L’Energia és essencial

La fallida de la xarxa elèctrica ens deixa unes lliçons cabdals. L’electricitat és essencial i, per tant, com a servei bàsic, hauria de ser públic en comptes de privat. L’apagada general de dilluns a tota la península és un desastre de les infraestructures de Red Elèctrica (80 % capital privat, 20 % estatal). El model privat-públic sotmet la vida i la societat als interessos i a l’avarícia dels cacics financers i industrials, així com a l’especulació i la competència entre la indústria de les diferents fonts d’energia. Cal capgirar la seguretat ciutadana i del cos social. Som davant la incompetència, negligència i caos d’un capital privat, i uns poders estatals, que dediquen el gruix de les inversions a la seguretat repressiva i militar; uns pressupostos que ara incrementen  cap a la creació d’un exèrcit europeu, per protegir la gran propietat privada, els seus bens i empreses. En aquesta crisi energètica hem comprovat que els criteris de seguretat per a la població són, com a mínim, obsolets. La mobilització del Primer de maig per la reducció de jornada, sense reducció salarial, i la seguretat laboral, ha quedat marcada per la inseguretat general que provoca el sistema capitalista vigent. Amb cada nova crisi es fa més palès que la lluita per cada necessitat vital, per cada dret i llibertat, i pels serveis essencials públics, ha de formar part d’una estratègia revolucionària socialista veritable.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha informat la caiguda de tensió i de la xarxa, desglossant i analitzant els diferents components del desgavell, però sense aportar cap visió de conjunt del fet. Tampoc s’ha atrevit ha esmentar que l’essència del desastre rau en el model de propietat privada que predomina en els sectors de la industria energètica, en el serveis públics vitals, i en el de seguretat. La inversió pressupostària en infraestructures públiques i en seguretat ciutadana real pot ser limitada i fins i tot insuficient, però el seu decantament a favor del capital privat, de la repressió policíaca i del militarisme són decisions polítiques de les quals en són ben responsables els governs estatals i autonòmic.

La competència entre les indústries de l’energia -nuclear, elèctrica, gas, eòlica, solar, orgànica-, entre la de fòssil i la de renovables, entre la de gran extracció i producció i la petita individual, té un resultat negatiu per a la gent. Els estudis i indicis científics sobre la seva bondat i conveniència venen condicionats massa vegades per la dependència del gran capital, o per les il·lusions en produccions individualitzades o de petites dimensions. Les alternatives han d’apuntar als fonaments dels models i criteris vigents.

Després de la transició de la dictadura a la monarquia constitucional, es va desmantellar el sector públic industrial i energètic, també les infraestructures, el servei de correus i la banca estatal, cedint-los a baix preu al capital privat espanyol, europeu i nord-americà. Els governs de la UCD de Suárez (antic cap del Movimiento Nacional franquista) i els de González (PSOE), van propagar les excel·lències del que se’n diu la lliure competència; mentre alabaven la millor eficàcia del capital i de l’interès privat. Al cap d’una dècada es demostrava com una fal·làcia monumental. És un mite sostingut pels milers de milions dels beneficiaris, els grans oligarques i els poders estatals que els serveixen. La nacionalització de les principals empreses d’aquests sectors bàsics ha de formar part d’una alternativa social sostenible. L’energia neta o ecològica a mans del gran capital no és creïble.

Centenari Lenin. En “Amb motiu del quart aniversari de la revolució d’octubre” (18.10.10121): “S’apropa el quart aniversari del 25 d’octubre (7 novembre)... La tasca directa i immediata de la revolució a Rússia era democràtica burgesa... l’hem dut a terme, com ningú,... Seguim endavant, cap a la revolució socialista... sabent que no està separada de la revolució democràtica burgesa per cap muralla xinesa, sabent que només la lluita decidirà fins a quin grau aconseguirem avançar. ... Quines eren les principals manifestacions, supervivències i vestigis del règim de la servitud a Rússia en 1917? La monarquia, la divisió en estaments, les formes de propietat i usdefruit de la terra, la situació de la dona, la religió, l’opressió de les nacionalitats. (Referint-se a les promeses d’alliberament dels dirigents revolucionaris dels s XVIII i XIX) “Ho prometeren i no ho compliren. I no podien complir-ho, perquè ho impedia el “respecte” a la “sacrosanta propietat privada” ... ”Vàrem resoldre els problemes de la revolució democràtica burgesa sobre la marxa, de pas, com “producte accessori” de la nostra llavor principal i veritable, de la nostra llavor proletària, socialista... Hem dit sempre que les reformes són un producte accessori de la lluita revolucionària de classes”. Tom 44, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

1 maig de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo44.pdf
https://fundipau.org/augment-sense-precedents-de-la-despesa-militar-mundial-impulsat-per-europa-i-orient-mitja/
https://amnistia.omnium.cat/

La millora de la Jornada laboral necessita de festa i lluita

La reducció de la Jornada laboral a 37,5 h i la reforma de l’acomiadament encapçalen les reivindicacions de la mobilització de l’1 de maig, per part de CCOO i UGT. La CGT hi afegeix que sigui sense reducció del salari. És un detall imprescindible, doncs ja hi ha una exagerada franja treballadora que no arriba a final de mes. Ja fa 106 anys que es va aconseguir la jornada de les 8 hores. Fou en una lluita i vaga de les èpiques, de La Canadenca, liderada per la CNT i ‘El noi del sucre’ (Salvador Seguí). La productivitat per hora treballada ha augmentat any rere any, sense repercutir en la jornada treballadora. Aprendre de les lliçons de La Canadenca és vital, car les esperances i confiances en els governs no resolen les necessitats populars de treball. O hi ha mobilització i força treballadora sindical o el govern es plega a les imposicions dels amos dels diners i de l’Estat.

Els sindicats alerten que "més d'un terç de les morts en el treball són provocades per causes que ni tan sols havien estat avaluades en la prevenció de riscos". Senyalen que l’augment del SMI i els canvis en la legislació laboral han frenat el retrocés dels sous; tanmateix reconeixen que la millora en els salaris nominals no anul·la els danys de la inflació; que s’ha reduït la bretxa de gènere, però pels topalls en els sous masculins. El fet és que la precarietat i la pobresa no s’atura. La Festa del treball necessita de mobilització i lluita, a les fàbriques, empreses i els carrers; car el llenguatge que entenen patronals i capital
és el de la vaga i la lluita aferrissada.

La vaga del 19 d’abril de les 3.500 treballadores de Port Aventura és una mostra de com defensar aconseguir uns sous i condicions laborals mínimament acceptables. Una nova jornada de vaga convocada per CCOO i UGT es prepara per l’1 i 2 de maig. 

El proper 30 d’abril a Rubí, a iniciativa de la Fundació Andreu Nin, es presenta el llibre i documental “La memoria reciente. Lucha antifranquista y memoria democrática”. Serà a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler, 18h, c/ Aribau, 5, Rubí. En l’acte participaran lluitadors i lluitadores de les que han aportat el seu testimoni en el llibre. Les seves experiències, il·lusions i desitjos de futur, es faran presents prenent color i vida. 

La lluita antifranquista va fructificar en la resiliència de la derrota de la revolució, des de la foscor de la repressió, de l’explotació de la dictadura, del retrocés amb la submissió de les dones i la prohibició de les llibertats més elementals. El franquisme, aliat al nacional-catolicisme, ha estat la forma autòctona del nazisme i feixisme versió hispana. La remor que es va obrir pas en aquelles quatre dècades de terror, va convertir-se en lluita, reivindicació i proposta política. L’epicentre i l’eix essencial va ser a les fàbriques i en lluita treballadora. La lluita esclatà en mobilitzacions, vagues, saltà de les reivindicacions “apolítiques” per sous, condicions laborals i de vida, a les directament polítiques, en que es situà la dictadura a l’ull de la diana. Uns anys sords i sagnants. Una classe treballadora que renaixia sindical i políticament, guanyava aliats entre la gent, estudiants, i d’altres capes socials, inclòs de les burgesies nacionalistes, castigades per l’Estat, els cacics i jerarques espanyolistes centralistes. La ruptura revolucionària i republicana picava l’ullet contra la dictadura i assajava per capgirar l’escenari.

Tanmateix la dreta burgesa, democràtica, lliberal i monàrquica, animada i finançada per la burgesia alemanya i nord-americana, amb el beneplàcit de l’europea i de la burocràcia russa, s’alià amb el funcionariat franquista titllat de reformista, la jerarquia eclesiàstica catòlica, judicial i militar, tot tragant-se el gripau, uns del terror dictatorial i els altres de la repressió de les llibertats, pel temor a una revolta oberta revolucionària republicana. El resultat conegut, l’abraçada de l’Os amb el PCE-PSUC de Santiago Carrillo i el PSOE de Felipe González, amb la col·laboració de les naixents CCOO i la reviscolada UGT. Aquests dirigents i partits treballadors van trair la causa social i revolucionària. L’extrema esquerra revolucionària va quedar neutralitzada. El franquisme caciquil salvava els mobles, els diners, honors i bona part del poder estatal, a canvi de perdre una dictadura ferida de mort. La monarquia i el rei van segellar el pacte constitucional que barrava el pas a la república i dinamitava les expectatives revolucionàries.

S’han necessitat trenta anys perquè l’embat de les llibertats forgés una dècada de rebel·lió pel dret a l’autodeterminació i la independència de Catalunya. 30 anys perquè el poble català, i la classe treballadora, s’atrevissin i es veiessin en forces per posar el règim monàrquic i l’Estat en escac. És obvi que es necessitaran altres revoltes, i unes forces que s’estenguin i soldin a tot l’Estat, per aconseguir el que els fets de l’1 d’octubre de 2017 no van poder consumar, doncs el govern i l’estat ho van impedir i reprimir. Actes com el de la Memòria recent a Rubí són llavor de ruptura política amb el règim, ferment per processos republicans constituents que incloguin el dret a l’autodeterminació. 

Centenari Lenin. En la “III Congrés de la Internacional Comunista. En defensa de la tàctica” (22 de juny-12 de juliol de 1921): “Els principis no son l’objectiu, ni el programa, ni la tàctica, ni la teoria. La tàctica i la teoria no son els principis. Què ens diferència dels anarquistes en el sentit dels principis? Els principis del comunisme consisteixen en l’establiment de la dictadura del proletariat i en l'ús de la coacció per l’Estat durant el període de transició”. “Es precís comprendre que són les masses... El concepte de “masses” varia segons canvií el caràcter de la lluita. Al començament de la lluita bastaven diversos milers de veritables obrers revolucionaris perquè es pogués parlar de masses. .. Si el moviment s’estén i intensifica, va transformant-se paulatinament en una veritable revolució... Quan la revolució està ja suficientment preparada, el concepte de “masses és un altre: uns quants milers d’obrers no constitueixen ja la massa... comença a significar una cosa distinta... El concepte de masses canvia en el sentit de que per ell s’entén una majoria... la majoria de tots els explotats... per a la victòria cal comptar amb la simpatia de les masses... per a la victòria, per sostenir el poder, és imprescindible no només la majoria de la classe obrera... sinó també la majoria de la població rural explotada i treballadora”. Tom 44, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

24 d’abril de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo44.pdf
https://www.sinpermiso.info/textos/la-memoria-reciente-y-la-importancia-del-relato
https://amnistia.omnium.cat/

Llengua lliure de discriminacions

La Diada del Llibre i la rosa, del mític Sant Jordi, és un esclat de festa i cultura on la referència de la llengua catalana n’és un eix cabdal. La classe treballadora i el poble català no podrà ser lliure si la llengua pròpia sofreix discriminacions i es manté minoritzada. La principal responsabilitat recau en la política de predomini espanyolista estatal. Una llengua respectada, viva i lliure, es dona la mà amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, a un referèndum efectiu sobre constituir-se en Estat propi, independent i republicà, amb les relacions que s’acordin amb l’Estat espanyol i els altres europeus. La natura vivencial popular de la llengua autòctona ha de ser curosa en la convivència, el respecte i la no discriminació amb les demés llengües, incloses les de les ètnies immigrades.

La responsabilitat de l’evolució de retrocés del català, en el llenguatge col·loquial del carrer i del pati de les escoles, s’estén de l’Estat a les empreses i a la Generalitat. 

Qui etiqueta la llet i la immensitat de productes només en castellà? Qui reclou a les criatures de famílies immigrades a les escoles públiques, sense mitjans suficients? Qui menystén el català a la sanitat i els estaments municipals i autonòmics? Qui no genera prou recursos educatius, audiovisuals i de lleure en la llengua pròpia? El dèficit de places per l’ensenyament del català a la gent nouvinguda és un oprobi per l’Estat, la Generalitat i els Ajuntaments. 

La llengua ha de ser útil i encisar per sostenir-se i vivificar-se. No si val culpabilitzar el milió i mig d’immigració de les últimes dues dècades.

En “Un Manifest en defensa del català!”, que crida a manifestar-se el proper 23 d’abril, es planteja: “Defensem els nostres drets i exigim a les administracions que garanteixin el dret a aprendre la llengua i a viure plenament en català”, “exigim l’aplicació de mesures valentes per promoure el català en tots els àmbits, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos necessaris a cobrir la demanda formativa de català”. Un signe dels temps és que el fons gràfic, en el que ressalta el manifest, és ni més ni menys que un drac.

Les criatures i l’estament educatiu ha indultat el Drac de la llegenda, el dibuixen i reprodueixen amb fruïció i il·lusió. No volen que el matin. L’estimen millor viu. El mite del cavaller Jordi, patró d’uns quants estats europeus, sorgit com símbol depurat de les creuades, ha quedat obsolet, reprovat i no desitjat. Està en hores baixes. La guerra no te el favor popular, es vol pau, salut, treball i sostre, amor sense violència. El simbolisme de salvar la noia/princesa, de dominació sota el poder de l’espasa o la llança, no entusiasme. La història de guanyar vessant la sang de la fera, convertida en una rosa i en l’amor de la bella, no és grata. No hi ha cap lliure consentiment en la llegenda. L’espada de les creuades ja no és una ensenya preuada per a la convivència.

La bandera de l’espasa i la creu, és la que emergeix amb la ultradreta, misògina i de tarannà dictatorial, en nom de la seguretat i dels valors ancestrals o eterns. Ho fa a favor de la propietat privada dels grans magnats, multinacionals i estats. Una espasa destinada al domini del món, a l’espoli dels recursos dels pobles, a provocar la divisió i confrontació entre els homes i les dones, entre la gent autòctona i la immigrada i racialitzada, o d’altres cultures, ideologies i religions. El tuf depredador neocolonial impregna les receptes imperialistes a les crisis econòmiques i guerres que mostren la fallida de la globalització neoliberal. 

Un bon llibre instructiu per a la Diada és “POBRETARIAT. Precarietat laboral i altres debats sobre la classe i el treball”, de Vidal Aragonés (Tigre de paper). L’autor indica: “la voluntat del llibre és en primera i última instància generar formació i debat entre la militància mitjana de les organitzacions emancipadores... elevar el nivell polític... El llibre acaba amb l’aposta per la necessitat de destruir el capitalisme, com l’única alternativa perquè el capitalisme no ens destrueixi a nosaltres”. 

La nostra gent. El nostre sentit homenatge a Ma Teresa Carbonell i Cornejo (Barcelona, 21 d’agost 1926, Toulon, 9 d’abril de 2025). Membre del POUM, Presidenta de la Fundació Andreu Nin. Tot el condol i estima a la família, a les camarades del POUM i a la Fundació Andreu Nin. La frescor, l'entusiasme i el compromís de la Ma Teresa és un valor personal i militant que l'honora com a revolucionària. L’Aurora hem après d'ella i compartit lluita. L'espurna dels seus ulls, i el seu somriure, seguirà en el nostre cor. Amb tu Ma Teresa!.

Centenari Lenin. En la “X Conferència de tota Rússia del PC(b)R” (26-28 maig 1921): (referint-se al Congrés dels Sindicats i el del Consell Superior d’Economia Nacional), “El defecte principal d’aquests congressos consisteix en que la major atenció la dediquem a coses tan grapejades com les tesis, els programes i les disquisicions generals, en lloc de que la gent intercanvií realment en cada congrés experiències locals perquè, al retornar als seus respectius indrets, poguessin dir: De mil exemples n’hem trobat un de bo, que anem a imitar... màxima atenció... a la tasca d'elevar a les localitats endarrerides i mitjanes, que són les predominants, fins el nivell d’aquestes altres, no nombroses, però que existeixen”. Tom 43, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

17 d’abril de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo43.pdf
https://amnistia.omnium.cat/

Escenari d’incertesa i convulsions

L’alerta d’ “incertesa màxima” prové del Banc d’Espanya: senyala que és desencadenada per la guerra aranzelària de Trump/EEUU que, “junt a la guerra d’invasió russa d’Ucraïna i la del Pròxim Orient”, provoca “un escenari d’economia global d’elevats riscos”. El BE segueix l’estela de les anàlisis dels organismes internacionals. Les crisis i la fallida de la globalització neoliberal aboquen a una transició convulsa. Temps de Trump, Putin i de derives ultradretanes a les polítiques, partits i governs. No tenen capacitat ni possibilitat de resoldre els conflictes que provoca el gran capital i les multinacionals, però s’aferren al militarisme i la destrucció per intentar sobreviure a qualsevol cost. Fer front a aquesta desfeta anunciada te a veure en aplegar forces treballadores, feministes, pobles i defensores de la natura, perquè l’alternativa sigui sostenible, revolucionària i socialista veritable.

“Els riscos “geopolítics” es troben a nivells superiors a la mitjana dels últims 40 anys”, especifica el BE, al fer-se ressò dels índex d’Economic Policy Uncertainty, mentre esmenta “la invasió russa d’Ucraïna” i la del Pròxim Orient. Val a dir que el domini del món i dels pobles i dels recursos, per part de les multinacionals i els estats imperialistes, està en risc, en crisi. La importància “estratègica” i domini econòmic de pobles i zones concretes del planeta fan trontollar l’equilibri mundial de pirates.
D’ençà la crisis econòmica i financera del 2018-12, la predicció d’incertesa es cronifica en els informes de les entitats financeres, econòmiques i polítiques internacionals, agreujades per la pandèmia el 2020, la guerra a Ucraïna i Palestina. 

La guerra aranzelària és una vessant de la guerra comercial interimperialista, i del rearmament militarista, que trastoca la “geoestràtegia”, les relacions econòmiques i polítiques internacionals. L’embolcall i miratge de la pau i seguretat mundial dels 193 estats i 2 observadors que formen l’ONU, dona pas a la crua realitat de la dominació, explotació i espoli per part de les grans multinacionals, i els Estats imperialistes més poderosos. La transició a un escenari distint de la globalització neoliberal comporta canviar la relació de forces entre els estats, el poder del capital i les multinacionals. Això requereix saquejar més suc de la població treballadora i del planeta; empobrir la humanitat sencera, escapçar de soca-rel l’espurna i capacitat revolucionària de les classes treballadores, sotmetre a les dones, colpir les migracions i avançar en la destrucció dels recursos naturals i del planeta. La seguretat dels milions i dels poderosos és la misèria i sang pels pobles.

La dècada i mitja llarga de la rebel·lió catalana (2010-17) premia cap a la ruptura republicana i a la lliure autodeterminació amb la independència de Catalunya. Aquest potencial revolucionari ha quedat enrere, tot i que no s’hagi extingit, doncs la guspira popular es manté. Les mobilitzacions actuals esdevenen agermanades per necessitats similars a les classes i segments treballadors, pobles i nacions existents a l’Estat. El proper 14 d’abril, aniversari de la II República, insereix la Memòria històrica en la lluita per un futur de llibertats. 

Les mobilitzacions principals actuals són entorn l’habitatge i els lloguers, els drets i les agressions a les dones, la pressió per la immigració, la lluita sindicalista per les condicions de treball, les accions persistents en defensa del territori i el clima, la llengua i les llibertats. Som en un 21% de població immigrada a Catalunya, 2 milions nets de persones immigrades en dos anys a l’Estat (2022-24). I s’estén una consciència assenyada de que cal pau i no rearmament per una seguretat de drets i llibertats. 

Aquestes són les palanques socials i polítiques per configurar unes perspectives de moviment suficient, de propostes polítiques, de bloc treballador, popular, feminista i climàtic, que s’orienti a un canvi de règim i d’Estat. Seguir amb la llei d’estrangeria, la de mordassa, el deteriorament estructural del treball i empobriment, el frenar la llibertats dels pobles i les llengües, són signes concrets de polítiques insuficients, inoperants i decebedores. Polítiques que aboquen a grans masses a ser abduïdes per la demagògia de les polítiques de dretes i ultradreta del PP i Vox i de l’Estat.

Centenari Lenin. En la “X Conferència de tota Rússia del PC(b)R” (26-28 maig 1921): “Quan vàrem acabar realment amb l'enemic exterior -i això no va ser un fet fins a l'any 1921-, se'ns va plantejar una altra tasca, la de l’aliança econòmica entre la classe obrera y els camperols... la mala collita de 1920 empitjorà increïblement la situació dels camperols... per primera vegada travessem fins a un cert punt vacil·lacions polítiques internes, vinculades no amb les envestides dels enemics exteriors, sinó amb les relacions entre la classe obrera i la pagesia. ... La sola i única base efectiva per a consolidar els recursos, per crear la societat socialista, és la gran indústria. Sense la gran fàbrica capitalista, sense una gran indústria d’alt nivell no cap ni parlar si més no en general de socialisme. L’interès fonamental i especialíssim del proletariat és restaurar la gran indústria i una sòlida base econòmica en ella”. Tom 43, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

10 d’abril de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.bde.es/f/webbe/GAP/Secciones/SalaPrensa/IntervencionesPublicas/Gobernador/Arc/Fic/IIPP-2025-04-02-escriva-es-or.pdf
https://www.policyuncertainty.com/index.html
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo43.pdf
https://amnistia.omnium.cat/

Absolució còmplice

La sentència absolutòria del TSJC per Dani Alves és sobretot política. L’absolució contra l’anterior condemna, que es basà en el lliure consentiment i la credibilitat de la víctima agredida violada, reflecteix la pressió dels milions i la fama de l'home prepotent, es fonamenta en el sistema patriarcal que discrimina i sotmet a les dones. Aquesta sentència mostra la virulenta reacció misògina ultradretana i el poder de la cultura de la violació ancestral. El vendaval Trump contra els drets de les dones contamina la unanimitat del veredicte. Les floritures processals normatives i els esgarips sobre drets fonamentals, són l'embolcall per una decisió de complicitat masclista amb el violador i descrèdit, en contra, de la dona víctima. Aquesta sentència, masclista, vergonyant i indigna, que atorga la fiabilitat a l’agressor i la nega a la noia violada, cal revertir-la. És violència institucional. Revocar-la necessita de la mobilització massiva de les dones, de les advocades feministes i de la societat, que barri el pas a la involució contra les dones.

“La sentència absolutòria és inacceptable, cal revocar-la. S’imposa la impunitat contra el consentiment... L’absolució de Daniel Alves pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és inacceptable per a les dones, pel moviment feminista, per a la víctima agredida violada i la família, per una societat democràtica lliure de violència masclista, així com per una justícia justa, sana i equànime”, proposa la Plataforma unitària contra les violències de gènere.

“La sentència del TSJC que absol Alves crea impunitat... Ara es propaga el missatge a les dones perquè no denunciïn, perquè les agressions patides quedaran impunes", ho exposa l’advocada Marisa Fernández Gálvez, a La Directa.

"La declaració de la víctima pot ser suficient per a justificar el dictat d'una sentència condemnatòria, fins i tot encara que fos l'única prova disponible"; del comunicat de Dones Jutgesses, AMJE.
“El divendres passat, amb la sentència de Dani Alves, la cultura de la violació es va desplegar en la seva màxima esplendor”, ressalta la investigadora Bárbara Tardón Recio, a El Salto.

Des de la judicatura, el PP, altaveus masclistes, fins i tot pretesos prohoms d’esquerres, han desencadenat una campanya de linxament de la vicepresidenta del govern estatal, Maria Jesús Montero, per dir alt i clar: "quina vergonya que encara es qüestioni el testimoniatge d'una víctima i es digui que la presumpció d'innocència està per davant del testimoniatge de dones joves... volem dir-li a aquesta dona que estem amb tu, estem amb ella, estem amb totes aquelles que s'enfronten a gegants per a poder reclamar la dignitat que en la seva paraula, en la seva boca, és la dignitat de totes nosaltres. No està sola, aquí estem amb tu".

La presumpció d’innocència s’alça en aquest cas contra la víctima. Tanmateix la presumpció d’innocència de l’agressor, condemnat anteriorment, s’acaba davant els fets, la vida i la paraula de la jove violada. La complicitat misògina es creu a l’agressor i no es creu a l’agredida sexualment. Som davant una presumpció de tarannà neofranquista. Una presumpció sacra pròpia de la pràctica de la llei mordassa o la d’estrangeria, on la paraula d’un policia val com a testimoni, malgrat càmeres i altres persones.

Infiltracions a dojo. Ara a moviments socials, d’habitatge i independentistes a Lleida.  Són il·legalitats legals perpetrades pel DeepEstat, els responsables operatius i polítics. El ministre Grande-Marlaska, la Llei mordassa, el govern PP introductor de la llei, govern PSOE-Sumar que segueixen amb la mordassa, la repressió i els operatius especials que trepitgen drets i burlen impunes les llibertats fonamentals. 

El dissabte 5 d’abril, el Sindicat de llogateres i el moviment per l’habitatge català, fan una crida per una mobilització estatal. A Catalunya tothom a les columnes per una nova gran manifestació a Barcelona (Pl. Espanya, 18 h): “Abaixem els lloguers, Acabem amb el negoci de l’habitatge”. 

Centenari Lenin. En “Informe sobre la gestió política, X Congrés del PC(b)R” (8 març 1921): “Que significa aquesta consigna de llibertat de comerç, plantejada per l’element petitburgès?...que en les relacions entre el proletariat i els petits agricultors hi ha problemes difícils, hi ha tasques que encara no hem complert. La missió del proletariat en un país així consisteix en dirigir la transició d’aquests petits propietaris al treball en comú, al treball conjunt, col·lectiu... sabem que no es tracta de les disposicions legislatives sinó de la realització pràctica...

tenim no només una minoria, sinó una considerable minoria proletària i una immensa majoria camperola”. “És inqüestionable que existeix una plaga burocràtica; ha estat reconeguda i cal combatre-la amb eficàcia... en aquest congrés... és precís que comprenguem que la lluita contra la burocràcia és absolutament necessària i tant complexa com la lluita contra l’element petitburgès. La burocràcia ha adquirit en el nostre règim estatal les proporcions de xacra de tal caire que ha estat necessari parlar d’ella en el Programa del nostre Partit”. Tom 43, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

3 d’abril de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/comunicat-sobre-labsolucio-de-daniel-alves-pel-tsjc
https://dai.ly/x9h3fjy
https://directa.cat/soterrar-el-consentiment-amb-limaginari-de-la-victima-perfecta-labsolucio-dalves/
https://www.elsaltodiario.com/opinion/dani-alves-cultura-violacion-regimen-verdad
https://www.pikaramagazine.com/2025/03/victima-fiable-o-metodo-fiable/
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo43.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Dècada emmordassada

Deu anys de legalitat en la discriminació de drets i llibertats, arbitrarietat en la repressió, limitació del dret a la llibertat d’expressió i a la informació, criminalització del dret a la protesta, a la llibertat de reunió i manifestació. La llei mordassa és, de fet, una esmena autoritària i involucionista a la Constitució. El règim monàrquic impugna drets i llibertats amb aquesta llei que es complementa com anell al dit amb la d’estrangeria. El tarannà dictatorial racista aflueix per tots els porus de l’Estat, des de la judicatura i la policia, mentre el govern resta impotent en una tramitació de reforma encallada al Congrés. Mordassa i estrangeria necessiten la derogació. Anul·lar-les per fonamentar drets i llibertats fonamentals en unes lleis de convivència, respecte i ciutadania. Aconseguir-ho depèn sobretot de la mobilització. Fer enrere la normalitat repressiva implica preparar i promoure ruptura política republicana.

Que la població ‘de baix’ no accepti seguir dominada, oprimida, espoliada, explotada, discriminada i agredida. Aquest punt crític resulta vital per començar a capgirar una situació de trets de neo-esclavatge. S’ha d’acabar en que l’amo i l’estat imposin una seguretat colpidora per a la immensa majoria de la gent treballadora. Es va abolir el servatge però segueixen els moderns i sicaris amb les normes del gran capital.
El Sindicat manter de BCN, “Prou manta”, anuncia pel pròxim dijous 3 d'abril una gran campanya contra el racisme, de la mà de més de 50 organitzacions migrants i antiracistes de Barcelona.

El creixement en 1 milió de persones en els últims anys fins els 8 M, la majoria nou vingudes, 21 % població immigrada amb greu manca de drets de ciutadania, ha col·lapsat i fet esclatar el model especulatiu, depredador, del negoci immobiliari, habitatge i lloguer. La manca d’habitatge i lloguers assequibles residencials, es combina caòtic amb pisos buits o dedicats al turisme.

El dissabte 5 d’abril, el Sindicat de llogateres i el moviment per l’habitatge català, fan una crida per una mobilització estatal. A Catalunya promou columnes cap una nova gran manifestació a Barcelona (Pl. Espanya, 18 h). 

“Abaixem els lloguers, Acabem amb el negoci de l’habitatge”. La mobilització és per abaixar els lloguers i que l’habitatge deixi de ser per especular. Les demandes: Baixada del 50% en els lloguers, baixada immediata. Contractes de lloguer indefinits. Recuperació d’habitatges buits, turístics i lloguers de temporada. Fi de la compra especulativa. L’habitatge no pot ser una inversió. S’ha de prohibir la compra d’habitatge si no és per viure-hi. Augment del parc públic d’habitatge i dissolució de la SAREB: És necessari ampliar el parc públic d’habitatge, però no a través de la construcció massiva, sinó mitjançant el retorn al parc públic de l’habitatge de la SAREB i d’expropiacions. Es necessita un model que elimini els requisits d’ingressos mínims, ajusti els preus segons els ingressos dels nuclis familiars i creï un sistema 100% públic i de lloguer indefinit.

Unes polítiques d’esquerres són unes polítiques que afavoreixen a la població treballadora. Drets i Serveis públics universals. Renda bàsica universal i llibertats. Així es configura una seguretat, convivència i felicitat vital, sense que sigui cap utopia.

Les multinacionals i la indústria militarista i els bancs es freguen les mans amb els exabruptes de Trump/EEUU junt a Israel, destinats a esborrar del mapa. El diumenge 30 de març contribuïm a les accions en el Dia de la Terra Palestina.

Ucraïna necessita l’alto-el-foc i la Pau. Una pau justa i lliure a tota Ucraïna, sencera, sense mutilacions ni particions. No hi haurà pau sota les botes de les tropes d’ocupació russes, ni tampoc sota l’espoli de les seves riqueses naturals i industrials, per part d’una entesa entre EEUU i Rússia, de la que vol formar part també Europa occidental (UE i GB). Són inacceptables unes negociacions sobre Ucraïna sense Ucraïna. El que succeeix i esdevingui a Ucraïna afecta a tot el continent i al món.

L’Aurora defensem tota la solidaritat i les armes necessàries pel poble ucraïnès, però ni un cèntim pel rearmament imperialista, per molta seguretat estratègica que s’esgrimeixi. Per això aportem el nostre gra de sorra a la lluita de solidaritat de la Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna (XESU). Aquest dies (26 i 27 a Brussel·les) participem a la Conferència internacional Solidaritat amb Ucraïna.

Centenari Lenin. En “Als camarades comunistes d’ Azerbaidjan, Geòrgia, Armènia i de la República dels Gortsi” (14 abril 1921): “per important que sigui la pau nacional entre els obrers i els camperols de les nacionalitats del Caucas, incomparablement més important és mantenir i desenvolupar el Poder soviètic com a transició cap el socialisme... els comunistes de Transcaucasia comprendran la peculiaritat de la seva situació, de la situació de les seves Repúbliques, a diferència de la situació i de les condicions de la RSFSR... la necessitat de no copiar la nostra tàctica, sinó de modificar-la meditadament i d’acord amb la diversitat de condicions concretes... són països encara més camperols que Rússia... és possible i necessària una transició més lenta, més cautelosa, més sistemàtica cap el socialisme... han de recolzar-se immediatament en l’intercanvi en el món capitalista, sense regatejar... Han de tractar immediatament de millorar la situació dels camperols i començar grans treballs d’electrificació i reg”. Tom 43, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

De la Carta de L'Aurora.

27 de març de 2025

Signa per la derogació:  https://proumordasses.iridia.cat/?s=09
https://x.com/sindicatomanter/status/1892183521789124648
https://ukraine-solidarity.eu/left-solidarity-with-ukraine-brussels-26-27-march-2025
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo43.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Col·lapse habitacional i discriminació racista

L’esclat de dos dies de repressió violenta i aldarulls a Salt contra uns desnonaments no és fortuït. L’emergència habitacional s’entrellaça amb la discriminació racista més vil. Els responsables són, per una part, el gran capital immobiliari, que esprem a una població necessitada de sostre; per l’altra, el poder estatal, inclòs l’autonòmic, que imposa la negació dels drets fonamentals a un 21 % de la població. La Llei d’estrangeria és racista, repressora i embrutidora. Cal subvertir i foragitar aquest ordre econòmic i polític. Cal sostre, treball, lloguers assumibles i drets, que permetin una convivència sana entre totes les comunitats treballadores, autòctones i nouvingudes. La reacció mobilitzada del veïnatge saltenc, docents, jovent d’ètnies diferents, del sindicat de llogateres i altres, ens apropa a alternatives de lluita i proposta, que s’hauran de confrontar amb un règim i un estat que condemna a la població. Ruptura, revolució i república.

“Som d’aquí i ens considerem d’aquí”, explica un jove africà. “Jo he de justificar (quan demano feina) perquè m’ho mereixo... Perquè, al ser negra i portar hijab, m’ho mereixo... I perquè, si visc a Salt, m’ho mereixo”, diu una jove. Són esquitxos de vida quotidiana de gairebé un quart de la població a Catalunya, Tanmateix la immigració i les persones racialitzades superen la meitat a Salt.
El Sindicat de llogateres de Catalunya tramet tot el suport. Exposa que hi ha més de 1.800 pisos en mans de fons voltors (Ajuntament de Salt, 2019). Preus de 700-800 €, una renda per càpita 30% inferior a la mitjana catalana. I el 83,3 % de les immobiliàries practiquen el racisme immobiliari (2022). Insostenible.
L’organització de la població afectada és vital. Per aconseguir mesures per l’accés a l’habitatge, la fi de la violència policial, abaixar els lloguers un 50 %, recuperar els pisos buits de la banca i els grans tenidors, convé mobilitzacions com a Salt. I el proper 5 d’abril gran manifestació a Barcelona, i altres vint ciutats a l’Estat.

EEUU/Trump dona suport i encoratja la massacre infernal que Israel perpetra contra Gaza. El control del Pròxim Orient per la seguretat en disposar de les fonts d’energia, l’imposen amb la llei de sang i ferro. Mentre, les empreses de la UE i Espanya segueixen fent negoci amb el comerç d’armes a Israel. 

A Ucraïna EEUU imposa un alto-el-foc de mutilació i saqueig, és una entesa amb Rússia, entre Trump i Putin. Es va cap una pau espoliadora, a benefici de l’imperialisme nord-americà i rus, que no podrà resoldre ni estabilitzar la pau a Europa. L’Europa occidental, UE i GB, s’orienten a una carrera de rearmament en nom de la seguretat europea; en realitat l’augment de pressupostos militars i l’exèrcit europeu, va destinat a garantir la seguretat dels negocis de les multinacionals europees a Ucraïna i al continent. Les garanties de que el militarisme no serà en detriment dels serveis públics i drets i condicions de vida, és demagògia, impossible d’aconseguir. La inflació, la recessió i la deflació són producte directa de les crisis econòmiques i militaristes, de l’esclat guerrer, que condemna a milions de treballadors per la subsistència d’unes poques multinacionals i els seus estats. 

