... foragitar el
poder i la por que divideix, tenalla i afebleix a la gent treballadora, a la
meitat de la població com les dones i nenes (infants/criatures), les
mobilitzacions i moviments. Avui, 25 de novembre, el moviment feminista
planteja la necessitat vital de “canvis estructurals per a la prevenció, l’atenció i la recuperació de tota mena de violències
masclistes”, des del lema: “Fúria Feminista contra les violències masclistes.
De la por a la ràbia el 25N ocupem juntes els carrers”.
... que s’hagi
instaurat el delicte d’odi amb el que veiem que s’empra per reprimir la
mobilització contra la ultradreta, el feixisme, Vox i l’integrisme catòlic de
l’ “Hazte oír” contra el dret a l’avortament i del propi cos de les
dones, de fet no es pot, segons la llei, odiar els patrons d’empresa, ni els
repressors, ni la monarquia, ni els homes agressors. El Manifest 25-N eludeix
el parany legal amb un clam per la ràbia i la fúria contra l’agressió misògina
masclista patriarcal.
... la vaga del
metall de Cadis, l’empatia i solidaritat popular, la repressió policial que
pretén aïllar la classe treballadora del conjunt de la població, per
derrotar-la i afavorir l’explotació patronal, amb el consegüent increment de la
precarietat i pobresa. La vaga gaditana ens importa a Catalunya i arreu. La
mobilització obrera és cabdal pel futur de la humanitat i la natura. “Som
obrers, no delinqüents” és un clam que denuncia de ple la crueltat del capital
i la servitud governamental. La tanqueta militaritzada pels carrers de Cadis és
una guspira de la funció essencial de l’Estat. Aquí donem suport i animem a la Vaga
de la Funció Pública del 30-N. Alhora a la classe treballadora li ha
d’importar, i molt, el moviment feminista pels drets de les dones, els drets
universals i els serveis públics com els de la salut i les cures.
... la cura i la
salut de la llengua catalana. L’atemptat a la immersió lingüística del català a
l’ensenyament per part del Tribunal Suprem, és l’enèsima provocació de l’Estat
i règim constitucional (de 1978) per sotmetre i destruir el poble i nació catalana.
Ni independència, ni república, ni llengua, són lemes gravats a foc
constitutius del conservadorisme reaccionari estatal, forma part dels sediments
d’uns poders caciquils on tot si val, menys les llibertats i drets. Els laments
i denuncies, el crit del “català no es toca” ha de donar el pas al clam “el
català és vida i llibertat”, “fora privilegis, fora discriminacions”, és hora
de mobilització ciutadana unitària multitudinària.
... els Pressupostos
generals a Catalunya, a l’Estat i a Barcelona. Volem que el manà dels
NextGeneration EU es destinin a un canvi profund que alleugeri les vides
treballadores i els danys masclistes continuats a les dones. No serà així,
doncs els gruix dels euros farciran els bancs i alimentaran els grans capitals.
A les necessitats treballadores i socials i feministes i mediambientals es
destinaran una part petita, clarament insuficient per encaminar-se a resoldre
la precarietat, la pobresa i l’opressió patriarcal. El frau, la corrupció,
l’explotació i l’extorsió són dogmes o tabús intocables mentre els carrers i
les fàbriques no plantin cara a ultrança als poders sagrats econòmics, estatals
i ideològics imperants.
... el govern de la
Generalitat d’ERC i Junts ha trontollat, la majoria independentista que inclou
a la CUP-Guanyem s’ha esquerdat. El trinomi de política econòmica, social i
llibertats (Amnistia, República, Autodeterminació) ha fet notori que cal
reformular-ho. La necessitat d’aliança i entesa entre l’independentisme i el
sobiranisme comuner republicà s’ha mostrat útil. ECP s’ha mogut i ha ofert els
seus vuit vots per la necessitat de BComú/alcaldessa Ada Colau d’assegurar el
vot d’ERC als Pressupostos de Barcelona. Ha entrat en joc la connivència
estatal de sostenir la majoria d’investidura i pressupostària. El cas,
l’escenari concret, és que l’alternativa política s’ha de construir mentre es
barra el pas a la dreta i ultradreta, per tant en aquests pressupostos cal
arrencar partides i diners per a la majoria. La CUP va fer bé de presentar una
esmena a la totalitat dels Pressupostos, però
ho ha tingut difícil per retirar-la a compte d’aconseguir allò que ara
haurà capitalitzat ECP. La CUP ha de ser rellevant per aconseguir que les
esquerres liderin el moviment i sentiment independentista per decantar-lo vers
l’amnistia, el projecte republicà, l’autodeterminació i el factor social.
L’Acord Nacional per a l’Autodeterminació i l’Amnistia ha d’oferir una
perspectiva unitària efectiva, en aquest sentit incloure el sobiranisme
republicà, el sindicalisme, el municipalisme comunal i el feminisme.
... la mobilització
feminista. Fer-se conscient de les violències masclistes que suportem les dones:
les violències sexuals, violacions, institucionals, a casa, al carrer, al
treball, a les escoles, morals, vol dir reconèixer que la meitat de la
humanitat, homes, dominants en el sistema patriarcal completament imbricat amb
el sistema capitalista, han de compartir i assumir la causa dels drets i
l’existència lliure de l’altra meitat humana, les dones. La revolució social
necessita de la força universal i les cures de l’emancipació feminista.
... que hi hagin
recursos, educació y justícia amb la visió de gènere; alertem que cal fer llum
a l’omertà i complicitats i connivències que impera dins la intimitat de
les cases i les famílies, la barbàrie de l’agressió sexual infantil i a les
nenes ha de deixar de ser un tenebrós domini privat i de tenir patent de cors. La
causa de les dones és la de totes les persones lliures per un món de cures i
drets universals. Tothom a ocupar els carrers avui 25-N. 25 de novembre de 2021
De la Carta de L’Aurora.
