per la I-CSC en que es reivindica ‘la
derogació de la reforma laboral, un sou mínim a de 1.200 euros mensuals,
recuperar les lleis socials frenades pel Tribunal Constitucional, la igualtat de gènere en els centres de treball, i un
model de funció pública de qualitat’.
A què espera el govern a incloureu als
pressupostos? Catalunya en Comú Podem en podria fer bandera a la negociació.
La concepció de Catalunya
en Comú de que la centralitat política catalana no és
la crisi democràtica nacional republicana, sinó que són els problemes de la
gent, circumscrits als socials i de la vida, dels que es vol excloure tot el
procés de vuit anys de demanda sobiranista republicana, afebleix la força i suport social En Comú.
Quan no hi ha mobilització social potent les
negociacions a les moquetes roges parlamentàries tendeix a afavorir els grans
poders econòmics i estatals.
Una manera de revertir les imposicions i domini dels poderosos és unint la força potent dels carrers republicans, les
demandes socials i sindicals, les municipalistes i les feministes.
Els pressupostos són un camp de lluita, com ho és el
Judici que l’Estat comença contra els i les preses polítiques per la lliure
decisió a Catalunya. La implicació convé sigui a
fons.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario