Un primer pas per a la recomposició fora establir l’anàlisi i el balanç dels èxits, mancances, obstacles i poders que van portar al cim de l’1 d’octubre de 2017 i a la davallada actual. Un segon pas fora reconèixer les necessitats populars, detectar el que
La desobediència civil popular de tot el país, que proposa l’ANC, xoca amb l’estadi de confusió i desencís del moviment. La desobediència pacífica resulta massa inconcreta per mobilitzar una població a la qual li manca encara una explicació precisa del per què de la declaració d’independència i de la seva suspensió fulminant, mentre s’impedia que les milers de persones s’apropessin al Parlament i formessin part de les decisions practiques de lluita davant de l’amenaça de repressió per part de l’estat.
El discurs d’Òmnium va ser més acurat, més arran de terra, en quant a les condicions per construir un nou escenari, unes noves perspectives i una nova estratègia. Va superar el diluvi que obligà a suspendre l’acte públic, fent-lo a cobert i limitat a les propostes. Xavier Antich va enfocar l’orientació tant en el que uneix com és la lluita vital per la llengua, la defensa de l’amnistia, la lluita irrenunciable per exercir la sobirania, el dret d’autodeterminació en un referèndum lliure, que es pronuncií sobre la república catalana i l’estat independent, com en el que es font de divisió profunda.
Per Òmnium una nova etapa de mobilització ha d’incorporar la gent nouvinguda, la immigració, doncs Catalunya és terra d’acollida. Sense aquest segment de la població del país poc que hi haurà independència i llibertats. Precisament la immigració és una font de desigualtats i divisió en el si de la nació, i en el si de la classe treballadora. La Catalunya empobrida, la joventut foragitada d’un treball digne i d’un habitatge suficient, també són components vitals per la ruptura republicana. Òmnium i Antich va fer una passa més enllà quan es van declarar a ultrança a favor de llibertat de Palestina, contra el genocidi i destrucció per part d’Israel, i va incloure a Ucraïna com a nació a defensar de la invasió de Rússia.
A aquests ingredients hem d’afegir-n’hi alguns més. L’alineament pro-patronal del vot de Junts amb la dreta estatal contra la llei de reducció de la jornada laboral a 37,5 h allunya una bona part de la classe treballadora dels partidaris de la independència. Dir que es veta una llei però no la reducció de jornada és un argument de fariseus.
La deriva d’un part de l’independentisme dretà, xovinista i d’alguns sectors esquerrans cap a la ultradreta d’AC també és un feixuc obstacle per a refer el moviment republicà sobiranista i independentista. No en va el racisme, la xenofòbia i l’homofòbia, són aprofitats per afeblir, dividir i confrontar la població i la gent treballadora.
I sembla tabú plantejar-se aliances que contribueixin a una perspectiva republicana a tot l’estat contra el règim de la monarquia. El moviment català ha de ser prou fort per consumar la seva emancipació, però alhora l’estat espanyol ha de ser prou feble, o en un desenvolupament de la seva crisi estructural, per no poder impedir la sobirania, les llibertats i la decisió sobirana de Catalunya. Tot això vol acords, pactes i aliances entre tots els pobles de l’actual estat, inclòs l’espanyol, o si més no, una neutralitat que posi llast a la repressió estatal.
Palestina
Vivim l’experiència d’una mobilització internacional creixent arreu; ho veiem a la volta ciclista entre altres, i també ho catalitza la Global Sumud Flotilla a Gaza, Palestina, que ha unit activistes i organitzacions de més de 40 països. Finalment hi han convocades importants mobilitzacions: el proper dijous 18 de setembre, accions descentralitzades, concentracions a les portes dels centres de treball, a 19 h a cada municipi, a 18 h a Barcelona, Pl de la Carbonera, final del Paral·lel. I el dissabte 4 d’octubre, manifestacions internacionals. Som-hi!
De la Carta de L’Aurora.
https://fundacioandreunin.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario