31/10/17

Tempteig de la força del moviment ciutadà


El sopar d’empresaris d’aquesta setmana ha estat el contrapunt a les gestions governamentals per aplicar l’article 155, per l’Estat, i per evitar-lo, des de la Generalitat, amb el trident de la remor profunda popular.
Santi Vila i Enric Millo van exercir, i conxorxar, com a invitats especials. Previsions econòmiques apocalíptiques de terra cremada, amb la bandera del 155 per obligar a ‘retornar a la legalitat constitucional’, era l’oferta de la nodrida representació estatal espanyola. Santi Vila va exposar les dissensions dins el govern català, tot i assegurant que el president convocaria eleccions. Com a contrapartida implorava, amb cara trasbalsada, que s’aturés l’aplicació de l’article 155.
Ni DUI, per la boca gran, ni 155, per la petita, aflorava des de la representació catalana.
L’anunci de convocatòria d’eleccions que ahir feu Puigdemont obeïa a aquesta lògica del ‘NiNi’.
El vertigen a iniciar la ruptura constitucional que representa assumir el compliment del vot de l’1 d’octubre, es transforma en pànic descontrolat a mesura que es va d’un despatx a l’altra, d’una telefonada a la següent, del Parlament a la Generalitat.
La margarita es va anar esfullant inexorable. ‘Els carrers seran sempre nostres’ van alçar la veu i raons. ANC i Òmnium digueren que no hi havia volta de full, tocava abans de tot, proclamar i executar l’inici constituent republicà. Els Comitès de defensa de referèndum (i de la república) feren el mateix to. La CUP declarà inacceptable i deslleial menystenir l’1-O. L’executiva d’ERC va donar el toc final, no compartien la proposta presidencial, deixaven el govern si es concretava.
Mentre el Senat seguia un guió inalterable per implementar un 155 que, en els fets, dóna un xec en blanc al govern estatal per derrotar, emmordassar i sotmetre la Generalitat i el poble de Catalunya.
Rajoy és l’artífex de que Santi Vila no s’hagi sortit amb la seva, si més no de moment. Avui segueix l’envit.
Temps de reflexió i tempteig de forces, alternatives i escenaris.
La democràcia catalana cerca les aliances per una unitat inexpugnable. Taula per la democràcia. Municipalisme del canvi. També tempteja la força del moviment popular.
L’hegemonia d’esquerres és més a prop que altres moments.
Inici constituent, acord amb els municipis, Sindicats.... pot ser els ingredients i fórmula per executar la voluntat mobilitzada republicana.
Del Butlletí electrònic d’EUiA. 27 d’octubre de 2017

No hay comentarios:

Publicar un comentario