Frau a l’atzucac en que CDC condiciona la sobirania i lliure decisió

Cap de setmana intens. Compte enrere sobre la convocatòria de noves eleccions. Pressions a dojo per un acord entre JxS i la CUP. Allau d’insults masclistes intolerables a les dones dirigents de la CUP. ERC titlla de frau democràtic la proposta de Mas d’un govern CDC-ERC pels dos mesos de campanya electoral.

La gota que ha vessat el got ha estat la decisió de la CUP de no donar suport a la investidura d’Artur Mas.

Els poders dominants i governamental català s’ha vist frenat pel resultat electoral del 27 S, també del 20 D (CDC/DiL va quedar 4t força, darrera En Comú Podem, ERC i PSC), així com el No de la CUP al president continuista.

L’enroc és de CDC i el president. Artur Mas arrastra a JxS i a ERC a no moure el candidat a president. El raonament és que el Sí va guanyar (48 % vots, 68 diputats/es de JxS i 10 de la CUP). L’atzucac, amb un impàs de tres mesos, mostra que es necessita un suport social més ampli i fort per executar la realització de la lliure decisió catalana. El fet és que el president Mas aboca al país a unes noves eleccions.

El que dilueix Artur Mas, el president que exigeix seguir sent president, és que aquesta victòria parlamentària no ha estat suficient per aconseguir formar govern ni nou president pel fracàs de JxS en assolir una majoria absoluta. Mas atorga el seu destret a la CUP. De fet, en pla “tamayazo”, fa recaure el seu fracàs en la meitat de la CUP. Com si l’empat de l’Assemblea cupaire de Sabadell, o la decisió de no investir de la direcció de la CUP, no hagués estat adoptada per la CUP amb la seva metodologia assembleària col·lectiva i en transparència.

Com hagués reaccionat el mateix Artur Mas si la CUP finalment hagués adoptar el sí a la investidura?

La CUP ha aguantat l’embat polític i mediàtic, cosa que no va aconseguir ERC i per això va formar JxS. Ara hi ha un linxament a ultrança contra les dirigents, les persones i per destruir la CUP. La Lilith a condemnar a la foguera és, ni més ni menys, l’Anna Gabriel Sabaté.

La crispació augmenta el temor popular a que el procés de sobirania i independència descarrili, se’n vagi a la picota, paralitzat per la incapacitat d’una dreta que no es vol resignar que se li acabava el temps d’imposar el seu feu (i dret a les corrupteles del 3 %). 

Alhora les esquerres només podrem oferir una perspectiva creïble alternativa si s’estableix una gran aliança, explícita o tàcita, basada en el moviment popular de sobirania republicana catalana, amb una ruptura constituent (independència), per tant no supeditada ni subordinada a l’Estat, incloent el necessari pla d’emergència social.

El que està en joc, més que la frustració del moviment popular català, és la perspectiva de que la llibertat de Catalunya i una República catalana sigui liderada per una entesa de les esquerres.
Del Butlletí electrònic d'EUiA.

http://www.vilaweb.cat/noticies/erc-titlla-el-plantejament-de-govern-provisional-de-mas-de-frau-democratic/ · http://kiosko.net/es/np/lavanguardia_cat.html · http://www.publico.es/politica/negociacion-final-cup-fractura-junts.html · http://www.mon.cat/cat/notices/2015/12/xavier_monge_cup_el_proces_es_el_major_frau_de_la_politica_catalana_155975.php