“Votarem”, el clam unànime 11S

El símbol de la urna i el vot s’ha agermanat amb el de la pau, la convivència, la diversitat i la llibertat de Catalunya. La Diada ha estat pletòrica d’il·lusió i entusiasme: “Votarem”. El Referèndum de l’1 d’octubre s’enforteix pel clam popular que vol votar, decidir i república catalana.

La convicció de la reivindicació ciutadana es mostra ferma, decidida i massiva. Els símptomes de que defalleix, del perill de frustració o del atemoriment per les prohibicions i actuacions repressives de l’Estat i el Tribunal Constitucional, no fan retrocedir la mobilització i pressió popular.

Inèdit l’anhel i força sostinguda que des de 2010 ha emergit a Catalunya. Inèdita la situació de dues legalitats que es confronten. La legalitat sobirana del Parlament de Catalunya amb la Llei de referèndum, i la legalitat sobirana constitucional del Regne d’Espanya, que nega el referèndum i el vot a la ciutadania.

Un poder genuí català aflora amb la pressió directa i persistent popular d’una ciutadania mobilitzada. Un poder ancestral estatal nega l’avenç de la nova sobirania republicana catalana, mentre amenaça, prohibeix i es prepara a impedir-ho amb la repressió judicial, política i de la força.

Són dos vectors contraris, dues trinxeres oposades, dues vies de perspectives inverses. La de la sobirania republicana popular i la del statu quo estatal del Regne. Això polaritza les temptatives de neutralitats, o d’evitar posicionar-s’hi.

Votar o impedir votar. Èxit de l’exercici del lliure dret d’autodeterminació fent el referèndum o negació del vot democràtic, amb el boicot i repressió estatal.

És legítim el vot pel Sí en el Referèndum, el vot pel No, el vot Blanc o Nul. Fins i tot és legítima l’abstenció. Però no és d’ètica de llibertat i sobirania, ni és una opció política democràtica, impedir el Referèndum i el vot per la força repressiva del poder estatal.

Són lògiques les reserves, prevencions i animadversions, al lideratge del PDECat, ni que sigui condicionat per ERC i la pressió de la CUP. Qui colpeix a les classes treballadores i populars, al conjunt de la ciutadania, difícilment poden aspirar a aconseguir un suport ampli popular i del municipalisme En Comú per liderar un futur republicà lliure i social.

Tanmateix, entre sobirania lliure i sobirania subordinada supeditada, poca neutralitat pot haver-hi alhora de lluitar per una perspectiva lliure d’opressions.

La democràcia catalanista, al col·lapsar Barcelona una vegada més, defensa el referèndum com la manera de votar i viure una democràcia de ciutadania lliure.

Divuit dies hi ha fins el referèndum 1 d’octubre. Divuit dies de maduració política accelerada, on les querelles, ordres a Mossos, registres de la Guàrdia Civil, prohibicions d’actes i de llibertat d’expressió i premsa, tot tipus d’amenaces on no mancaran les prohibicions i la provocació de la por, donaran la mesura dels trets dictatorials que incorpora la negació del vot.

No fer el referèndum implicaria un fracàs majúscul pel poble republicà, per les forces democràtiques, per l’esquerra catalana i també l’espanyola.

Cada dia dempeus, tothom mobilitzat, per aconseguir realitzar el dret a votar. Així com s’ha aconseguit el dret a la vaga o a la insubmissió militar professional, ara és l’hora d’aconseguir, des de cada acció personal, civil i institucional, fer efectiu el referèndum.

“Votarem” l’1-O. La Diada impulsa, amb força renovada, vers un procés constituent per una república de la ciutadania lliure que incorpori les reivindicacions, drets i necessitats socials. 14 de setembre de 2017

De la Carta de L’Aurora.

Catalunya en Comú ha de participar a la mobilització de l’1-O?

La pregunta de la Coordinadora de CatComú, a les deu milers de persones registrades, és prou concreta. Hi haurà de resultat un Sí o un No.

A l’1 d’octubre s’ha convocat un referèndum per part del president i el govern de la Generalitat per exercir el dret a l’autodeterminació.

El Parlament de Catalunya ha aprovat una llei de referèndum que fonamenta la legalitat i garanties democràtiques suficients perquè la ciutadania decideixi.

El govern de l’estat i el Tribunal Constitucional han prohibit el referèndum, alhora l’han declarat il·legal segons la legalitat constitucional espanyola. Ara activen la judicatura, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i també els Mossos, per impedir que la població voti.

Som en una situació inèdita on hi ha dues legalitats, la catalana que permet votar l’1 d’octubre i l’espanyola que impedeix votar en referèndum.

La pregunta del Referèndum, en català, castellà i aranès, diu:

“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”

El contingut de la pregunta, si estigui d’acord o no o se sigui indiferent, palesa una decisió a fer en consciència, una acte de sobirania lliure, en fi, un vot democràtic i pacífic.

A l’assemblea de base de barri de BComú a la que pertanyo, vàrem fer una ronda de paraules, i de sentiments, sobre el fons de l’1 d’octubre, així com sobre la pregunta de CatComú.

Gairebé tothom érem extremadament crítics amb el govern de JxSí i amb el Full de Ruta de la majoria independentista parlamentària de JxSí (PDECat i ERC) i la CUP. A BComú no es digereix l’atac social continu, ni les retallades sostingudes, que el PDECat imposa, ERC diu que no si pot fer més, i la CUP accepte com a mal menor per aconseguir la independència.

Les persones de l’assemblea demanaven concreció al que significa “mobilització”; exigien explicacions del perquè no s’havia fet clara del tot. Perquè no es diu que l’1 d’octubre estava convocat un referèndum, i que es tractava de votar.

Tot i així la majoria va expressar que havia votat o pensava fer-ho a favor del Sí a la pregunta de CatComú, amb l’aportació d’una veu que de forma sincera expressava que s’estava pensant si votava o no.

En concret,pel que he esmentat, he votat un Sí, convençut i alhora crític, a la pregunta de participar a la mobilització de l’1 d’octubre.

Llei i convocatòria de Referèndum l’1 d’octubre

La Llei de Referèndum ha estat aprovada pel Parlament. El govern i el president han convocat el referèndum pel proper 1 d’octubre. S’ha generat legalitat per part de la sobirania catalana, perquè la ciutadania pugui votar amb unes condiciones democràtiques suficients.

Immediatament, el Tribunal Constitucional, instat pel mateix president del govern estatal Rajoy, ha suspès la llei esmentada. El Tribunal no reconeix que hi hagi sobirania a Catalunya que no se sotmeti a la sobirania nacional espanyola.

Som en una situació inèdita, excepcional. Sorgeix un episodi de doble legalitat excloent entre Catalunya i el Regne d’Espanya.

La convivència entre la legalitat de posar urnes, fer el referèndum i votar a Catalunya, xoca amb la legalitat constitucional, interpretada i executada per un govern i un Tribunal de l’estat que declaren il·legal el referèndum català de l’ 1 d’octubre. El govern de Rajoy i la Judicatura han anunciat que impediran la realització efectiva del vot català.

L’estratègia basada en que no es convocaria el referèndum, convé canviï supòsits i actuació. L’especulació de que no hi haurà referèndum, ni prou participació ni vot, per la força de les prohibicions i bloqueig estatal, ha de passar a acceptar la realitat entre una lluita per fer el referèndum i la d’impedir-lo.

Ni comissions parlamentàries estatals, ni equilibris d’equidistància, ni allau d’ordres judicials, poden evitar enfocar de forma política el resoldre la voluntat de votar l’1 d’octubre.

Es proclama que Catalunya està partida, es posa el crit al cel de que el Parlament està dividit. Hi ha qui alça la veu per denunciar, com a mortífer per la democràcia i sobirania catalana, el procediment d’urgència emprat al Parlament per adoptar la llei que permet i empara la realització del vot refrendatari.

Una llambregada a aquests greuges ens permet veure que ha estat en contra del referèndum, amb motivacions i raonaments diferents, el bloc constitucional-unionista, C’s-PSC-PPC, així com una petita part de CSQEP. A l’hora de votar la llei, C’s-PSC-PPC van abandonar l’hemicicle parlamentari, JxSí (PDECat i ERC) i CUP varen votar a favor, mentre CSQEP s’abstenia, atenint-se a la pluralitat de posicions existent dins el grup parlamentari i a les seves organitzacions (ICV, Podem, EUiA).

Hi ha divisió entre classes populars i poders econòmics dominants; entre Catalunya i el Regne; entre la majoria de la població favorable a resoldre el seu destí i relacions amb l’estat amb el vot democràtic i la part que ho nega; entre qui es considera de pertinença catalana, espanyola o d’ambdues. Però això forma part de l’evolució política. No significa que Catalunya es parteixi i trenqui. Tampoc hi ha indicis de que la convivència popular doni pas a dos pobles diferenciats dins el mateix país.

El valor de la convivència està molt arrelat dins la ciutadania catalana. Un dels seus fonaments rau en el republicanisme i la defensa de les llibertats democràtiques bàsiques.

Negar la capacitat de votar, de decidir l’1 d’octubre segons el dret d’autodeterminació, porta a conculcar la voluntat popular, clarament republicana.

A la Diada de l’11 de setembre el proper dimarts el fons de la mobilització apunta a que referèndum és democràcia.

Cap equidistància és legítima des dels valors de les llibertats democràtiques vers la defensa del referèndum 1-O de les prohibicions.

Ara és l’hora del compromís a fons i actiu en promoure, preparar i fomentar la participació amb el vot en el referèndum de l’1 d’octubre.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

L’11S preludi de l’1O

La massivitat de la Diada de l’11 de setembre prepara la convocatòria, organització i participació amb el vot de referèndum previst per l’1 d’octubre.

Catalunya ha madurat l’exercici de la seva sobirania, ho ha intentat amb l’autonomia dins el Regne i amb l’evolució de l’Estatut. Anul·lada aquesta via per l’estat, ara prova amb entusiasme una nova fórmula que porti a constituir una República Catalana, lliure i independent del bloqueig imposat des de la Constitució espanyola.

Exercir el dret a l’autodeterminació està al punt de ser un anhel i reivindicació d’ampli suport popular a un fet de sobirania nacional.

Convé que tothom formi part de la marea catalana de la Diada. És una demostració de força del contingut que aquest poble vol per la república i la llibertat. Animem a participar l’11-S malgrat el lema “La Diada del Sí” que considerem desafortunat, fins i tot si és l’opció que mobilitza i marca el rumb, doncs el camí l’hem de fer amb el conjunt sobiranista.

La Diada ha de cridar a tothom que vol decidir, a tothom que defensa votar l’1-O, a tothom que vulgui sobirania, llibertat i república.

Ahir es va debatre i aprovar una Llei de referèndum per part del Parlament de Catalunya. Ha hagut de ser per un procediment d’urgència degut a les prohibicions i bloqueig estatal. El Parlament s’ha autolimitat el temps per poder complir amb la voluntat majoritària popular de decidir amb el vot en referèndum.

El bloc constitucionalista de C’s-PSC-PPC han intentat impedir que s’adoptés la llei oposant formulacions procedimentals i jurídiques a la voluntat i decisió polític de que la ciutadania catalana pugui votar fent el referèndum. CSQEP ha nedat entre dos aigües.

L’Aurora hem estat favorables a la llei de referèndum per disposar de la legalitat catalana

democràtica suficient per a poder fer el referèndum. Haguéssim preferit que es fes amb la negociació i entesa d’una majoria sobiranista, inclòs CSQEP, en comptes de limitar-se a la majoria independentista de JxSí (PDECat i ERC) i CUP. Tanmateix apreciem que l’abstenció vol dir, en aquest cas, que s’evita fer bloc amb qui pretén impedir el referèndum a qualsevol preu.

La majoria independentista JxSí-CUP i el govern persisteixen amb l’equivocació d’un Full de ruta que no inclou unes mínimes necessitats, drets i serveis socials; aleshores queda hostatge de la dreta catalanista, privatitzadora i neoliberal. El motor de la mobilització independentista necessita fer causa amb la majoria popular. La clau rau en mobilitzar al conjunt de la població sobiranista (independentistes, federalistes, confederalistes). Cal un gran acord democràtic i republicà, possible per la majoria d’esquerres existent, per un procés constituent lliure i social.

La mobilització de la Diada és el gran impuls per a la participació i el vot al referèndum de l’1 d’0ctubre. 7 de setembre de 2017

De la Carta de L’Aurora.

L'esperit de les Rambles és una abraçada universal

L’abraçada del pare i la mare d’en Xavi de Rubí, el nen de 3 anys assassinat a les Rambles, a l’Iman del poble, concentra, com un manifest aclaparador, l’esperit de les Rambles.

Vull que “la mort del meu fill serveixi per a alguna cosa... Estic parlant amb el cor”, així s’expressava el pare d’en Xavi fent-se ressò del sentiment d’acollida, convivència i llibertat, que ha promogut una ciutadania que fa bandera del pacifisme, mentre rebutja el tràfic d’armes i el militarisme, les guerres a l’Orient i les morts a les pasteres que solquen la Mediterrània.

La resposta popular, compartida i tramesa per l’Ajuntament de Barcelona, BComú i l’alcaldessa Ada Colau, amb l’acord de la Generalitat de Catalunya i el president Puigdemont, ha estat cabdal.

El Dia negre de les Rambles de Barcelona i a Cambrils, el cor trencat a Rubí, Ripoll i arreu de Catalunya, no serà en va.

Barcelona marca una fita amb un nou rumb en la defensa de la seguretat ciutadana.

Una seguretat pacifista, tolerant, lliure, solidaria de convivència en la diversitat. Una seguretat diametralment oposada a la política antiterrorista oficial dels estats que castiga els executors, fomenta l’odi, el racisme i la islamofòbia, mentre amaga les causes del terror gihadista, sorgides de les guerres destructores i de l’espoli de països sencers amb riqueses bàsiques imprescindibles pel funcionament depredador d’una economia de propietat privada, sobretot occidental.

L’esperit de les Rambles s’ha fet clam d’un poble tot dient No tinc por, No tenim por. No es vol la limitació de llibertats amb l’exèrcit i la repressió. Hi ha consciència  de que l’antiterrorisme oficial resulta una resposta falsa i contraproduent, enganyosa, fa més danys que bé a la seguretat de la ciutadania. Manllevar els drets i les llibertats fonamentals afebleix la convivència i la seguretat concreta.

Una nena de 10 anys, Maya, escriví en l’ofrena de Canaletes: “Estimada Barcelona, tan clavat una agulla al cor... El símbol del terrorisme no es pot comparar amb les persones, tots en hem donat compte de que estem units, el terrorisme pot fer mal però tots junts ajudanse els uns als altres som mes forts i per això cridem i demostrem davant el terrorisme “no tenim por”. Una persona pot tenir por però totes juntes no tindrem por...”.  

L’esperit de les Rambles és una abraçada universal.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

Dol No tinc por

La manifestació No tinc por ha estat un èxit de participació i unitat. És el clam unànime d’un poble que defensa una política de seguretat ciutadana pacifista, tolerant, lliure, solidaria de convivència en la diversitat; una societat que no vol la limitació de llibertats amb l’exèrcit i la repressió doncs resulta una resposta falsa i contraproduent. Barcelona y Cambrils, Rubí i Ripoll, arreu de Catalunya, s’assenyala, denúncia i rebutja el terrorisme -en aquest cas gihadista- com les seves causes: el comerç i traficants d’armes, la hipocresia dels amics dels estats que financen el terrorisme, els líders, caps d’estat i governs que fomenten les guerres d’espoli, mentre neguen el dret d’asil a Europa i impedeixen l’entrada a milers de persones refugiades, així com condemnen a immigrants a la mort en les pasteres que solquen la Mediterrània. L’Ajuntament de Barcelona, el municipalisme del canvi de BComú i l’alcaldessa Ada Colau han interpretat el desig ciutadà de convivència, fent pinya amb la Generalitat. Els símbols: No tinc por, una capçalera de la manifestació de la societat civil, el color blau mediterrània de l’acollida i la vida, diversitats de conviccions, comunitats, persones i banderes, cap incident; il·lustrativa l’abraçada del pare d’en Xavi, el nen de 3 anys assassinat, a l’Iman de Rubí. Un digne i motivador homenatge a les víctimes i familiars del Dia negre a les Rambles i Cambrils.

De la Carta de L’Aurora.