L’Aurora defensem la dissolució de l’OTAN. Alertem com perjudicial sobre l’exèrcit europeu. Som en contra dels pressupostos militaristes UE que, en comptes de pau i llibertats, aboquen a la destrucció i l’empobriment. Sostenim la denuncia de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i l’exigència de la retirada de les seves tropes.

La Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna (XESU) organitza, a Brussel·les la propera setmana, la Conferència internacional Solidaritat amb Ucraïna. Us proposem aportar uns euros solidaris al Bizum al telèfon 677 44 94 39.

Centenari Lenin. En “La Conferència del PC(b) de la província de Moscou” (20-22 novembre 2020): “La llibertat de crítica és quelcom excel·lent, però una vegada que tothom l’hem subscrit no estaria mal preocupar-nos pel contingut de la crítica”. Al “VIII Congrés dels sòviets de tota Rússia” (21 desembre 2020): “Si els capitalistes poguessin conjurar les crisis en els seus respectius països, el capitalisme seria etern”... “quan es tracta de consolidar la República Socialista, l’aliança amb un imperialista contra altre no és cosa que els principis jutgin inadmissible”. A “Sobre els Sindicats”: “Els sindicats no són només històricament necessaris: són també una organització del proletariat industrial històricament inevitable... Pel lloc que ocupen en el sistema de la dictadura del proletariat, els sindicats estan situats si cal expressar-se així, entre el Partit i el poder de l’Estat”. En “La crisis del Partit” (19 gener 1921): “Al llegir la ressenya d’aquesta discussió (del 30 de desembre: vaig dir: “En el nostre país l’Estat no és, en realitat, obrer, sinó obrer i camperol”) veig que jo estava equivocat i que el camarada Bujarin tenia raó. Jo hagués hagut de dir: “L’Estat obrer és una abstracció. El que tenim en realitat és un Estat obrer, primer, amb la particularitat de que el que predomina en el país no és la població obrera, sinó la camperola; i, segon, és un Estat obrer, amb deformacions burocràtiques”. Tom 42, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.
20 de març de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://sindicatdellogateres.org/comunicat-en-suport-al-sindicat-dhabitatge-de-salt/
https://ukraine-solidarity.eu/left-solidarity-with-ukraine-brussels-26-27-march-2025
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo42.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Transferències d’immigració sense regularització

El pacte entre el PSOE i Junts per la transferència de les competències en immigració a la Generalitat ha deixat com fins ara la llei d’estrangeria. Les crítiques pel traspàs en sí mateix han elevat el to de la dreta i la ultradreta, PP i Vox, però també d’alguns sectors d’esquerres. Des de les entitats d’immigrants la crítica ha estat del tot diferent. Les veus immigrades i racialitzades posen l’accent en la denúncia de que es mantingui una llei racista, divisionista, limitadora i repressora de drets fonamentals, com és la d’estrangeria. Exigeixen la derogació. Alhora s’han mobilitzat per insistir en l’exigència de la regularització del mig milió de persones de la ILP, frenada en els despatxos dels grups parlamentaris del Congrés estatal espanyol. L’arbitrarietat i discriminació que imposa aquesta llei fomenta la impunitat de la repressió i en les condicions de treball. La manca de drets civils, socials i laborals, condemna a un 21 % de la població a Catalunya a la precarietat i la misèria. La lluita treballadora sofreix i s’afebleix de la confrontació entre població autòctona i la nouvinguda forastera. La necessària derogació de la Llei d’estrangeria hauria de permetre una norma de ciutadania i convivència que afavorís la vida i solidaritat treballadora.

El 8 de març les dones han sentenciat amb la seva participació massiva que planten cara a l’onada reaccionària misògina. Les mobilitzacions han estat una gran èxit arreu. Milers de dones, també homes, han ocupat els carrers. La contraofensiva reaccionària perd davant la mobilització potent del moviment feminista. Els lemes, clams i manifestos 8M han defensat els drets, les conquestes aconseguides durant desenes d’anys, des de la convicció profunda d’avançar de manera efectiva en les necessitats de les dones. El clam de les propostes és demolidor: el treball de les cures, la bretxa salarial i les condicions a les empreses, els drets reproductius i sexoafectius, la igualtat real i l’eliminació de les discriminacions, les agressions i la

violència de gènere, la defensa dels segments més colpits i precaritzades, la misogínia i el racisme. Unes propostes que necessiten concentrar-se en la societat de la propietat privada i del poder del capital essència del estats patriarcals, cercar aliances amb la classe treballadora, mentre interpel·len a les generacions més joves, fomenten la incorporació a l’acció, inclòs dels sectors adolescents.

A Jeddah Ucraïna ha acceptat un alto-el-foc de trenta dies si Rússia el respecta, sota les imposicions d’EEUU. La depredació d’Ucraïna per l’imperialisme nord-americà de Trump-Musk, tempteja i negocia el saqueig i partició directament amb l’imperialisme gran rus de Putin. Volen una pau d’espoli on la sobirania, el treball i l’existència d’Ucraïna no tingui ni veu ni benefici. El rearmament de la UE i Europa occidental, l’increment dels pressupostos per armament i exèrcit europeu, es fa en nom de la seguretat de mig continent. Tanmateix, és la seguretat pels negocis i participació de l’espoli de les grans multinacionals UE i UK, doncs va contra la seguretat de la població treballadora, dels drets i serveis públics, de les condicions de vida. L’Aurora defensa la dissolució de l’OTAN, és contrària a l’exèrcit europeu i als pressupostos militaristes que, en comptes de pau i llibertats, portaran destrucció i empobriment. 

La Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna (XESU) organitza, a Brussel·les per aquest març, la Conferència internacional Solidaritat amb Ucraïna, en col·laboració amb europarlamentaris de l’Esquerra verda i roja nòrdica. Us animem a contribuir a recollir 1.000 € perquè activistes d’Ucraïna hi participin. Aporta la teva solidaritat al Bizum al telèfon 677 44 94 39 (“Conferència Brussel·les”).

Centenari Lenin. En “El Dia internacional de l’obrera” (8 març 2021): “Aquesta opressió, aquest engany (dels capitalistes, monarquia, repúbliques) aquest saqueig del treball del poble pels capitalistes eren inevitables, mentre existia la propietat privada de la terra i de les fàbriques... I és impossible incorporar les masses a la política sense incorporar a les dones. Perquè, en el capitalisme, la meitat femenina del gènere humà està doblement oprimida. L’obrera i la camperola són oprimides pel capital i, a més, ... romanen en “l’esclavitud casolana”, són “esclaves de la llar”. “El segon pas, el principal, ha estat l’abolició de la propietat privada de la terra i de les fàbriques. Així, i només així, s’obre el camí per l’emancipació complerta i efectiva de la dona, pel seu alliberament de “l’esclavitud casolana” mitjançant el pas de la petita economia domèstica individual a la gran i socialitzada”. Tom 42, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

13 de març de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.sinpermiso.info/textos/la-participacion-8m-ha-fortalecido-el-movimiento-feminista
https://ukraine-solidarity.eu/left-solidarity-with-ukraine-brussels-26-27-march-2025
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo42.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Bretxes cabdals

La bretxa de gènere entre els homes i les dones esbiaixa totes les relacions i accions de la humanitat des de fa uns milers d’anys. És un dels factors de discriminació i sotmetiment que enterboleix la dignitat, igualtat i felicitat de les persones. Aquest greuge s’entrelliga amb la bretxa entre explotadors i gent explotada, val a dir, entre els posseïdors de la propietat privada dels mitjans de producció i la immensa majoria de la població treballadora. Aquesta bretxa es complementa amb l’existent entre els estats més poderosos, imperialistes, opressors i espoliadors, i la dels dominats, oprimits i depredats, condemnats a la dependència. I cada any és més colpidora la bretxa entre la població autòctona i la forastera, immigrada i racialitzada. El 8 de març, Dia Internacional de la Dona treballadora, ha esdevingut en dia de la Dona en general, on se situa la lluita per superar la bretxa de gènere que, en el treball, implica discriminació salarial, menor ocupació, professions feminitzades menysvalorades, treball de cures amb condicions laborals deficients, treball a la llar i en la reproducció negat. La mobilització contra totes les discriminacions a les dones fomenta consciència, organització i moviment. La lluita treballadora i l’avenç revolucionaria serà amb les dones o no serà. Tothom a les manifestacions 8M.

