La fallida de la xarxa elèctrica ens deixa unes lliçons cabdals. L’electricitat és essencial i, per tant, com a servei bàsic, hauria de ser públic en comptes de privat. L’apagada general de dilluns a tota la península és un desastre de les infraestructures de Red Elèctrica (80 % capital privat, 20 % estatal). El model privat-públic sotmet la vida i la societat als interessos i a l’avarícia dels cacics financers i industrials, així com a l’especulació i la competència entre la indústria de les diferents fonts d’energia. Cal capgirar la seguretat ciutadana i del cos social. Som davant la incompetència, negligència i caos d’un capital privat, i uns poders estatals, que dediquen el gruix de les inversions a la seguretat repressiva i militar; uns pressupostos que ara incrementen cap a la creació d’un exèrcit europeu, per protegir la gran propietat privada, els seus bens i empreses. En aquesta crisi energètica hem comprovat que els criteris de seguretat per a la població són, com a mínim, obsolets. La mobilització del Primer de maig per la reducció de jornada, sense reducció salarial, i la seguretat laboral, ha quedat marcada per la inseguretat general que provoca el sistema capitalista vigent. Amb cada nova crisi es fa més palès que la lluita per cada necessitat vital, per cada dret i llibertat, i pels serveis essencials públics, ha de formar part d’una estratègia revolucionària socialista veritable.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha informat la caiguda de tensió i de la xarxa, desglossant i analitzant els diferents components del desgavell, però sense aportar cap visió de conjunt del fet. Tampoc s’ha atrevit ha esmentar que l’essència del desastre rau en el model de propietat privada que predomina en els sectors de la industria energètica, en el serveis públics vitals, i en el de seguretat. La inversió pressupostària en infraestructures públiques i en seguretat ciutadana real pot ser limitada i fins i tot insuficient, però el seu decantament a favor del capital privat, de la repressió policíaca i del militarisme són decisions polítiques de les quals en són ben responsables els governs estatals i autonòmic.
La competència entre les indústries de l’energia -nuclear, elèctrica, gas, eòlica, solar, orgànica-, entre la de fòssil i la de renovables, entre la de gran extracció i producció i la petita individual, té un resultat negatiu per a la gent. Els estudis i indicis científics sobre la seva bondat i conveniència venen condicionats massa vegades per la dependència del gran capital, o per les il·lusions en produccions individualitzades o de petites dimensions. Les alternatives han d’apuntar als fonaments dels models i criteris vigents.Després de la transició de la dictadura a la monarquia constitucional, es va desmantellar el sector públic industrial i energètic, també les infraestructures, el servei de correus i la banca estatal, cedint-los a baix preu al capital privat espanyol, europeu i nord-americà. Els governs de la UCD de Suárez (antic cap del Movimiento Nacional franquista) i els de González (PSOE), van propagar les excel·lències del que se’n diu la lliure competència; mentre alabaven la millor eficàcia del capital i de l’interès privat. Al cap d’una dècada es demostrava com una fal·làcia monumental. És un mite sostingut pels milers de milions dels beneficiaris, els grans oligarques i els poders estatals que els serveixen. La nacionalització de les principals empreses d’aquests sectors bàsics ha de formar part d’una alternativa social sostenible. L’energia neta o ecològica a mans del gran capital no és creïble.
Centenari Lenin. En “Amb motiu del quart aniversari de la revolució d’octubre” (18.10.10121): “S’apropa el quart aniversari del 25 d’octubre (7 novembre)... La tasca directa i immediata de la revolució a Rússia era democràtica burgesa... l’hem dut a terme, com ningú,... Seguim endavant, cap a la revolució socialista... sabent que no està separada de la revolució democràtica burgesa per cap muralla xinesa, sabent que només la lluita decidirà fins a quin grau aconseguirem avançar. ... Quines eren les principals manifestacions, supervivències i vestigis del règim de la servitud a Rússia en 1917? La monarquia, la divisió en estaments, les formes de propietat i usdefruit de la terra, la situació de la dona, la religió, l’opressió de les nacionalitats. (Referint-se a les promeses d’alliberament dels dirigents revolucionaris dels s XVIII i XIX) “Ho prometeren i no ho compliren. I no podien complir-ho, perquè ho impedia el “respecte” a la “sacrosanta propietat privada” ... ”Vàrem resoldre els problemes de la revolució democràtica burgesa sobre la marxa, de pas, com “producte accessori” de la nostra llavor principal i veritable, de la nostra llavor proletària, socialista... Hem dit sempre que les reformes són un producte accessori de la lluita revolucionària de classes”. Tom 44, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.
1 maig de 2025
De la Carta de L’Aurora.
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo44.pdf
https://fundipau.org/augment-sense-precedents-de-la-despesa-militar-mundial-impulsat-per-europa-i-orient-mitja/
https://amnistia.omnium.cat/