18/7/14

Unidad y Ruptura democrática



Ilustración de Julia Toledo.
La última encuesta del CIS no tiene desperdicio, refleja por donde se expresan los cambios en la conciencia individual y en sus referencias políticas. Hay un corrimiento a la izquierda en las preferencias políticas y una posibilidad de avance a las concepciones en las que se puedan basar unos escenarios de ruptura democrática. La Carta de La Aurora aborda el reto político del binomio unidad y ruptura.
Unidad y Ruptura democrática. Acabar con la mayoría del PP y sus políticas es una necesidad urgente y de higiene democrática.
Cada decisión del gobierno representa un ataque a las clases trabajadoras y a la propia democracia. Ponen en marcha una reforma fiscal que básicamente beneficia a los ricos y a las grandes fortunas, y aun quiere engañar diciendo que beneficia a las rentas bajas.
Prepara un durísimo ataque con los derechos de las mujeres aprobando, quizás, la modificación de la ley del aborto en fechas veraniegas. Se saca de la manga un decreto que modifica 23 leyes que ni quiere discutir en el Parlamento, y luego a Rajoy se le llena la boca de “regeneración”, cuando su única pretensión es seguir chupando del bote del Estado y beneficiar a sus amigos los ricos.
No por repetida deja de ser verdad esta definición del gobierno Rajoy y del régimen, que no por tener nuevo rey deja de ser antigua su falta de legitimidad.
Derrotar al PP y sus políticas no es cambiar los personajes y mantener las políticas. El ensamblaje institucional del Estado español amenaza quiebra y no se trata de poner parches sino de organizar una ruptura política y social. Este es el verdadero reto.
Y de tal manera se percibe la crisis política que surgen rumores de que Rajoy podría adelantar las elecciones generales al mes de noviembre, para evitar males mayores en las elecciones municipales y autonómicas del año que viene y para intentar enfrentarse así al referéndum catalán del 9N.
Se adelante o no el calendario electoral es evidente la urgencia de la izquierda para construir una alternativa real, posible y práctica de ruptura con el régimen. De ruptura, no de nuevos arreglos y componendas para que todo siga igual.
Y ruptura quiere decir medidas para combatir el paro y crear empleo que vayan a cargo de los capitalistas y no de la reducción de salarios y prolongación de la jornada. Quiere decir una auditoría sobre la deuda para saber cual es legítima o no. Es reconocer el derecho de Catalunya, Euskalherria y Galicia a decidir su futuro y su relación con los pueblos de la península.
Ruptura es exigir un referéndum para decidir sobre monarquía o república. Y también acabar con la corrupción y que las decisiones sean transparentes y controladas por el pueblo.
Para todo esto se necesita con urgencia procesos de unidad de la izquierda. Nuestra organización lo defiende con energía allí donde trabaja política y socialmente, en Izquierda Unida, en EUiA, en Madrid, en Euskalherria o en Catalunya y en todos los movimientos sociales.

17/7/14

L'11 S cabdal per a la Consulta 9 N



La "V" de la Diada de l'11 de setembre serà cabdal pel destí de la consulta del 9 de novembre.
La consulta fa estralls d'antuvi, mentre cada dia incrementa adhesions com la del recent SíSí de l'Ada Colau, portaveu de "Guanyem Barcelona".
Els manifestos federalistes i unionistes d'estat únic, segueixen fil per randa el guió del discurs del nou Rei de l'estat, però no tenen en compte les possibilitats que emergeixen amb un poble català en marxa cap a la sobirania i llibertat. 
Totes les forces d'esquerres criden a fer un èxit de participació a la "V" de l'11 S, tret del PSC que dóna l'esquena al procés sobiranista seguint al PSOE. El nou líder del PSOE s'ha ofert al PP per negar la consulta que permetrà a la ciutadania catalana decidir sobre l'estat i la independència.
Davant la negativa estatal que impedeix emprar la legalitat constitucional espanyola per realitzar la consulta, hi ha una certa resignació entre dirigents dels partits i govern de que no hi haurà consulta, doncs no la deixaran fer. Això significa acceptar que Catalunya no és una nació i no pot decidir el seu futur.
Són escenaris derrotistes que no corresponen a l'anhel i a la mobilització massiva de la ciutadania dels últims tres anys, ni a la creació de l'ANC, destinada a impulsar el procés, per tant a garantir la realització de la consulta. És el poble qui ha de decidir.
En comptes de comentar el que no es pot fer per resignar-se o cercar terceres vies espúries, el que toca és organitzar la mobilització, enfortir-la amb la participació compromesa de la classe treballadora i les demandes socials. Cal establir els escenaris de llibertat, amb les possibilitats per garantir una legalitat catalana emanada de la legitimitat de la consciència ciutadana mobilitzada.
El desacatament i la desobediència al bloqueig de la legalitat espanyola ha d'acompanyar-se amb una entesa solemne entre la societat civil amb l'ANC, els Municipis, la Generalitat i els partits, per forjar una legalitat de mancomunitat sobirana nacional catalana.
Amb eleccions anticipades o sense cal fer la consulta, és la veu i la decisió ciutadana sense subterfugis ni representacions indirectes.
La consulta és element de ruptura democràtica que pot obrir el pas a convertir la legitimitat ciutadana en procés constituent de nova legalitat sobirana.
El fet nacional i el factor social junts són els millor ingredients per una República Catalana. De la Carta de L'Aurora.

15/7/14

Gaza clama al món


Gaza clama al món el crim a la humanitat que es perpetra amb absoluta impunitat pel militaritzat estat d'Israel.
Israel és un estat destructor de Palestina, de la gent palestina, i de tota convivència possible entre el poble jueu i el palestí.
L'Apartheid sionista israelià cada vegada s'apropia, amb la seva barbàrie contra Palestina, de les negres ombres de l'holocaust antisemita del nazisme contra la comunitat jueva alemanya, polonesa i europea.
Aquest estat cada dia existeix més il·legítimament a la terra de Palestina.
Una futura convivència entre les poblacions que viuen a Palestina no podrà ser amb aquesta democràcia sionista pitjor que moltes de les més indesitjables dictadures.
Els Estats Units primer, Europa segon, són ben responsables dels crims de guerra per part de l'estat d'Israel contra una població civil sense capacitat de defensa. L'estat espanyol participa d'aquest bàndol que protegeix i fa negocis de tot tipus, per suposat amb armes, amb els assassins polítics i militars. Catalunya entrena els seus Mossos d'Esquadra a les ordres i ensenyament dels assassins professionals d'Israel.
Fora la hipocresia pro-israeliana. No més complicitats amb Israel. Aturem el càstig col·lectiu a Palestina.
Tots i totes som Gaza. Visca Palestina lliure.
Dijous mobilitzacions arreu del món. Adjunto la tramesa feta per Pau Sempre de la convocatòria a Barcelona.
Bona tarda, Davant el càstig col·lectiu que està vivint la població palestina aquests dies, s'ha decidit convocar una manifestació aquest dijous 17 de juliol a les 18.30h a Plaça Catalunya, Barcelona amb gent provinent de diferents organitzacions que treballen en solidaritat amb el poble palestí: No més complicitats amb Israel, la Comunitat Palestina, BDS Catalunya, Itaca, Pau Sempre, Junts, etc.
Al finalitzar la manifestació farem una acció homenatjant a totes les víctimes. Per a fer-ho necessitem que tothom porti un parell de sabates, sobretot necessitem sabates de criatura. 
Us adjunto el cartell per a que es faci màxima difusió.
El mateix dijous hi haurà una acció sorpresa als Jardinets de Gràcia a les 11h a la que està tothom convidat.

Moltes gràcies i fins dijous, Pau Sempre


12/7/14

Decantament rupturista de l'Ada Colau amb Guanyem Barcelona


"Els federalistes, si ho són de debò, han de votar SíSí"* a la consulta del 9 de novembre. Així de contundent i sense pels a la llengua s'ha expressat Ada Colau, portaveu de la recent presentada plataforma ciutadana Guanyem Barcelona.
El procés de decantament ciutadà vers la llibertat i la sobirania de Catalunya porta a cercar una coherència política amb l'anhel generalitzat entorn del símbol de la independència. La dependència i la obligada unitat amb l'estat del Regne d'Espanya es percep com negativa pels aspectes municipals socials i democràtics.
Les eleccions municipals, amb gran impacte a les de Barcelona cap i casal, estaran recorregudes i determinades pel procés sobiranista. Els Ajuntaments poden ser la clau de volta d'un futur proper de participació ciutadana, contingut social i de república catalana.
Una candidatura rupturista a l'Ajuntament de Barcelona ha de posar com a punt fort universal el dret a decidir, cosa que es palesa també amb el clam poderós pel dret a l'autodeterminació de Catalunya.
Ada veu en el SíSí una oportunitat de procés destituent per encetar-ne una altre de constituent, alhora insisteix en "Jo no he estat mai independentista ni nacionalista", "La defensa d'aquest dret (d'autodeterminació) ha de ser contundent, inequívoca i absoluta", "ara mateix votar SíSí és una oportunitat per a provocar un procés democratitzador". "Si la consulta no es fa per manca de voluntat institucional, pot ocasionar un estat d'ànim de frustració que radicalitzi més les posicions extremes".
La concepció de l'Ada s'escau. No cal ser ni independentista, ni nacionalista, ni estar a favor del xoc entre Espanya i Catalunya; molt menys a favor de CiU ni dels interessos de La Caixa, el Banc de Sabadell, o dels prohoms de Foment i del Cercle d'Economia. Tampoc de les dèries identitàries xovinistes, on pot semblar que el món, fet a imatge i similitud de Déu, es concentra ni més ni menys que a Catalunya.
El Guanyem Barcelona és un factor nou de ruptura democràtica, pot transformar l'Ajuntament en element cabdal per un procés constituent de sobirania, amb el dret a decidir universal, cap a la República catalana.

11/7/14

Politización y retos sociales


Movilización, politización y confluencias. Hay un proceso de politización que se profundiza al calor de las nuevas necesidades y retos sociales.
Las ponencias del debate "La izquierda ante el cambio social y político" de la Cena de La Aurora (organización marxista) han debatido desde diferentes movimientos y compromiso. Las concepciones más generales se entrelazan con las experiencias más particulares. Las concepciones revolucionarias permiten hacer el puente entre las necesidades inmediatas y disponibilidades concretas y posibles con la lucha para cambiar el poder político y económico.
El epicentro del 15 M proyecta sus ondas alargadas en la conciencia de renovación de las generaciones que, desde el compromiso con causas muy diversas, inicia un proceso de concienciación política general.
Además del "mandar obedeciendo" del zapatismo, las movilizaciones han ido generando la necesidad de definir las políticas adecuadas para hacer frente a la crisis económica, a la involución democrática, al ataque en toda regla al trabajo y a la organización sindicalista, al anhelo masivo del pueblo catalán por la consulta y para constituirse en sujeto político libre y soberano.
El derecho a decidir se universaliza. Se quiere decidir sobre todo lo que afecta a cada elemento social y segmento de población. La ciudadanía ha expresado un revulsivo con los resultados de las elecciones europeas. Las propuestas políticas y las organizaciones políticas deben cambiar. Hay que empezar confluyendo de forma unitaria y sellar una ruptura con el viejo régimen sustentado en una Constitución de 1978, de un Reino de España que tiene más de pasado que de opciones de futuro.
La movilización genera conciencia, es una escuela magnífica de aprendizaje. Las huelgas generales, la marcha negra minera, la PAH, la marcha de la dignidad, las mareas, las empresas con luchas ejemplares como la de Panrico, La vía catalana hacia la independencia y la consulta, el gure esku dago vasco, el fenómeno Podemos, el proceso iniciado de renovación en IU, Gamonal y Can Vies, la entrada en el escenario de Guanyem (Ganamos) Barcelona, y tantos otros.
La conciencia lleva a la organización, con la necesidad de forjar alternativa política a los actuales poderes políticos municipales, autonómicos y estatal.
La Aurora está bien comprometida en esa onda expansiva que va de lo social y particular a lo político y a lo general del Poder y Estado. Nuestra organización política marxista  se inserta y contribuye a fondo en esta forja de futuro, pues en lo que hacemos cada día forjamos el mañana republicano y revolucionario.
De izquierda a derecha de la foto: Maritza Buitrago (moderadora, Plataforma unitaria contra las violencias de género), Haday Lopez (Activista contra la MAT, Redes IU Comunidad Madrid), Gustavo Búster (Revista Sin Permiso), Lluís Rabell (Presidente Federación Asociación de Vecinos de Barcelona, activista de GuanyemBarcelona), Laia Rosich (Co-directora de El Safareig), Eugeni Rodríguez (Frentede Liberación Gay de Cataluña), Suleman Shabhaz (Joven paquistaní, UCFR, Alternativa joven), Mari Torres (Trabajadora de Panrico).
En la cena de La Aurora el brindis fue por Mª Teresa Carbonell, presidenta de la Fundación Andreu Nin, y del POUM; por el buen fin y éxito de GuanyemBarcelona; así como para la realización de la consulta, el SíSí y la República catalana.