Davant de l'11 de setembre emergeixen senyals que tendeixen
a cercar confluències entre les esquerres, orientades a forjar lideratges que
encarnin el sentiment de la ciutadania catalana, molt en especial de la seva
majoritària component treballadora, incloses els segments professionals,
intel·lectuals i de petits propietaris abandonats de la ma de Déu.
Hom cerca a fons avançar vers un pol, entesa o front, que
aplegui en una sola bandera social i de la llibertat catalana, per fer front o
batre l'hegemonia econòmica, política i institucional de CiU, de les grans
finances i grans propietaris de Catalunya.
Aquest lideratge i bandera s'ha de
diferenciar ben nítida de
CiU i del mercadeig amb l'estat i amb les classes dominants espanyoles.
Les marxes d'aquest estiu per la independència arreu dels
pobles de Catalunya han estat un gran èxit. Des de les consultes ciutadanes per
la independència, aprofitant l'experiència del recorregut de la Flama del
Canigó i del Correllengua, es confluirà en una magna manifestació l'11 de
setembre a Passeig de Gràcia cruïlla amb la Gran Via, amb la convocatòria de
l'
Assemblea Nacional Catalana (ANC), i el lema: "
Catalunya nou estatd'Europa".
CiU i el govern Mas de la Generalitat pretén supeditar aquesta
mobilització al servei del seu Pacte Fiscal, i de les estires i afluixes amb el
govern estatal. L'ANC vol limitar-ho tot a una unitat per la independència que
deixi a banda, per a un futur, els aspectes socials que com a plagues bíbliques
sangoneres xuclen la sang a la població de Catalunya.
És hora de situar les estratègies per l'emancipació i les
llibertats catalanes amb íntima connivència amb els drets i situació social.
Per
aconseguir-ho es necessita un gran
esforç polític
unitari a tres vessants: a) entre les esquerres implicades, b) entre la classe
treballadora i els diversos sentiments nacionals, c) entre les classes
treballadores a l'estat i els diferents pobles i nacions. I un epíleg obligat:
evitar anar darrera ni fer acords amb CiU, o limitar-se a crítiques, que permetin
a CiU mantenir el lideratge catalanista, ni seguir enganyant matusserament a la
població.
L'entrevista de juliol entre EUiA i la CUP va obrir
possibles perspectives per una nova concepció d'acords socials i polítics entre
organitzacions que fins ara més aviat s'ignoraven. Per part d'EUiA va ser la 6a
Assemblea nacional que va posar les bases per un canvi en aquest sentit. En el
comunicat EUiA-CUP, una de les claus està en: "Confluïm en que la població
i la ciutadania de Catalunya i dels Països Catalans, exercint el dret a
l'autodeterminació, pugui decidir sobre la forma d'estat, el tipus de relació
amb l'estat espanyol i Europa, entre les opcions democràtiques:
d'independència, federalisme o autonomisme".
Les delegacions d'Esquerra Unida i Alternativa i la
Candidatura d’Unitat Popular (CUP), reunides el dia 9 de juliol de 2012, hem
tractat i ens plau observar coincidències en els següents punts:
* Les retallades són un greu perjudici per a la població i
el país. Les polítiques practicades pel PP, PSC-PSOE i CiU s’han supeditat als
dictats neoliberals de l’euro i de la UE.
* El govern de la Generalitat d'Artur Mas i CiU són
insensibles a les necessitats i els drets de la població, fan de capdavanters
en la destrucció de llocs de treball, serveis públics i drets universals. Així
malmeten el potencial de Catalunya.
* El govern de CiU s'alia amb el govern estatal espanyol del
PP, vota els seus pressupostos i lleis com la Reforma laboral; en comptes
d'oferir solucions a la crisi en benefici del poble, agreugen l'atur i
afavoreixen la involució democràtica i de la sobirania, amb una dependència
creixent dels grans poders financers i de les imposicions de la Unió Europea i
el Banc Central Europeu.
* Cal mobilitzar-se i impulsar les campanyes contra les
retallades (la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament; la
Iniciativa Penal Popular de la sanitat pública, la recollida de signatures,
etc.), també en el rebuig a Eurovegas.
* Saludem la legalització de Sortu al País Basc, amb
l'estratègia democràtica de l'esquerra abertzale, EH Bildu i Amaiur. Veiem
imprescindible la llibertat i drets d'Otegi i l'acostament de les persones
presoneres basques a la seva terra.
* Considerem cabdal el missatge de la gran manifestació
d’ara fa dos anys, el 10 de juliol de 2010, fent ben nostre l'expressió del
sentiment del país: "Som una nació. Nosaltres decidim".
* Confluïm en que la població i la ciutadania de Catalunya i
dels Països Catalans, exercint el dret a l'autodeterminació, pugui decidir
sobre la forma d'estat, el tipus de relació amb l'estat espanyol i Europa,
entre les opcions democràtiques: d'independència, federalisme o autonomisme.
* L'aspiració popular de llibertat catalana no la representa
CiU, ni qui fa polítiques contra la població. El camí de la llibertat l'ha de
cercar i fer el poble català. La llibertat de Catalunya és social de la seva
població i nacional de país, s'ha de poder decidir en una consulta vinculant.
* Ambdues organitzacions acordem establir un marc de
relacions estables per col·laborar i intercanviar experiències.
