La
tendència mostra el predomini de les esquerres en les preferències per les
eleccions generals a Catalunya, fins i tot amb la significativa borsa de
persones indecises. En aquest gran bloc avança el lideratge de l’esquerra
autodeterminista, sigui la independentista declarada o la sobiranista.
Les coalicions
ERC-Sobiranistes i la d’ECP (En Comú Podem: BComú, Podemos, CatComú, ICV, EUiA,
Equo) predominen; s’hi afegeix el Front Republicà (FR: Poble Lliure -de la CUP-,
Som Alternativa). El PSC està creixent en intenció de vot remolcat pel PSOE.
El tomb és
alhora obertament republicà. La representació catalana al Congrés estatal
espanyol és una impugnació complerta a la monarquia i al règim polític i
constitucional establert el 1978 per finalitzar la dictadura. El PSC en canvi
es manté hostatge d’un règim caduc.
Entre el
republicanisme català, d’esquerres i de dretes (PDECat/JxCat), es considera una
fita cabdal la mobilització popular, la votació i la decisió de l’1-O 2017, amb
més o menys tolerància o capacitat crítica sobre l’execució i conseqüències de
la independència i república, votades però no executades.
El Judici als
líders independentistes, de fet a la lliure decisió de Catalunya, és un factor
quotidià que alimenta la crisi política, mentre amenaça en un esclat que esvaeixi
el miratge d’estabilitat i de reforma de l’Espanya constitucional.
La perspectiva
democràtica a l’Estat, enfront l’al·legat de reconquesta amb tarannà
dictatorial de la dreta conservador ai reaccionària, va de la ma d’aconseguir
les condicions socials, polítiques i anímiques per un referèndum efectiu a
Catalunya i uns processos constituents republicans arreu.
Des d’una
concepció de confluència entre el sindicalisme, el moviment sobiranista
republicà i el de la regeneració democràtica del 15-M, L’Aurora impulsem Sobiranistes. Proposem un decàleg de
bases programàtiques, amb la idea d’ “un nou Contracte social, civil i
mediambiental”:
“Ens defineix
la convicció de que per aconseguir llibertats i sobirania cal trencar el nus
gordià que és la monarquia. La resolució de la crisi econòmica, democràtica,
ambiental, patriarcal, estatal i nacional republicana, pot descabdellar-se
entorn a la lliure decisió sobre totes les sobiranies.
L’ideari de
Sobiranistes correspon als valors indelebles de Llibertat, Igualtat i
Fraternitat, als que incorporem Solidaritat i Sororitat, i alhora els del Pa,
Terra, Sostre i Pau.
Les aliances
pel nou govern de l’Estat s’han de sustentar en un gir social, feminista,
municipalista i de la lliure decisió, en diàleg amb Catalunya per aconseguir el
referèndum que vol el 80 % de la població.
La demanda de
república catalana implica que la perspectiva republicana i de processos
constituents es fonamenten en una legitimitat sobirana que impugna la legalitat
de la monarquia.
Les esquerres
han de ser lúcides per generar les condicions d’escenaris d’acords i enteses
unitàries democràtiques bàsiques.”
Barrar el pas del trident PP-C’s-Vox al govern estatal
vol dir mobilització social i lluita democràtica per les llibertats. El vot del
28 d’abril forma part d’aquesta lluita política. 18 d’abril de 2019
