L’acte més revolucionari

Noranta anys després del 14 d’abril republicà de 1931 la monarquia se sosté com a símbol material del poder estatal de les classes posseïdores. Les tasques històriques de la revolució democràtica afloren, mal resoltes, des de la propietat privada del sol i dels mitjans de producció, el cesarisme impune de la burocràcia estatal, la judicatura, les forces armades i policíaques, l’omnipresència dels privilegis de l’església catòlica, l’opressió nacional, el masclisme patriarcal, el regnat de les altes finances, el frau i la corrupció. Les mesures estratègiques de salut democràtica de les llibertats ciutadanes i els drets socials són de repúbliques i exercici de l’autodeterminació.

En aquest aniversari republicà no hi cap la nostàlgia ni els plors, sinó d’alegria d’alçar la bandera, treballadora i revolucionària, de la llibertat i els drets universals. La convicció i compromís republicà va íntimament fos amb la causa social, en primer lloc de la salut, la pandèmia i el treball de la immensa majoria ciutadana.

Recuperem les paraules d’Andreu Nin (POUM), defensor i detractor sobre la II República. Defensor del procés revolucionari que alliberava de la superestructura monàrquica, detractor de que la classe de la burgesia en el poder es dediqués a mantenir la propietat privada i el centralisme estatal contra la llibertat dels pobles.

“El 14 d’abril... La caiguda de la monarquia representa una etapa importantíssima en la història de la revolució espanyola”... “En la seva primera declaració, el govern provisional s’expressava en maneres que mostren clarament la seva decisió de deixar intactes les bases de la gran propietat agrària... la propietat privada està garantida per llei...”

“En la qüestió de les nacionalitats... Es indiscutible que la proclamació de la república catalana, que precedí a la de la república espanyola a Madrid, fou l’acte més revolucionari realitzat el 14 d’abril. Un govern autènticament democràtic hagués reconegut sense reserves un acte que comptava amb l’aquiescència indiscutible de la majoria aclaparadora del poble català... El nou poder central s’ha aixecat contra la jove república i ha donat la prova d’un esperit xovinista absorbent, assimilista, que no te res a envejar al del poder central monàrquic desaparegut” (La revolució espanyola, Andreu Nin).

Al 2021 la monarquia se sosté en el PSOE, la Unió Europea i l’aparell de l’Estat que alimenta a la ultradreta. La legalitat constitucional de la democràcia plena del president Pedro Sánchez, te un vici d’origen en el llegat de la dictadura franquista. La involució pràctica social, en els drets i llibertats, incrementa la precarietat, la pobresa, la misèria, el frau i la corrupció, acompanyat de la repressió, l’arbitrarietat i impunitat.

Les 3.300 persones repressaliades a Catalunya en són un dels testimonis punyents. Ja va essent hora que les excuses i reticències, fins i tot les justes denúncies i crítiques, donin pas a una mobilització unitària popular a cada poble i barri per l‘Amnistia. La via Asens de l’indult i del canvi de Codi Penal ha quedat soterrada al calaix de les bones intencions, com demostra la Fiscalia a l’obligar a retirar el 3er grau a Carme Forcadell i a Dolors Bassa per tornar-les a engarjolar.

No hi ha treva ni aturador. O es preparen les condicions per l’Amnistia i el Referèndum d’autodeterminació o la involució ultradretana estatal anirà prenent cos i fent camí de reacció.

La formació del nou govern de la Generalitat ha de plantar cara a les limitacions, contradiccions i crisi estructural. Les pressions estatals via PSC, i del govern de coalició estatal, aconsegueixen un punt de trobada amb les de JxCat, per convertir en paper mullat l’acord d’ERC amb la CUP-Guanyem. La dreta catalanista i l’esquerra estatal volen frustrar el lideratge de l’esquerra de l’independentisme amb un pla de soc social.

Benvingut sigui el debat sobre la Renda Bàsica Universal dins un pla de xoc d’emergència pandèmica. Benvingut l’enfocament per aconseguir l’Amnistia i el dret a l’autodeterminació amb un referèndum efectiu. En aquest aniversari 14 d’abril avancem en situar la república catalana i uns processos republicans ibèrics com l’alternativa resolutiva d’una monarquia i un règim sense futur lliure. 15 d’abril de 2021

De la Carta de L’Aurora.

Judicatura escarnidora

Carme Forcadell i Dolors Bassa tornen a la presó per revocació del tercer grau. La noia de 18 anys, violada a Sabadell per un grup d’homes el 2019, rep victimització secundària i tortura psicològica per part del fiscal als Jutjats de Barcelona. Hi ha alerta d’allau de desnonaments al compàs de la pandèmia. Les 3.300 persones repressaliades per la causa independentista creixen setmanalment per l’aplicació de la llei mordassa contra les llibertats d’expressió i manifestació. La Judicatura és un martell de l’Estat que actua impune amb l’ànima de l’extrema dreta, inquisitorial i demolidora, neofranquista.

L’Estat mostra a través de la Judicatura el seu rostre opressor i repressiu, misogin, masclista i patriarcal, protector dels poderosos grans propietaris, colpidor de la ciutadania, cruel i cínic amb les famílies desnonades, executor d’un escarni continu contra les llibertats individuals i dels pobles.

El govern de coalició progressista, hegemonitzat pel PSOE amb la subsidiarietat de Unidas Podemos (UP), es sotmet davant els poders fàctics econòmics, militars, judicials, polítics, religiosos i de la monarquia, en fi, de l’Estat. Ajornen els principals acords amb UP: derogació Reformes Laborals, Pensions, Llei Mordassa, Habitatge-lloguers, SMI, Indult als presos independentistes; la gestió de Salut beu dels paràmetres del gran capital privat; unes vacunes, indústria farmacèutica i atenció sanitària que contradiuen el canvi de mentalitat a favor del sector públic i de les cures com essencial. El frau i corrupció inherent a la monarquia i als poders econòmics són un factor de crisi que se superposa als altres, com la repressió dels drets i llibertats. Ho agreuja la manca de construcció d’alternativa i la paràlisi dels fons promesos per la UE.

En aquest context els acords entre ERC i la CUP-Guanyem, així com la investidura presidencial i la formació de nou govern, estan confrontats a una triple pinça europea, estatal i de JuntsxCat, això aboca a un govern feble i inestable. Un gir social a la Generalitat necessita, com el peix a l’aigua, una mobilització potent i un contracte estratègic amb el sindicalisme, el moviment municipalista, el feminista i el climàtic.

L’Aurora donem suport a la investidura de Pere Aragonès d’ERC a la presidència de la Generalitat. Proposem el govern en funció de prioritzar: a/ Pla de xoc d’emergència pandèmica: Serveis i sector públic de la Salut; Renda Bàsica Universal incondicional; les mesures socials del pacte ERC i CUP-Guanyem; plantegem que cal una fiscalitat cap a la mitja europea, la limitació del frau i de la corrupció; b/ Insistim en fomentar taules unitàries als pobles pel suport suficient a l’Amnistia; c/ Defensem generar les condicions socials per un embat democràtic que comporti un Referèndum d’autodeterminació efectiu, un procés cap a l’estat independent i la república catalana; d/ cerquem aliances fraternes entre els pobles, demòcrates i esquerres a l’Estat per repúbliques ibèriques; e/ considerem que cal el suport al bloc d’investidura i al govern estatal per impedir un govern de la dreta-ultradreta, la involució democràtica i, sobretot, preparar les condicions per alternatives republicanes.

Trametem el nostre homenatge a Arcadi Oliveres. Un home de pau, de vida i de lluita; honest i compromès amb la causa social; entusiasta dels Fòrums Socials Mundial, Europeu i Català; paladí dels sectors més humils, febles i colpits; detractor de les injustícies i discriminacions; pedagog sobre els estralls del deute i el capitalisme, de les grans multinacionals de la globalització; defensor de les llibertats, l’autodeterminació i la república, a Catalunya i arreu. En el nostre record i el d'aquesta terra.

Un govern d’ERC, CUP-Guanyem i Comuns (ECP) seria el que millor correspon al contingut de polítiques socials, llibertats democràtiques, sobirania i autodeterminació republicana. El tomb social del 14-F s’ha de sostenir en la lluita i mobilització a cada barri, ciutat, poble, a les empreses i les marees ciutadanes.    8 d’abril de 2021

De la Carta de L’Aurora.

La Comuna al Poder

1871. El cent cinquantè aniversari de l’heroica revolució comunal ens interpel·la i il·lumina sobre l’essència del poder econòmic i polític, de les classes posseïdores dominants i les desposseïdes, sotmeses i explotades. Els dos mesos i mig del poder de la Comuna de París no van ser efímers; malgrat el bany de sang i foc per part de la contrarevolució, varen enriquir els conceptes teòrics del comunisme i la praxis treballadora revolucionària. Marx i Engels assumiren que la lluita havia forjat el futur poder republicà obrer i social. La vida i la lluita de les classes aprofundiren la revolució de la ‘Llibertat, Igualtat i Fraternitat’ de 1789, la van capgirar en els fonaments socials, econòmics i de les llibertats per a la majoria de la ciutadania.

La revolució de la Comuna parissina no va ser un assalt a les institucions de l’expansió burgesa per gestionar-les i reformular-les des de dins, sinó la seva destrucció i substitució per una institució de nou tipus, impulsada i sustentada per la classe proletària i dels ‘sense-propietats’; va efectuar un canvi social i polític cabdal, revolucionari. No hi va haver ni treva, ni conciliació, ni coalició, entre el poder de la nova propietat privada del capital i el poder que despuntava de les classes desposseïdes que assenyalaven un camí revolucionari, on al capdavant de les importants barricades s’hi trobaven ‘les petroleres’, unes dones fermes lluitadores pels valors republicans, socials, vivencials i morals col·lectius.

La Gran Revolució francesa (1789), la Comuna de París (1871), la Revolució soviètica russa (1917), són els esdeveniments més destacats per les transformacions socials engendrades, que ens il·lustren que les classes dominants depredadores i els termidors no poden bloquejar la vida ni la lluita, doncs aquesta s’obre pas esquivant i destruint els esculls, repressions i muralles dels poders vigents. En el nostre segle també les classes comuneres, com les dones sotmeses i damnades, cerquen i aconseguiran el seu març o octubre vital.

Tanmateix el nou cicle que pugna per obrir-se pas al nostre país s’afronta a moltes dificultats, des d’on s’albiren convulsions continues. La gestació del nou govern independentista amb el centre de gravetat desplaçat cap a les esquerres pel factor social resulta, a la vista de la investidura ajornada per fallida, penosa.

No hi haurà govern fort. L’independentisme està obligat a col·ligar-se però els projectes són divergents, en concret pel que representa iniciar decantar-se cap un gir social a la Generalitat. La portaveu de Junts ho ha dir ben clar en referència a la Renda Bàsica Universal, així com en el rebuig a l’acord entre ERC i CUP-Guanyem.

Està en joc l’experiència de lideratge d’esquerres i social de la Generalitat. Ni Junts ni el PSC ho volen, l’Estat menys. Sobretot perquè la possibilitat d’ajuntar certes polítiques socials, ni que siguin tímides i molt insuficients, amb les llibertats, com l’amnistia i el referèndum per la sobirania i l’autodeterminació, contribuirien a remoure el substrat de l’entramat de poder econòmic i polític, català i estatal.

El pols de Junts negant la investidura del presidenciable d’ERC forma part de la lluita pel lideratge i hegemonia política, a esquerra o a dreta, a fomentar cert avenç social o a sostenir tota l’estructura de poder econòmic i privatització de sectors essencials que ha operat en els últims quaranta anys.

Les principals tuteles venen per part de l’Estat, de la Judicatura i del govern de coalició. Respecte el Consell per la República necessita reubicar-se en funció del resultat 14-F, que va donar majoria de l’esquerra independentista ERC i CUP-Guanyem, també li toca adequar el seu rol al president destituït, Puigdemont. Alhora aniria bé que es reanimés l’Assemblea de càrrecs electes, a la que s’hi podrien incorporar partits i entitats, ni que fora sense vot però amb veu.

L’estratègia de nou embat democràtic a l’Estat serà potent i fiable si s’estructura entorn l’eix de pla de xoc social d’emergència, inclòs l’avenç a la renda bàsica universal i del sector públic, la mobilització per l’amnistia i la preparació de les condicions per un referèndum d’autodeterminació. Un nou cicle va de cercar la força ciutadana i les aliances socials per una república catalana lliure, social, feminista i climàtica. 1 d’abril de 2021

De la Carta de L’Aurora.