8/3/19

Creativitat de la Vaga feminista

Els davantals, les escombres, la roba estesa, el símbol feminista del rombe amb les mans, les cares pintades rialleres, l’entusiasme a flor de pell, els riures, crits i xiuxeigs, una festa per la igualtat que exigeix els drets de les dones assumint tots els drets universals i de les minories.
Les dones innoven en les maneres de lluita, impliquen els homes, són inclusives dels diferents sectors socials, de totes les ètnies, identitats i diversitat, religions, llengües, cultures, pertinences i situacions nacionals.
Dominades, oprimides i violentades durant mil·lennis, sense ànima ni concebudes com un ésser sencer per masses religions i estats, les dones es fan ressò de totes les causes de desigualtat esmentades. El moviment feminista es fon en un clam internacional contra la violència masclista, la misogínia dels homes, el patriarcat dominant a la moral i les institucions en el poder econòmic i polític, les agressions sexuals i violacions, per la igualtat real i un món de persones amb respecte entre elles i la natura.
El 8 de març de 2019 és una nova fita del moviment feminista. Les dones mostren el seu empoderament, llibertat i poder. Totes les generacions se senten cridades per la vaga feminista, totes les ciutats i els pobles més recondits es preparen perquè el gran dia de mobilització sigui un esglaó més. Farem una passa de geganta amb les botes liles de set llegües.
Al proposar-se batre el patriarcat, perquè les dones s’empoderin i emancipin, el moviment feminista esdevé un ariet, un aliat imprescindible per aconseguir un món lliure. Els drets universals que impulsen les dones esdevenen una impugnació del poder polític dominant. Aquesta mobilització obre ulls sobre la necessitat de superar el sistema capitalista que perpetua opressió, desigualtat i violència.
El Manifest de la Vaga feminista 8 de març de 2019 ho expressa prou clar: “Vaga feminista. (De) Consum, Laboral, Cures, Estudiantil. Juntes som més fortes! Cap pas enrere! Ens aturem per canviar-ho tot! Ens unim al crit global, llançat per les dones d’arreu del món”.
Trobada de coordinació a València.
La maduració del moviment és prometedora. Hi ha una riquesa inaudita d’experiències vitals, una capacitat innovadora immensa. Els sostre patriarcal misogin esclatarà esmicolat en la mesura que la convicció de les dones fomenti una unitat col·lectiva que no tingui aturador.
Tot el suport a migrades, racialitzades, refugiades, afros, llatines, gitanes, sense pretendre exhaurir la diversitat existent. Clamen en un altre manifest per la descolonització dins la mateixa mobilització: “Per una Vaga feminista 8M descolonial i antiracista; Descolonitzem el Poder, el Saber i el Ser”.
Un acte sobre la ciber violència masclista, organitzat per Pikara magazine al CCCB, mostra els nous medis virtuals des d’on s’exerceix l’agressió, amb un efecte ben físic malgrat la virtualitat. Tanmateix les xarxes socials són una nova eina des d’on lluitar pels drets de les dones i desenvolupar el moviment feminista. És clar que sense les dones no hi haurà ni avenç intel·lectual o científic, ni convivència sana, ni nadons, ni vida.
Encara en un altre manifest es presenta que “necessitem un feminisme anticapitalista, un feminisme per al 99%”, aquest feminisme “no es limita als ‘temes de dones’ tal com s’han definit tradicionalment. S’alça en nom de totes les persones explotades, dominades i oprimides, (...) l’emancipació legal no deixa de ser una closca buida si no inclou serveis públics, habitatge social i finançament per garantir que les dones puguin allunyar-se de la violència domèstica i laboral..”
Una humanitat lliure i sana vol dir unes dones emancipades, respecte, afectivitat i igualtat entre les dones i els homes.
La massa de dones en el món laboral, a les empreses i les fàbriques, al treball precari i al no reconegut de les cures i les cases, fan que el sindicalisme s’incorpori a les propostes i lluita de la vaga feminista. 24 hores de vaga a Educació i Mitjans de Comunicació, 2 hores per tort a la gran indústria. El debat sobre la mobilització feminista mixta es resol per la via dels fets i la unitat d’acció en la lluita.
Aquest 8 M, aquesta vaga innovadora, influirà en les eleccions generals estatals del 28 A. Els partits no es podran escapar de la pressió ferma d’unes dones en peu d’igualtat creixent.
El Feminisme liberal de C’s amb el PP i Vox a la Junta d’Andalusia quedarà en entredir. Els fets del trident reaccionari ultra il·lustren les declaracions, doncs el que propaguen son la misogínia, la submissió i la dependència de les dones.
Cal superar el factor closca buida. El PSOE ha de moure fitxa, molt més enllà del mateix “Pacto de Estado”.  La meitat de la població viu en emergència vital. Cal polítiques que contribueixin a un canvi complert a les institucions i a la ciutadania.
La revolució serà amb les dones o no serà. La humanitat serà lliure amb les dones en igualtat i sense violència masclista.
Totes a la vaga feminista. Tothom a la mobilització del 8 de març. Omplim els carrers a les manifestacions. Anem a canviar-ho tot. 7 de març de 2019
De la Carta de L'Aurora.
 #vagafeminista

7/3/19

Governs inestables 28-A

S'apropa una gran tempesta, Morgan Huff.
A l’horitzó s’entreveuen tres perspectives de govern a les eleccions generals del 28-A. O una reordenació del bloc parlamentari contradictori que aconseguí foragitar el PP del govern, o un pacte post electoral PSOE i C’s, o el trident ultradretà del PP-C’s-Vox.

Les tres comporten inestabilitat doncs s’hauran de confrontar amb el moviment catalanista republicà, la pressió sindicalista, les demandes municipalistes i un moviment feminista creixent i potent.
Aquestes eleccions generals estendran una ombra d’incertesa i determinen les estratègies, l’acció i el resultat de les properes municipals de maig.
S’hi afegeix que el Judici als líders catalanistes planejarà sobre aquest cicle electoral, inclòs les properes autonòmiques, doncs el seu desenvolupament i resultat, la sentència, serà convulsa per tothom, a Catalunya i a Espanya.
Jordi Cuixart, president d’Òmnium, ha estat demolidor. Es presenta com un pres polític disposat a no fer ni un pas enrere en la defensa de les llibertats i drets fonamentals, d’expressió, de manifestació, de vot i sobre la secessió de Catalunya.
Les llibertats i drets són els fonaments de la democràcia, per tant la llei i el cos institucional no pot estar per sobre de les llibertats. Inclòs el dret a la desobediència, pacífica i mobilitzada, enfront de l’arbitrarietat de la repressió estatal.
No hi ha renúncia del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, ben al contrari, hi ha un al·legat de confirmació i convicció en el vot i en la decisió majoritària de voler ser “un estat independent en forma de república”.
El Rei n’ha sortit esquilat amb les declaracions del president d’Òmnium. Cuixart ha denunciat la intervenció reial que va dir “No es admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre de la llei".
El Judici i la sentència pot representar un contrapès a les eleccions. L’Estat pot fer una condemna exemplar per sotmetre a Catalunya, com un tret de sortida per a qui empeny vers l’aplicació d’un 155 llarg i profund (PP-C’s-Vox). EL TS i l’Estat guanyarà jurídicament mentre alhora és derrotat políticament. No és agosarat considerar que es pugui desencadenar una convulsió que superi el moviment ampli de rebel·lia independentista que es generà com a resposta democràtica a l’anul·lació de la renovació de l’Estatut.
Entre les direccions sindicals de CCOO i UGT, com en els partits sobiranistes i, lògic, a les entitats com l’ANC i Òmnium, o els CDRs, ja es planteja seriosament que una resposta adient a la desmesura del Judici es mereix una Aturada ciutadana o vaga general; tant si val el nom, el que importa és una mobilització cabdal que faci empal·lidir el 3 d’octubre de 2017. A hores d’ara el debat se situa en quan és més convenient desencadenar-la, abans o després de la sentència del Tribunal Suprem.
El 8 de març serà una nova fita, ni electoral ni parlamentària: la vaga general feminista. Confluiran la defensa de les cures amb els drets universals. És una mobilització internacional impulsada per les dones, alhora que ampliada i enfortida per les aturades i les vagues sindicals a les fàbriques.
La vaga feminista es converteix en un factor innovador i potent que denuncia i soscava els sistema patriarcal, masclista, mentre exigeix polítiques defensores dels drets i realitats de les dones a governs i institucions.
En aquest escenari de xoc electoral, parlamentari i de mobilitzacions, la Generalitat s’ha quedat en encefalograma pla post 155.
Entre el bloqueig estatal i la lluita aferrissada de les components del govern, la Generalitat sembla esvaïda, més enllà de declaracions de republicanisme de virtualitat màgica. La nova Crida té massa plom dretà a les ales.
La tensió que aflora a la majoria sobiranista i independentista, és l’expressió de l’evolució del lideratge sobre si es manté a mans de la dreta catalanista o fa el salt a les esquerres. Tenint en compte que la majoria parlamentària és d’esquerres, així com que la majoria social és treballadora.
La combinació de moviments, mobilitzacions i eleccions, el xoc amb l’Estat i el Judici, comporta treballar per una alternativa política. És l’hora per una entesa, aliança, coalició o front ampli, que representi la voluntat d’avenç popular.
Els actors polítics poden ser Catalunya en Comú i l’espai Comú, inclosa la plataforma Sobiranistes, Podem, Som Alternativa, CUP, ERC. Aquests partits necessiten la consistència i el suport de la societat i entitats civil, sindicalisme i municipalisme.
Els elements conceptuals d’aquesta alternativa són bàsicament tres: la construcció republicana, les llibertats democràtiques, i el conjunt social-sindical-municipalista-feminista. 28 de febrer de 2019
De la Carta de L’Aurora.