Cap privilegi

Cap discriminació a la llengua catalana. El Tribunal Suprem, el TSJC i el recurs del govern espanyol, desencadenen un nou front de provocació i atac per minoritzar i discriminar la llengua catalana. La imposició del 25 % de castellà a les escoles trenca legalment el model d’immersió existent; aquesta mesura contradiu l’Estatut d’Autonomia, el Parlament de Catalunya, la política del govern de la Generalitat des dels anys 80 i el Pla Nacional per la Llengua. Es fa necessari i vital una gran entesa unitària, cívica i social, junt a una mobilització imponent que permeti fer front, desobeir i no acatar allò que fa mal a la llengua.

La llengua, el territori i l’economia són les tres vessants que segons el marxisme defineixen una nació en l’evolució històrica concreta d’un poble. I les llengües i les nacions formen part de la lluita cultural i pel poder, per tant són una expressió de la lluita de classes. Les llengües i les nacions afecten, interessen i motiven al conjunt popular. En aquest sentit la llibertat d’expressió, el respecte i les cures vers les llengües importa a la classe treballadora.

Francesc Layret va ser insistent i contundent en la defensa de la llengua catalana en les successives aproximacions que va anar fent per aconseguir una política vers el poder de contingut de classe treballadora, democràtica republicana i social revolucionària (veure la biografia feta per Vidal Aragonès). Andreu Nin va posar llum sobre la llengua i les nacions, destriant de forma pedagògica la radicalitat de Lenin i de l’Estat soviètic, resumida en la concepció democràtica de “cap privilegi, cap discriminació” d’unes llengües sobre les altres. (Els moviments d’emancipació nacional, Editorial Base)

L’Estat nacional espanyol no en te prou en la feblesa congènita del català. A través de la Judicatura es vol destruir el català com a llengua pròpia per anular i derrotar el moviment nacional català independentista, sobiranista i republicà.

La dictadura franquista va prohibir la llengua catalana durant quatre dècades, però va fracassar per la resistència acarnissada popular que el va mantenir viu des de les llars, el lleure, la cultura i els carrers. Els tribunals i l’Estat del règim constitucional monàrquic del 78 tampoc ho aconseguiran per la via repressiva discriminadora, ni amb els privilegis a la llengua castellana.

Els greuges, discriminacions i atac al català genera un nou escenari de lluita i mobilització. L’atac a la llengua i a l’educació en català obre una altra via d’aigua a la crisi estructural estatal. L’amplia majoria existent a favor del model educatiu ha de convertir-se en un ariet cívic, cultural i polític mobilitzat que cerqui les vies per frenar els continus atacs.

La defensa i cura de la llengua ha de situar la seva causa en la generació d’alternativa sobiranista, autodeterminista i republicana on, des del respecte democràtic i una cultura universal, no es privilegiï ni discrimini cap llengua.

Tot el suport al manifest de Somescola i a la convocatòria pel dissabte 18 de desembre d’una gran mobilització transversal, festiva, lúdica i reivindicativa a Arc de Triomf per defensar el model educatiu; convé sigui l’inici d’un dominó d’actes culturals, lúdics i esportius de les entitats més diverses a tot el territori. 2 de desembre de 2021

De la Carta de L’Aurora.