El sopar d’empresaris d’aquesta setmana ha estat el contrapunt a les gestions governamentals per aplicar l’article 155, per l’Estat, i per evitar-lo, des de la Generalitat, amb el trident de la remor profunda popular.
Santi Vila i Enric Millo van exercir, i conxorxar, com a invitats
especials. Previsions econòmiques apocalíptiques de terra cremada, amb la
bandera del 155 per obligar a ‘retornar a la legalitat constitucional’, era
l’oferta de la nodrida representació estatal espanyola. Santi Vila va exposar
les dissensions dins el govern català, tot i assegurant que el president
convocaria eleccions. Com a contrapartida implorava, amb cara trasbalsada, que
s’aturés l’aplicació de l’article 155.
Ni DUI, per la boca gran, ni 155, per la petita, aflorava des de la
representació catalana.
L’anunci de convocatòria d’eleccions que ahir feu Puigdemont obeïa a
aquesta lògica del ‘NiNi’.
El vertigen a iniciar la ruptura constitucional que representa assumir
el compliment del vot de l’1 d’octubre, es transforma en pànic descontrolat a
mesura que es va d’un despatx a l’altra, d’una telefonada a la següent, del
Parlament a la Generalitat.
La margarita es va anar esfullant inexorable. ‘Els carrers seran sempre
nostres’ van alçar la veu i raons. ANC i Òmnium digueren que no hi havia volta
de full, tocava abans de tot, proclamar i executar l’inici constituent
republicà. Els Comitès de defensa de referèndum (i de la república) feren el
mateix to. La CUP declarà inacceptable i deslleial menystenir l’1-O.
L’executiva d’ERC va donar el toc final, no compartien la proposta
presidencial, deixaven el govern si es concretava.
Mentre el Senat seguia un guió inalterable per implementar un 155 que,
en els fets, dóna un xec en blanc al govern estatal per derrotar, emmordassar i
sotmetre la Generalitat i el poble de Catalunya.
Rajoy és l’artífex de que Santi Vila no s’hagi sortit amb la seva, si
més no de moment. Avui segueix l’envit.
Temps de reflexió i tempteig de forces, alternatives i escenaris.
La democràcia catalana cerca les aliances per una unitat inexpugnable.
Taula per la democràcia. Municipalisme del canvi. També tempteja la força del
moviment popular.
L’hegemonia d’esquerres és més a prop que altres moments.
Inici constituent, acord amb els municipis, Sindicats.... pot ser els
ingredients i fórmula per executar la voluntat mobilitzada republicana.
Del Butlletí electrònic d’EUiA. 27 d’octubre de 2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario