Hi ha campanya contra
l’empadronament de nova gent immigrada. La concepció de que a Catalunya no hi
cap tanta gent si es vol sostenir drets i serveis públics, va calant de la
pitjor manera. Ho mostra l’enquesta d’opinió que detecta un canvi cap a
l’extrema dreta catalana (AC) i l’estatal (Vox) a costa sobretot del centre
dreta català (Junts) i de l’esquerra oficial estatalista (PSC), amb un llimbs
de l’espectre sobiranista i independentista republicà (ERC, CUP, Comuns). En
resum la predicció de l’enquesta aboca a una Generalitat inestable, col·lapsada
parlamentàriament, on ni esquerres, ni dretes, ni l’independentisme o l’unionisme
tindríem majoria suficient per formar govern.
Aquesta campanya per dificultar i
impedir l’empadronament està orquestrada per la ultradreta, sostinguda per les
dretes, normalitzada per certes esquerres, aplicada per Ajuntaments i
autoritats polítiques. El catalanisme xovinista i l’espanyolisme més
reaccionari coincideixen per despertar i atiar sentiments atàvics contra la
gent nouvinguda, entre el poble i especialment entre la població treballadora.
Per si hi ha dubtes, Félix Larrosa,
alcalde de Lleida (PSC) afirma "Portem 6.500 altes des del primer de
gener. La feina de validar una per una les peticions d'empadronament és
inassumible"; Josep Maria Vallès, alcalde de Sant Cugat (Junts): "Tot
apunta que hi ha una màfia al darrere dels empadronaments il·legals";
l'Ajuntament de Barcelona (Collboni, PSC)
prohibeix que 1.700 persones sense llar puguin empadronar-se en entitats
socials, que va a colpejar a població immigrada barcelonina sense recursos.
La política, l’habitatge i la
immigració són les principals preocupacions que detecta l’enquesta. El que no
entra a l’estudi són els estralls socials, polítics i cívics que provoquen la
llei d’estrangeria, la llei mordassa, el racisme, l’homofòbia i les polítiques
del ministre Grande-Marlaska des del govern de l’estat.
I, per la seva banda, Podemos,
votant en contra de la transferència de les competències d’immigració a la
Generalitat, en nom de la lluita contra el catalanisme xovinista, reforça
objectivament el nacionalisme gran-espanyol reaccionari i l'estat centralista
de la Monarquia.
S’obstaculitza el futur immediat
del jovent quan se cedeix davant l’especulació immobiliària dels grans tenidors
d’habitatge, mentre la Judicatura bloqueja tota mínima mesura de contenció de
l’arbitrarietat amb els lloguers i la depredació del sol.
Els sectors més modestos de la
població treballadora amb manca d’expectatives, o més ben dit, les fosques i
incertes expectatives de la joventut, i una
població que es va mobilitzar per la independència i la república i
després desencisar per la suspensió de la declaració d’independència, desconfien
profundament dels polítics professionals, del sistema polític institucional, de
l’estat, les autonomies i dels ajuntaments.
les polítiques governamentals de
dretes o que les toleren cedint davant dels poders econòmics, les clarament
afavoridores pels interessos de les empreses, les que no frenen la corrupció, totes
elles, són les que possibiliten, quan no la fomenten, l’avenç de la dreta i
ultradreta, a costa del retrocés de la mobilització i de la consciència
col·lectiva de la gent treballadora.
Els beneficis del gran capital,
bancs, multinacionals i empreses, contrasta amb els límits i el reflux de la
lluita i de l’organització treballadora. Tanmateix la mobilització aflora aquí
i allà, malgrat la disgregació, el dèficit d’organització i la falta de
claredat generals del moviment obrer i
popular.
Per la seva banda, el Consell de la
República prepara l’aniversari del referèndum no exercit amb el lema “l’1
d’Octubre és futur”, sense relacionar-ho amb la problemàtica cabdal que afecta
a la joventut i al conjunt del poble.
En canvi només es podrà confrontar
i revertir la tendència actual vers l’autoritarisme i la reacció política amb una
lluita ferma per objectius clars pel que fa a les condicions de vida, les laborals,
l’habitatge, la immigració i les llibertats.
És la lluita per l’habitatge,
vagues com la de Cadis, mobilitzacions com la de defensa de Palestina, la
insistència per les llibertats i contra la repressió, l’exigència per la
regularització de la gent immigrada i el moviment irreductible de les dones, el
que ofereix unes perspectives positives diferents a les de la fosca reacció.
Palestina
La Global Sumud Flotilla a Gaza,
Palestina, que uneix activistes i organitzacions de més de 40 països, està sent
atacada en aigües internacionals. L’ONU declara que la destrucció de Gaza per
part d’Israel és un genocidi. Quan ara correspon frenar i boicotejar el
sionisme israelià, i l’estat sionista estreny l’ofec a la Cisjordània alguns
estats reconeixen l’estat Palestí precisament quan la seva viabilitat és més
difícil que mai. Però a cada nou assassinat, destrucció i ocupació l’estat
d’Israel es desautoritza, lamina la seva raó d’existir contra Palestina i cava
la seva fossa. Dissabte 4 d’octubre, manifestacions internacionals.
90 Aniversari POUM
Jornades de la Fundació Andreu Nin
aquest cap de setmana de Festes de la Mercè a Barcelona. De divendres a
diumenge, podeu participar en actes com
l’homenatge a Maria Teresa Carbonell i
una taula sobre l’actualitat del llegat del POUM; també en espais de memòria
revolucionària com la Ruta guiada del POUM o les taules rodones
Les dones
del POUM,
El POUM en la revolució espanyola,
Repressió i
contrarevolució: les preses i els presos del POUM. També es parlarà de
Noves
mirades de la història del POUM, hi hauran recitals de cançons i lectura
dramatitzada.
De la Carta de L’Aurora.
25 de setembre de 2025
https://fundacioandreunin.com/
https://amnistia.omnium.cat/