El moviment feminista s’estén, esdevé potent i més conscient, amb èxits importants que han sotragat el món. Tanmateix la discriminació en el treball i la vida, la xacra de la violència masclista és persistent i aclaparadora. La reacció ultradretana, virulenta, vol limitar i liquidar drets i millores socials, mentre provoca la confrontació d’homes contra dones. Les institucions són patriarcals des del moll de l’os.
Aquest context fa més important que la mobilització i el moviment siguin el màxim unitari possible. La divisió, sobretot de manifestacions, confon i afebleix el conjunt.

El treball de les cures i el de les professions feminitzades, la inclusió de totes les dones discriminades i damnades, centra les manifestacions d’aquest 2025. Els sindicats es fan ressò de les necessitats laborals en salaris i condicions de treball. Els plans d’igualtat a les empreses van configurant una palanca contra la munió de discriminacions. És positiu l’avenç prometedor de treballadores que assumeixen el compromís amb el sindicalisme. 

El pilar fonamental de la vida humana és la natura, el treball i la convivència social. El treball entre les dones i els homes és indestriable. Tanmateix es discrimina a les dones i es privilegia els homes. El doble treball a que es condemna a les dones, el no remunerat de la llar i de bona part de les cures, i el remunerat, cal afegir-hi el de la reproducció de l’espècie. Canviar-ho, subvertir-ho, significa aplegar forces, proposta, moviment i organització contra l’essència del poder econòmic i polític estatal, mentre es defensa tot avenç en la igualtat efectiva de drets i realitat concreta de les dones. 

La tenalla espoliadora de l’entesa Trump (USA) i Putin (Rússia) contra Zelenski (Ucraïna), menystenint a la UE i UK (els imperialismes d’Europa occidental), obre el camí a una pau de voltors, i a nous desastres. És un salt de resultats impredictibles en la crisis de l’imperialisme. La imposició de la capitulació d’Ucraïna respecte la invasió militar de Rússia, és font d’incertesa i de crisi, tant en l’escalada de rearmament, com en la impunitat militarista dels estats més forts vers els més febles. L’OTAN queda objectivament esberlada. Les poblacions treballadores europees, orientals i occidentals, són les destinades a pagar els costos de la guerra, però no hi seran soles. La guerra comercial que desencadena USA estendrà la crisi econòmica per arreu. Com a les temptatives d’aïllar a la Xina, “el remei és pitjor que la malaltia”.

La Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna (XESU) està organitzant, a Brussel·les per aquest març, la Conferència internacional Solidaritat amb Ucraïna, en col·laboració amb europarlamentaris de l’Esquerra verda i roja nòrdica. Davant la difícil situació en que es troba Ucraïna, aquesta és l'única perspectiva concreta d’ajuda a la resistència social i de país que es farà des de l’esquerra. Convé una bona representació sindical, feminista, ambientalista i de drets humans, per arribar a acords d’ajuts i de treball comú. Us proposem contribuir, amb la XESU Catalunya, a recollir 1.000 € perquè activistes d’Ucraïna hi participin. Et demanem una aportació solidària al compte ES42 2100 3086 7422 0055 4809 (Xarxa d’Ajuda Obrera), o bé un Bizum al telèfon 677 44 94 39, amb el nom de “Conferència Brussel·les”.

Centenari Lenin. A la “Conferència de tota Rússia dels organismes d’educació política de les seccions provincials i de districte d’Instrucció pública” (3.11.1920): “No sustentem el punt de vista utòpic de que les masses treballadores estan preparades per a la societat socialista... la preparació per al socialisme només la proporcionen la gran indústria, la lluita vaguista i l’organització política”. A “Sobre la lluita en el Partit Socialista Italià” (7.11.1920): “Mentre no siguin suprimides les classes... i no es diu res sobre la propietat privada dels mitjans de producció, la consigna de llibertat i igualtat és tant sols mentida i hipocresia de la societat burgesa, la que, amb el reconeixement formal de la llibertat i la igualtat encobreix les veritables manca de llibertat i desigualtat econòmiques dels obrers i de tots els treballadors i els explotats pel capital”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.
6 de març de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://ukraine-solidarity.eu/left-solidarity-with-ukraine-brussels-26-27-march-2025
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Quitança adulterada

La quitança compromesa del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic) resulta aigualida en la proposta del Ministeri d’Hisenda de condonar el 20% del deute català (el 22% sobre el FLA). I millor això que res, és clar. El cas és que la Hisenda catalana, i el finançament singular, resten encallats des del pacte d’investidura entre el PSC-ERC-Comuns, o en el de la majoria estatal del govern de Pedro Sánchez, PSOE i Sumar. La depredació, rapinya i espoli és la norma en les relacions capitalistes dels Estats més forts vers els pobles dominats i més febles. 

El deute amb el FLA de les CCAA a finals de 2024 era de 208.638 M €. La proposta de condonació actual és d’un 40% de mitjana. Aquests 83.252 M € passen a deute estatal, dels quals 17.104 M € són de Catalunya. Del deute global CCAA, a Catalunya li pertoca un 20 %. Ara bé, més enllà de les comparacions (sempre odioses, es diu), resulta que a Andalusia li correspon un 47% i a Madrid el 23%. De les quatre Comunitats més beneficiades tres són del PP (Andalusia: 18.791 M€, País Valencià: 11.210 M€, i Madrid: 8.644 M€). A sobre el PP hi votarà en contra al Congrés. Lògica divina!

Això sembla com les regularitzacions de les persones migrants, excepcions a la llei d’estrangeria. Es rebaixa la pressió social i política, mentre es manté la llei, la negació de drets i llibertats, la repressió, discriminació i supeditació.

És el sistema pervers de rapinya legal i espoli basat en el diferencials de les balances fiscals, val a dir, entre els ingressos per impostos estatals a Catalunya, i les despeses per inversions de l’Estat a Catalunya. Un diferencial desfavorable de discriminació estructural del règim constitucional monàrquic, el d’un Estat que sosté el nacionalisme espanyol, els privilegis i la discriminació. No hi ha solució federal plurinacional, ni asimètrica, ni confederal, sense alternativa de república i lliure dret d’autodeterminació.

En unes dimensions molt superiors, els EEUU de Trump-Musk obliguen a Ucraïna a cedir en els beneficis d’explotació dels seus recursos naturals. Trump-Musk/OTAN demostren el què realment els importa d’Ucraïna; molt més que la sobirania, les llibertats i la vida del poble. Trump prepara la imposició de la capitulació de Zelenski. Les negociacions de pau amb Putin tot indica que van cap un pacte de voltors (amb disculpes vers aquests animalons, rapinyaires carronyers que sí són útils en la cadena tròfica). Unes negociacions sense i a esquenes del principal afectat i agredit, Ucraïna. També exclouen la Unió Europea en la primícia del repartiment. 

