 |
| Declaració de República. |
El moviment ciutadà popular ha esclatat amb entusiasme quan el
president Puigdemont ha assumit presentar els resultats del referèndum 1
d’octubre amb el mandat que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma
de república, en canvi ha desconcertat la suspensió dels efectes de la
independència per emprendre un diàleg. L’anhel popular ha sofert un xoc de gran
impacte. Tanmateix ho ha acceptat.
La vigília a les escoles per assegurar la votació de l’1-O,
ha d’adoptar una nova forma per defensar l’efectivitat del vot realitzat. A més
de ‘Ni un pas enrere’, és temps de consolidar el moviment aconseguit. És hora
de promoure que els i les representants, el Parlament i el Govern obeeixen i
compleixen el mandat popular 1-O i 3-O.
L’expectativa del bon resultat s’expressa en la Declaració
dels representants de Catalunya: la constitució d’una república catalana com a
estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
 |
| Suspensió per diàleg. |
Les iniciatives d’un temps de mediació i diàleg han de ser
àgils, útils i efectives. La clau rau en enfortir el moviment popular. És vital
la bona salut i coordinació del moviment de les escoles obertes, els comitès de
defensa del referèndum, les plataformes locals i la taula democràtica.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, lideressa de BComú, junt
Catalunya en Comú, s’han compromès a fons, promovent, demanant i exigint,
mediació i diàleg. Ara és l’ocasió d’efectuar-ho per contribuir a l’inici
constituent republicà.
L’escenari polític és que l’actual Parlament autonòmic no es
correspon amb la relació de forces que estableix la mobilització ciutadana.
Però la sortida política d’unes eleccions determinades pel marc autonòmic,
intervingut i amenaçat pel Regne i el govern estatal del PP, tampoc corresponen
a les expectatives. La mobilització ultrapassa la legalitat constitucional del
règim del 78. Per això hi ha el compromís i decisió d’iniciar la constitució
d’una república.
L’estat nega el diàleg i rebutja la mediació. Un escenari de
diàleg és altament improbable si el govern estatal i el regne s’enroquen en
negar i boicotejar els drets i les decisions de la ciutadania a Catalunya. El
bloqueig de la caixa del Govern de la Generalitat, la imposició de la Policia i
Guàrdia Civil, les suspensions de sessions del Parlament, les imputacions a
centenars de càrrec electes i les denuncies de sedició, estableixen un escenari
guerrer, d’involució democràtica amb mesures de mordassa dictatorial. En fi,
res a veure amb diàleg, igualtat i pau.
El Govern trontolla, no s’atreveix a consumar l’inici
constituent, el moviment democràtic no es sent prou fort encara, hi ha traïció
en el mandat del referèndum 1-O, o es guanya un temps preciós per reagrupar
forces, ampliar aliances, denunciar l’immobilisme del bloqueig estatal, mentre
incrementa raons i legitimitat?
L’estat és prou fort per derrotar i sotmetre la rebel·lió
catalana o una nova germanor democràtica entre el poble espanyol i el català
obrirà camí a l’acord polític en igualtat? La democràcia catalana inicia una
divisió i davallada o agafa forces per un nou embat?
Aquestes reflexions són obligades, recorreran tot el país,
classes socials i estaments, en aquest dies de mediació i diàleg. El resultat
no serà especulatiu, sinó l’inici efectiu constituent o una revolta
generalitzada des de la base popular o, és clar, un reflux. El repte de decidir
i la magnitud del moviment, posen en evidència les veus que no contemplen la
possibilitat de guanyar. Fins i tot la capacitat d’establir una fórmula de
treva constituent per afavorir el diàleg, enforteix l’execució de la decisió
popular.
Ahir, el president, el govern, el Parlament, les i els
representants signants de la república catalana no van fer un acte jurídic de
nova legalitat republicana sinó unes declaracions i compromisos polítics. El
Parlament no va votar res, cert. Però resulta fal·laç les giragonses jurídiques
del PSC sobre que ‘no es pot suspendre el que no s’ha aprovat’.
És clar que entrem en un nou temps i escenari polític. També
és prou clar que la lluita principal es trasllada a l’evolució, consistència i consolidació
del moviment popular, amb les aportacions que hi hagin de la mediació i el
diàleg.
L’inici constituent republicà es legitima amb la reflexió i
el diàleg, l’avenç i consolidació serà en funció de les forces i aliances del moviment
de base i autoorganització popular. 12 d’octubre de 2017
De la Carta de L’Aurora.
Intervenció president Puigdemont: https://www.parlament.cat/document/trancripcio/236729.pdf#page=002
No hay comentarios:
Publicar un comentario