 |
| Granada, movilización contra voto a Vox. |
El
PSA, puntal del règim constitucional de 1978, perd les eleccions andaluses
després de 36 anys (33 escons). Una part important de la població treballadora
li ha retirat el suport, farta del clientelisme i corrupció que no resol una
situació social endèmica. L’abstenció del 41,35% (2.808.141 vots) ha estat un
factor clau. Adelante Andalucía (AA: Podemos i IU, 17 escons) no ha
aconseguit representar l’alternativa des de l’esquerra. L’eix PP (26 escons),
C’s (21) i Vox (12) guanya la majoria amb 59 escons i 1.804.884 vots, 211.601
més que el PSA i AA.
L’avís andalús és greu,
ens importa molt, per tant obliga a descabdellar les causes i les perspectives.
El règim que sosté l’actual Estat encapçalat pel Rei acreix unes contradiccions
irresolubles, sense perspectives de llibertats democràtiques i drets, de
convivència sobirana entre els pobles, de cura de les necessitats socials i
respecta d’igualtat envers les dones.
La reconquesta
d’Espanya, amb el sotmetiment de Catalunya que proclama Vox, és l’alternativa
involucionista reaccionària de les “camisas
viejas” que enyoren el franquisme dictatorial. El PP de Casado i el mentor
Aznar, en competència amb Ciutadans, formen un trident amb la bandera del “a por ellos”, el Rei i el 155.
Convé no oblidar que
una entusiasta de la imposició estatal, per part del govern d’Aznar/PP, de
l’article 155 constitucional de nefastes conseqüències per a Catalunya, va ser
la presidenta de la Junta de Andalusia, Susana Díaz.
 |
| Sevilla, contra voto a Vox. |
El relat que pretén fer
recaure l’ascens de la ultra dreta a Andalusia en el secessionisme
independentista català, evita explicar que el referèndum del 1er d’octubre de
2017 va ser una votació per exercir la lliure decisió democràtica, on va
guanyar la opció republicana, alhora que els comparses de Vox i Ciutadans a
Catalunya van ser l’actual Ministre Borrell i la direcció del PSC.
El monstre de Vox s’ha
covat al calor de l’Estat, del rei, de les polítiques del PP i la pressió de
C’s i la UE, també de la inoperància social del PSA, o del suport del PSOE i
PSC a les mesures antidemocràtiques estatals, i la repressió contra la lliure
decisió a Catalunya, per part del govern estatal del PP.
Fins i tot la no
consumació republicana catalana, ni que hagi estat per la repressió i bloqueig
estatal, al produir-se sense esgotar la
confrontació, al respectar les imposicions de la legalitat vigent per part de
la dirigència política independentista, parlament i govern de la Generalitat, a
obert un espai de dubte i desconfiança vers la capacitat de les forces
sobiranistes republicanes.
El trident reaccionari,
PP-C’s-Vox, ha actuat dividit i fins i tot confrontat a la campanya electoral,
tanmateix han tramés una unitat en el fons de les temàtiques i propostes.
La unitat indissoluble
d’Espanya entorn el Rei i l’Estat. Ressona “la unitat de destí en lo universal”
del Moviment Nacional franquista, d’inspiració falangista joseantoniana. En
aquest sentit, centrat en contra de la secessió de Catalunya, val a dir de
l’exercici de la lliure autodeterminació, i de l’independentisme. Per això
proposen la il·legalització de partits i entitats i una aplicació més dura del
155. En general el trident ha fustigat a l’uníson l’anticatalanisme primari,
mentre proposen la recentralització de l’Estat amb la supressió de les
Autonomies, fent demagògia de que això alliberaria diners per qüestions socials
sense cap precisió.
Els perill de la
immigració, alimentant la xenofòbia, el racisme i els temors a l’eternització
de la pobresa, com si la desigualtat i explotació social no procedís dels poders
econòmics dominants, patrocinadors de PP-C’s-Vox, i del poder polític estatal,
representat pel Rei i per la UE. Ho complementen amb homofòbia i atac a les
distintes identitats de les persones i llibertats sexuals.
L’atac frontal als
drets a les dones, al potent moviment de la vaga general feminista i de l’erradicació
de la violència masclista. Proposen derogar totes les lleis sobre violència de
gènere, sobre el dret a l’avortament, sobre la igualtat, en fi tornar al manual
de “la buena esposa i ama de casa”
que imperava durant el franquisme. Res d’original però molt colpidor.
Cap proposta de drets i
serveis universals a assumir per l’Estat, tampoc cap crítica substanciosa a les
imposicions d’austeritat i retallades de la UE de Brussel·les.
Són unes propostes
casposes ultradretanes que, malgrat expressar un canvi de sentit invers al que
va desallotjar el PP del govern estatal, no són polítiques que puguin esbossar
un futur de millores ni estable.
El front
constitucionalista que assenyala Susana Díaz per aïllar Vox resulta una
perspectiva inviable, doncs és entorn el Rei i la política neo 155. Seria un
front contrari al bloc que va foragitar el PP de la Moncloa, on s’incloïen els
partits nacionalistes i independentistes.
En el dia dels 40 anys
de la Constitució les propostes de reforma de Pedro Sánchez tampoc són
alternativa ni al trident involucionista ni al moviment republicà català.
L’alternativa de canvi
i de transformació positiva vers les llibertats, convivència i fraternitat
entre pobles, igualtat, drets i serveis universals, no va de la involució del
PP-C’s-Vox, sinó de l’aflorament de processos constituents arreu, republicans,
agermanats des de la lliure decisió de cada poble.
Les llibertats a
l’Estat i un progrés social necessita d’una gran aliança entre les forces
democràtiques i de l’esquerra espanyola amb les forces sobiranistes republicanes
i independentistes catalanes i basques.
El centre de gravetat
d’una aliança d’aquest caire és unes perspectives republicanes de respecte
escrupolós amb la llibertat sobirana de cada nació.
L’intent de vincular el
suport als Pressupostos estatals, o de Catalunya, a un tallafocs contra Vox, és
no entendre que l’independentisme català és un moviment de masses per les
llibertats, el dret a decidir i la república. Cal virar el rumb a un acord que
es fonamenti en les llibertats i drets, no en allò que supediti a les forces
polítiques catalanes i a la majoria sobiranista, independentista i republicana
a l’Estat monàrquic.
L’eix del trident
ultradretà perjudica a Andalusia i a Catalunya.
Les
mobilitzacions de rebel·lia a les ciutats andaluses contra la irrupció
parlamentària de la dreta i ultra dreta són una promesa viva de futur. Ens
emmirallem amb aquest esclat de lucidesa popular. Llum i futur dins la negror electoral.
6 de desembre de 2018
De
la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario