Percepció

Al bell mig del confinament per la pandèmia del 2020 la ciutadania aplaudia de tot cor a les infermeres, així expressava el reconeixement a un servei públic i a un treball vital. La percepció popular va efectuar un canvi copernicà. Tanmateix, els poders econòmics del capital privat d’hospitals, Indústria farmacèutica, i l’entramat públic-privat de la Salut que predomina, ha aconseguir neutralitzar i capgirar l’empatia popular; l’ha sacrificada al déu dels negocis i al talismà de la propietat privada. Manquen unes 20.000 infermeres a Catalunya, segueixen discriminades professionalment i mal pagades. Un nou canvi en la percepció de la situació ha esdevingut amb la mobilització pels lloguers i l’habitatge: l’èxit aconseguit amb la Casa Orsola; o en el reconeixement com agressió sexual del petó no consentit de Luís Rubiales a la campiona Jenni Hermoso, que un any i mig després es reviu en el judici, amb uns testimonis inapel·lables. La

percepció també fa via en el cas del canvi climàtic, sofert en el desastre de la DANA a València, agreujada per l’especulació urbanística i la negligència governamental. Premen l’imaginari públic per un canvi la important realitat de gairebé un quart de població procedent de la immigració. I forma part de la percepció social l’augment del salari mínim, la confrontació per la cotització o no de l’IRPF, o la rebaixa de la jornada laboral oficial a les 37,5 hores. Que se superi el destret i la discriminació a les infermeres, te a veure amb convertir la percepció aconseguida en consciencia organitzada treballadora, de manera que obligui als poders econòmics i als poders estatals a fer mesures favorables a la majoria social.

Tres elements destaquen per operar aquesta canvi de percepció: a) unes necessitats punyents inajornables, b) l’avarícia especulativa i paràsita caciquil que condemna i discrimina sense capacitat d’oferir vida, o sostre, digne; c) la lluita i la mobilització dels segments de població afectada, que s’alcen indignats i desesperats, mentre cerquen complicitats, per una lluita i unes propostes pràctiques factibles i victorioses. 

El Sindicat de Llogateres ho resumeix de forma magistral en l’altaveu poderós en que es va convertir la casa Orsola. La relació entre el veïnatge del propi edifici, el compartir la problemàtica amb milers d’altres veïns i veïnes, autòctones i nouvingudes, empobrides i precàries, jovent i dones. El fer pinya construint propostes i entitats organitzades que han eclosionat en els sindicats de llogateres. La màgia de la íntima relació entre la implicació porta a porta, la generalització i la mobilització per resoldre la greu problemàtica, la implicació unitària amb altres entitats, organitzacions, sectors professionals i segments ciutadans diversos, val a dir fent-ne una qüestió a resoldre pel conjunt de la població. Així bastir la força suficient per una lluita llarga, difícil i dura.

Benvingut el II Congrés de l’Habitatge de Catalunya, impulsat pels Sindicats de llogateres i les PAH. En aquest congrés a Sabadell, s’han aprovat les bases per a la construcció d'una organització confederal a nivell català de col·lectius d'habitatge, la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya.

En el judici a Luís Rubiales, i només a altres 3 dirigents de la federació de futbol, Jenni i les futbolistes que testimonien a favor seu, han desgranat la importància del suport i de creure’s i de respectar a l’agredida. En primer lloc per part de les seves companyes. Jenni explicava a tothom que ‘li havia fet un petó’ a la boca, que ‘no li havia agradat’, als seus familiars els va dir “M’ha fet un fàstic...”. Ho declara Laia Codina, que també considera que Jenni buscava el suport, el que deien les altres. En segon lloc la mobilització immediata de de les futbolistes (“S’ha acabat”, el braçalet “Amb tu Jenni”) i el clam unànime tramès pels mitjans per les dones a tot el món.

La percepció de la massacre a Palestina-Gaza, al Pròxim Orient, per part de l’exèrcit de l’Estat sionista d’Israel, provoca la desafecció sobre la utilitat de l’ONU, els Tribunals internacionals i de l’ordre de pau i cooperació mundial, incapaç a la pràctica de frenar l’espoli i el militarisme destructor dels grans estats imperialistes.

El proper 24 de febrer serà el tercer any de guerra a Ucraïna, dins Europa, per la invasió de Rússia. Animem que la mobilització solidària amb les llibertats i integritat d’Ucraïna sigui el més amplia i unitària. Convé que la percepció treballadora contribueixi a fer enrere l’imperialisme rus, així com l’avarícia Trump-Putin i de la UE per espoliar els pobles més febles i dependents. El militarisme que promou EEUU-OTAN està a les antípodes d’aportar recursos, solidaritat i les armes que necessita Ucraïna per defensar-se i nos ser quartejada.

Centenari Lenin. A les “Tesis per al II Congrés de la Internacional Comunista” (juny 1920): “tampoc ha de considerar-se fonamental en el que respecta al problema nacional, principis abstractes o formals, sinó: la situació històrica, concreta... l’econòmica... destacar els interessos de les classes oprimides... distingint-los  amb absoluta claredat dels interessos de tota la nació en conjunt, que significa els interessos de la classe dominant... establir una neta diferència entre nacions oprimides, dependents i mancades d’igualtat de drets, i nacional opressores, explotadores i sobiranes. ... La federació és la forma de transició a la unitat complerta dels treballadors de les diverses nacions (referint-se a les soviètiques)... tots els partits comunistes prestin un suport directa al moviment revolucionari en les nacions dependents o que no gaudeixen d’igualtat de drets i en les colònies”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

13 de febrer de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/https://www.violenciadegenere.org/actualitat/comunicat-estem-amb-tu-jenni-un-esport-lliure-de-violencies-masclistes