La partició d’Ucraïna, via militari, seria una pau de voltors que no pot anar molt lluny. Significa un preludi, un compàs d’espera, una bomba a temps només fins la propera explosió. El poble ucraïnès voldrà, hi haurà de dir la seva. Els EEUU, l’Europa imperialista d’occident i orient, inclosa Rússia, no podran instaurar una competència pacífica sobre les ruïnes de la destrucció i capitulació ucraïneses. Alemanya i França estan en hores baixes d’economia recessiva. La classe treballadora europea tampoc es podrà quedar callada, neutral; seran obligades a posar els seus interessos sobre l’escenari per no haver de pagar el desastre del militarisme imperialista i de la guerra de Rússia. 

Ucraïna, i Europa, necessita una pau sense rapinya, ni espoli, ni esquarterament, per tant la retirada de les tropes russes. 

Centenari Lenin. A “Tasques de les Unions de Joventuts” (III Congrés de tota Rússia UJCR, 2 octubre 2020): “amb la transformació de la vella societat capitalista, l’ensenyament, l’educació i la instrucció de les noves generacions, cridades a crear la societat comunista, no pot seguir sent el que era abans... han de partir dels materials que ens ha llegat la vella societat... aconseguirem... com a resultat la creació d’una societat que no se sembli a l’antiga, és a dir, la societat comunista... Un dels majors mals i calamitats que ens ha deixat en herència la vella societat capitalista és el complert divorci entre el llibre i la vida pràctica... Sense treball, sense lluita, el coneixement llibresc del comunisme, adquirit en fulletons i obres comunistes, no te absolutament cap valor... El marxisme és un exemple de com apareix el comunisme de la suma dels coneixements adquirits per la humanitat... A l’estudiar les lleis que regeixen la societat humana... Marx va comprendre la ineluctabilitat del desenvolupament del capitalisme que condueix al comunisme... la nostra moralitat està subordinada per complert als interessos de la lluita de classes del proletariat... Nosaltres ens diem comunistes. Què és un comunista? Comunista ve de la paraula llatina communis que significa comú. La societat comunista significa que tot és comú: la terra, les fàbriques, el treball. Això és el comunisme”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

27 de febrer de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Sons d’imposició de capitulació

Trump i Putin esbossen una entesa circumstancial i pèrfida sobre la base d’imposar la capitulació d’Ucraïna, al tercer aniversari de la guerra desencadenada per la invasió militar de Rússia (24F). EEUU promou l’alto el foc i la negociació per una pau que permeti a l’agressor guanyar el 20 % de territori ucraïnès, sense renunciar a assimilar Ucraïna a la nació russa. L’Aurora considera inacceptable cap pacte entre Trump i Putin a esquenes d’Ucraïna. El magnat nord-americà encoratja el militarisme sionista de l’Estat d’Israel amb la provocació d’absorbir Gaza com territori turístic de gran luxe. Aquesta política de mà de ferro sense guant de seda acompanya la guerra aranzelària per arraconar els imperialismes europeus, fer anar el món al compàs estatunidenc, sotmetre els pobles per espoliar els seus recursos, i aïllar i confrontar-se a una Xina emergent. Representa un cop de timó per l’escenari internacional que agreuja les contradiccions, tanmateix, a mig termini, no podrà evitar ni resoldre la lluita i organització treballadora revolucionària, ni la d’alliberació dels pobles oprimits. La ultradreta imperial només pot empitjorar les crisis del sistema social basat en la propietat privada.

La combinació de globalització imperialista i proteccionisme vers les competències és una fórmula destinada al fracàs. La temptació de limitar i sotmetre la sobirania de les nacions al poderós militarisme nord-americà es revelarà, més aviat que tard, de curta volada i desastrós, tant per EEUU com per tots els poderosos i estats del món. La competència interimperialista, les crisis i les guerres, no les pot abolir el mateix sistema econòmic i poder que les fa esclatar inevitablement. 

Trump declara que Ucraïna hauria de celebrar eleccions com a condició de pau, sense esmentar res sobre una retirada de tropes russes; li diu a Zelenski que “Mai ho hauríeu d'haver començat. Hauríeu d'haver arribat a un acord”. Val a dir s’alinea amb Putin, contra la resistència armada i de tot tipus del poble ucraïnès. 

El context de crisis prolongades i múltiples del neoliberalisme dins la globalització imperialista, comporta una reestructuració i repartiment dels recursos d’aquest món. Els danys i la destrucció s’agreujarà en la mesura que la classe treballadora, i els pobles colpits, tardin en recompondre’s com alternativa social i política.

Les decisions del mandat dels oligarques gran milionaris capitanejats per Trump i Musk, fa pensar en el refrany “arrancada de cavall i parada de burro”, amb totes les disculpes per aquests animals.

L’acció treballadora solidària és tímida, feble i insuficient, alhora resulta cabdal per avançar en superar la disgregació i manca d’organització política independent de les altres classes i estats. Les mobilitzacions internacionals, el caliu en cada país, il·lustren que hi haurà foc en quan s’aconsegueixin les condicions avinents.

Convé aprendre a reconèixer les guspires existents. El proper 25 de febrer la Federació de Sindicats d’ Ucraïna (FPU), prepara una conferencia sindical internacional a Kiev. El 26 i 27 de març n’hi haurà una altra a Brussel·les. La solidaritat treballadora és vital per a la defensa de les llibertats i la integritat ucraïnesa. El diumenge 23 de febrer manifestació 3ér aniversari de la invasió de Rússia: Barcelona amb Ucraïna. Defensem la llibertat. A 16 h, Ps de Gràcia, Barcelona.

Per l’altra focus de guerra més rellevant internacional, el genocidi de Gaza, hi haurà avui dijous 20F, una concentració a la Pl. Sant Jaume de Barcelona, a 19 h: No a la neteja ètnica. Dret al retorn. Fi al comerç d’armes i ruptura de relacions amb Israel. 

Centenari Lenin. A les “Tesis per al II Congrés de la Internacional Comunista” (juny 1920): “És singularment necessari... que el Partit Comunista i tot el proletariat avançat prestin un suport múltiple i abnegat al moviment vaguista ampli, espontani i massiu, l’únic que sota el jou del capital pot de veritat despertar, posar en peu, instruir i organitzar a les masses i infondre’ls plena confiança en el rol dirigent del proletariat revolucionari”. A “L’Informe sobre la situació internacional i les tasques fonamentals de la IC (19 juliol 1920): “Les relacions econòmiques de l’imperialisme constitueixen la base de la situació internacional... la lliure competència ha estat substituïda amb el monopoli gegantesc... aquesta guerra (1914-1918) es va fer per tornar a repartir-se el món sencer...com resultat d’aquesta guerra, ens trobem davant una exacerbació incomparablement major de totes les contradiccions capitalistes”. “... totes les contradiccions fonamentals del capitalisme, de l’imperialisme, que condueixen a la revolució; totes les contradiccions fonamentals en el moviment obrer... tot està vinculat al repartiment de la població de la terra.”. “Y es natural... s’hagi multiplicat l’explotació del capital financer, dels monopolis capitalistes”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

20 de febrer de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/