Aquest 1 de maig, que posa al davant els drets socials i la lluita contra els estralls de la guerra, ve marcada per la situació convulsa de retrocés i destrucció que provoca el militarisme imperialista de la triada Trump, Netanyahu i Putin. El dels EUA contra l’Iran, el d’Israel que arrasa Palestina i el Líban, el precursor de Rússia envaint Ucraïna.
Els bancs i les principals multinacionals acceleren la competència econòmica per mantenir l’estatus de les minories privilegiades que concentren beneficis i poder i dirigeixen els estats.
El pressupost militarista creix arreu, a costa del sofriment dels pobles i de les classes treballadores, augmenta la inflació, es dilueixen conquestes laborals i socials, es limiten drets i llibertats en nom de la seguretat pública, en mig de la incertesa provocada per les guerres. Però es tracta de la seguretat de la sacrosanta propietat privada del capital!
Aquest 1 de maig toca mirar ben arran de terra. Què exigeix la comunitat docent mobilitzada? Què reclama la població per als serveis públics com l’educació, la salut, el transport ferroviari? Quines condicions laborals calen per sortir de la precarietat? Com garantir serveis vitals com l’energia? Com aconseguir lloguers que es puguin assumir amb un sou de persona treballadora? Com acabar amb la discriminació de la llengua catalana? O com imposar la igualtat real de les dones i el seu dret a viure sense ser assassinades ni violades.
La coherència sindical exigeix sumar forces per l’èxit de la mobilització docent.
La Cimera progressista va tenir alguns discursos memorables, però els pressupostos militaristes creixen, com també augmenta la repressió. El PSC fins i tot prova d’imposar la presència dels Mossos a les escoles públiques catalanes. Es proclamen drets universals, mentre es discrimina la llengua catalana, i es nega el dret a l’autodeterminació a Catalunya. Es confia en l’ONU i la legalitat internacional per mantenir l’equilibri de poders en el món, quan els principals estats imperialistes, amb EUA, Israel i Rússia al capdavant, l’han subvertit i esmicolat, quan era un ordre fet a la mesura dels seu poder i interessos, per sotmetre els estats i els pobles i a les classes treballadores.
El sindicalisme que somia o depèn d’aquest progressisme impostat ens porta a arrossegar-nos per les catifes patronals i governamentals.
Els qui diuen que la ultradreta i el feixisme són un Cavall de Troia, porten una bena als ulls. És la monarquia! És la judicatura! Són les policies! Són els alts funcionaris estatals i de la jerarquia eclesiàstica!
Aquest 1 de maig ens cal entendre que ja no serveix atrinxerar-nos per minimitzar els cops, que això no és suficient per aconseguir millores laborals, socials i polítiques de llibertats. Cal observar i aprendre de la gent jove que boicoteja els actes feixistes. Ens cal generalitzar els mètodes de la comunitat docent per construir les demandes i la vaga: debat i compromís centre a centre. O el del Sindicat de llogateres: mobilitzar col·lectivament per a enfortir cada veí i veïna amenaçats.
Cal comprendre que hi ha símptomes que mostren que hi ha disposició de lluita, que hi ha frustració i rebel·lia, i que les mobilitzacions i les revolucions es poden perdre però, també se’n guanyen.
Els Mossos no eduquen, reprimeixen
Manifestacions i vagues a l’ensenyament
La nova consulta sobre la continuïtat de la lluita entre el personal docent ha donat un mandat clar a favor de les jornades de vaga durant els mesos de maig i juny. Es manté el rebuig a l’“acord de país” entre la Generalitat i CCOO i UGT. La mobilització de la majoria sindical, amb la participació i el compromís des dels centres escolars, reitera l’exigència de menys ràtios, menys burocràcia, de més personal i més sous. En concret: a) Recuperar el poder adquisitiu del professorat en retrocés des de 2008eni garantir salaris dignes, b) Incrementar la inversió educativa per reduir ràtios i millorar l’atenció a tot l’alumnat amb el reforç de plantilles, c) Eliminar la sobrecàrrega burocràtica amb un pla efectiu i negociat amb la majoria sindical; Revisar els actuals currículums comptant amb el professorat. USTEC i la majoria sindical consideren que “el conflicte no és només laboral, és també un conflicte de model educatiu. Ens hi juguem la qualitat de l’educació pública i les condicions per garantir una atenció digna a l’alumnat”.
La mobilització s’amplia amb la vaga estatal de les escoles de 0-3 anys, i a la vaga a Catalunya del 20 de maig, convocada per la Plataforma 0-3 anys.
OVIM
7 dels nostres
Avui dijous 30 es fa el sopar solidari d’inici de la mobilització àmplia per les set
30 d’abril de 2026
https://www.ticketic.org/ca/entrades/sopar-solidari
https://www.youtube.com/@conferenciainternacionalantifa
https://ovim.org/wp-content/uploads/Informe-OVIM-CAT-Versio-digital.pdf
https://www.sindicat.net/2026/04/24/rebutgem-la-prova-pilot-de-mossos-als-instituts/
No hay comentarios:
Publicar un comentario