Dècada emmordassada

Deu anys de legalitat en la discriminació de drets i llibertats, arbitrarietat en la repressió, limitació del dret a la llibertat d’expressió i a la informació, criminalització del dret a la protesta, a la llibertat de reunió i manifestació. La llei mordassa és, de fet, una esmena autoritària i involucionista a la Constitució. El règim monàrquic impugna drets i llibertats amb aquesta llei que es complementa com anell al dit amb la d’estrangeria. El tarannà dictatorial racista aflueix per tots els porus de l’Estat, des de la judicatura i la policia, mentre el govern resta impotent en una tramitació de reforma encallada al Congrés. Mordassa i estrangeria necessiten la derogació. Anul·lar-les per fonamentar drets i llibertats fonamentals en unes lleis de convivència, respecte i ciutadania. Aconseguir-ho depèn sobretot de la mobilització. Fer enrere la normalitat repressiva implica preparar i promoure ruptura política republicana.

Que la població ‘de baix’ no accepti seguir dominada, oprimida, espoliada, explotada, discriminada i agredida. Aquest punt crític resulta vital per començar a capgirar una situació de trets de neo-esclavatge. S’ha d’acabar en que l’amo i l’estat imposin una seguretat colpidora per a la immensa majoria de la gent treballadora. Es va abolir el servatge però segueixen els moderns i sicaris amb les normes del gran capital.
El Sindicat manter de BCN, “Prou manta”, anuncia pel pròxim dijous 3 d'abril una gran campanya contra el racisme, de la mà de més de 50 organitzacions migrants i antiracistes de Barcelona.

El creixement en 1 milió de persones en els últims anys fins els 8 M, la majoria nou vingudes, 21 % població immigrada amb greu manca de drets de ciutadania, ha col·lapsat i fet esclatar el model especulatiu, depredador, del negoci immobiliari, habitatge i lloguer. La manca d’habitatge i lloguers assequibles residencials, es combina caòtic amb pisos buits o dedicats al turisme.

El dissabte 5 d’abril, el Sindicat de llogateres i el moviment per l’habitatge català, fan una crida per una mobilització estatal. A Catalunya promou columnes cap una nova gran manifestació a Barcelona (Pl. Espanya, 18 h). 

“Abaixem els lloguers, Acabem amb el negoci de l’habitatge”. La mobilització és per abaixar els lloguers i que l’habitatge deixi de ser per especular. Les demandes: Baixada del 50% en els lloguers, baixada immediata. Contractes de lloguer indefinits. Recuperació d’habitatges buits, turístics i lloguers de temporada. Fi de la compra especulativa. L’habitatge no pot ser una inversió. S’ha de prohibir la compra d’habitatge si no és per viure-hi. Augment del parc públic d’habitatge i dissolució de la SAREB: És necessari ampliar el parc públic d’habitatge, però no a través de la construcció massiva, sinó mitjançant el retorn al parc públic de l’habitatge de la SAREB i d’expropiacions. Es necessita un model que elimini els requisits d’ingressos mínims, ajusti els preus segons els ingressos dels nuclis familiars i creï un sistema 100% públic i de lloguer indefinit.

Unes polítiques d’esquerres són unes polítiques que afavoreixen a la població treballadora. Drets i Serveis públics universals. Renda bàsica universal i llibertats. Així es configura una seguretat, convivència i felicitat vital, sense que sigui cap utopia.

Les multinacionals i la indústria militarista i els bancs es freguen les mans amb els exabruptes de Trump/EEUU junt a Israel, destinats a esborrar del mapa. El diumenge 30 de març contribuïm a les accions en el Dia de la Terra Palestina.

Ucraïna necessita l’alto-el-foc i la Pau. Una pau justa i lliure a tota Ucraïna, sencera, sense mutilacions ni particions. No hi haurà pau sota les botes de les tropes d’ocupació russes, ni tampoc sota l’espoli de les seves riqueses naturals i industrials, per part d’una entesa entre EEUU i Rússia, de la que vol formar part també Europa occidental (UE i GB). Són inacceptables unes negociacions sobre Ucraïna sense Ucraïna. El que succeeix i esdevingui a Ucraïna afecta a tot el continent i al món.

L’Aurora defensem tota la solidaritat i les armes necessàries pel poble ucraïnès, però ni un cèntim pel rearmament imperialista, per molta seguretat estratègica que s’esgrimeixi. Per això aportem el nostre gra de sorra a la lluita de solidaritat de la Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna (XESU). Aquest dies (26 i 27 a Brussel·les) participem a la Conferència internacional Solidaritat amb Ucraïna.

Centenari Lenin. En “Als camarades comunistes d’ Azerbaidjan, Geòrgia, Armènia i de la República dels Gortsi” (14 abril 1921): “per important que sigui la pau nacional entre els obrers i els camperols de les nacionalitats del Caucas, incomparablement més important és mantenir i desenvolupar el Poder soviètic com a transició cap el socialisme... els comunistes de Transcaucasia comprendran la peculiaritat de la seva situació, de la situació de les seves Repúbliques, a diferència de la situació i de les condicions de la RSFSR... la necessitat de no copiar la nostra tàctica, sinó de modificar-la meditadament i d’acord amb la diversitat de condicions concretes... són països encara més camperols que Rússia... és possible i necessària una transició més lenta, més cautelosa, més sistemàtica cap el socialisme... han de recolzar-se immediatament en l’intercanvi en el món capitalista, sense regatejar... Han de tractar immediatament de millorar la situació dels camperols i començar grans treballs d’electrificació i reg”. Tom 43, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

De la Carta de L'Aurora.

27 de març de 2025

Signa per la derogació:  https://proumordasses.iridia.cat/?s=09
https://x.com/sindicatomanter/status/1892183521789124648
https://ukraine-solidarity.eu/left-solidarity-with-ukraine-brussels-26-27-march-2025
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo43.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Col·lapse habitacional i discriminació racista

L’esclat de dos dies de repressió violenta i aldarulls a Salt contra uns desnonaments no és fortuït. L’emergència habitacional s’entrellaça amb la discriminació racista més vil. Els responsables són, per una part, el gran capital immobiliari, que esprem a una població necessitada de sostre; per l’altra, el poder estatal, inclòs l’autonòmic, que imposa la negació dels drets fonamentals a un 21 % de la població. La Llei d’estrangeria és racista, repressora i embrutidora. Cal subvertir i foragitar aquest ordre econòmic i polític. Cal sostre, treball, lloguers assumibles i drets, que permetin una convivència sana entre totes les comunitats treballadores, autòctones i nouvingudes. La reacció mobilitzada del veïnatge saltenc, docents, jovent d’ètnies diferents, del sindicat de llogateres i altres, ens apropa a alternatives de lluita i proposta, que s’hauran de confrontar amb un règim i un estat que condemna a la població. Ruptura, revolució i república.

“Som d’aquí i ens considerem d’aquí”, explica un jove africà. “Jo he de justificar (quan demano feina) perquè m’ho mereixo... Perquè, al ser negra i portar hijab, m’ho mereixo... I perquè, si visc a Salt, m’ho mereixo”, diu una jove. Són esquitxos de vida quotidiana de gairebé un quart de la població a Catalunya, Tanmateix la immigració i les persones racialitzades superen la meitat a Salt.
El Sindicat de llogateres de Catalunya tramet tot el suport. Exposa que hi ha més de 1.800 pisos en mans de fons voltors (Ajuntament de Salt, 2019). Preus de 700-800 €, una renda per càpita 30% inferior a la mitjana catalana. I el 83,3 % de les immobiliàries practiquen el racisme immobiliari (2022). Insostenible.
L’organització de la població afectada és vital. Per aconseguir mesures per l’accés a l’habitatge, la fi de la violència policial, abaixar els lloguers un 50 %, recuperar els pisos buits de la banca i els grans tenidors, convé mobilitzacions com a Salt. I el proper 5 d’abril gran manifestació a Barcelona, i altres vint ciutats a l’Estat.

EEUU/Trump dona suport i encoratja la massacre infernal que Israel perpetra contra Gaza. El control del Pròxim Orient per la seguretat en disposar de les fonts d’energia, l’imposen amb la llei de sang i ferro. Mentre, les empreses de la UE i Espanya segueixen fent negoci amb el comerç d’armes a Israel. 

A Ucraïna EEUU imposa un alto-el-foc de mutilació i saqueig, és una entesa amb Rússia, entre Trump i Putin. Es va cap una pau espoliadora, a benefici de l’imperialisme nord-americà i rus, que no podrà resoldre ni estabilitzar la pau a Europa. L’Europa occidental, UE i GB, s’orienten a una carrera de rearmament en nom de la seguretat europea; en realitat l’augment de pressupostos militars i l’exèrcit europeu, va destinat a garantir la seguretat dels negocis de les multinacionals europees a Ucraïna i al continent. Les garanties de que el militarisme no serà en detriment dels serveis públics i drets i condicions de vida, és demagògia, impossible d’aconseguir. La inflació, la recessió i la deflació són producte directa de les crisis econòmiques i militaristes, de l’esclat guerrer, que condemna a milions de treballadors per la subsistència d’unes poques multinacionals i els seus estats. 

L’Aurora defensem la dissolució de l’OTAN. Alertem com perjudicial sobre l’exèrcit europeu. Som en contra dels pressupostos militaristes UE que, en comptes de pau i llibertats, aboquen a la destrucció i l’empobriment. Sostenim la denuncia de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i l’exigència de la retirada de les seves tropes.

La Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna (XESU) organitza, a Brussel·les la propera setmana, la Conferència internacional Solidaritat amb Ucraïna. Us proposem aportar uns euros solidaris al Bizum al telèfon 677 44 94 39.

Centenari Lenin. En “La Conferència del PC(b) de la província de Moscou” (20-22 novembre 2020): “La llibertat de crítica és quelcom excel·lent, però una vegada que tothom l’hem subscrit no estaria mal preocupar-nos pel contingut de la crítica”. Al “VIII Congrés dels sòviets de tota Rússia” (21 desembre 2020): “Si els capitalistes poguessin conjurar les crisis en els seus respectius països, el capitalisme seria etern”... “quan es tracta de consolidar la República Socialista, l’aliança amb un imperialista contra altre no és cosa que els principis jutgin inadmissible”. A “Sobre els Sindicats”: “Els sindicats no són només històricament necessaris: són també una organització del proletariat industrial històricament inevitable... Pel lloc que ocupen en el sistema de la dictadura del proletariat, els sindicats estan situats si cal expressar-se així, entre el Partit i el poder de l’Estat”. En “La crisis del Partit” (19 gener 1921): “Al llegir la ressenya d’aquesta discussió (del 30 de desembre: vaig dir: “En el nostre país l’Estat no és, en realitat, obrer, sinó obrer i camperol”) veig que jo estava equivocat i que el camarada Bujarin tenia raó. Jo hagués hagut de dir: “L’Estat obrer és una abstracció. El que tenim en realitat és un Estat obrer, primer, amb la particularitat de que el que predomina en el país no és la població obrera, sinó la camperola; i, segon, és un Estat obrer, amb deformacions burocràtiques”. Tom 42, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.
20 de març de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://sindicatdellogateres.org/comunicat-en-suport-al-sindicat-dhabitatge-de-salt/
https://ukraine-solidarity.eu/left-solidarity-with-ukraine-brussels-26-27-march-2025
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo42.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Transferències d’immigració sense regularització

El pacte entre el PSOE i Junts per la transferència de les competències en immigració a la Generalitat ha deixat com fins ara la llei d’estrangeria. Les crítiques pel traspàs en sí mateix han elevat el to de la dreta i la ultradreta, PP i Vox, però també d’alguns sectors d’esquerres. Des de les entitats d’immigrants la crítica ha estat del tot diferent. Les veus immigrades i racialitzades posen l’accent en la denúncia de que es mantingui una llei racista, divisionista, limitadora i repressora de drets fonamentals, com és la d’estrangeria. Exigeixen la derogació. Alhora s’han mobilitzat per insistir en l’exigència de la regularització del mig milió de persones de la ILP, frenada en els despatxos dels grups parlamentaris del Congrés estatal espanyol. L’arbitrarietat i discriminació que imposa aquesta llei fomenta la impunitat de la repressió i en les condicions de treball. La manca de drets civils, socials i laborals, condemna a un 21 % de la població a Catalunya a la precarietat i la misèria. La lluita treballadora sofreix i s’afebleix de la confrontació entre població autòctona i la nouvinguda forastera. La necessària derogació de la Llei d’estrangeria hauria de permetre una norma de ciutadania i convivència que afavorís la vida i solidaritat treballadora.

El 8 de març les dones han sentenciat amb la seva participació massiva que planten cara a l’onada reaccionària misògina. Les mobilitzacions han estat una gran èxit arreu. Milers de dones, també homes, han ocupat els carrers. La contraofensiva reaccionària perd davant la mobilització potent del moviment feminista. Els lemes, clams i manifestos 8M han defensat els drets, les conquestes aconseguides durant desenes d’anys, des de la convicció profunda d’avançar de manera efectiva en les necessitats de les dones. El clam de les propostes és demolidor: el treball de les cures, la bretxa salarial i les condicions a les empreses, els drets reproductius i sexoafectius, la igualtat real i l’eliminació de les discriminacions, les agressions i la

violència de gènere, la defensa dels segments més colpits i precaritzades, la misogínia i el racisme. Unes propostes que necessiten concentrar-se en la societat de la propietat privada i del poder del capital essència del estats patriarcals, cercar aliances amb la classe treballadora, mentre interpel·len a les generacions més joves, fomenten la incorporació a l’acció, inclòs dels sectors adolescents.

A Jeddah Ucraïna ha acceptat un alto-el-foc de trenta dies si Rússia el respecta, sota les imposicions d’EEUU. La depredació d’Ucraïna per l’imperialisme nord-americà de Trump-Musk, tempteja i negocia el saqueig i partició directament amb l’imperialisme gran rus de Putin. Volen una pau d’espoli on la sobirania, el treball i l’existència d’Ucraïna no tingui ni veu ni benefici. El rearmament de la UE i Europa occidental, l’increment dels pressupostos per armament i exèrcit europeu, es fa en nom de la seguretat de mig continent. Tanmateix, és la seguretat pels negocis i participació de l’espoli de les grans multinacionals UE i UK, doncs va contra la seguretat de la població treballadora, dels drets i serveis públics, de les condicions de vida. L’Aurora defensa la dissolució de l’OTAN, és contrària a l’exèrcit europeu i als pressupostos militaristes que, en comptes de pau i llibertats, portaran destrucció i empobriment. 

La Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna (XESU) organitza, a Brussel·les per aquest març, la Conferència internacional Solidaritat amb Ucraïna, en col·laboració amb europarlamentaris de l’Esquerra verda i roja nòrdica. Us animem a contribuir a recollir 1.000 € perquè activistes d’Ucraïna hi participin. Aporta la teva solidaritat al Bizum al telèfon 677 44 94 39 (“Conferència Brussel·les”).

Centenari Lenin. En “El Dia internacional de l’obrera” (8 març 2021): “Aquesta opressió, aquest engany (dels capitalistes, monarquia, repúbliques) aquest saqueig del treball del poble pels capitalistes eren inevitables, mentre existia la propietat privada de la terra i de les fàbriques... I és impossible incorporar les masses a la política sense incorporar a les dones. Perquè, en el capitalisme, la meitat femenina del gènere humà està doblement oprimida. L’obrera i la camperola són oprimides pel capital i, a més, ... romanen en “l’esclavitud casolana”, són “esclaves de la llar”. “El segon pas, el principal, ha estat l’abolició de la propietat privada de la terra i de les fàbriques. Així, i només així, s’obre el camí per l’emancipació complerta i efectiva de la dona, pel seu alliberament de “l’esclavitud casolana” mitjançant el pas de la petita economia domèstica individual a la gran i socialitzada”. Tom 42, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

13 de març de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.sinpermiso.info/textos/la-participacion-8m-ha-fortalecido-el-movimiento-feminista
https://ukraine-solidarity.eu/left-solidarity-with-ukraine-brussels-26-27-march-2025
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo42.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Bretxes cabdals

La bretxa de gènere entre els homes i les dones esbiaixa totes les relacions i accions de la humanitat des de fa uns milers d’anys. És un dels factors de discriminació i sotmetiment que enterboleix la dignitat, igualtat i felicitat de les persones. Aquest greuge s’entrelliga amb la bretxa entre explotadors i gent explotada, val a dir, entre els posseïdors de la propietat privada dels mitjans de producció i la immensa majoria de la població treballadora. Aquesta bretxa es complementa amb l’existent entre els estats més poderosos, imperialistes, opressors i espoliadors, i la dels dominats, oprimits i depredats, condemnats a la dependència. I cada any és més colpidora la bretxa entre la població autòctona i la forastera, immigrada i racialitzada. El 8 de març, Dia Internacional de la Dona treballadora, ha esdevingut en dia de la Dona en general, on se situa la lluita per superar la bretxa de gènere que, en el treball, implica discriminació salarial, menor ocupació, professions feminitzades menysvalorades, treball de cures amb condicions laborals deficients, treball a la llar i en la reproducció negat. La mobilització contra totes les discriminacions a les dones fomenta consciència, organització i moviment. La lluita treballadora i l’avenç revolucionaria serà amb les dones o no serà. Tothom a les manifestacions 8M.

El moviment feminista s’estén, esdevé potent i més conscient, amb èxits importants que han sotragat el món. Tanmateix la discriminació en el treball i la vida, la xacra de la violència masclista és persistent i aclaparadora. La reacció ultradretana, virulenta, vol limitar i liquidar drets i millores socials, mentre provoca la confrontació d’homes contra dones. Les institucions són patriarcals des del moll de l’os.
Aquest context fa més important que la mobilització i el moviment siguin el màxim unitari possible. La divisió, sobretot de manifestacions, confon i afebleix el conjunt.

El treball de les cures i el de les professions feminitzades, la inclusió de totes les dones discriminades i damnades, centra les manifestacions d’aquest 2025. Els sindicats es fan ressò de les necessitats laborals en salaris i condicions de treball. Els plans d’igualtat a les empreses van configurant una palanca contra la munió de discriminacions. És positiu l’avenç prometedor de treballadores que assumeixen el compromís amb el sindicalisme. 

El pilar fonamental de la vida humana és la natura, el treball i la convivència social. El treball entre les dones i els homes és indestriable. Tanmateix es discrimina a les dones i es privilegia els homes. El doble treball a que es condemna a les dones, el no remunerat de la llar i de bona part de les cures, i el remunerat, cal afegir-hi el de la reproducció de l’espècie. Canviar-ho, subvertir-ho, significa aplegar forces, proposta, moviment i organització contra l’essència del poder econòmic i polític estatal, mentre es defensa tot avenç en la igualtat efectiva de drets i realitat concreta de les dones. 

La tenalla espoliadora de l’entesa Trump (USA) i Putin (Rússia) contra Zelenski (Ucraïna), menystenint a la UE i UK (els imperialismes d’Europa occidental), obre el camí a una pau de voltors, i a nous desastres. És un salt de resultats impredictibles en la crisis de l’imperialisme. La imposició de la capitulació d’Ucraïna respecte la invasió militar de Rússia, és font d’incertesa i de crisi, tant en l’escalada de rearmament, com en la impunitat militarista dels estats més forts vers els més febles. L’OTAN queda objectivament esberlada. Les poblacions treballadores europees, orientals i occidentals, són les destinades a pagar els costos de la guerra, però no hi seran soles. La guerra comercial que desencadena USA estendrà la crisi econòmica per arreu. Com a les temptatives d’aïllar a la Xina, “el remei és pitjor que la malaltia”.

La Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna (XESU) està organitzant, a Brussel·les per aquest març, la Conferència internacional Solidaritat amb Ucraïna, en col·laboració amb europarlamentaris de l’Esquerra verda i roja nòrdica. Davant la difícil situació en que es troba Ucraïna, aquesta és l'única perspectiva concreta d’ajuda a la resistència social i de país que es farà des de l’esquerra. Convé una bona representació sindical, feminista, ambientalista i de drets humans, per arribar a acords d’ajuts i de treball comú. Us proposem contribuir, amb la XESU Catalunya, a recollir 1.000 € perquè activistes d’Ucraïna hi participin. Et demanem una aportació solidària al compte ES42 2100 3086 7422 0055 4809 (Xarxa d’Ajuda Obrera), o bé un Bizum al telèfon 677 44 94 39, amb el nom de “Conferència Brussel·les”.

Centenari Lenin. A la “Conferència de tota Rússia dels organismes d’educació política de les seccions provincials i de districte d’Instrucció pública” (3.11.1920): “No sustentem el punt de vista utòpic de que les masses treballadores estan preparades per a la societat socialista... la preparació per al socialisme només la proporcionen la gran indústria, la lluita vaguista i l’organització política”. A “Sobre la lluita en el Partit Socialista Italià” (7.11.1920): “Mentre no siguin suprimides les classes... i no es diu res sobre la propietat privada dels mitjans de producció, la consigna de llibertat i igualtat és tant sols mentida i hipocresia de la societat burgesa, la que, amb el reconeixement formal de la llibertat i la igualtat encobreix les veritables manca de llibertat i desigualtat econòmiques dels obrers i de tots els treballadors i els explotats pel capital”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.
6 de març de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://ukraine-solidarity.eu/left-solidarity-with-ukraine-brussels-26-27-march-2025
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Quitança adulterada

La quitança compromesa del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic) resulta aigualida en la proposta del Ministeri d’Hisenda de condonar el 20% del deute català (el 22% sobre el FLA). I millor això que res, és clar. El cas és que la Hisenda catalana, i el finançament singular, resten encallats des del pacte d’investidura entre el PSC-ERC-Comuns, o en el de la majoria estatal del govern de Pedro Sánchez, PSOE i Sumar. La depredació, rapinya i espoli és la norma en les relacions capitalistes dels Estats més forts vers els pobles dominats i més febles. 

El deute amb el FLA de les CCAA a finals de 2024 era de 208.638 M €. La proposta de condonació actual és d’un 40% de mitjana. Aquests 83.252 M € passen a deute estatal, dels quals 17.104 M € són de Catalunya. Del deute global CCAA, a Catalunya li pertoca un 20 %. Ara bé, més enllà de les comparacions (sempre odioses, es diu), resulta que a Andalusia li correspon un 47% i a Madrid el 23%. De les quatre Comunitats més beneficiades tres són del PP (Andalusia: 18.791 M€, País Valencià: 11.210 M€, i Madrid: 8.644 M€). A sobre el PP hi votarà en contra al Congrés. Lògica divina!

Això sembla com les regularitzacions de les persones migrants, excepcions a la llei d’estrangeria. Es rebaixa la pressió social i política, mentre es manté la llei, la negació de drets i llibertats, la repressió, discriminació i supeditació.

És el sistema pervers de rapinya legal i espoli basat en el diferencials de les balances fiscals, val a dir, entre els ingressos per impostos estatals a Catalunya, i les despeses per inversions de l’Estat a Catalunya. Un diferencial desfavorable de discriminació estructural del règim constitucional monàrquic, el d’un Estat que sosté el nacionalisme espanyol, els privilegis i la discriminació. No hi ha solució federal plurinacional, ni asimètrica, ni confederal, sense alternativa de república i lliure dret d’autodeterminació.

En unes dimensions molt superiors, els EEUU de Trump-Musk obliguen a Ucraïna a cedir en els beneficis d’explotació dels seus recursos naturals. Trump-Musk/OTAN demostren el què realment els importa d’Ucraïna; molt més que la sobirania, les llibertats i la vida del poble. Trump prepara la imposició de la capitulació de Zelenski. Les negociacions de pau amb Putin tot indica que van cap un pacte de voltors (amb disculpes vers aquests animalons, rapinyaires carronyers que sí són útils en la cadena tròfica). Unes negociacions sense i a esquenes del principal afectat i agredit, Ucraïna. També exclouen la Unió Europea en la primícia del repartiment. 

La partició d’Ucraïna, via militari, seria una pau de voltors que no pot anar molt lluny. Significa un preludi, un compàs d’espera, una bomba a temps només fins la propera explosió. El poble ucraïnès voldrà, hi haurà de dir la seva. Els EEUU, l’Europa imperialista d’occident i orient, inclosa Rússia, no podran instaurar una competència pacífica sobre les ruïnes de la destrucció i capitulació ucraïneses. Alemanya i França estan en hores baixes d’economia recessiva. La classe treballadora europea tampoc es podrà quedar callada, neutral; seran obligades a posar els seus interessos sobre l’escenari per no haver de pagar el desastre del militarisme imperialista i de la guerra de Rússia. 

Ucraïna, i Europa, necessita una pau sense rapinya, ni espoli, ni esquarterament, per tant la retirada de les tropes russes. 

Centenari Lenin. A “Tasques de les Unions de Joventuts” (III Congrés de tota Rússia UJCR, 2 octubre 2020): “amb la transformació de la vella societat capitalista, l’ensenyament, l’educació i la instrucció de les noves generacions, cridades a crear la societat comunista, no pot seguir sent el que era abans... han de partir dels materials que ens ha llegat la vella societat... aconseguirem... com a resultat la creació d’una societat que no se sembli a l’antiga, és a dir, la societat comunista... Un dels majors mals i calamitats que ens ha deixat en herència la vella societat capitalista és el complert divorci entre el llibre i la vida pràctica... Sense treball, sense lluita, el coneixement llibresc del comunisme, adquirit en fulletons i obres comunistes, no te absolutament cap valor... El marxisme és un exemple de com apareix el comunisme de la suma dels coneixements adquirits per la humanitat... A l’estudiar les lleis que regeixen la societat humana... Marx va comprendre la ineluctabilitat del desenvolupament del capitalisme que condueix al comunisme... la nostra moralitat està subordinada per complert als interessos de la lluita de classes del proletariat... Nosaltres ens diem comunistes. Què és un comunista? Comunista ve de la paraula llatina communis que significa comú. La societat comunista significa que tot és comú: la terra, les fàbriques, el treball. Això és el comunisme”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

27 de febrer de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Sons d’imposició de capitulació

Trump i Putin esbossen una entesa circumstancial i pèrfida sobre la base d’imposar la capitulació d’Ucraïna, al tercer aniversari de la guerra desencadenada per la invasió militar de Rússia (24F). EEUU promou l’alto el foc i la negociació per una pau que permeti a l’agressor guanyar el 20 % de territori ucraïnès, sense renunciar a assimilar Ucraïna a la nació russa. L’Aurora considera inacceptable cap pacte entre Trump i Putin a esquenes d’Ucraïna. El magnat nord-americà encoratja el militarisme sionista de l’Estat d’Israel amb la provocació d’absorbir Gaza com territori turístic de gran luxe. Aquesta política de mà de ferro sense guant de seda acompanya la guerra aranzelària per arraconar els imperialismes europeus, fer anar el món al compàs estatunidenc, sotmetre els pobles per espoliar els seus recursos, i aïllar i confrontar-se a una Xina emergent. Representa un cop de timó per l’escenari internacional que agreuja les contradiccions, tanmateix, a mig termini, no podrà evitar ni resoldre la lluita i organització treballadora revolucionària, ni la d’alliberació dels pobles oprimits. La ultradreta imperial només pot empitjorar les crisis del sistema social basat en la propietat privada.

La combinació de globalització imperialista i proteccionisme vers les competències és una fórmula destinada al fracàs. La temptació de limitar i sotmetre la sobirania de les nacions al poderós militarisme nord-americà es revelarà, més aviat que tard, de curta volada i desastrós, tant per EEUU com per tots els poderosos i estats del món. La competència interimperialista, les crisis i les guerres, no les pot abolir el mateix sistema econòmic i poder que les fa esclatar inevitablement. 

Trump declara que Ucraïna hauria de celebrar eleccions com a condició de pau, sense esmentar res sobre una retirada de tropes russes; li diu a Zelenski que “Mai ho hauríeu d'haver començat. Hauríeu d'haver arribat a un acord”. Val a dir s’alinea amb Putin, contra la resistència armada i de tot tipus del poble ucraïnès. 

El context de crisis prolongades i múltiples del neoliberalisme dins la globalització imperialista, comporta una reestructuració i repartiment dels recursos d’aquest món. Els danys i la destrucció s’agreujarà en la mesura que la classe treballadora, i els pobles colpits, tardin en recompondre’s com alternativa social i política.

Les decisions del mandat dels oligarques gran milionaris capitanejats per Trump i Musk, fa pensar en el refrany “arrancada de cavall i parada de burro”, amb totes les disculpes per aquests animals.

L’acció treballadora solidària és tímida, feble i insuficient, alhora resulta cabdal per avançar en superar la disgregació i manca d’organització política independent de les altres classes i estats. Les mobilitzacions internacionals, el caliu en cada país, il·lustren que hi haurà foc en quan s’aconsegueixin les condicions avinents.

Convé aprendre a reconèixer les guspires existents. El proper 25 de febrer la Federació de Sindicats d’ Ucraïna (FPU), prepara una conferencia sindical internacional a Kiev. El 26 i 27 de març n’hi haurà una altra a Brussel·les. La solidaritat treballadora és vital per a la defensa de les llibertats i la integritat ucraïnesa. El diumenge 23 de febrer manifestació 3ér aniversari de la invasió de Rússia: Barcelona amb Ucraïna. Defensem la llibertat. A 16 h, Ps de Gràcia, Barcelona.

Per l’altra focus de guerra més rellevant internacional, el genocidi de Gaza, hi haurà avui dijous 20F, una concentració a la Pl. Sant Jaume de Barcelona, a 19 h: No a la neteja ètnica. Dret al retorn. Fi al comerç d’armes i ruptura de relacions amb Israel. 

Centenari Lenin. A les “Tesis per al II Congrés de la Internacional Comunista” (juny 1920): “És singularment necessari... que el Partit Comunista i tot el proletariat avançat prestin un suport múltiple i abnegat al moviment vaguista ampli, espontani i massiu, l’únic que sota el jou del capital pot de veritat despertar, posar en peu, instruir i organitzar a les masses i infondre’ls plena confiança en el rol dirigent del proletariat revolucionari”. A “L’Informe sobre la situació internacional i les tasques fonamentals de la IC (19 juliol 1920): “Les relacions econòmiques de l’imperialisme constitueixen la base de la situació internacional... la lliure competència ha estat substituïda amb el monopoli gegantesc... aquesta guerra (1914-1918) es va fer per tornar a repartir-se el món sencer...com resultat d’aquesta guerra, ens trobem davant una exacerbació incomparablement major de totes les contradiccions capitalistes”. “... totes les contradiccions fonamentals del capitalisme, de l’imperialisme, que condueixen a la revolució; totes les contradiccions fonamentals en el moviment obrer... tot està vinculat al repartiment de la població de la terra.”. “Y es natural... s’hagi multiplicat l’explotació del capital financer, dels monopolis capitalistes”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

20 de febrer de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Percepció

Al bell mig del confinament per la pandèmia del 2020 la ciutadania aplaudia de tot cor a les infermeres, així expressava el reconeixement a un servei públic i a un treball vital. La percepció popular va efectuar un canvi copernicà. Tanmateix, els poders econòmics del capital privat d’hospitals, Indústria farmacèutica, i l’entramat públic-privat de la Salut que predomina, ha aconseguir neutralitzar i capgirar l’empatia popular; l’ha sacrificada al déu dels negocis i al talismà de la propietat privada. Manquen unes 20.000 infermeres a Catalunya, segueixen discriminades professionalment i mal pagades. Un nou canvi en la percepció de la situació ha esdevingut amb la mobilització pels lloguers i l’habitatge: l’èxit aconseguit amb la Casa Orsola; o en el reconeixement com agressió sexual del petó no consentit de Luís Rubiales a la campiona Jenni Hermoso, que un any i mig després es reviu en el judici, amb uns testimonis inapel·lables. La

percepció també fa via en el cas del canvi climàtic, sofert en el desastre de la DANA a València, agreujada per l’especulació urbanística i la negligència governamental. Premen l’imaginari públic per un canvi la important realitat de gairebé un quart de població procedent de la immigració. I forma part de la percepció social l’augment del salari mínim, la confrontació per la cotització o no de l’IRPF, o la rebaixa de la jornada laboral oficial a les 37,5 hores. Que se superi el destret i la discriminació a les infermeres, te a veure amb convertir la percepció aconseguida en consciencia organitzada treballadora, de manera que obligui als poders econòmics i als poders estatals a fer mesures favorables a la majoria social.

Tres elements destaquen per operar aquesta canvi de percepció: a) unes necessitats punyents inajornables, b) l’avarícia especulativa i paràsita caciquil que condemna i discrimina sense capacitat d’oferir vida, o sostre, digne; c) la lluita i la mobilització dels segments de població afectada, que s’alcen indignats i desesperats, mentre cerquen complicitats, per una lluita i unes propostes pràctiques factibles i victorioses. 

El Sindicat de Llogateres ho resumeix de forma magistral en l’altaveu poderós en que es va convertir la casa Orsola. La relació entre el veïnatge del propi edifici, el compartir la problemàtica amb milers d’altres veïns i veïnes, autòctones i nouvingudes, empobrides i precàries, jovent i dones. El fer pinya construint propostes i entitats organitzades que han eclosionat en els sindicats de llogateres. La màgia de la íntima relació entre la implicació porta a porta, la generalització i la mobilització per resoldre la greu problemàtica, la implicació unitària amb altres entitats, organitzacions, sectors professionals i segments ciutadans diversos, val a dir fent-ne una qüestió a resoldre pel conjunt de la població. Així bastir la força suficient per una lluita llarga, difícil i dura.

Benvingut el II Congrés de l’Habitatge de Catalunya, impulsat pels Sindicats de llogateres i les PAH. En aquest congrés a Sabadell, s’han aprovat les bases per a la construcció d'una organització confederal a nivell català de col·lectius d'habitatge, la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya.

En el judici a Luís Rubiales, i només a altres 3 dirigents de la federació de futbol, Jenni i les futbolistes que testimonien a favor seu, han desgranat la importància del suport i de creure’s i de respectar a l’agredida. En primer lloc per part de les seves companyes. Jenni explicava a tothom que ‘li havia fet un petó’ a la boca, que ‘no li havia agradat’, als seus familiars els va dir “M’ha fet un fàstic...”. Ho declara Laia Codina, que també considera que Jenni buscava el suport, el que deien les altres. En segon lloc la mobilització immediata de de les futbolistes (“S’ha acabat”, el braçalet “Amb tu Jenni”) i el clam unànime tramès pels mitjans per les dones a tot el món.

La percepció de la massacre a Palestina-Gaza, al Pròxim Orient, per part de l’exèrcit de l’Estat sionista d’Israel, provoca la desafecció sobre la utilitat de l’ONU, els Tribunals internacionals i de l’ordre de pau i cooperació mundial, incapaç a la pràctica de frenar l’espoli i el militarisme destructor dels grans estats imperialistes.

El proper 24 de febrer serà el tercer any de guerra a Ucraïna, dins Europa, per la invasió de Rússia. Animem que la mobilització solidària amb les llibertats i integritat d’Ucraïna sigui el més amplia i unitària. Convé que la percepció treballadora contribueixi a fer enrere l’imperialisme rus, així com l’avarícia Trump-Putin i de la UE per espoliar els pobles més febles i dependents. El militarisme que promou EEUU-OTAN està a les antípodes d’aportar recursos, solidaritat i les armes que necessita Ucraïna per defensar-se i nos ser quartejada.

Centenari Lenin. A les “Tesis per al II Congrés de la Internacional Comunista” (juny 1920): “tampoc ha de considerar-se fonamental en el que respecta al problema nacional, principis abstractes o formals, sinó: la situació històrica, concreta... l’econòmica... destacar els interessos de les classes oprimides... distingint-los  amb absoluta claredat dels interessos de tota la nació en conjunt, que significa els interessos de la classe dominant... establir una neta diferència entre nacions oprimides, dependents i mancades d’igualtat de drets, i nacional opressores, explotadores i sobiranes. ... La federació és la forma de transició a la unitat complerta dels treballadors de les diverses nacions (referint-se a les soviètiques)... tots els partits comunistes prestin un suport directa al moviment revolucionari en les nacions dependents o que no gaudeixen d’igualtat de drets i en les colònies”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

13 de febrer de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/https://www.violenciadegenere.org/actualitat/comunicat-estem-amb-tu-jenni-un-esport-lliure-de-violencies-masclistes

Tendències emergents

En franca contradicció a l’evolució especulativa i paràsita del gran capital financer sorgeixen esclats profunds emergents; són espurnes de lluita innovadora, clarivident; mobilitzacions que preludien organització i consciència de futur lliure, equitatiu en drets i serveis i tecnologia universals. L’espoli, la depredació i la deriva ultradretana involucionista, que predomina en la configuració d’un nou escenari de l’imperialisme globalitzat, xoca amb la seva nèmesis. Les conseqüències de l’immens poder de les multinacionals genera incertesa, inestabilitat, competència, misèria, guerres i destrucció. Alhora s’apunten unes mobilitzacions de defensa i resistència que cerquen un avenç social i polític que, objectivament, posa en qüestió l’ordre imperialista, tant bilateral com multipolar. Les concepcions de bens i drets d’us universal esmicola el poder i les servituds de de la propietat privada.   

El factor social a través de la mobilització per l’habitatge, la defensa de l’escut social o de la setmana de les 37,5 hores, pugna per prendre el relleu després que el moviment independentista i republicà entrés en reflux, degut a la repressió estatal.

Els fenòmens emergents els vivim entorn a símbols com la Casa Orsola. El desnonament ajornat fins el 18 de febrer, ha estat obligat per la confluència esdevinguda entre diferents col·lectius i organitzacions, sectors socials diversos i amplis, amb un sector de jovent capdavanter. Una necessitat cabdal com la del sostre, ha generat massa mobilitzada, unitat, propostes concretes als poders econòmics i polítics. Els mitjans alternatius, inclosa Lallogatera TV i La Directa, han decantat fins i tot els conservadors. L’empatia de la ciutadania s’ha decantat a favor de la Casa Orsola, i en contra de l’especulació; en aquest cas del capital català d’Albert Ollé Bartolomé. El Sindicat de Llogateres expressa les immenses possibilitats d’una lluita que pot soscavar el desgavell existent en la propietat del sol i l’habitatge. 

Del moviment per un habitatge digne n’està sorgint una nova generació d’activistes i líders socials. Un jovent que situa les reivindicacions immediates, mentre denuncia el sistema rendista inserit en la legislació vigent, sostinguda pels governs i pels partits que acaronen els grans propietaris. L’Ajuntament de Barcelona del PSC, pretén derogar la clàusula del 30% d’habitatge públic a les noves promocions, a instàncies de la Cambra de Comerç i dels Fons immobiliaris.

L’avenç tecnològic de la irrupció de la intel·ligència artificial xinesa, DeepSeek, difonent-la en codi obert i gratuïta, ha sotragat els imperis de Silicon Valley i de les multinacionals de microxips d’última generació. La competència entre les empreses i els xocs entre els estats, prefiguren un futur magre insostenible dels amos del món.

El ‘Ja s’ha acabat!’ per l’agressió sexual del petó no consentit del cap de la Federació de Futbol, Luís Rubiales, a la campiona mundial Jenni Hermoso, ha encetat el judici un any i mig després. El moviment feminista es manifesta potent en la denuncia clara i implacable de la misogínia i violència masclista que també travessa totes les estructures esportives i de lleure. “M’ha fet un fàstic...” va dir Jenni a la seva família allà mateix al camp. El lliure consentiment en les relacions sexoafectives forma part del dret al propi cos, i del dret a l’avortament, que tant volen reprimir, negar i fer enrere, els segments polítics i ideològics més reaccionaris.  

El diumenge 9 de febrer hi ha a Sabadell el Festival promogut per Zona de Llibertat, destinat a contribuir al suport dels i les preses polítiques a Rússia (estimacions entre 1.550 i 4.500). Zona de Llibertat l’ha formada Ksenia Kagarlitskaya, filla del pres polític d’esquerres Boris Kagarlitsky. Serà a l'Espai Polivalent del Parc del Nord, Ronda de Navacerrada, 58. Us convidem a la Taula sobre ‘La repressió política no té fronteres’, amb ponents: Agustín Santos (parlamentari de Sumar), Alfons Bech (coordinador de Xarxa Europea Solidària amb Ucraïna), Maties Serracant (exalcalde de Sabadell), Carmen Claudín (investigadora sènior del CIDOB), Iván Chuviliaev (IDITE LESOM, Rússia), Leonid Spirin (GROZA, Rússia), Andrey Movchan (XESU, Ucraïna).  

Centenari Lenin. A “Discurs a la reunió conjunta del CEC de tota Rússia, el Sòviet de Moscou, els Sindicats i Comitès de fàbrica” (5.05.1920): “les potències imperialistes no poden donar ni un sol pas important en els problemes polítics sense que surtin a flotació les seves divergències... demostren amb la seva política la cobdícia dels grups burgesos en pugna... rivals que es desemmascaren a si mateixos cent vegades més del que pugui fer la propaganda comunista. ... hem de dir que hem d'atenir-nos de nou indefectiblement a la regla a que ens vam atenir en totes les guerres anteriors... una vegada que les coses han arribat fins a la guerra, tot ha de ser supeditat als interessos de la guerra”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.
6 de febrer de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/
https://www.sinpermiso.info/textos/casa-orsola-simbolo-de-la-lucha-por-una-vivienda-dign

Rectificació en ziga-zaga

El govern estatal PSOE arriba a un acord amb Junts per recuperar els continguts socials del decret que van tombar la setmana passada entre PP, Vox i Junts. Unes minimíssimes mesures, molt necessàries, d’escut social, que varen concitar l’aliança parlamentària de les dretes. En canvi en el nou decret Junts rectifica el vot a favorable. Entre les mesures s’inclouen garanties de cobrament dels lloguers pels petits propietaris, alhora que segueix la pèrdua dels impostos especials a les energètiques. L’alineació de les dretes i ultradretes per sobre de la confrontació nacional espanyola catalana, en una ziga-zaga tremenda, va desencadenar la denúncia i mobilització d’innumerables entitats socials i organitzacions, incloses les sindicals. Les manifestacions convocades pel proper diumenge 2 de febrer per CCOO i UGT expressen l’impacte entre la població, que tendeix a superar la dinàmica estricta parlamentària. La PAH va arribar a convocar davant la seu de Junts. És entre l’amenaça de la desaprovació social i de noves eleccions que s’esdevé la rectificació de Junts, doncs no està la situació per orgues. El factor social, les llibertats i el fet nacional posen el govern i el règim entre les cordes.      

El factor social, les necessitats de treball, sostre i pa, les condicions laborals i de vida, uneixen a la classe obrera i a la població treballadora a tot l’estat, a qui te millor treball, les més modestes, les precàries i les més empobrides. 

El fet nacional i les diferencies, les discriminacions en les llibertats, divideixen dins la població treballadora. És un fruit de la influència de la dominació del poder estatal en funció del territori, país, nació i ètnia. 

La clivella nacional està dominada pel nacional espanyolisme estatal, de substrat vertebrat pel poder ancestral dels terratinents ampliat pels financers, que destil·len un neofranquisme dictatorial i del nacional catolicisme. Aquest símbol l’encarna la monarquia i la constitució.

Entre les llibertats menystingudes i escapçades clama el cel el 21% d’immigració, la major part sense drets de ciutadania. La llei d’estrangeria, sostinguda sigui govern PP o del PSOE, o del PSOE amb Sumar (abans amb Podemos), resulta una repressió dura que divideix profundament a la població. El racisme és un factor que afavoreix la dominació de tota la gent treballadora per part dels poders econòmics i estatals. La llei mordassa completa el panorama d’una seguretat repressiva que colpeix i emmanilla les llibertats.
L’altra factor que divideix en cada llar és la misogínia patriarcal masclista, la discriminació i sotmetiment de les dones, el maltractament i l’agressió persistent, des de la cultura de la violació, a tota dona, sigui nena, jove o adulta.

Unir social, llibertats, drets, i resoldre la confrontació nacional, és la tasca per bastir una estratègia republicana, treballadora i revolucionària. 

Per frenar la involució ultradretana, alimentada per l’estat, el règim monàrquic i els poders econòmics, cal atrinxerar-se i defensar drets, serveis i condicions socials, evitar que retrocedeixin. Tanmateix això és necessari però no suficient. La lluita, la mobilització i les propostes, l’acció parlamentària, necessiten complementar-se d’una estratègia que configuri un escenari de processos constituents republicans.   

Centenari Lenin. A “La malaltia infantil de l’ “esquerranisme” en el comunisme” (12.05.1920): “En lluita contra quins enemics en el si del moviment obrer ha pogut créixer, enfortir-se i temperar-se el bolxevisme?. En primer lloc i sobretot en lluita contra l’oportunisme, que en 1914 es transformà en social xovinisme... (també) en llargs anys de lluita contra el revolucionarisme petitburgès, semblant a l’anarquisme... El petit burgès “enfurismat” pels horrors del capitalisme és, com l’anarquisme, un fenomen social propi de tots els països capitalistes...  l'anarquisme ha estat sovint una espècie d'expiació dels pecats oportunistes del moviment obrer... La força de la costum de milions i desenes de milions de persones és la força més terrible... Els bolxevics... Des de 1905 defensaren sistemàticament l’aliança de la classe obrera amb la pagesia contra la burgesia liberal i el tsarisme, sense negar-se mai, al mateix temps, a donar suport a la burgesia contra el tsarisme...”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

30 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Promeses daurades

La punta de llança de la reacció ultradretana brama en la presidència Trump per una nova edat d’or. El govern d’EEUU, l’estat imperialista més poderós del món vira, enfervorit, al racisme, contra la immigració; contra la Salut i el Clima, es retira de l’OMS i de l’Acord de París; contra la pau i la cooperació internacional, amenaça a Xina i pressiona les BRIC; anima a les multinacionals nord-americanes a enriquir-se sense aturador en la depredació i especulació; fomenta el militarisme a esclavitzar els pobles per espoliar els seus recursos; fa d’ariet contra els drets de les dones i el moviment feminista. Tanmateix no és pas or tot el que lluu. El potent poder desfermat no aconsegueix la pedra filosofal de l’alquímia, per fer sostenible el sistema econòmic i social que pivota en la propietat privada. La lluïssor del programa Trump-Musk no permetrà apaivagar ni resoldre els conflictes, crisis, guerres i destrucció que genera el gran capital. Les rebel·lions, les revoltes i les revolucions, des de la classe treballadora, les dones i els pobles, trobaran la seva manera i moment de fer camí de vida i llibertat.  

La transició de la globalització neoliberal, fallida, opera en clau de poder dels grans magnats i oligarques d’unes multinacionals i capital financer insaciables. El xoc entre aquests poders està servit. La confrontació a ultrança és inevitable per devorar la seva part dels recursos de la natura i del treball.

No se supera l’època imperialista, en tant que estadi superior del capitalisme monopolista financer. Ho prova el mateix fet d’emprar com a clau ardent fórmules polítiques ultradretanes fracassades d’involució. L’escenari que van determinant és possible pel control dels grans avenços científics i tecnològics, en l’organització de la gran producció i distribució, en la formació i coneixement del treball assalariat del que no poden prescindir, com no es pot deixar de menjar i respirar.

La lluïssor que catapulta els Trump-Musk s’imposa degut a la disgregació i retrocés de la consciència i organització revolucionària obrera. La manca de referència política programàtica socialista i orgànica treballadora, pateix l’experiència agònica d’un reformisme estructural que eludeix confrontar-se al cor del poder de la propietat privada i estats.

A escala local, autonòmica, el govern Illa/PSC no compleix les seves promeses i acords d’investidura, no pot. Ni haurà nous Pressupostos, ni Finançament singular. És un govern feble que sura per la ressaca de la gesta de l’1 d’octubre de 2017, bloquejada i reprimida per l’estat. Un govern PSC de la Generalitat que perviu per la major feblesa i divisió del sobiranisme republicanista i el catalanisme independentista en reflux. Un govern que es presenta d’esquerres, ans competeix amb Junts en afavorir els poders econòmics i del gran capital, sense resoldre la clivella nacional.

Centenari Lenin. A “Informe en el I Congrés dels cosacs treballadors” (2.03.1920): “la propietat privada ha conduït i conduirà sempre a la guerra... Els terratinents i capitalistes polonesos... aspiren a sotmetre Ucraïna al seu domini... No volem lliurar una guerra per una o altra frontera, doncs volem esborrar el maleit passat en que tot rus era considerat com un opressor... sense la ciència és impossible formar un exèrcit modern... el treball uneix, mentre que la propietat desuneix... els imperialistes... en primer i en últim lloc, es barallen pel botí”. Al “IX Congrés del PC(b)R” (29.03 a 5.04.1920): “... encara que varen crear la “Societat de Nacions”, la “gran lliga única” de totes les nacions avançades del món... semblant unitat és pura ficció, un engany total, una mentida continua... els imperialistes són opressors no només dels obrers dels seus països, sinó també de la burgesia dels petits estats... la igualtat del fart i del famolenc és un crim contra els treballadors... (la) nostra revolució es diferencia de les precedents perquè la nostra està desproveïda d’utopies”. Tom 40, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

23 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo40.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat

Ètica dels agents d’intel·ligència

És l’ètica de la repressió i del terror estatal. Els i les agents d’intel·ligència són policies infiltrats que actuen legal i il·legalment contra moviments socials, organitzacions que el règim considera perilloses, contra l’independentisme i el secessionisme. N’hi ha per tot Espanya, segons la infiltrada Maria Isern Torres. Són policies que repten al marge del seguiment judicial. Les missions de les infiltracions burlen, colpeixen i subverteixen, els drets fonamentals de les persones i organitzacions. La impunitat dels cossos repressius

estatals va sense aturador, amparada en el neofranquisme latent i la llei mordassa. La seguretat per l’estat implica la limitació de drets i la tortura, quan els hi cal. El fet que sigui una pràctica policial ancestral que es depura, pèrfida, no és menys nociva ni acceptable per les llibertats i els estats que es presenten com democràtics. La defensa de la impunitat d’aquestes infiltracions, fins i tot la negació de la seva il·legalitat, forma part dels llots en que es mou el ministre Grande-Marlaska i posa en entredit el govern. No hi haurà un demà de llibertats amb aquests vims, sinó futur involucionista. Derogar la llei mordassa és una necessitat mínima democràtica per garantir les llibertats i frenar la deriva estatal ultradretana.     

“T’hem pillat” li diu per videoconferència en Roger a la infiltrada mallorquina Maria. És quan al reportatge de La Directa i del 30’, la jove policia exposa sense rubor que les infiltracions són centenars a tota Espanya, i que “no van només contra l’independentisme”. La investigació tenaç i minuciosa del mitjà alternatiu La Directa ha resultat clau per desemmascarar i denunciar les infiltracions. A Gran Bretanya, en cassos similars, es va condemnar a implicats i responsables per conculcar els drets fonamentals de les persones. A l’estat espanyol el règim monàrquic i el govern pretenen que no ha estat res. A Catalunya la portaveu del govern diu que les infiltracions van seguir "el marc normatiu establert", malgrat la vulneració de drets. La entitat de Drets humans, Irídia, ha interposat un recurs d’empara davant el TC, contra la inadmissió de la querella contra un policia espanyol infiltrat en espais polítics i socials de Barcelona. Iridia denuncia les “greus vulneracions” de drets fonamentals i “l’absoluta manca d’investigació dels fets”. La CUP demana reactivar la comissió d'investigació sobre les infiltracions policials als moviments socials vetada al Congrés. Què hi faran Sumar i els aliats de la majoria d’investidura?

El PP i Vox, la dreta i la ultradreta, se sostenen en les expectatives electorals, mentre les esquerres en general s’erosionen. La població treballadora alimenta l’abstenció i el desencís, la immigrada no disposa de drets de ciutadania per votar. Les lleis com la de mordassa i la d’estrangeria, són pilars que condemnen les llibertats i afavoreixen la involució autoritària i el neo-franquisme. I, és clar, no es tracta només d’aquestes lleis. El retrocés continu i la degradació en el “Pa, Sostre i Treball”, que te com a contrapunt els beneficis lluents de bancs i grans empreses i fortunes, no es compensa en les tímides mesures governamentals, ni els subsidis, quan n’hi ha. 

És vital virar a una estratègia republicana de llibertats. Unes aliances per temptejar i preparar un escenari de processos constituents republicans, que inclogui el dret a l’autodeterminació, que s’alimenti de les necessitats socials més vitals, així com dels drets fonamentals i serveis públics universals.

A l’inici de l’any és memorable el nou cràter obert amb la denúncia de les agressions sexuals pel #JoTambé de les periodistes. L’abast del MeToo, el S’ha Acabat de les futbolistes, el “Cuéntamelo” de les milers de denúncies anònimes, el “que la vergonya canvií de bàndol” de Gisèle Pelicot, la condemna pel cas Alves, va estenent-se a nous àmbits professionals i socials. 

Demolidora l’onada desencadenada per la denúncia de la jove periodista de 24 anys Mar Bermúdez a Raül Gordillo (condemnat); l’estudi de L’Observatori de violències masclistes de Mèdia.cat, que detecta que més de la meitat de les dones periodistes han sofert agressió sexuals en el desenvolupament de la seva professió; el pòdcast i articles de Crític que han fet saltar l’omertà de significades periodistes agredides. El “Ja n’hi ha prou” obre els ulls a noves dones, i també d’homes.

Centenari Lenin. A la “Carta als obreres i camperols d’Ucraïna a propòsit de les victòries sobre Denikin” (28.12.1919): “Existeixen tasques especials per al Poder soviètic a Ucraïna... el problema nacional, si Ucraïna ha de ser la República Socialista Soviètica d’Ucraïna, independent i unida a la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia per mitjà d’una aliança (federació), o ha de fondre’s amb Rússia en una República Soviètica única... La independència d’Ucraïna ha estat reconeguda pel Comitè Executiu Central de la RSFSR i pel PC(b)R... només els obrers i camperols d’Ucraïna, en el seu Congrés dels Sòviets d’Ucraïna, poden decidir i decidiran la qüestió de fusionar Ucraïna amb Rússia o deixar a Ucraïna com una república independent, i en aquest últim cas, quina classe de lligam federatiu ha d’establir-se entre aquesta república i Rússia. ... Nosaltres volem una unió voluntària de les nacions, una unió que no tolera cap violència d’una nació sobre altra. ... Els comunistes borotistes defensen la independència absoluta d’Ucraïna. Els bolxevics no fan d’això objecte de divergències, de desunió, no veuen en això cap obstacle per un treball solidari del proletariat. Entre els bolxevics hi ha partidaris de la independència complerta d’Ucraïna, com també els hi ha de la unió federativa més o menys estreta o de la fusió plena d’Ucraïna amb Rússia. Les divergències per aquestes qüestions son inadmissibles”. Tom 40, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

16 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo40.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/
Infiltrats: https://www.3cat.cat/3cat/infiltrats/video/6319194/?ext=SM_TW_F4_CE24_
Observatori Mediacat: https://www.media.cat/2024/12/18/resum-executiu-violencies-masclistes-contra-periodistes/
Crític: https://www.elcritic.cat/noticies/el-podcast-de-critic-19-amb-mar-bermudez-i-ana-polo-225308
Comunicat: https://www.violenciadegenere.org/actualitat/comunicat-el-jotambe-de-les-periodistes