Cuando la izquierda en el gobierno pacta sus políticas estructurales con la derecha, pactos nacionales o de país, beneficia a ésta, y perjudica a la mayoría trabajadora. La gente trabajadora se retrae. La gente trabajadora y juventud más consciente se confunde, se desanima, y desconfiada, frustrada, se aparta de cierta izquierda inconsecuente. Se neutraliza. Se encierra en su problema individual, en su casa y Tele. La vanguardia de cada movimiento se divide en la búsqueda de salidas a esta adaptación de la izquierda a la derecha, o a la inmovilidad, o incluso a la dificultad de movilizar. La derecha coge oxígeno desde su pedestal de ser los poderes económicos y la inmensa mayoría de los institucionales del aparato del Estado. Las alternativas transformadoras se estancan o retroceden si no se diferencian y movilizan de forma muy clara a favor de las necesidades trabajadoras y en contra de estas políticas que en realidad proceden de la derecha o están determinadas por ella. El descenso de votos es una alerta no para medrar sino para cambiar el rumbo. A izquierda. A la inmersión y movilización social.
Después de las políticas de derechas realizadas directamente por la derecha, lo que mejor le viene a la burguesía y peor a la clases trabajadoras, son las políticas de derechas gestionadas y aplicadas por las izquierdas.
La crisis es de derechas. Por el momento las medidas para la crisis están hegemonizadas por la derecha. Desde el gobierno español PSOE Zapatero, o el gobierno tripartito catalán PSC Montilla, no se aplican soluciones de izquierdas, aunque haya parches. Al menos en las elecciones quien se lleva el gato al agua de las políticas de estos gobiernos no es el PSOE, ni el PSC, ni IU, ni ERC o ICV-EUiA.
Coherencia con la propuesta de soluciones de izquierdas. Empecemos a dar ejemplo desde la dirección, desde donde estemos en gobiernos, en Parlamentos o Consistorios, para llegar hasta la sección sindical, la empresa, el barrio, la Universidad y Escuela.
Des de la Plana (de Vic) em trobo amb una alenada de seny analític. Ponderació i fins i tot s’esmuny prudència en no avançar conclusions unilaterals. Com ens cal a tothom aprofundir de valent, convé recopilar el màxim de reflexions, doncs ens ha de permetre un diagnòstic acurat, per un tractament i receptes encertades. L’esquerra s’ho mereix.
Des de l’esquerra, el bloc d’Iñaki Escudero.
“Anàlisi de les europees. Catalunya, Espanya, Europa.
Conclusió:
Si analitzem detingudament els resultats, podem comprovar que l’espai que representem existeix. La realitat política de Portugal, França o Alemanya no és tan diferent de la nostra, només hem de saber com afrontar-la. Cal una veritable refundació que ens apropi a un moviment alternatiu allunyat de la burocràcia i les velles, i no bones, maneres de fer política. Cal renovació!
I aquesta renovació cal fer-la ja. No podem esperar més. Encara no ha arribat ningú que ocupi l’espai que estem cedint de manera absurda, ni pel cantó verd, ni per l’esquerrà. Si arribés aquesta opció, tindrem més problemes per a recuperar el terreny perdut.
A Catalunya s’ha de fer una anàlisi diferent. Jo només apunto una possible línia a l’hora de fer aquesta anàlisi: si anem dient que les polítiques de PSOE i PSC s’estan girant cada vegada més a la dreta, mereix la pena el desgast electoral que estem patint pels rèdits programàtics que podem obtenir per estar al govern? Sincerament, no sabria si dir que sí o que no, però és que realment no ho sé."
Desde la lista RedesIU se inicia la reflexión, como preparación del Consejo Político Federal de IU.
Un primer avance para el balance de las elecciones europeas en Madrid.
En estas elecciones europeas se cumplió de nuevo la norma de los últimos 15 años en Madrid y la izquierda volvió a perder. El PP ganó en 161 de los 179 municipios.
Ciertamente, el PP pierde porcentaje de voto al subir la participación (pasa del 49,54 al 48,61) no rompe su techo, pero ello no le impide subir en voto absoluto, gana 15.606 votos más con respecto al 2004.
UDP, inexistente en las anteriores europeas, alcanza 155.696 votos (6,5%).
PSOE pierde 136.997 votos en porcentaje un 7,43%.
IU pierde 9.772 votos en porcentaje un 0,6% y pasa en esta elección a ser la cuarta fuerza política por voto en la CAM, al ser superada por UDP.
“En las elecciones europeas, gana la derecha” destacala declaración del POR. Con los apartados “La gestión del capitalismo no es la respuesta”, “Movilización y políticas de izquierda”, “Unidad para cambiar de rumbo”, “En el marco de Izquierda Unida, EUiA, Ezker Batua Berdeak, se necesita, además, poner en el centro la tarea de refundar un movimiento político que sea la representación y la confluencia de las diversas experiencias, tendencias y movimientos que quieran levantar un proceso alternativo a las políticas neoliberales”.
La direcció d’EUiA enceta una reflexió, important i serena, sobre els resultats electorals i com enfoca la perspectiva. Aconseguir el segon eurodiputat ha esdevingut clau, adés per la projecció política, adés per impulsar la renovació a fons de l’esquerra transformadora treballadora anticapitalista i social. És un segon eurodiputat verd mercès als vots de la coalició amb IU arreu de l’estat, amb el compromís polític de reforçar l’esquerra europea al mateix grup parlamentari que IU (a Catalunya no hagués pas sortit). Ara ho hem d’aprofitar per fer un tomb profund a EUiA, a la Coalició. Un gir a l’esquerra amb una actuació parlamentària que es noti. Un gir a l’esquerra que marqui una distancia clara i suficient amb les polítiques continuistes de pacte de país (nacionals amb la dreta-CiU) per part del govern tripartit del president Montilla del PSC i, no ens oblidem pas, de la repressió dels Mossos d’Interior.
Potser uns debats oberts, combinant Fundacions, Entitats, Seminaris, i òrgans. Oberts, alguns compartits amb gent companya a la lluita social, també d’altres organismes, o fins i tot candidatures. Tal vegada una Conferència ben participativa per la tardor? Ens cal fer camí en les solucions d’esquerres.
Faig a mans unes notes a la declaració d’EUiA, per contribuir a la reflexió, al debat, i a unes conclusions col·lectives, no de part majoritària o minoritària, sinó de debò de tothom. Ens cal que l’afiliació, la gent amiga, i la ciutadania electora coneix-hi el què es cou, com pensem i com treballem des d’EUiA.
A la Permanent… sobre la Declaració del dilluns 8 de juny.
Sobre primer paràgraf…
Hagués estat bé esmentar, junt amb la Núria Lozano a Toni Barbarà i la Maria Vilà.
(La pluralitat real substancial a EUiA és fonamental per una nova esquerra amb mètodes diferents de moviment, equips plurals, renovada, curosa amb el gènere i jove).
També felicitar a Rubí, (única ¿?) població de més de 50.000 habitants que ha pujat a les eleccions, amb un treball ferm vers a les fàbriques, i un míting a l’aire lliure d’unes 80 persones (dades Martin).
(tinguem en compte que a la recent inauguració de la seu a Rubí, no va poder anar-hi cap persona de la direcció nacional).
Sobre segon paràgraf…
D’acord amb la preocupació. Però la gent necessita que s’apunti’n raons. Una pot ser l’estructuració de la UE des de les multinacionals. Una altra la pròpia crisis (és el que diu el PSOE). Encara més, les politiques de les esquerres governamentals, les del PSOE, però també les del tripartit de Montilla i de la coalició. Fonamental, que es promogui mobilització per les solucions d’esquerres; per tant coherència entre les propostes de l’esquerra alternativa transformadora anticapitalista treballadora i el què es fa a les Entitats, Sindicats, Municipis, Parlaments i Govern. En principi la crisis passarà institucional i governamental per les forces conservadores... sinó hi ha un fort progrés a la mobilització.
D’acord en el quart.
Sobre cinquè paràgraf…
Dins la reflexió hi entra la necessitat de ser la veu i els portaveus de polítiques reals pràctiques d’esquerres, diferenciant-se ben clar de les polítiques que siguin negatives del PSC, i mobilitzant junt o donant suport al sindicats, regidories i altres organismes socials i cívics; per impedir polítiques contraproduents per a la gent treballadora, i aconseguir polítiques que representin millores. L’acció parlamentària ha d’estar en funció d’aquesta tasca de polítiques d’esquerres i de mobilització àmplia i unitària per aconseguir-les imposar.
Sobre sisè paràgraf…
Precisar que els objectius “en part s’han cobert a l’aconseguir mantenir les dues persones eurodiputades, malgrat passar el conjunt de l’estat espanyol de 54 a 50. Ens cal obrir la reflexió sobre la tendència a la davallada de la Coalició a Catalunya, amb un nou fort descens del 22 % menys de vots. La reflexió ha d‘incloure el treball de base, el progrés organitzatiu, la millora a la pluralitat dels equips de direcció, l’acció parlamentària, i la gestió governamental i els compromisos amb les altres forces tripartides, com amb les decisions del govern.
D’acord en el setè.
Sobre vuitè paràgraf…
Incloure… des de l’actualització de l’Acord d’Entesa, les polítiques més importants del govern, i les perspectives senyalades pel president Montilla del PSC (reforma laboral, congelació salaris), son de pacte de país o nacional amb la dreta catalana, amb CiU (LEC, ERE’s, 4rt Cinturó-Rbla Vallès, MAT, Incineradores-residus, Repressió-Mossos), o de pidolar al govern espanyol (Finançament) sense mobilitzar; elements que ens fan plantejar que el pacte signat s’ha esgotat abans de començar; per tant ens cal un gir cap a l’esquerra en comptes d’un gir a posar-se en mans de la socialvengència. També ens cal assenyalar que dins EUiA una part de l’afiliació discrepa de l’actualització de l’Acord d’Entesa, fins i tot que el que allà s’ha signat sigui coherent amb les decisions i anàlisis de la 5ª Assemblea Nacional. Els governs ZP i Montilla estan en fase terminal, agònica, sense perspectives de polítiques d’esquerres diferents i confrontades a les directius neoliberals de la UE.
D’acord en el novè i desè.
Francesc MS – 9 de juny de 2009.
Declaració de la Permanent d’EUiA sobre les eleccions europees
1/ La Permanent d’EUiA felicita la companya Núria Lozano i el conjunt de la candidatura per la bona campanya feta. Vol reconèixer i felicitar la feina feta per la nostra Comissió de Campanya i destacar la participació dels homes i dones d’EUiA i d’AJ-Joves d’EUiA en un tipus de campanya electoral --com a Coalició-- molt propera, pedagògica, de contacte directe i amb una important presència pública.
2/ EUiA vol destacar la seva preocupació perquè la dreta guanya a l’UE i a Espanya i per l’avenç de l’extrema dreta. Un Parlament Europeu més a la dreta suposa que, institucionalment, la sortida a la crisi passarà per les forces conservadores amb les repercussions negatives en matèria econòmica, laboral, social i mediambiental.
3/ EUiA constata i pren nota, per a una reflexió pròpia, de què el desgast de la socialdemocràcia a l’Estat espanyol i a l’UE no suposa més vots cap a l’esquerra. El desgast per les polítiques neoliberals fetes pels socialistes ha anat a parar, majoritàriament, a l’abstenció i a opcions negatives pels interessos dels treballadors/es.
4/ Es confirma que l’abstenció és un problema polític, no només electoral. Certes pràctiques i concepcions polítiques, de fa anys, allunyen bona part de la ciutadania de la política, comportant un creixent desinterès per espais comunitaris i de participació. L’abstenció electoral popular és l’efecte d’una democràcia que no té bona salut.
5/ EUiA, la coalició ICV-EUiA i les forces d’esquerres hem de reflexionar sobre la manera de fer política. El repte de les esquerres és aconseguir recuperar la política i augmentar la participació, tant a la societat com a les urnes. EUiA vol destacar, també, la responsabilitat en la baixa participació de certs grups mediàtics i d’alguns dissenyadors polítics de campanyes electorals, en les que han primat la politiqueria i la frivolitat.
6/ La Permanent considera que els objectius que s’havia plantejat EUiA s’han cobert: mantenir la representació dels eurodiputats Raül Romeva i Willy Meyer, i poder continuar contribuint a la recuperació política, organitzativa i electoral d’IU Federal.
7/ La feina feta en aquests mesos ens mostra la justesa de les propostes de la 5a Assemblea Nacional sobre la necessitat d’avançar en una Coalició Política. Per EUiA, la coalició ICV-EUiA té més raó de ser que mai i hem de seguir actualitzant les nostres propostes i buscant solucions d’esquerres, tant des de les institucions com des de la societat.
8/ EUiA vol destacar que a Catalunya les forces d’esquerres som majoritàries. Però també afirma, com va dir a l’Assemblea Nacional i en el procés d’actualització de l’Acord d’Entesa, que algunes coses han de canviar, doncs totes les forces que conformen el Govern d’Entesa han baixat en percentatge i vots.
9/ Per a EUiA les eleccions han passat, però la crisi continua. És per això que cal seguir treballant, a la societat i a les institucions, per a fer arribar les nostres propostes d’esquerres per a combatre la crisi de dretes.
10/ La Permanent d’EUiA ha acordat convocar la reunió del Consell Nacional d’EUiA el dissabte 13 de juny, on es presentarà una resolució política per aprofundir en l’anàlisi i en les propostes, i un informe balanç de la feina feta en campanya.
DOS DOS DOS. Felicidades a toda la gente activista. Me alegro. Es una alegría para toda la gente que peleamos para alternativas desde la izquierda. A pesar de la erosión del tripartito catalán... y a pesar del % a la baja general de IU-ICV-EUiA. Se han salvado los muebles porlos dos eurodiputados. Pero el descenso es más que preocupante. Hay que romper con esta tendencia. Inmersión social, movilización con las concejalías y sindicatos. Renovación general con una refundación amplia, plural, profunda, sin dilaciones, ni maquillaje de un barco que sigue con grandes vías de agua imposibles de parchear. Un compañero me decía en la campaña que, quizás en vez de refundar lo que convenía era refundir.
Oprobio el progreso ppero y de la díezrosa. Las políticas de la izquierda gubernamental están favoreciendo a la derecha en vez de a la izquierda y a la gente trabajadora.
Zapatero y Montilla o dan un viraje decisivo o están en fase agónica. EUiA i la Coalición han de tomar distancia de las gestiones que no beneficien a la gente trabajadora. Hay que practicar coherencia desde el mismo análisis y balance electoral. Sólo con coherencia e inmersión social y movilizadora conseguiremos una credibilidad.
La derecha gana en una Unión Europea gestada a imagen de las grandes multinacionales. Con unas izquierdas decepcionantes cuando asumen gestiones gubernamentales.
Aprovecho para dar un saludo a Iniciativa Internacionalista. Y transmitir que me sabe mal que no hayan conseguido su eurodiputado.
Lamento que la propaganda de unidad, forjada desde la división práctica, sitúe a la Izquierda Anticapitalista en un fuera de juego político. Quizás tengamos con humildad, y viendo la realidad tal como es, trabajar para aunar confluencias, en vez de disgregación y dispersión. Las ilusiones son muy importantes, pueden ayudar a ver perspectivas diferentes, pero la estrategia política y la movilización unitaria, se construye con los pies en el suelo social, en vez de en las nubes.
***
La davallada, fatal, tal com diu l’Àngels Martínez. La despolitització, sistémica. El treuren DOS salva els mobles d'imatge. L'agonia, o l'erosió, com vulguis, es perllongarà, fins que hi hagi un tomb a la coherència i la ferma credibilitat. Immersió social. Distancia de les polítiques de dretes. Mobilització!
Primavera ahogada en sangre. La emblemática plaza de Tiananmen simboliza el poder de los nuevos mandarines rojos. La sangrienta represión que cubrió Tiananmen de miles de gente joven asesinada fue el aldabonazo del comunismo-capitalista chino.
Con mano férrea dictatorial en el Partido Comunista y en el Estado Chino, se liberaliza la economía al mercado y sistema capitalista. De momento subsisten aliadas las estructuras de poder chino comunistas con una poderosa emergente burguesía. ¿Hasta cuándo?
De comunismo el nombre. De socialismo también. Considerar y nombrar comunismo, o socialismo, sin libertades para las clases trabajadoras, o supeditados y capataces de los Estados burgueses, es confundir, bloquear y destruir la conciencia de clase trabajadora y revolucionaria.
Tiananmen es contemporánea del desmoronamiento de la Rusia dictatorial (URSS) y de su manto hasta la Alemania Oriental. El reformismo de Gorbachov incubaba un latrocinio desde el que emergían gigantescas fortunas. Sembraban y recolectaban la irrupción de nueva clase burguesa. En China se afianzó la dictadura de partido, con un pacto político económico, sellado en Tiananmen.
Mientras, se derribaba el Muro de Berlín, que partía Alemania en dos. Le seguía el hundimiento del Estado forjado por la dictadura de la burocracia estaliniana y sus epígonos. En Tiannanmen se aplastaba el movimiento por las libertades, con una senda de comunismo capitalismo rojo.
Estos tres grandes hitos, en donde hubo las grandes experiencias revolucionarias de un nuevo orden social de la clase obrera y mayoría trabajadora, es una losa de ingente fracaso que pesa y disgrega la conciencia política trabajadora. La juventud trabajadora y revolucionaria necesitará levantar esta losa con su propia movilización y experiencia revolucionaria.
El POR llama a votar la candidatura IU-ICV-EUiA-La Izquierda.
En las elecciones europeas del 7 de junio el POR llama a votar la candidatura de Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-La Izquierda (IU-ICV-EUiA).
Las elecciones transcurren en el marco de una crisis económica grave. Una crisis que desestabiliza el sistema capitalista. La derecha desde los amigos del PP, como Sarkozi, promueve una refundación del capitalismo. La derecha como Obama propaga un imperialismo digerible. La socialdemocracia del PSOE de Zapatero impulsa una economía sostenible; el PSC con Montilla la reforma laboral. Buscan apuntalar y remozar el sistema social y económico para sostener la dominación e imperio de las grandes multinacionales. Hacen pagar la crisis a los Estados y a las clases trabajadora: paro, contención salarial, ajuste industrial, privatización servicios públicos. Recetas beneficiosas para las clases dominantes.
El POR defiende que la crisis la paguen quienes la han producido. Los poderosos, las grandes fortunas, las globalizadas multinacionales. Defendemos la movilización para imponer las demandas trabajadoras, con soluciones que se enfrenten a la crisis con perspectivas favorables a las clases trabajadoras y las más desfavorecidas.
El POR consideramos las elecciones como una ocasión para reunir fuerzas y construir movimiento a través del voto para avanzar en soluciones favorables a la clase trabajadora. Las personas electas son una voz, un instrumento de esa movilización y demandas trabajadoras.
Defendemos una izquierda trabajadora, anticapitalista, combativa y unitaria. Reconocemos que se presentan otras candidaturas de contenido alternativo y anticapitalista. En el programa de IU-ICV-EUiA, y en los demás, se proponen perspectivas a la crisis capitalista en el sentido de que paguen los más ricos y de un profundo cambio social.
El POR, a través de su afiliación y compromiso, forma parte y anima a IU, EUiA, y EBB, como movimiento de la izquierda transformadora trabajadora, anticapitalista, social.
Difundimos los lemas de “Defiende y Vota por tus derechos”. “Crisis de derechas, Soluciones de izquierdas”.
Vota Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-La Izquierda.
Al parc de l’estació de Rubí. Amb una potent megafonia que bramava i feia tremolar el sol. Ahir vaig tenir la satisfacció de compartir míting amb Salvador Milà. Milà és diputat d’ICV, conseller defenestrat del primer govern tripartit, per les pressions dels poders econòmics. Varen presentar el regidor jove d’ICV, i el d’EUiA, Ivan Hernaez. La càlida presentació política i personal de l’Ivan em va fer enrojolí, alhora que em feia ben grat tornar a estar a Rubí, amb el seu jovent, i sindicalistes com els de Ficosa i les altres empreses. A Rubí, EUiA ha inaugurat seu; estan ben cofois i crescuts. El coordinador, Martin Pretel, no cap a la seva pell. La seu la gestionen la gent jove amb una tarannà de centre obert amb activitats socials. Publico els quinze minuts d’intervenció.
A la foto, des de l'esquerra: Carlos Aguila (ICV) i Ivan Hernaez (regidor d'EUiA), presenten l'acte.
Unió Europea de les multinacionals i la crisi o Europa dels drets i de les solucions d’esquerres.
Aquestes eleccions són europees. I ens afecten de manera decisiva a la vida quotidiana.
El resultat de les eleccions donarà el to en que s’enfoqui la greu crisi econòmica i financera d’arreu, amb el greuge de l’escandalós atur a les nostres terres.
És que potser es pot pensar que el grup europeu afí al PP, o l’eurogrup del PSOE, poden resoldre la crisis favorable a la gent treballadora? De cap de les maneres.
El PP brega per consolidar el sistema polític i econòmic de les grans multinacionals.
El PSOE, i el PSC amb el president Montilla al capdavant, està proposa’n una reforma laboral!!! Perquè la crisis la pagui els recursos de l’estat i vosaltres, la pròpia gent treballadora. Aquest deu ser l’europeisme ranci al què es refereix Felip González. Congelar els sous, abaratir l’acomiadament, i finançar als rics?
Ens calen solucions d’esquerres, no minsos xecs de dretes, puntual i limitats. Ens cal un grup europeu de diputats i diputades compromesos amb la lluita treballadora, amb la mobilització sindical i ciutadana. Amb unes propostes anticapitalistes transformadores. I no hi ha governs d’esquerres sense propostes i polítiques d’esquerres. No ens enganyem!
Aquí a Rubí, amb vosaltres, sindicalistes, activistes veïnals, jovent rebel i combatiu, us demanem, us demano, el vostre vot, els de la vostra família, els dels vostres amics i amigues, els de tothom a les empreses, per a sostenir els dos actuals eurodiputats de la coalició de l’esquerra, d’IU, ICV-EUiA. I, com em fet en la porra prèvia, si s’escau millorar-los.
Aquí des de Rubí, nucli obrer i ciutadà, senyalem que el camí a fer és el que marca la manifestació europea sindical què es va fer amb èxit a Madrid. Uns quants de vosaltres hi vareu participar, sabeu i heu explicat com va anar. Així, sí! Els sindicats van escalfant els motors de la mobilització. Ens cal ampliar aquesta via. Sabeu com n’és de difícil, la gent està espantada, hi ha crisi identitària treballadora, amb la gent aturada desfeta. Ens cal anar cap a mobilitzacions general. Ens cal mesurar les forces per, com comencen a plantejar alguns dirigents sindicals, i alguns polítics, preparar el terreny per una vaga, una Vaga general: Pel treball, pels sous, pels serveis i drets públics.
Els governs, les polítiques dels governs, o giren a l’esquerra, o se’ls ha d’obligar amb la mobilització general. No volem promeses, estem farts de bones intencions i cants de sirena. Volem Fets. Fets!
Companys/es.
La crisi econòmica es molt profunda. La fallida de la General Motors a USA afecta a tot el món, i no només a Saragossa, també aquí, a Rubí. És l’ensorrament d’un model de desenvolupament industrial capitalista de més d’un segle.
Però... aquest caos en el lliure mercat capitalista, enguany apuntalat per intervencions financeres dels estats, no comporta per si mateix la desaparició, el canvi, la substitució, a un nou model econòmic, a un nou sistema social, a una veritable democràcia política. I nosaltres diem ben clar i alt, que el nou sistema econòmic i social no és una refundació del capitalisme com planteja el conservador i reaccionari francès Sarkozi; ni un imperialisme civilitzat com propaga Obama; ni una nova economia sostenible com defensa Zapatero, i a la par Montilla, amb la seva reforma laboral. Nosaltres, ICV-EUiA, defensem una Europa, amb un nou sistema social favorable i en funció de la gent i la població treballadora.
Companys/es.
Sí. Som aquí amb vosaltres perquè defensem una Europa social ben diferent a la Unió Europea de les multinacionals de la crisi econòmica.
Els grups capitalistes breguen per adobar i sostenir el seu sistema social amb injeccions econòmiques. Diners que provenen per una part de les reserves públiques, del deute estatal, de les privatitzacions neoliberals, d’acréixer l’explotació i la productivitat amb el sofriment de la gent treballadora.
Parlen de “Brotes verdes”. Campanes al vol per una disminució momentània a l’increment de l’atur. Tothom s’alegra d’una cosa així! La gent treballadora la primera. Ara, la cosa va més enllà. Però els més de 4 Milions de gent aturada ens mostra de manera colpidora i punyent que és el poble treballador qui està pagant ben cara la crisi dels capitostes capitalistes. Són les regulacions, la destrucció de treball industrial i terciari, l’allau d’EREs, qui paga la crisis. Què hi fa a això el govern PSOE de Zapatero? Què hi fa el govern PSC de Montilla, i la seva aportació de reforma laboral?
Les Ficosa ens fan palpar com es tracta a la gent treballadora. Vosaltres ho sabeu millor que ningú. A la fi, no ho dubteu pas, vosaltres sou que genereu la riquesa real i veritable. I com us ho agraeixen? A vosaltres és a qui ha de fer cas i defensar la gent parlamentaria i les polítiques de govern per a ser d’esquerres de debò! O hi ha polítiques d’esquerres o s’és una altra cosa!
La crisi que la paguin els més rics, els bancs, les grans multinacionals.
Companys/es.
Gent treballadora de Ficosa, sindicalistes de les empreses amb regulacions i conflictes de Rubí, d’arreu d’Europa, de la gent que li allarguen la jornada laboral, la gent que li escurcen el sou, li retallen els serveis públics. La Unió Europea no és vostra, és d’ells, dels vostres patrons, d’ells. Per representació i vot, la UE és del PP, del PSOE-PSC, de CiU. La UE és de la dreta i és de la dreta de l’esquerra!
La vostra Europa és, i serà, una altra, molt diferent, millor. ICV-EUiA compartim l’objectiu d’aquesta altra Europa.
La manifestació sindical a Madrid va marcar un altra ruta, una altra Europa.
Una Europa del treball. Una Europa social on les multinacionals no exerceixin de sangoneres, de dèspotes sense control cívic i social. Una Europa treballadora, dels serveis i drets públics. Una Europa mediambiental. En fi, una Europa democràtica.
I es poden aconseguir coses importants, de les que afecten profundament. La directiva de les 65 H ha quedat invalidada. Te a veure amb la mobilització sindical arreu d’Europa. Te a veure amb el treball del grup parlamentari de l’esquerra que ha posat veu i denúncia. Una esquerra europea i europeista forta, un avenç d’ICV-EUiA, aniria com a propera fita a aconseguir derogar la Directiva Bolkestein. La directiva amb la que se empara i apliquen les privatitzacions dels serveis públics. Una directiva que el PSOE i el PSC van votar a favor, junt amb el PP i CiU. Escolteu això, malgrat les propagandes, els frecs reals, a la UE aquests partits han votat junts tot el que és fonamental, l’establiment de l’Estratègia de Lisboa, el Tractat, la Directiva de la vergonya-contra els drets de la immigració, la Directiva Bolkestein, la Directiva de les 65 H! No són els seus vots qui paren aquestes agressions a la població, és la mobilització sindical i la pressió popular qui ho aconsegueix, la vostra mobilització i no cap altra cosa.
Una esquerra forta seria un complement poderós a la mobilització sindical europea. Una esquerra forta impulsaria millor les mobilitzacions perquè la crisi la paguin aquells que l’han provocat, els poderosos i les seves grans multinacionals.
Sabem que hi ha altres candidatures alternatives i anticapitalistes. No hem aconseguit ajuntar les forces en el camp electoral, però ho farem a la mobilització; sense cap dubte. Però a banda de la propaganda electoral cal el vot per obtenir eurodiputats i eurodiputades. Molt francament, nosaltres us demanem i necessitem el vostre vot per a sostenir els dos eurodiputats existents.
Davant la crisis vota pels teus drets!
A Crisis de dretes, Solucions d’esquerres!
Vota a Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, L’esquerra! I a l’estat a IU-ICV-EUiA!
Los Mossos d'Esquadra acusan al jefe de la Guardia Urbana de Barcelona, Xavier Vilaró, de mentir e inventarse que la policía autonómica le disparase una pelota de goma que le produjo graves heridas (30 de junio de 2008 en la Eurocopa) y la extirpación del bazo. "Si los Mossos d'Esquadra son capaces de decir eso con el jefe de la Guardia Urbana, qué no harán con tres jóvenes que han denunciado la pérdida de la visión por pelotas de goma", se preguntó Jordi Pina, abogado de Vilaró. Para más leña, el cabo Jordi Vilaseló, jefe de prensa de la Guardia Urbana de Barcelona, desveló ayer que él también resultó herido de madrugada del pasado 28 de mayo durante la celebración de la Champions, a resultas de una pelota de goma disparada por los Mossos d'Esquadra. La pelota de goma le lesionó en la parte interna de la pierna izquierda, por encima de la rodilla. Su caso se suma al de los tres jóvenes que han denunciado ante la justicia haber sido heridos aquella noche por pelotas de goma lanzadas por los Mossos. En principio Vilaseló no se plantea denunciar a los Mossos. Comentando con unos jóvenes las agresiones, me proponían que se tendría que prohibir el uso de esas escopetas con pelotas tan dañinas. Señores de Interior ¿terminamos con las armas pelotas de los antidisturbios? ¿O las consideran unas ecopelotas inofensivas? Por supuesto los Mossos han sido felicitados por su actuación, todo sea por la moral del cuerpo. Quizás Interior, y a quien le corresponda, se tendrían que preguntar cómo es que la seguridad establecida, los antidisturbios de los Mossos y otros cuerpos, además de la Ordenanza de civismo, no consiguieron evitar el vandalismo, a pesar de agreder con saña a la gente. La izquierda ha de poner distancia con esta represión que no evita los destrozos y resulta perniciosa para la convivencia ciudadana.
En una situación de grave crisis económica, las elecciones europeas del 7 de junio no atraen la atención de la gente trabajadora. Sin embargo, son una ocasión para reunir fuerzas a través del voto para avanzar en soluciones favorables a la clase trabajadora.
El POR llama a votar la candidatura de Izquierda Unida: La Izquierda (IU-ICV-EUiA).
En la recta final de la campaña electoral IU Granada hace un debate sobre la prostitución. El viernes pasado se aprobó la nueva Ordenanza cívica, copiada de la barcelonesa y neoyorkina. Esta Ordenanza es totalmente conservadora, reaccionaria, represiva, arbitraria en sus fundamentos jurídicos, y provoca la exclusión social de los colectivos más débiles y necesitados.
En Granada ha sido el PP en mayoría absoluta, con el apoyo del PSOE, quien la ha impuesto. En Barcelona fue el PSC (PSOE), con el apoyo de ERC i CiU. En Nueva York el alcalde conservador del Partido Republicano, Giuliani, el inventor.
En Granada y en Barcelona, respectivamente, IU y ICV-EUiA, votaron en contra.
El tabú ancestral y la doble moral sobre la prostitución, es un agravante para esclavizar y destruir a las mujeres. Por lo tanto las redes mafiosas de trata de blancas, los chulos y proxenetas, la corrupción de los policías, y la Iglesia, se ceban en las mujeres que soportan y ejercen el mal llamado oficio más viejo del mundo.
La necesaria y revolucionaria superación de esta esclavitud y servidumbre sexual, no puede confundirse con la obligatoria lucha por los derechos de las prostitutas como mujeres y personas. Toda medida que contribuya a permitir a ejercer derechos de personas nos acerca a romper con las prácticas esclavizadotas, sin que signifique ninguna legitimación de esclavitudes ni opresiones sexuales.
El sexo sólo puede dejar de ser una mercancía esclavizadota, cuando haya una sociedad realmente libre e igualitaria social y cívica, con hombres y mujeres que se reconozcan mutua y culturalmente como personas sin relaciones de poder dominantes supeditadotas y explotadoras. Esto no es ninguna utopía, es un objetivo socialista revolucionario.
Maite, Clarisa (en la foto), Paco, firmeza, buen trabajo y debate.
El brigadista Nil explica en la UB las actividades y la reconstrucción de casas del año pasado 2008. Maria Vilà presentó el programa de la Brigada reconstructora de casas, para la primera quincena de agosto. Durante junio y julio hay previstas varias presentaciones; además sendas jornadas de formación en Madrid y Barcelona.
Desde el 2003, el Comité israelí contra la demolición de casas (ICAHD) viene organizando un programa de campamentos de verano, en el marco de la campaña contra la demolición de casas palestinas en los Territorios Ocupados, para activistas palestinos, israelíes y de otras nacionalidades. El campamento tiene lugar en Anata, en Jerusalén Este.
El ICAHD ha organizado un programa para activistas y solidarios del Estado español, en colaboración con la Fundación Socialismo sin Fronteras y PAU ARA.
Todos los años, cientos de ciudadanos palestinos son desalojados por la fuerza y obligados a presenciar la demolición de sus casas en los Territorios Ocupados. Los buldozers y los martillos neumáticos del ejército israelí destruyen sus casas porque el Gobierno israelí les acusa de haberlas construido sin permiso, de ser ilegales en su propio territorio, cuando el Gobierno israelí solo reconoce sus propios permisos, que naturalmente no concede a los palestinos.
Actividades del campo
Durante dos semanas, los voluntarios trabajan en la construcción de casas para familias palestinas con la ayuda de trabajadores, familiares y amigos palestinos e israelíes. Al final, el proyecto concluye con la entrega formal de las llaves de la casa reconstruida a sus propietarios palestinos y con una fiesta de todos los que han trabajado juntos.
Los participantes realizarán salidas y podrán conocer de primera mano la realidad sobre el terreno de los asentamientos israelíes y las demoliciones de casas palestinas que implican.
La situación creada por el Muro en Jerusalem, Hebrón y Belén. Las barreras y pasos de control del ejército israelí en los Territorios Ocupados.
Conocer Ramallah, la capital provisional de la Autoridad Nacional Palestina en Cisjordania y entrevistarse con las principales organizaciones políticas y no gubernamentales palestinas.
Visitar los campos de refugiados creados tras la guerra de 1948.
Conocer el desierto de Naguev y la lucha de los beduinos por su cultura, su tierra
Programa de verano del ICAHD.
Campaña contra las demoliciones de casas palestinas por el ejército israelí.
En la Universidad de Granada, en un debate de IU sobre el Proceso Bolonia, la propuesta por el voto a IU derivó en la necesidad de votar la coalición La Izquierda, donde IU va aliada con ICV y EUiA.
La defensa de la movilización frente y contra la aplicación del Plan Bolonia, bien clara por parte de IU, iba a la par con el candente asunto de la coalición.
Entre los argumentos, se desgranaron que la coalición es necesaria para fundir en una sola representación una base social similar. Esta coalición tiene un mismo programa. Es útil para agrupar fuerzas trabajadoras, transformadoras y anticapitalistas; también para abrir un espacio entre el bipartidismo; para la movilización.
Tuvimos que profundizar en que ICV no era la represora del movimiento estudiantil. IU se ha pronunciado de forma meridiana por boca de Cayo Lara, sobre el error estratégico de que el dirigente de ICV asumiese la consejería de Interior. Cosa con la que tampoco está para nada de acuerdo EUiA. Afiliación de EUiA resultó agredida el 18 Marzo.
¿Por qué entonces no se rompía? Pues para no facilitar las cosas a la derecha de la izquierda (PSC), hegemónico en el gobierno tripartito, y para que no entre la derecha (CiU). La coalición, ICV y EUiA, tienen que encontrar la forma de tomar distancias de la represión, y de toda política de derechas.
Las propuestas, las soluciones de izquierda, el vota por tus derechos, son positivas. Es a partir de ellas que vamos a pelear por la coherencia en llevarlas a la práctica, en la gestión política cotidiana. Y en el voto para La Izquierda (IU-ICV-EUiA).
En la foto: Juan Francisco Arenas Soria (Área de Educación de IULV-CA), Anabel García Saucedo (Área Juventud IU-UJCE Granada), Francesc MS, Jesús de Manuel (Profesor de la Facultad de Traducción de la UGR).
En la segunda foto: Anabel García Saucedo (Área Juventud IU-UJCE Granada), Manuel Morales (Coordinador provincial de Granada IULV-CA), Francesc MS (ejecutiva IU, EUiA).
