Declaració de L’Aurora (organització marxista)
La vaga ha estat tot un èxit a les empreses i als carrers
Ara cal aconseguir que s’apliquin les reivindicacions
El govern ha d’obeir
Això tot just comença!
Abaixada dels lloguers i contractes indefinits. Acabar amb els desnonaments sense alternativa. Pujada del Salari Mínim Interprofessional. Mesures estructurals contra l’especulació i l’acaparament d’habitatge.
La vaga general ha aconseguit aturar la indústria, el transport, l’ensenyament, els serveis públics i una bona part del comerç. Les manifestacions han estat immenses. Les diferents generacions han fet pinya enfortides per la mobilització de la classe treballadora.
La joventut ha promogut la vaga amb plena consciència de que els hi va la vida. Les dones joves s’han revelat com a portaveus i capdavanteres de la mobilització, als sindicats de llogateres, als desnonaments, a les acampades i als comitès de barris i pobles.
La vaga general ho remou tot. Mostra la força de la classe treballadora i el suport de la població, posa a la joventut al davant de la lluita, junt amb els sindicats i la mobilització unitària liderada pels sindicats de llogateres.
La vaga és l’expressió més viva i directa de la relació de forces entre les classes. Fins i tot quan la mobilització no disposa d’una expressió política, d’una força política organitzada independent de les classes dominants, de l’estat i dels governs.
En la mobilització per l’habitatge i la lluita contra les provocacions feixistes, en la defensa dels drets i llibertats i la solidaritat amb la població migrant i per la regularització, en la renovació generacional a les empreses i en la lluita contra la degradació de l’ensenyament, dels trens i dels serveis públics, s’obren pas nous sectors de joves organitzats que fan balanç de la dependència de sindicats i partits envers els poders econòmics, els governs i les institucions estatals.
Són organitzacions revolucionàries de joves, estudiants i de classe treballadora, que lluiten pel socialisme i pel comunisme, s’organitzen internacionalment i posen en el seu punt de mira la construcció d’una organització política independent del poder burgès.
L’èxit de l’aturada a les empreses, el bon resultat dels comitès i dels piquets, i la massivitat de les manifestacions, és fruit d’unes reivindicacions molt necessàries i sentides per la majoria de la població, i també de la unitat dels sindicats i de les organitzacions juvenils.
Els Sindicats de Llogateres han construït un lideratge que ha permès incorporar a sectors socials molt diversos, de la mateixa manera que els grans sindicats han possibilitat que la classe treballadora, des de les fàbriques, enfortís i ampliés la mobilització. La joventut, el gruix de la gent treballadora i les dones, conformen una força decisiva, sobretot quan aconsegueixen concentrar les reivindicacions essencials, com són l’habitatge i els salaris, i assolir la unitat de la mobilització.
En aquesta vaga, molta gent jove ha copsat la importància d’organitzar-se sindical i políticament. Al mateix temps, els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han de prendre nota de que aquesta mobilització per la vaga general ha posat en qüestió la dependència de la negociació amb la patronal, i de l’adaptació als governs. L’organització ha de servir per lluitar i per aconseguir els objectius.
La gran desconfiança en les institucions de l’estat, les eleccions incloses, les crítiques àcides als partits polítics i a les persones electes, la desafecció envers el sindicalisme més instal·lat en el règim constitucional, és una cristal·lització de desencisos i de promeses incomplertes.
Finalitzat l’11N el Sindicat de Llogateres ha resumit la lluita i els reptes d’aquesta vaga:
Contra la dreta, els rendistes grans tenidors i els fons especuladors de l’habitatge.
Un avís a les esquerres de que cal canviar el rumb. La denuncia a les que tenen responsabilitat en la situació, des del 1985 fins ara, com el PSOE i el PSC. Però també a les altres esquerres que s’hi adapten, tot estant en contra, com si no hi hagués manera de canviar les polítiques que afavoreixen el gran capital. Com si la legalitat constitucional, els poders estatals i el règim monàrquic fossin inexpugnables.
L’avenç d’una nova consciència de que cal construir poder popular. La vaga ha permès adonar-se de la força que donen l’organització i la unitat de la gent treballadora.
Ara les forces que han impulsat i aconseguit la vaga han de lluitar perquè es facin les reivindicacions: Baixar els lloguers i contractes indefinits, mesures estructurals contra l’especulació i l’acaparament, acabar amb els desnonaments sense alternativa habitacional, augment del salari mínim interprofessional, parc públic d’habitatge.
El govern ha d’obeir i executar les demandes de la vaga. No s’hi valen dilacions. L’habitatge és un bé essencial: “Ens hi va la vida”. La lluita i l’organització és el factor determinant per obligar el govern a fer-ho.
La crisi de l’habitatge i del Decret Maricamen, ha estat el desencadenant de la vaga, però també de les eleccions del proper 29 N.
Per imposar les demandes de la vaga cal combatre els poders econòmics i els seus representants política arreu, també a les eleccions: Cap vot als representants de la patronal, cap vot a qui defensa els rendistes, cap vot a qui afavoreixi els fons especuladors de l’habitatge.
I no es suficient desentendre-se’n, cal el vot a les esquerres per barrar el pas a un govern del PP i Vox. Ja ajustarem comptes amb el govern, sigui quin sigui.
Les alternatives existents, les diferents lluites i coalicions, tenen poca o nul·la credibilitat, per la responsabilitat d’uns en fer polítiques pro-rendistes (PSOE/PSC), i d’altres en acceptar-ho tot hi estar en contra. Però la lluita ens indica que hem d’emprar allò que tenim a mà. És d’aquelles situacions en que cal agafar-se a un clau roent, val a dir, a fer un vot que impedeixi un govern del PP i Vox. No votar, abstenir-se resulta contraproduent si, tot anant contra el sistema o passant d’ell, beneficiés la dreta reaccionària, i amb ella als rendistes i a l’especulació dels grans tenidors.
Durant els últims anys el manteniment de la Llei d’estrangeria i la Llei mordassa és responsabilitat del govern del PSOE de coalició amb Sumar, però també del bloc d’investidura. En els últims temps la repressió judicial i policial s’ha acarnissat en els desnonaments, en les accions contra les provocacions de la ultradreta, i també en els piquets i manifestacions de l’ensenyament, o els de la mateixa vaga general. El ministeri de l’Interior de l’estat i la conselleria de la Generalitat en són plenament responsables, per tant els governs. Tanmateix, la manera de combatre aquestes polítiques nefastes necessita el vot per impedir que PP i Vox puguin fer govern.
S’han avançat propostes com la de reforma constitucional per blindar l’habitatge com a dret, i frenar l’especulació dels grans tenidors. Donem suport a tota proposta que permeti beneficiar a la població més modesta i a la gent jove.
Al mateix temps L’Aurora defensa que per fer i sostenir canvis en profunditat és necessari un canvi estructural, de règim. La construcció de poder popular des de les reivindicacions actuals tindrà més recorregut si se situa en una estratègia de liquidació del règim monàrquic, és a dir, una sortida republicana amb el dret d’autodeterminació.
12 de novembre de 2026
De L’Aurora.
https://lauroraom.cat/declaracio-de-laurora-organitzacio-marxista/









No hay comentarios:
Publicar un comentario