Transferències d’immigració sense regularització

El pacte entre el PSOE i Junts per la transferència de les competències en immigració a la Generalitat ha deixat com fins ara la llei d’estrangeria. Les crítiques pel traspàs en sí mateix han elevat el to de la dreta i la ultradreta, PP i Vox, però també d’alguns sectors d’esquerres. Des de les entitats d’immigrants la crítica ha estat del tot diferent. Les veus immigrades i racialitzades posen l’accent en la denúncia de que es mantingui una llei racista, divisionista, limitadora i repressora de drets fonamentals, com és la d’estrangeria. Exigeixen la derogació. Alhora s’han mobilitzat per insistir en l’exigència de la regularització del mig milió de persones de la ILP, frenada en els despatxos dels grups parlamentaris del Congrés estatal espanyol. L’arbitrarietat i discriminació que imposa aquesta llei fomenta la impunitat de la repressió i en les condicions de treball. La manca de drets civils, socials i laborals, condemna a un 21 % de la població a Catalunya a la precarietat i la misèria. La lluita treballadora sofreix i s’afebleix de la confrontació entre població autòctona i la nouvinguda forastera. La necessària derogació de la Llei d’estrangeria hauria de permetre una norma de ciutadania i convivència que afavorís la vida i solidaritat treballadora.

El 8 de març les dones han sentenciat amb la seva participació massiva que planten cara a l’onada reaccionària misògina. Les mobilitzacions han estat una gran èxit arreu. Milers de dones, també homes, han ocupat els carrers. La contraofensiva reaccionària perd davant la mobilització potent del moviment feminista. Els lemes, clams i manifestos 8M han defensat els drets, les conquestes aconseguides durant desenes d’anys, des de la convicció profunda d’avançar de manera efectiva en les necessitats de les dones. El clam de les propostes és demolidor: el treball de les cures, la bretxa salarial i les condicions a les empreses, els drets reproductius i sexoafectius, la igualtat real i l’eliminació de les discriminacions, les agressions i la

violència de gènere, la defensa dels segments més colpits i precaritzades, la misogínia i el racisme. Unes propostes que necessiten concentrar-se en la societat de la propietat privada i del poder del capital essència del estats patriarcals, cercar aliances amb la classe treballadora, mentre interpel·len a les generacions més joves, fomenten la incorporació a l’acció, inclòs dels sectors adolescents.

A Jeddah Ucraïna ha acceptat un alto-el-foc de trenta dies si Rússia el respecta, sota les imposicions d’EEUU. La depredació d’Ucraïna per l’imperialisme nord-americà de Trump-Musk, tempteja i negocia el saqueig i partició directament amb l’imperialisme gran rus de Putin. Volen una pau d’espoli on la sobirania, el treball i l’existència d’Ucraïna no tingui ni veu ni benefici. El rearmament de la UE i Europa occidental, l’increment dels pressupostos per armament i exèrcit europeu, es fa en nom de la seguretat de mig continent. Tanmateix, és la seguretat pels negocis i participació de l’espoli de les grans multinacionals UE i UK, doncs va contra la seguretat de la població treballadora, dels drets i serveis públics, de les condicions de vida. L’Aurora defensa la dissolució de l’OTAN, és contrària a l’exèrcit europeu i als pressupostos militaristes que, en comptes de pau i llibertats, portaran destrucció i empobriment. 

La Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna (XESU) organitza, a Brussel·les per aquest març, la Conferència internacional Solidaritat amb Ucraïna, en col·laboració amb europarlamentaris de l’Esquerra verda i roja nòrdica. Us animem a contribuir a recollir 1.000 € perquè activistes d’Ucraïna hi participin. Aporta la teva solidaritat al Bizum al telèfon 677 44 94 39 (“Conferència Brussel·les”).

Centenari Lenin. En “El Dia internacional de l’obrera” (8 març 2021): “Aquesta opressió, aquest engany (dels capitalistes, monarquia, repúbliques) aquest saqueig del treball del poble pels capitalistes eren inevitables, mentre existia la propietat privada de la terra i de les fàbriques... I és impossible incorporar les masses a la política sense incorporar a les dones. Perquè, en el capitalisme, la meitat femenina del gènere humà està doblement oprimida. L’obrera i la camperola són oprimides pel capital i, a més, ... romanen en “l’esclavitud casolana”, són “esclaves de la llar”. “El segon pas, el principal, ha estat l’abolició de la propietat privada de la terra i de les fàbriques. Així, i només així, s’obre el camí per l’emancipació complerta i efectiva de la dona, pel seu alliberament de “l’esclavitud casolana” mitjançant el pas de la petita economia domèstica individual a la gran i socialitzada”. Tom 42, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

13 de març de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.sinpermiso.info/textos/la-participacion-8m-ha-fortalecido-el-movimiento-feminista
https://ukraine-solidarity.eu/left-solidarity-with-ukraine-brussels-26-27-march-2025
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo42.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Bretxes cabdals

La bretxa de gènere entre els homes i les dones esbiaixa totes les relacions i accions de la humanitat des de fa uns milers d’anys. És un dels factors de discriminació i sotmetiment que enterboleix la dignitat, igualtat i felicitat de les persones. Aquest greuge s’entrelliga amb la bretxa entre explotadors i gent explotada, val a dir, entre els posseïdors de la propietat privada dels mitjans de producció i la immensa majoria de la població treballadora. Aquesta bretxa es complementa amb l’existent entre els estats més poderosos, imperialistes, opressors i espoliadors, i la dels dominats, oprimits i depredats, condemnats a la dependència. I cada any és més colpidora la bretxa entre la població autòctona i la forastera, immigrada i racialitzada. El 8 de març, Dia Internacional de la Dona treballadora, ha esdevingut en dia de la Dona en general, on se situa la lluita per superar la bretxa de gènere que, en el treball, implica discriminació salarial, menor ocupació, professions feminitzades menysvalorades, treball de cures amb condicions laborals deficients, treball a la llar i en la reproducció negat. La mobilització contra totes les discriminacions a les dones fomenta consciència, organització i moviment. La lluita treballadora i l’avenç revolucionaria serà amb les dones o no serà. Tothom a les manifestacions 8M.

El moviment feminista s’estén, esdevé potent i més conscient, amb èxits importants que han sotragat el món. Tanmateix la discriminació en el treball i la vida, la xacra de la violència masclista és persistent i aclaparadora. La reacció ultradretana, virulenta, vol limitar i liquidar drets i millores socials, mentre provoca la confrontació d’homes contra dones. Les institucions són patriarcals des del moll de l’os.
Aquest context fa més important que la mobilització i el moviment siguin el màxim unitari possible. La divisió, sobretot de manifestacions, confon i afebleix el conjunt.

El treball de les cures i el de les professions feminitzades, la inclusió de totes les dones discriminades i damnades, centra les manifestacions d’aquest 2025. Els sindicats es fan ressò de les necessitats laborals en salaris i condicions de treball. Els plans d’igualtat a les empreses van configurant una palanca contra la munió de discriminacions. És positiu l’avenç prometedor de treballadores que assumeixen el compromís amb el sindicalisme. 

El pilar fonamental de la vida humana és la natura, el treball i la convivència social. El treball entre les dones i els homes és indestriable. Tanmateix es discrimina a les dones i es privilegia els homes. El doble treball a que es condemna a les dones, el no remunerat de la llar i de bona part de les cures, i el remunerat, cal afegir-hi el de la reproducció de l’espècie. Canviar-ho, subvertir-ho, significa aplegar forces, proposta, moviment i organització contra l’essència del poder econòmic i polític estatal, mentre es defensa tot avenç en la igualtat efectiva de drets i realitat concreta de les dones. 

La tenalla espoliadora de l’entesa Trump (USA) i Putin (Rússia) contra Zelenski (Ucraïna), menystenint a la UE i UK (els imperialismes d’Europa occidental), obre el camí a una pau de voltors, i a nous desastres. És un salt de resultats impredictibles en la crisis de l’imperialisme. La imposició de la capitulació d’Ucraïna respecte la invasió militar de Rússia, és font d’incertesa i de crisi, tant en l’escalada de rearmament, com en la impunitat militarista dels estats més forts vers els més febles. L’OTAN queda objectivament esberlada. Les poblacions treballadores europees, orientals i occidentals, són les destinades a pagar els costos de la guerra, però no hi seran soles. La guerra comercial que desencadena USA estendrà la crisi econòmica per arreu. Com a les temptatives d’aïllar a la Xina, “el remei és pitjor que la malaltia”.

La Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna (XESU) està organitzant, a Brussel·les per aquest març, la Conferència internacional Solidaritat amb Ucraïna, en col·laboració amb europarlamentaris de l’Esquerra verda i roja nòrdica. Davant la difícil situació en que es troba Ucraïna, aquesta és l'única perspectiva concreta d’ajuda a la resistència social i de país que es farà des de l’esquerra. Convé una bona representació sindical, feminista, ambientalista i de drets humans, per arribar a acords d’ajuts i de treball comú. Us proposem contribuir, amb la XESU Catalunya, a recollir 1.000 € perquè activistes d’Ucraïna hi participin. Et demanem una aportació solidària al compte ES42 2100 3086 7422 0055 4809 (Xarxa d’Ajuda Obrera), o bé un Bizum al telèfon 677 44 94 39, amb el nom de “Conferència Brussel·les”.

Centenari Lenin. A la “Conferència de tota Rússia dels organismes d’educació política de les seccions provincials i de districte d’Instrucció pública” (3.11.1920): “No sustentem el punt de vista utòpic de que les masses treballadores estan preparades per a la societat socialista... la preparació per al socialisme només la proporcionen la gran indústria, la lluita vaguista i l’organització política”. A “Sobre la lluita en el Partit Socialista Italià” (7.11.1920): “Mentre no siguin suprimides les classes... i no es diu res sobre la propietat privada dels mitjans de producció, la consigna de llibertat i igualtat és tant sols mentida i hipocresia de la societat burgesa, la que, amb el reconeixement formal de la llibertat i la igualtat encobreix les veritables manca de llibertat i desigualtat econòmiques dels obrers i de tots els treballadors i els explotats pel capital”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.
6 de març de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://ukraine-solidarity.eu/left-solidarity-with-ukraine-brussels-26-27-march-2025
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Quitança adulterada

La quitança compromesa del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic) resulta aigualida en la proposta del Ministeri d’Hisenda de condonar el 20% del deute català (el 22% sobre el FLA). I millor això que res, és clar. El cas és que la Hisenda catalana, i el finançament singular, resten encallats des del pacte d’investidura entre el PSC-ERC-Comuns, o en el de la majoria estatal del govern de Pedro Sánchez, PSOE i Sumar. La depredació, rapinya i espoli és la norma en les relacions capitalistes dels Estats més forts vers els pobles dominats i més febles. 

El deute amb el FLA de les CCAA a finals de 2024 era de 208.638 M €. La proposta de condonació actual és d’un 40% de mitjana. Aquests 83.252 M € passen a deute estatal, dels quals 17.104 M € són de Catalunya. Del deute global CCAA, a Catalunya li pertoca un 20 %. Ara bé, més enllà de les comparacions (sempre odioses, es diu), resulta que a Andalusia li correspon un 47% i a Madrid el 23%. De les quatre Comunitats més beneficiades tres són del PP (Andalusia: 18.791 M€, País Valencià: 11.210 M€, i Madrid: 8.644 M€). A sobre el PP hi votarà en contra al Congrés. Lògica divina!

Això sembla com les regularitzacions de les persones migrants, excepcions a la llei d’estrangeria. Es rebaixa la pressió social i política, mentre es manté la llei, la negació de drets i llibertats, la repressió, discriminació i supeditació.

És el sistema pervers de rapinya legal i espoli basat en el diferencials de les balances fiscals, val a dir, entre els ingressos per impostos estatals a Catalunya, i les despeses per inversions de l’Estat a Catalunya. Un diferencial desfavorable de discriminació estructural del règim constitucional monàrquic, el d’un Estat que sosté el nacionalisme espanyol, els privilegis i la discriminació. No hi ha solució federal plurinacional, ni asimètrica, ni confederal, sense alternativa de república i lliure dret d’autodeterminació.

En unes dimensions molt superiors, els EEUU de Trump-Musk obliguen a Ucraïna a cedir en els beneficis d’explotació dels seus recursos naturals. Trump-Musk/OTAN demostren el què realment els importa d’Ucraïna; molt més que la sobirania, les llibertats i la vida del poble. Trump prepara la imposició de la capitulació de Zelenski. Les negociacions de pau amb Putin tot indica que van cap un pacte de voltors (amb disculpes vers aquests animalons, rapinyaires carronyers que sí són útils en la cadena tròfica). Unes negociacions sense i a esquenes del principal afectat i agredit, Ucraïna. També exclouen la Unió Europea en la primícia del repartiment. 

La partició d’Ucraïna, via militari, seria una pau de voltors que no pot anar molt lluny. Significa un preludi, un compàs d’espera, una bomba a temps només fins la propera explosió. El poble ucraïnès voldrà, hi haurà de dir la seva. Els EEUU, l’Europa imperialista d’occident i orient, inclosa Rússia, no podran instaurar una competència pacífica sobre les ruïnes de la destrucció i capitulació ucraïneses. Alemanya i França estan en hores baixes d’economia recessiva. La classe treballadora europea tampoc es podrà quedar callada, neutral; seran obligades a posar els seus interessos sobre l’escenari per no haver de pagar el desastre del militarisme imperialista i de la guerra de Rússia. 

Ucraïna, i Europa, necessita una pau sense rapinya, ni espoli, ni esquarterament, per tant la retirada de les tropes russes. 

Centenari Lenin. A “Tasques de les Unions de Joventuts” (III Congrés de tota Rússia UJCR, 2 octubre 2020): “amb la transformació de la vella societat capitalista, l’ensenyament, l’educació i la instrucció de les noves generacions, cridades a crear la societat comunista, no pot seguir sent el que era abans... han de partir dels materials que ens ha llegat la vella societat... aconseguirem... com a resultat la creació d’una societat que no se sembli a l’antiga, és a dir, la societat comunista... Un dels majors mals i calamitats que ens ha deixat en herència la vella societat capitalista és el complert divorci entre el llibre i la vida pràctica... Sense treball, sense lluita, el coneixement llibresc del comunisme, adquirit en fulletons i obres comunistes, no te absolutament cap valor... El marxisme és un exemple de com apareix el comunisme de la suma dels coneixements adquirits per la humanitat... A l’estudiar les lleis que regeixen la societat humana... Marx va comprendre la ineluctabilitat del desenvolupament del capitalisme que condueix al comunisme... la nostra moralitat està subordinada per complert als interessos de la lluita de classes del proletariat... Nosaltres ens diem comunistes. Què és un comunista? Comunista ve de la paraula llatina communis que significa comú. La societat comunista significa que tot és comú: la terra, les fàbriques, el treball. Això és el comunisme”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

27 de febrer de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Sons d’imposició de capitulació

Trump i Putin esbossen una entesa circumstancial i pèrfida sobre la base d’imposar la capitulació d’Ucraïna, al tercer aniversari de la guerra desencadenada per la invasió militar de Rússia (24F). EEUU promou l’alto el foc i la negociació per una pau que permeti a l’agressor guanyar el 20 % de territori ucraïnès, sense renunciar a assimilar Ucraïna a la nació russa. L’Aurora considera inacceptable cap pacte entre Trump i Putin a esquenes d’Ucraïna. El magnat nord-americà encoratja el militarisme sionista de l’Estat d’Israel amb la provocació d’absorbir Gaza com territori turístic de gran luxe. Aquesta política de mà de ferro sense guant de seda acompanya la guerra aranzelària per arraconar els imperialismes europeus, fer anar el món al compàs estatunidenc, sotmetre els pobles per espoliar els seus recursos, i aïllar i confrontar-se a una Xina emergent. Representa un cop de timó per l’escenari internacional que agreuja les contradiccions, tanmateix, a mig termini, no podrà evitar ni resoldre la lluita i organització treballadora revolucionària, ni la d’alliberació dels pobles oprimits. La ultradreta imperial només pot empitjorar les crisis del sistema social basat en la propietat privada.

La combinació de globalització imperialista i proteccionisme vers les competències és una fórmula destinada al fracàs. La temptació de limitar i sotmetre la sobirania de les nacions al poderós militarisme nord-americà es revelarà, més aviat que tard, de curta volada i desastrós, tant per EEUU com per tots els poderosos i estats del món. La competència interimperialista, les crisis i les guerres, no les pot abolir el mateix sistema econòmic i poder que les fa esclatar inevitablement. 

Trump declara que Ucraïna hauria de celebrar eleccions com a condició de pau, sense esmentar res sobre una retirada de tropes russes; li diu a Zelenski que “Mai ho hauríeu d'haver començat. Hauríeu d'haver arribat a un acord”. Val a dir s’alinea amb Putin, contra la resistència armada i de tot tipus del poble ucraïnès. 

El context de crisis prolongades i múltiples del neoliberalisme dins la globalització imperialista, comporta una reestructuració i repartiment dels recursos d’aquest món. Els danys i la destrucció s’agreujarà en la mesura que la classe treballadora, i els pobles colpits, tardin en recompondre’s com alternativa social i política.

Les decisions del mandat dels oligarques gran milionaris capitanejats per Trump i Musk, fa pensar en el refrany “arrancada de cavall i parada de burro”, amb totes les disculpes per aquests animals.

L’acció treballadora solidària és tímida, feble i insuficient, alhora resulta cabdal per avançar en superar la disgregació i manca d’organització política independent de les altres classes i estats. Les mobilitzacions internacionals, el caliu en cada país, il·lustren que hi haurà foc en quan s’aconsegueixin les condicions avinents.

Convé aprendre a reconèixer les guspires existents. El proper 25 de febrer la Federació de Sindicats d’ Ucraïna (FPU), prepara una conferencia sindical internacional a Kiev. El 26 i 27 de març n’hi haurà una altra a Brussel·les. La solidaritat treballadora és vital per a la defensa de les llibertats i la integritat ucraïnesa. El diumenge 23 de febrer manifestació 3ér aniversari de la invasió de Rússia: Barcelona amb Ucraïna. Defensem la llibertat. A 16 h, Ps de Gràcia, Barcelona.

Per l’altra focus de guerra més rellevant internacional, el genocidi de Gaza, hi haurà avui dijous 20F, una concentració a la Pl. Sant Jaume de Barcelona, a 19 h: No a la neteja ètnica. Dret al retorn. Fi al comerç d’armes i ruptura de relacions amb Israel. 

Centenari Lenin. A les “Tesis per al II Congrés de la Internacional Comunista” (juny 1920): “És singularment necessari... que el Partit Comunista i tot el proletariat avançat prestin un suport múltiple i abnegat al moviment vaguista ampli, espontani i massiu, l’únic que sota el jou del capital pot de veritat despertar, posar en peu, instruir i organitzar a les masses i infondre’ls plena confiança en el rol dirigent del proletariat revolucionari”. A “L’Informe sobre la situació internacional i les tasques fonamentals de la IC (19 juliol 1920): “Les relacions econòmiques de l’imperialisme constitueixen la base de la situació internacional... la lliure competència ha estat substituïda amb el monopoli gegantesc... aquesta guerra (1914-1918) es va fer per tornar a repartir-se el món sencer...com resultat d’aquesta guerra, ens trobem davant una exacerbació incomparablement major de totes les contradiccions capitalistes”. “... totes les contradiccions fonamentals del capitalisme, de l’imperialisme, que condueixen a la revolució; totes les contradiccions fonamentals en el moviment obrer... tot està vinculat al repartiment de la població de la terra.”. “Y es natural... s’hagi multiplicat l’explotació del capital financer, dels monopolis capitalistes”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

20 de febrer de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Percepció

Al bell mig del confinament per la pandèmia del 2020 la ciutadania aplaudia de tot cor a les infermeres, així expressava el reconeixement a un servei públic i a un treball vital. La percepció popular va efectuar un canvi copernicà. Tanmateix, els poders econòmics del capital privat d’hospitals, Indústria farmacèutica, i l’entramat públic-privat de la Salut que predomina, ha aconseguir neutralitzar i capgirar l’empatia popular; l’ha sacrificada al déu dels negocis i al talismà de la propietat privada. Manquen unes 20.000 infermeres a Catalunya, segueixen discriminades professionalment i mal pagades. Un nou canvi en la percepció de la situació ha esdevingut amb la mobilització pels lloguers i l’habitatge: l’èxit aconseguit amb la Casa Orsola; o en el reconeixement com agressió sexual del petó no consentit de Luís Rubiales a la campiona Jenni Hermoso, que un any i mig després es reviu en el judici, amb uns testimonis inapel·lables. La

percepció també fa via en el cas del canvi climàtic, sofert en el desastre de la DANA a València, agreujada per l’especulació urbanística i la negligència governamental. Premen l’imaginari públic per un canvi la important realitat de gairebé un quart de població procedent de la immigració. I forma part de la percepció social l’augment del salari mínim, la confrontació per la cotització o no de l’IRPF, o la rebaixa de la jornada laboral oficial a les 37,5 hores. Que se superi el destret i la discriminació a les infermeres, te a veure amb convertir la percepció aconseguida en consciencia organitzada treballadora, de manera que obligui als poders econòmics i als poders estatals a fer mesures favorables a la majoria social.

Tres elements destaquen per operar aquesta canvi de percepció: a) unes necessitats punyents inajornables, b) l’avarícia especulativa i paràsita caciquil que condemna i discrimina sense capacitat d’oferir vida, o sostre, digne; c) la lluita i la mobilització dels segments de població afectada, que s’alcen indignats i desesperats, mentre cerquen complicitats, per una lluita i unes propostes pràctiques factibles i victorioses. 

El Sindicat de Llogateres ho resumeix de forma magistral en l’altaveu poderós en que es va convertir la casa Orsola. La relació entre el veïnatge del propi edifici, el compartir la problemàtica amb milers d’altres veïns i veïnes, autòctones i nouvingudes, empobrides i precàries, jovent i dones. El fer pinya construint propostes i entitats organitzades que han eclosionat en els sindicats de llogateres. La màgia de la íntima relació entre la implicació porta a porta, la generalització i la mobilització per resoldre la greu problemàtica, la implicació unitària amb altres entitats, organitzacions, sectors professionals i segments ciutadans diversos, val a dir fent-ne una qüestió a resoldre pel conjunt de la població. Així bastir la força suficient per una lluita llarga, difícil i dura.

Benvingut el II Congrés de l’Habitatge de Catalunya, impulsat pels Sindicats de llogateres i les PAH. En aquest congrés a Sabadell, s’han aprovat les bases per a la construcció d'una organització confederal a nivell català de col·lectius d'habitatge, la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya.

En el judici a Luís Rubiales, i només a altres 3 dirigents de la federació de futbol, Jenni i les futbolistes que testimonien a favor seu, han desgranat la importància del suport i de creure’s i de respectar a l’agredida. En primer lloc per part de les seves companyes. Jenni explicava a tothom que ‘li havia fet un petó’ a la boca, que ‘no li havia agradat’, als seus familiars els va dir “M’ha fet un fàstic...”. Ho declara Laia Codina, que també considera que Jenni buscava el suport, el que deien les altres. En segon lloc la mobilització immediata de de les futbolistes (“S’ha acabat”, el braçalet “Amb tu Jenni”) i el clam unànime tramès pels mitjans per les dones a tot el món.

La percepció de la massacre a Palestina-Gaza, al Pròxim Orient, per part de l’exèrcit de l’Estat sionista d’Israel, provoca la desafecció sobre la utilitat de l’ONU, els Tribunals internacionals i de l’ordre de pau i cooperació mundial, incapaç a la pràctica de frenar l’espoli i el militarisme destructor dels grans estats imperialistes.

El proper 24 de febrer serà el tercer any de guerra a Ucraïna, dins Europa, per la invasió de Rússia. Animem que la mobilització solidària amb les llibertats i integritat d’Ucraïna sigui el més amplia i unitària. Convé que la percepció treballadora contribueixi a fer enrere l’imperialisme rus, així com l’avarícia Trump-Putin i de la UE per espoliar els pobles més febles i dependents. El militarisme que promou EEUU-OTAN està a les antípodes d’aportar recursos, solidaritat i les armes que necessita Ucraïna per defensar-se i nos ser quartejada.

Centenari Lenin. A les “Tesis per al II Congrés de la Internacional Comunista” (juny 1920): “tampoc ha de considerar-se fonamental en el que respecta al problema nacional, principis abstractes o formals, sinó: la situació històrica, concreta... l’econòmica... destacar els interessos de les classes oprimides... distingint-los  amb absoluta claredat dels interessos de tota la nació en conjunt, que significa els interessos de la classe dominant... establir una neta diferència entre nacions oprimides, dependents i mancades d’igualtat de drets, i nacional opressores, explotadores i sobiranes. ... La federació és la forma de transició a la unitat complerta dels treballadors de les diverses nacions (referint-se a les soviètiques)... tots els partits comunistes prestin un suport directa al moviment revolucionari en les nacions dependents o que no gaudeixen d’igualtat de drets i en les colònies”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

13 de febrer de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/https://www.violenciadegenere.org/actualitat/comunicat-estem-amb-tu-jenni-un-esport-lliure-de-violencies-masclistes

Tendències emergents

En franca contradicció a l’evolució especulativa i paràsita del gran capital financer sorgeixen esclats profunds emergents; són espurnes de lluita innovadora, clarivident; mobilitzacions que preludien organització i consciència de futur lliure, equitatiu en drets i serveis i tecnologia universals. L’espoli, la depredació i la deriva ultradretana involucionista, que predomina en la configuració d’un nou escenari de l’imperialisme globalitzat, xoca amb la seva nèmesis. Les conseqüències de l’immens poder de les multinacionals genera incertesa, inestabilitat, competència, misèria, guerres i destrucció. Alhora s’apunten unes mobilitzacions de defensa i resistència que cerquen un avenç social i polític que, objectivament, posa en qüestió l’ordre imperialista, tant bilateral com multipolar. Les concepcions de bens i drets d’us universal esmicola el poder i les servituds de de la propietat privada.   

El factor social a través de la mobilització per l’habitatge, la defensa de l’escut social o de la setmana de les 37,5 hores, pugna per prendre el relleu després que el moviment independentista i republicà entrés en reflux, degut a la repressió estatal.

Els fenòmens emergents els vivim entorn a símbols com la Casa Orsola. El desnonament ajornat fins el 18 de febrer, ha estat obligat per la confluència esdevinguda entre diferents col·lectius i organitzacions, sectors socials diversos i amplis, amb un sector de jovent capdavanter. Una necessitat cabdal com la del sostre, ha generat massa mobilitzada, unitat, propostes concretes als poders econòmics i polítics. Els mitjans alternatius, inclosa Lallogatera TV i La Directa, han decantat fins i tot els conservadors. L’empatia de la ciutadania s’ha decantat a favor de la Casa Orsola, i en contra de l’especulació; en aquest cas del capital català d’Albert Ollé Bartolomé. El Sindicat de Llogateres expressa les immenses possibilitats d’una lluita que pot soscavar el desgavell existent en la propietat del sol i l’habitatge. 

Del moviment per un habitatge digne n’està sorgint una nova generació d’activistes i líders socials. Un jovent que situa les reivindicacions immediates, mentre denuncia el sistema rendista inserit en la legislació vigent, sostinguda pels governs i pels partits que acaronen els grans propietaris. L’Ajuntament de Barcelona del PSC, pretén derogar la clàusula del 30% d’habitatge públic a les noves promocions, a instàncies de la Cambra de Comerç i dels Fons immobiliaris.

L’avenç tecnològic de la irrupció de la intel·ligència artificial xinesa, DeepSeek, difonent-la en codi obert i gratuïta, ha sotragat els imperis de Silicon Valley i de les multinacionals de microxips d’última generació. La competència entre les empreses i els xocs entre els estats, prefiguren un futur magre insostenible dels amos del món.

El ‘Ja s’ha acabat!’ per l’agressió sexual del petó no consentit del cap de la Federació de Futbol, Luís Rubiales, a la campiona mundial Jenni Hermoso, ha encetat el judici un any i mig després. El moviment feminista es manifesta potent en la denuncia clara i implacable de la misogínia i violència masclista que també travessa totes les estructures esportives i de lleure. “M’ha fet un fàstic...” va dir Jenni a la seva família allà mateix al camp. El lliure consentiment en les relacions sexoafectives forma part del dret al propi cos, i del dret a l’avortament, que tant volen reprimir, negar i fer enrere, els segments polítics i ideològics més reaccionaris.  

El diumenge 9 de febrer hi ha a Sabadell el Festival promogut per Zona de Llibertat, destinat a contribuir al suport dels i les preses polítiques a Rússia (estimacions entre 1.550 i 4.500). Zona de Llibertat l’ha formada Ksenia Kagarlitskaya, filla del pres polític d’esquerres Boris Kagarlitsky. Serà a l'Espai Polivalent del Parc del Nord, Ronda de Navacerrada, 58. Us convidem a la Taula sobre ‘La repressió política no té fronteres’, amb ponents: Agustín Santos (parlamentari de Sumar), Alfons Bech (coordinador de Xarxa Europea Solidària amb Ucraïna), Maties Serracant (exalcalde de Sabadell), Carmen Claudín (investigadora sènior del CIDOB), Iván Chuviliaev (IDITE LESOM, Rússia), Leonid Spirin (GROZA, Rússia), Andrey Movchan (XESU, Ucraïna).  

Centenari Lenin. A “Discurs a la reunió conjunta del CEC de tota Rússia, el Sòviet de Moscou, els Sindicats i Comitès de fàbrica” (5.05.1920): “les potències imperialistes no poden donar ni un sol pas important en els problemes polítics sense que surtin a flotació les seves divergències... demostren amb la seva política la cobdícia dels grups burgesos en pugna... rivals que es desemmascaren a si mateixos cent vegades més del que pugui fer la propaganda comunista. ... hem de dir que hem d'atenir-nos de nou indefectiblement a la regla a que ens vam atenir en totes les guerres anteriors... una vegada que les coses han arribat fins a la guerra, tot ha de ser supeditat als interessos de la guerra”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.
6 de febrer de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/
https://www.sinpermiso.info/textos/casa-orsola-simbolo-de-la-lucha-por-una-vivienda-dign

Rectificació en ziga-zaga

El govern estatal PSOE arriba a un acord amb Junts per recuperar els continguts socials del decret que van tombar la setmana passada entre PP, Vox i Junts. Unes minimíssimes mesures, molt necessàries, d’escut social, que varen concitar l’aliança parlamentària de les dretes. En canvi en el nou decret Junts rectifica el vot a favorable. Entre les mesures s’inclouen garanties de cobrament dels lloguers pels petits propietaris, alhora que segueix la pèrdua dels impostos especials a les energètiques. L’alineació de les dretes i ultradretes per sobre de la confrontació nacional espanyola catalana, en una ziga-zaga tremenda, va desencadenar la denúncia i mobilització d’innumerables entitats socials i organitzacions, incloses les sindicals. Les manifestacions convocades pel proper diumenge 2 de febrer per CCOO i UGT expressen l’impacte entre la població, que tendeix a superar la dinàmica estricta parlamentària. La PAH va arribar a convocar davant la seu de Junts. És entre l’amenaça de la desaprovació social i de noves eleccions que s’esdevé la rectificació de Junts, doncs no està la situació per orgues. El factor social, les llibertats i el fet nacional posen el govern i el règim entre les cordes.      

El factor social, les necessitats de treball, sostre i pa, les condicions laborals i de vida, uneixen a la classe obrera i a la població treballadora a tot l’estat, a qui te millor treball, les més modestes, les precàries i les més empobrides. 

El fet nacional i les diferencies, les discriminacions en les llibertats, divideixen dins la població treballadora. És un fruit de la influència de la dominació del poder estatal en funció del territori, país, nació i ètnia. 

La clivella nacional està dominada pel nacional espanyolisme estatal, de substrat vertebrat pel poder ancestral dels terratinents ampliat pels financers, que destil·len un neofranquisme dictatorial i del nacional catolicisme. Aquest símbol l’encarna la monarquia i la constitució.

Entre les llibertats menystingudes i escapçades clama el cel el 21% d’immigració, la major part sense drets de ciutadania. La llei d’estrangeria, sostinguda sigui govern PP o del PSOE, o del PSOE amb Sumar (abans amb Podemos), resulta una repressió dura que divideix profundament a la població. El racisme és un factor que afavoreix la dominació de tota la gent treballadora per part dels poders econòmics i estatals. La llei mordassa completa el panorama d’una seguretat repressiva que colpeix i emmanilla les llibertats.
L’altra factor que divideix en cada llar és la misogínia patriarcal masclista, la discriminació i sotmetiment de les dones, el maltractament i l’agressió persistent, des de la cultura de la violació, a tota dona, sigui nena, jove o adulta.

Unir social, llibertats, drets, i resoldre la confrontació nacional, és la tasca per bastir una estratègia republicana, treballadora i revolucionària. 

Per frenar la involució ultradretana, alimentada per l’estat, el règim monàrquic i els poders econòmics, cal atrinxerar-se i defensar drets, serveis i condicions socials, evitar que retrocedeixin. Tanmateix això és necessari però no suficient. La lluita, la mobilització i les propostes, l’acció parlamentària, necessiten complementar-se d’una estratègia que configuri un escenari de processos constituents republicans.   

Centenari Lenin. A “La malaltia infantil de l’ “esquerranisme” en el comunisme” (12.05.1920): “En lluita contra quins enemics en el si del moviment obrer ha pogut créixer, enfortir-se i temperar-se el bolxevisme?. En primer lloc i sobretot en lluita contra l’oportunisme, que en 1914 es transformà en social xovinisme... (també) en llargs anys de lluita contra el revolucionarisme petitburgès, semblant a l’anarquisme... El petit burgès “enfurismat” pels horrors del capitalisme és, com l’anarquisme, un fenomen social propi de tots els països capitalistes...  l'anarquisme ha estat sovint una espècie d'expiació dels pecats oportunistes del moviment obrer... La força de la costum de milions i desenes de milions de persones és la força més terrible... Els bolxevics... Des de 1905 defensaren sistemàticament l’aliança de la classe obrera amb la pagesia contra la burgesia liberal i el tsarisme, sense negar-se mai, al mateix temps, a donar suport a la burgesia contra el tsarisme...”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

30 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Promeses daurades

La punta de llança de la reacció ultradretana brama en la presidència Trump per una nova edat d’or. El govern d’EEUU, l’estat imperialista més poderós del món vira, enfervorit, al racisme, contra la immigració; contra la Salut i el Clima, es retira de l’OMS i de l’Acord de París; contra la pau i la cooperació internacional, amenaça a Xina i pressiona les BRIC; anima a les multinacionals nord-americanes a enriquir-se sense aturador en la depredació i especulació; fomenta el militarisme a esclavitzar els pobles per espoliar els seus recursos; fa d’ariet contra els drets de les dones i el moviment feminista. Tanmateix no és pas or tot el que lluu. El potent poder desfermat no aconsegueix la pedra filosofal de l’alquímia, per fer sostenible el sistema econòmic i social que pivota en la propietat privada. La lluïssor del programa Trump-Musk no permetrà apaivagar ni resoldre els conflictes, crisis, guerres i destrucció que genera el gran capital. Les rebel·lions, les revoltes i les revolucions, des de la classe treballadora, les dones i els pobles, trobaran la seva manera i moment de fer camí de vida i llibertat.  

La transició de la globalització neoliberal, fallida, opera en clau de poder dels grans magnats i oligarques d’unes multinacionals i capital financer insaciables. El xoc entre aquests poders està servit. La confrontació a ultrança és inevitable per devorar la seva part dels recursos de la natura i del treball.

No se supera l’època imperialista, en tant que estadi superior del capitalisme monopolista financer. Ho prova el mateix fet d’emprar com a clau ardent fórmules polítiques ultradretanes fracassades d’involució. L’escenari que van determinant és possible pel control dels grans avenços científics i tecnològics, en l’organització de la gran producció i distribució, en la formació i coneixement del treball assalariat del que no poden prescindir, com no es pot deixar de menjar i respirar.

La lluïssor que catapulta els Trump-Musk s’imposa degut a la disgregació i retrocés de la consciència i organització revolucionària obrera. La manca de referència política programàtica socialista i orgànica treballadora, pateix l’experiència agònica d’un reformisme estructural que eludeix confrontar-se al cor del poder de la propietat privada i estats.

A escala local, autonòmica, el govern Illa/PSC no compleix les seves promeses i acords d’investidura, no pot. Ni haurà nous Pressupostos, ni Finançament singular. És un govern feble que sura per la ressaca de la gesta de l’1 d’octubre de 2017, bloquejada i reprimida per l’estat. Un govern PSC de la Generalitat que perviu per la major feblesa i divisió del sobiranisme republicanista i el catalanisme independentista en reflux. Un govern que es presenta d’esquerres, ans competeix amb Junts en afavorir els poders econòmics i del gran capital, sense resoldre la clivella nacional.

Centenari Lenin. A “Informe en el I Congrés dels cosacs treballadors” (2.03.1920): “la propietat privada ha conduït i conduirà sempre a la guerra... Els terratinents i capitalistes polonesos... aspiren a sotmetre Ucraïna al seu domini... No volem lliurar una guerra per una o altra frontera, doncs volem esborrar el maleit passat en que tot rus era considerat com un opressor... sense la ciència és impossible formar un exèrcit modern... el treball uneix, mentre que la propietat desuneix... els imperialistes... en primer i en últim lloc, es barallen pel botí”. Al “IX Congrés del PC(b)R” (29.03 a 5.04.1920): “... encara que varen crear la “Societat de Nacions”, la “gran lliga única” de totes les nacions avançades del món... semblant unitat és pura ficció, un engany total, una mentida continua... els imperialistes són opressors no només dels obrers dels seus països, sinó també de la burgesia dels petits estats... la igualtat del fart i del famolenc és un crim contra els treballadors... (la) nostra revolució es diferencia de les precedents perquè la nostra està desproveïda d’utopies”. Tom 40, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

23 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo40.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat

Ètica dels agents d’intel·ligència

És l’ètica de la repressió i del terror estatal. Els i les agents d’intel·ligència són policies infiltrats que actuen legal i il·legalment contra moviments socials, organitzacions que el règim considera perilloses, contra l’independentisme i el secessionisme. N’hi ha per tot Espanya, segons la infiltrada Maria Isern Torres. Són policies que repten al marge del seguiment judicial. Les missions de les infiltracions burlen, colpeixen i subverteixen, els drets fonamentals de les persones i organitzacions. La impunitat dels cossos repressius

estatals va sense aturador, amparada en el neofranquisme latent i la llei mordassa. La seguretat per l’estat implica la limitació de drets i la tortura, quan els hi cal. El fet que sigui una pràctica policial ancestral que es depura, pèrfida, no és menys nociva ni acceptable per les llibertats i els estats que es presenten com democràtics. La defensa de la impunitat d’aquestes infiltracions, fins i tot la negació de la seva il·legalitat, forma part dels llots en que es mou el ministre Grande-Marlaska i posa en entredit el govern. No hi haurà un demà de llibertats amb aquests vims, sinó futur involucionista. Derogar la llei mordassa és una necessitat mínima democràtica per garantir les llibertats i frenar la deriva estatal ultradretana.     

“T’hem pillat” li diu per videoconferència en Roger a la infiltrada mallorquina Maria. És quan al reportatge de La Directa i del 30’, la jove policia exposa sense rubor que les infiltracions són centenars a tota Espanya, i que “no van només contra l’independentisme”. La investigació tenaç i minuciosa del mitjà alternatiu La Directa ha resultat clau per desemmascarar i denunciar les infiltracions. A Gran Bretanya, en cassos similars, es va condemnar a implicats i responsables per conculcar els drets fonamentals de les persones. A l’estat espanyol el règim monàrquic i el govern pretenen que no ha estat res. A Catalunya la portaveu del govern diu que les infiltracions van seguir "el marc normatiu establert", malgrat la vulneració de drets. La entitat de Drets humans, Irídia, ha interposat un recurs d’empara davant el TC, contra la inadmissió de la querella contra un policia espanyol infiltrat en espais polítics i socials de Barcelona. Iridia denuncia les “greus vulneracions” de drets fonamentals i “l’absoluta manca d’investigació dels fets”. La CUP demana reactivar la comissió d'investigació sobre les infiltracions policials als moviments socials vetada al Congrés. Què hi faran Sumar i els aliats de la majoria d’investidura?

El PP i Vox, la dreta i la ultradreta, se sostenen en les expectatives electorals, mentre les esquerres en general s’erosionen. La població treballadora alimenta l’abstenció i el desencís, la immigrada no disposa de drets de ciutadania per votar. Les lleis com la de mordassa i la d’estrangeria, són pilars que condemnen les llibertats i afavoreixen la involució autoritària i el neo-franquisme. I, és clar, no es tracta només d’aquestes lleis. El retrocés continu i la degradació en el “Pa, Sostre i Treball”, que te com a contrapunt els beneficis lluents de bancs i grans empreses i fortunes, no es compensa en les tímides mesures governamentals, ni els subsidis, quan n’hi ha. 

És vital virar a una estratègia republicana de llibertats. Unes aliances per temptejar i preparar un escenari de processos constituents republicans, que inclogui el dret a l’autodeterminació, que s’alimenti de les necessitats socials més vitals, així com dels drets fonamentals i serveis públics universals.

A l’inici de l’any és memorable el nou cràter obert amb la denúncia de les agressions sexuals pel #JoTambé de les periodistes. L’abast del MeToo, el S’ha Acabat de les futbolistes, el “Cuéntamelo” de les milers de denúncies anònimes, el “que la vergonya canvií de bàndol” de Gisèle Pelicot, la condemna pel cas Alves, va estenent-se a nous àmbits professionals i socials. 

Demolidora l’onada desencadenada per la denúncia de la jove periodista de 24 anys Mar Bermúdez a Raül Gordillo (condemnat); l’estudi de L’Observatori de violències masclistes de Mèdia.cat, que detecta que més de la meitat de les dones periodistes han sofert agressió sexuals en el desenvolupament de la seva professió; el pòdcast i articles de Crític que han fet saltar l’omertà de significades periodistes agredides. El “Ja n’hi ha prou” obre els ulls a noves dones, i també d’homes.

Centenari Lenin. A la “Carta als obreres i camperols d’Ucraïna a propòsit de les victòries sobre Denikin” (28.12.1919): “Existeixen tasques especials per al Poder soviètic a Ucraïna... el problema nacional, si Ucraïna ha de ser la República Socialista Soviètica d’Ucraïna, independent i unida a la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia per mitjà d’una aliança (federació), o ha de fondre’s amb Rússia en una República Soviètica única... La independència d’Ucraïna ha estat reconeguda pel Comitè Executiu Central de la RSFSR i pel PC(b)R... només els obrers i camperols d’Ucraïna, en el seu Congrés dels Sòviets d’Ucraïna, poden decidir i decidiran la qüestió de fusionar Ucraïna amb Rússia o deixar a Ucraïna com una república independent, i en aquest últim cas, quina classe de lligam federatiu ha d’establir-se entre aquesta república i Rússia. ... Nosaltres volem una unió voluntària de les nacions, una unió que no tolera cap violència d’una nació sobre altra. ... Els comunistes borotistes defensen la independència absoluta d’Ucraïna. Els bolxevics no fan d’això objecte de divergències, de desunió, no veuen en això cap obstacle per un treball solidari del proletariat. Entre els bolxevics hi ha partidaris de la independència complerta d’Ucraïna, com també els hi ha de la unió federativa més o menys estreta o de la fusió plena d’Ucraïna amb Rússia. Les divergències per aquestes qüestions son inadmissibles”. Tom 40, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

16 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo40.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/
Infiltrats: https://www.3cat.cat/3cat/infiltrats/video/6319194/?ext=SM_TW_F4_CE24_
Observatori Mediacat: https://www.media.cat/2024/12/18/resum-executiu-violencies-masclistes-contra-periodistes/
Crític: https://www.elcritic.cat/noticies/el-podcast-de-critic-19-amb-mar-bermudez-i-ana-polo-225308
Comunicat: https://www.violenciadegenere.org/actualitat/comunicat-el-jotambe-de-les-periodistes

L’ombra fosca negacionista

S’estén l’ombra fosca d’un passat conservador i reaccionari que nega el futur, com nega les evidències del desgavell i incapacitat del capitalisme monopolista financer globalitzat. En aquests dies d’inici d’any s’anuncien un munt de desitjos i reptes. Moviments socials, Entitats de tot tipus i persones, animen per un any millor. I tant, que menys a lluitar. Uns sans desitjos i reptes en drets i serveis públics universals. Passes en Pa, Sostre i Treball. Avenços en la concreció de la lliure convivència i respecte per les dones, i entre els mateixos homes, jovent, pels segments nombrosos d’immigració i racialitzades. Tanmateix, perquè els propòsits siguin realistes, convé desemmascarar les il·lusions i miratges en un capitalisme “no salvatge” o “civilitzat”, o en un ordre mundial de pau i cooperació a mans de les multinacionals. La societat fonamentada en la gran propietat dels mitjans de producció, basada en la dominació i l’espoli, condueix indefectiblement a la destrucció i la barbàrie. L’antídot a aquest verí és una estratègia revolucionària socialista de masses. 

La juxtaposició de crisis, financera (2008-12) i econòmiques, pandèmica (2020), climàtica, militaristes, polítiques, il·lustren el fracàs de la globalització neoliberal. Els amos del món que predominen són un segment més reduït, privilegiat, de magnats i oligarques milmilionaris, que els fa nosa fins i tot la democràcia parlamentària. Les elits del poder impulsen obertament l’autoritarisme, la repressió, la limitació de les llibertats i el neofeixisme. També els fa nosa les estructures de serveis i empreses públiques estatals, els drets universals, de les dones, dels pobles i la natura.

Les grans multinacionals imposen la seva llei d’explotació, espoli, depredació, parasitisme i militarisme, sense pau, cooperació ni harmonia. L’escenari internacional que sorgeix d’aquestes crisis és reaccionari, d’involució de les llibertats, de degradació de les condicions socials i de vida de la majoria de la humanitat. Un món colpit i infeliç.

Les proclames de Trump i Musk, just a punt de formar el govern dels USA, sonen a increment desfermat de la competència interimperialista; esbossen matusserament un nou repartiment del món, per doblegar països i regions emergents, assegurar les fonts d’energia, els subministres industrials bàsics. Putin cerca el lloc d’una Rússia imperial en un context de multilateralitat en l’espoli mundial. El capital financer no perd puntada en depredar i parasitar qualsevol recurs de la natura i dels estats. La tendència política reaccionària s’encamina a un xoc vers la població treballadora, les dones, els pobles i el planeta.

Com més poder acumulen l’1 % humà mundial, les “dues-centes” multinacionals i els seus estats, més contradiccions, conflictes, guerres, misèria i destrucció provoquen. És un escenari de poder de la gran propietat privada insostenible.

Hi ha feblesa dels pobles i de la gent treballadora en la resistència a aquesta evolució, però no hi ha resignació en una pau dels cementiris. El moviment feminista desafia aquesta involució, des de la defensa dels drets adquirits, així com sostenint l’avenç en la consciència, l’empatia entre tota la població, la concreció de noves millores concretes palpables. Ucraïna, Palestina, Rojava, Síria, expressen els esclats de lluita de supervivència amb les armes a la mà. La classe treballadora arreu del món és la clau de volta per forjar els instruments concrets de defensa, resistència i avenç social revolucionari. 

Els desitjos i reptes, els somnis en un món millor, seran més possibles i realistes si contribueixen a engendrar i formen part d’una estratègia treballadora revolucionària.

Centenari Lenin. A la “Resolució del CC del PC(b)R sobre el Poder soviètic a Ucraïna” (2.12.1919): “1. Aplicant invariablement el principi de l’autodeterminació de les nacions, el CC considera necessari confirmar una vegada més que el PCR sustenta el punt de vista del reconeixement de la independència de la RSSU. 2. Considerant indiscutible  per a tot comunista i per a tot obrer conscient la necessitat d’establir la més estreta unió entre totes les Repúbliques Soviètiques... el PCR sosté que la forma d’aquesta unió serà determinada en última instància pels propis obrers i camperols treballadors ucraïnesos. 3. Actualment les relacions entre la RSSU i la RSFSR estan determinades pel vincle federatiu... 4. Tenint en compte que la cultura ucraïnesa (l’idioma, l’escola, etc.) fou oprimida durant segles pel tsarisme i les classes explotadores de Rússia, el CC del PCR obliga a tots els membres del Partit a contribuir per tots els mitjans a eliminar quants obstacles s’oposin al lliure desenvolupament de l’idioma i la cultura ucraïnesa... els membres del PCR estan obligats a donar proves de la major tolerància i precaució respecte a aquestes tendències, oposant-li, en explicacions fraternals, la identitat d’interessos entre els treballadors d’Ucraïna i de Rússia. ... haurà de posar en pràctica el dret de les masses treballadores a estudiar en idioma ucraïnès i a parlar la seva llengua materna en totes les institucions soviètiques, ...mesures per assegurar que en totes les institucions soviètiques hi hagi un nombre suficient d’empleats capaços de parlar en ucraïnès i que en el futur tots els empleats sàpiguen explicar-se en aquests idioma”. Tom 39, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

9 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo39.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Un quart de segle

La imponent manifestació pel “Mazón dimissió”, tercera mobilització del poble valencià contra les conseqüències de la negligent gestió governamental enfront la DANA, és tot un signe dels temps. És una denuncia inapel·lable a la depredació destructora de la natura i de la població per part dels poders econòmics. Un altre ha significat la dignitat de Gisèle Pèlicot amb “Que la vergonya canviï de bàndol”, llançada contra la violació d’uns homes que perpetuen la dominació misògina patriarcal. La dècada de la rebel·lió catalana per l’estat independent republicà, amb el pic del referèndum d’autodeterminació dels fets de l’1 d’octubre de 2017, va ser reprimit per un règim monàrquic i un estat conservador, reaccionari i involucionista, ara bé, va resultar una experiència lúcida per alliberar-se d’un jou de centenars d’anys que sotmet arreu de l’estat. L’any acaba amb

una inflació del 2,8 % que erosiona els sous i qualitat de vida treballadora, mentre colpeix greument a les capes precàries i més empobrides. Les guerres d’invasió a Ucraïna i Palestina formen part de l’iceberg militarista, consubstancial a l’ordre mundial vigent de l’imperialisme de les multinacionals i el capital financer. Per acabar-ho d’adobar, l’estat més poderós posa com a caps els magnats i oligarques ultradretans misògins, Trump i Musk. Són preludi de desastres. Lluitar i resistir-se aferrissadament és ineludible. Guarir-se dels desgavells i aconseguir avenços és obligat. Cercar la recomposició treballadora, una estratègia i organització revolucionària, és la tasca vital per capgirar el signe del segle. 

El primer quart de segle vint-i-u rebla l’efecte desolador on el capitalisme es revela més nociu i destructiu que creatiu. La caracterització de l’imperialisme com a fase superior del capitalisme monopolista (Lenin), època de guerres i revolucions, és plenament vigent amb l’hegemonia d’unes poques, dues centes, grans multinacionals. El fracàs de la globalització neoliberal obre el trànsit a un escenari de depredació, confrontació, i a un parasitisme més ferotge que promou polítiques ultradretanes. 

El capital privat financer predominant nega ser l’origen de la multiplicitat de crisis. El seu immens poder va aconseguir derrotar la revolució obrera soviètica del passat segle, frenar l’avenç de la revolució mundial, i fonamentar una situació d’involució reaccionària. Tanmateix, els seus fonaments no són granítics ni intemporals. Es basen en la disgregació de les classes treballadores, en la seva manca de referència i estructuració política independent, en la dependència dels postulats, partits i electes del reformisme dels estats, per un capitalisme no salvatge, enemic de la revolució. 

El capital monopolista globalitzat manté uns estats nacionals que han de consumir recursos ingents en reprimir, esclavitzar a la gent treballadora, a les dones i als pobles. Són uns estats en constant competència que predomina sobre les proclames d’ordre mundial de cooperació i pau. L’ONU n’és una expressió impotent. Les guerres, l’explotació i l’espoli són la cara descarnada dels poders existents.

La recolonització del món per part del poder del dolar, de la seva imponent indústria i exèrcit, te uns límits en els interessos dels altres imperialistes, dels pobles i regions senceres, de les dones, de les classes treballadores i de la pròpia natura. Un nou repartiment del món, o un sotmetiment global a l’imperialisme hegemònic nord-americà tampoc és sostenible. No és un futur viable. 

L’avenç social del món no ve per la màgia que emana del poder de la propietat privada, ni de l’encís del gran capital, ni les mercaderies, ni de la mitologia i religions, ni de la repressió i dominació estatal, sinó de la ciència, la tècnica, el treball humà, de la lluita revolucionària, de l’anhel de llibertat i de viure en felicitat, en estima i cures entre totes les persones, pobles i natura.

L’Aurora lluitem per un segle on es freni la reacció i s’obri les portes a la revolució socialista.

Centenari Lenin. A “El poder soviètic i la posició de la dona” (6.11.1919): “segon aniversari del Poder soviètic... La burgesia i els seus partidaris ens acusen d’haver infringit la democràcia. Nosaltres afirmem que la revolució soviètica ha donat un impuls sense precedents al progrés de la democràcia en extensió i en profunditat... La posició de la dona mostra d’una manera particularment concreta la diferència entre la democràcia burgesa i la democràcia socialista... La democràcia burgesa promet de paraula la igualtat i la llibertat... a la pràctica ni una sola república burgesa, ni la més avançada, ha atorgat a la dona (la meitat del gènere humà) plena igualtat de drets com els homes, davant la llei, ni ha alliberat a la dona de la tutela i el jou dels homes... En dos anys el Poder soviètic, en un dels països més endarrerits d’Europa, ha fet més per l’emancipació de la dona, per la seva igualtat amb el sexe “fort”, del que van fer durant cent trenta anys totes les repúbliques”. Sobre les lleis de les repúbliques capitalistes, burgeses: “... que consagren la desigualtat de la dona en el matrimoni i en el divorci, que estableixen la desigualtat entre els fills nascuts fora del matrimoni i els “legítims”, i que atorguen privilegis als homes i humilien i ofenen a la dona... La República Soviètica, la república dels obrers i els camperols, foragità d’un sol cop aquestes lleis... Fora els mentiders que parlen de llibertat i igualtat per a tothom mentre existeix un sexe oprimit... eliminació de tota possibilitat d’oprimir i explotar”. Tom 39, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

2 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo39.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/