A les portes de la setmana de BCNegra, Paco Camarassa, comissari de la mostra, envia un manifest contra la violència de gènere.
“Reclamem el protagonisme per a elles i, amb ell, la
protecció que mereixen per ser la part més feble d’un conflicte”, tot seguint
que les dones són “víctimes de la desigualtat entre sexes de la qual la
violència contra les dones és la més cruel expressió”.
La novel·la negra ha aflorat des de fa uns quants anys
aquesta xacra inherent a la societat patriarcal, on la desigualtat entre homes
i dones és quelcom d’ancestral del domini de la dona per part de l’home. El
masclisme del patriarcat actual campa per arreu. Els homes assassinen a les
dones, ans no es genera alarma social. Les dones víctimes d’aquesta violència
de gènere, masclista, son tractades en menyspreu i se les culpabilitza, des de
tots els graons del sistema social.
Honora la capacitat crítica dels autors i autores exposar
sense concessions aquesta realitat humana tant poc civilitzada, que posa en
entredit la democràcia capitalista i les llibertats individuals formals.
Aquesta capacitat de copsar una situació quotidiana que
hauria de ser intolerable, és ben diferent de molts altres autors que quan
esdevenen escàndols masclistes com el de JSK (John Strauss Kahn), corren a
vessar tinta per compadir a l’home agressor i a denigrar la dona víctima
agredida, violada.
Saludo aquest manifest. És un toc d’alerta ha estendre en
tots els àmbits de la societat.
Manifest dels festivals de novel·la negra contra la
violència de gènere.
Va escriure Walter Benjamin que la construcció històrica es
consagra a la memòria dels que no tenen nom. Es podria dir, aprofitant les
seves paraules, que el gènere negre, en totes les seves formes i modalitats,
normalment té un assumpte primordial: testificar el dolor dels qui sofreixen el
crim, exposar-ho i aprofundir en el seu coneixement.
El veritable centre d’una història criminal és sempre la
víctima. Com a lectors, conreadors i defensors del gènere negre, els
sotasignats reivindiquem el paper central que correspon a la nostra societat a
les dones que encara avui, entre nosaltres, sofreixen massa sovint violència. Dones
de totes les edats, incloses ancianes i nenes, de la integritat de les quals
disposen sense dret ni consciència homes de totes les edats també.
Reclamem el protagonisme per a elles i, amb ell, la
protecció que mereixen per ser la part més feble d’un conflicte, d’índole
personal, familiar o esdevingut d’una injustícia social o col·lectiva, i
sempre, en últim terme, víctimes de la desigualtat entre sexes de la qual la
violència contra les dones és la més cruel expressió. Parlem de les dones que
sofreixen violència a les mans de les seves parelles o exparelles, 57 d’elles
mortes en 2015; però també de les que per culpa d’aquesta desigualtat, social i
de sexe, i de la desídia dels qui haurien de protegir-les, es veuen exposades a
la trata, l’explotació i totes les formes insuportables de violència a elles
associades, de les morts de les quals ni tan sols es porta el compte, per no
haver-hi una reacció institucional proporcionada a la gravetat del crim.
Proclamem la necessitat d’una protecció efectiva, que no es
quedi en normes, formulismes o declaracions amb bones intencions; que no
supleixi amb ostentacions legals la insuficiència de mitjans policials,
materials o d’assistència, quan no falten policies, ni recursos, per atendre
necessitats menys peremptòries.
Per alguna raó casual, o potser no ho és tant, tots els que
signem aquest manifest som homes. No arremetem contra el nostre propi sexe, no
participem de cap generalització andròfoba ni demanem un acarnissament contra
nosaltres mateixos. Només reclamem protecció eficaç per a elles, i que cessi la
vergonya que per a tots representen els homes que no han après a respectar-les,
als quals assenyalem, avui i sempre, amb el nostre rebuig més ferm i profund.
Pamplona Negra, FAN Festival Aragón Negro, Tiana Negra,
BCNegra, Tenerife Noir, El vi fa sang, de L´Espluga de Francolì, Las casas
ahorcadas, de Cuenca, Valencia Negra, Mayo Negro, de Alicante, Granada Noir,
Semana Negra de Gijón, Cartagena Negra y Getafe Negro signant aquest manifest i
es comprometen a fer, en cada festival, un acte contra la violència de gènere
No hay comentarios:
Publicar un comentario