La Llei de Referèndum ha estat aprovada pel Parlament. El govern i el president han convocat el referèndum pel proper 1 d’octubre. S’ha generat legalitat per part de la sobirania catalana, perquè la ciutadania pugui votar amb unes condiciones democràtiques suficients.
Immediatament, el Tribunal Constitucional,
instat pel mateix president del govern estatal Rajoy, ha suspès la llei
esmentada. El Tribunal no reconeix que hi hagi sobirania a Catalunya que no se
sotmeti a la sobirania nacional espanyola.
Som en una situació inèdita, excepcional.
Sorgeix un episodi de doble legalitat excloent entre Catalunya i el Regne
d’Espanya.
La convivència entre la legalitat de posar
urnes, fer el referèndum i votar a Catalunya, xoca amb la legalitat
constitucional, interpretada i executada per un govern i un Tribunal de l’estat
que declaren il·legal el referèndum català de l’ 1 d’octubre. El govern de
Rajoy i la Judicatura han anunciat que impediran la realització efectiva del
vot català.
L’estratègia basada en que no es convocaria el
referèndum, convé canviï supòsits i actuació. L’especulació de que no hi haurà
referèndum, ni prou participació ni vot, per la força de les prohibicions i
bloqueig estatal, ha de passar a acceptar la realitat entre una lluita per fer
el referèndum i la d’impedir-lo.
Ni comissions parlamentàries estatals, ni
equilibris d’equidistància, ni allau d’ordres judicials, poden evitar enfocar
de forma política el resoldre la voluntat de votar l’1 d’octubre.
Es proclama que Catalunya està partida, es
posa el crit al cel de que el Parlament està dividit. Hi ha qui alça la veu per
denunciar, com a mortífer per la democràcia i sobirania catalana, el
procediment d’urgència emprat al Parlament per adoptar la llei que permet i
empara la realització del vot refrendatari.
Una llambregada a aquests greuges ens permet
veure que ha estat en contra del referèndum, amb motivacions i raonaments
diferents, el bloc constitucional-unionista, C’s-PSC-PPC, així com una petita
part de CSQEP. A l’hora de votar la llei, C’s-PSC-PPC van abandonar l’hemicicle
parlamentari, JxSí (PDECat i ERC) i CUP varen votar a favor, mentre CSQEP
s’abstenia, atenint-se a la pluralitat de posicions existent dins el grup
parlamentari i a les seves organitzacions (ICV, Podem, EUiA).
Hi ha divisió entre classes populars i poders
econòmics dominants; entre Catalunya i el Regne; entre la majoria de la
població favorable a resoldre el seu destí i relacions amb l’estat amb el vot democràtic
i la part que ho nega; entre qui es considera de pertinença catalana, espanyola
o d’ambdues. Però això forma part de l’evolució política. No significa que
Catalunya es parteixi i trenqui. Tampoc hi ha indicis de que la convivència
popular doni pas a dos pobles diferenciats dins el mateix país.
El valor de la convivència està molt arrelat
dins la ciutadania catalana. Un dels seus fonaments rau en el republicanisme i
la defensa de les llibertats democràtiques bàsiques.
Negar la capacitat de votar, de decidir l’1
d’octubre segons el dret d’autodeterminació, porta a conculcar la voluntat
popular, clarament republicana.
A la Diada de l’11 de setembre el proper
dimarts el fons de la mobilització apunta a que referèndum és democràcia.
Cap equidistància és legítima des dels valors
de les llibertats democràtiques vers la defensa del referèndum 1-O de les
prohibicions.
Ara és l’hora del compromís a fons i actiu en
promoure, preparar i fomentar la participació amb el vot en el referèndum de
l’1 d’octubre.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario