Les línies de fractures de l’Estat s’expressen en mobilitzacions contundents, àmplies i massives. Les conseqüències resulten innegable. El règim constitucional de 1978 fa aigües per totes bandes.
La imbricació dels fenòmens al llarg de l’estat i els de Catalunya fan
un conjunt demolidor.
Unes capdavanteres són les que han situat a la centralitat política
estatal la voluntat i els fets republicans de Catalunya. La lliure decisió de
la ciutadania catalana no te marxa enrere. O se la derrota del tot amb el 155 i
la intervenció de la Generalitat o la democràcia catalana republicana cercarà
la manera de fer un nou salt endavant.
L’últim episodi de l’alcaldessa de Santa Coloma der Gramanet, Núria
Parlón del PSC, que assumeix tractar els presos de polítics i demanar el seu
acostament com a mínim, il·lustra les dificultats del bloc 155 impulsat per
l’Estat i format pel PP, Ciutadans i el PSOE-PSC.
Per derrotar el dret a decidir i la aplicació de la decisió republicana
de l’1 d’octubre, l’Estat ha d’operar una involució complerta en les llibertats
i del mateix estat de dret.
L’estament pensionista ha iniciat la seva rebel·lió. No serà endebades.
El que no ha aconseguit la corrupció que gangrena el PP i l’Estat, ho poden fer
les gairebé deu milions de personal pensionista.
En general representa una segment conservador en el sentit de preferir
la continuïtat del que hi ha políticament, sobretot de qui està en el poder
polític. Els avis i àvies dels nostres països estan a un pas de trencar amb el
suport al PP. La mobilització de pensionistes ha tingut unes dimensions
inaudites. Montoro ja intenta fer malabarismes per neutralitzar aquest nou
front que s’ha obert quan ningú s’ho imaginava. Bé, llevat de la meravella de
les trapelleries dels i les iaioflautes.
L’escola catalana s’ha incorporat a ampliar aquestes fractures. No han
estat endebades els 40 anys de la prohibició del català i la persecució de la
cultura catalana del franquisme.
A la recent VI Assemblea general de l’ANC de la passada setmana, s’ha
convocat una nova gran manifestació per l’11 de març. Es vol govern, foragitar
el 155 i la llibertat dels presos polítics i exiliats.
Per si fora poc, al conjunt de l’Estat, el Dia Internacional de la dona
treballadora del 8 de març, s’ha convocat i preparat quelcom inèdit: una Vaga
feminista, amb tots els ingredients per ser un èxit cabdal.
La força mobilitzada a de les dones a l’Estat en els últims anys, ben
paleses en el Tren de la llibertat, Pacte d’estat, seguiment de les accions
internacionals del Pussy Hat, Mi Too, el No és No i Jo et crec, ja ha fet
retrocedir l’Estat i el PP, més d’una vegada.
Aquest 8 M incorpora el factor clau de que els sindicats s’han posat al
lloro de la mobilització de les dones. CCOO i UGT han convocat aturades de 2
hores per torn, i la VCGT de 24 h.
Pensionistes, Vaga Dones, Escoles, Democràcia republicana, Presos
polítics, són un ariet que amplifiquen la crisi de l’Estat.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario