Sons d’imposició de capitulació

Trump i Putin esbossen una entesa circumstancial i pèrfida sobre la base d’imposar la capitulació d’Ucraïna, al tercer aniversari de la guerra desencadenada per la invasió militar de Rússia (24F). EEUU promou l’alto el foc i la negociació per una pau que permeti a l’agressor guanyar el 20 % de territori ucraïnès, sense renunciar a assimilar Ucraïna a la nació russa. L’Aurora considera inacceptable cap pacte entre Trump i Putin a esquenes d’Ucraïna. El magnat nord-americà encoratja el militarisme sionista de l’Estat d’Israel amb la provocació d’absorbir Gaza com territori turístic de gran luxe. Aquesta política de mà de ferro sense guant de seda acompanya la guerra aranzelària per arraconar els imperialismes europeus, fer anar el món al compàs estatunidenc, sotmetre els pobles per espoliar els seus recursos, i aïllar i confrontar-se a una Xina emergent. Representa un cop de timó per l’escenari internacional que agreuja les contradiccions, tanmateix, a mig termini, no podrà evitar ni resoldre la lluita i organització treballadora revolucionària, ni la d’alliberació dels pobles oprimits. La ultradreta imperial només pot empitjorar les crisis del sistema social basat en la propietat privada.

La combinació de globalització imperialista i proteccionisme vers les competències és una fórmula destinada al fracàs. La temptació de limitar i sotmetre la sobirania de les nacions al poderós militarisme nord-americà es revelarà, més aviat que tard, de curta volada i desastrós, tant per EEUU com per tots els poderosos i estats del món. La competència interimperialista, les crisis i les guerres, no les pot abolir el mateix sistema econòmic i poder que les fa esclatar inevitablement. 

Trump declara que Ucraïna hauria de celebrar eleccions com a condició de pau, sense esmentar res sobre una retirada de tropes russes; li diu a Zelenski que “Mai ho hauríeu d'haver començat. Hauríeu d'haver arribat a un acord”. Val a dir s’alinea amb Putin, contra la resistència armada i de tot tipus del poble ucraïnès. 

El context de crisis prolongades i múltiples del neoliberalisme dins la globalització imperialista, comporta una reestructuració i repartiment dels recursos d’aquest món. Els danys i la destrucció s’agreujarà en la mesura que la classe treballadora, i els pobles colpits, tardin en recompondre’s com alternativa social i política.

Les decisions del mandat dels oligarques gran milionaris capitanejats per Trump i Musk, fa pensar en el refrany “arrancada de cavall i parada de burro”, amb totes les disculpes per aquests animals.

L’acció treballadora solidària és tímida, feble i insuficient, alhora resulta cabdal per avançar en superar la disgregació i manca d’organització política independent de les altres classes i estats. Les mobilitzacions internacionals, el caliu en cada país, il·lustren que hi haurà foc en quan s’aconsegueixin les condicions avinents.

Convé aprendre a reconèixer les guspires existents. El proper 25 de febrer la Federació de Sindicats d’ Ucraïna (FPU), prepara una conferencia sindical internacional a Kiev. El 26 i 27 de març n’hi haurà una altra a Brussel·les. La solidaritat treballadora és vital per a la defensa de les llibertats i la integritat ucraïnesa. El diumenge 23 de febrer manifestació 3ér aniversari de la invasió de Rússia: Barcelona amb Ucraïna. Defensem la llibertat. A 16 h, Ps de Gràcia, Barcelona.

Per l’altra focus de guerra més rellevant internacional, el genocidi de Gaza, hi haurà avui dijous 20F, una concentració a la Pl. Sant Jaume de Barcelona, a 19 h: No a la neteja ètnica. Dret al retorn. Fi al comerç d’armes i ruptura de relacions amb Israel. 

Centenari Lenin. A les “Tesis per al II Congrés de la Internacional Comunista” (juny 1920): “És singularment necessari... que el Partit Comunista i tot el proletariat avançat prestin un suport múltiple i abnegat al moviment vaguista ampli, espontani i massiu, l’únic que sota el jou del capital pot de veritat despertar, posar en peu, instruir i organitzar a les masses i infondre’ls plena confiança en el rol dirigent del proletariat revolucionari”. A “L’Informe sobre la situació internacional i les tasques fonamentals de la IC (19 juliol 1920): “Les relacions econòmiques de l’imperialisme constitueixen la base de la situació internacional... la lliure competència ha estat substituïda amb el monopoli gegantesc... aquesta guerra (1914-1918) es va fer per tornar a repartir-se el món sencer...com resultat d’aquesta guerra, ens trobem davant una exacerbació incomparablement major de totes les contradiccions capitalistes”. “... totes les contradiccions fonamentals del capitalisme, de l’imperialisme, que condueixen a la revolució; totes les contradiccions fonamentals en el moviment obrer... tot està vinculat al repartiment de la població de la terra.”. “Y es natural... s’hagi multiplicat l’explotació del capital financer, dels monopolis capitalistes”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

20 de febrer de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Percepció

Al bell mig del confinament per la pandèmia del 2020 la ciutadania aplaudia de tot cor a les infermeres, així expressava el reconeixement a un servei públic i a un treball vital. La percepció popular va efectuar un canvi copernicà. Tanmateix, els poders econòmics del capital privat d’hospitals, Indústria farmacèutica, i l’entramat públic-privat de la Salut que predomina, ha aconseguir neutralitzar i capgirar l’empatia popular; l’ha sacrificada al déu dels negocis i al talismà de la propietat privada. Manquen unes 20.000 infermeres a Catalunya, segueixen discriminades professionalment i mal pagades. Un nou canvi en la percepció de la situació ha esdevingut amb la mobilització pels lloguers i l’habitatge: l’èxit aconseguit amb la Casa Orsola; o en el reconeixement com agressió sexual del petó no consentit de Luís Rubiales a la campiona Jenni Hermoso, que un any i mig després es reviu en el judici, amb uns testimonis inapel·lables. La

percepció també fa via en el cas del canvi climàtic, sofert en el desastre de la DANA a València, agreujada per l’especulació urbanística i la negligència governamental. Premen l’imaginari públic per un canvi la important realitat de gairebé un quart de població procedent de la immigració. I forma part de la percepció social l’augment del salari mínim, la confrontació per la cotització o no de l’IRPF, o la rebaixa de la jornada laboral oficial a les 37,5 hores. Que se superi el destret i la discriminació a les infermeres, te a veure amb convertir la percepció aconseguida en consciencia organitzada treballadora, de manera que obligui als poders econòmics i als poders estatals a fer mesures favorables a la majoria social.

Tres elements destaquen per operar aquesta canvi de percepció: a) unes necessitats punyents inajornables, b) l’avarícia especulativa i paràsita caciquil que condemna i discrimina sense capacitat d’oferir vida, o sostre, digne; c) la lluita i la mobilització dels segments de població afectada, que s’alcen indignats i desesperats, mentre cerquen complicitats, per una lluita i unes propostes pràctiques factibles i victorioses. 

El Sindicat de Llogateres ho resumeix de forma magistral en l’altaveu poderós en que es va convertir la casa Orsola. La relació entre el veïnatge del propi edifici, el compartir la problemàtica amb milers d’altres veïns i veïnes, autòctones i nouvingudes, empobrides i precàries, jovent i dones. El fer pinya construint propostes i entitats organitzades que han eclosionat en els sindicats de llogateres. La màgia de la íntima relació entre la implicació porta a porta, la generalització i la mobilització per resoldre la greu problemàtica, la implicació unitària amb altres entitats, organitzacions, sectors professionals i segments ciutadans diversos, val a dir fent-ne una qüestió a resoldre pel conjunt de la població. Així bastir la força suficient per una lluita llarga, difícil i dura.

Benvingut el II Congrés de l’Habitatge de Catalunya, impulsat pels Sindicats de llogateres i les PAH. En aquest congrés a Sabadell, s’han aprovat les bases per a la construcció d'una organització confederal a nivell català de col·lectius d'habitatge, la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya.

En el judici a Luís Rubiales, i només a altres 3 dirigents de la federació de futbol, Jenni i les futbolistes que testimonien a favor seu, han desgranat la importància del suport i de creure’s i de respectar a l’agredida. En primer lloc per part de les seves companyes. Jenni explicava a tothom que ‘li havia fet un petó’ a la boca, que ‘no li havia agradat’, als seus familiars els va dir “M’ha fet un fàstic...”. Ho declara Laia Codina, que també considera que Jenni buscava el suport, el que deien les altres. En segon lloc la mobilització immediata de de les futbolistes (“S’ha acabat”, el braçalet “Amb tu Jenni”) i el clam unànime tramès pels mitjans per les dones a tot el món.

La percepció de la massacre a Palestina-Gaza, al Pròxim Orient, per part de l’exèrcit de l’Estat sionista d’Israel, provoca la desafecció sobre la utilitat de l’ONU, els Tribunals internacionals i de l’ordre de pau i cooperació mundial, incapaç a la pràctica de frenar l’espoli i el militarisme destructor dels grans estats imperialistes.

El proper 24 de febrer serà el tercer any de guerra a Ucraïna, dins Europa, per la invasió de Rússia. Animem que la mobilització solidària amb les llibertats i integritat d’Ucraïna sigui el més amplia i unitària. Convé que la percepció treballadora contribueixi a fer enrere l’imperialisme rus, així com l’avarícia Trump-Putin i de la UE per espoliar els pobles més febles i dependents. El militarisme que promou EEUU-OTAN està a les antípodes d’aportar recursos, solidaritat i les armes que necessita Ucraïna per defensar-se i nos ser quartejada.

Centenari Lenin. A les “Tesis per al II Congrés de la Internacional Comunista” (juny 1920): “tampoc ha de considerar-se fonamental en el que respecta al problema nacional, principis abstractes o formals, sinó: la situació històrica, concreta... l’econòmica... destacar els interessos de les classes oprimides... distingint-los  amb absoluta claredat dels interessos de tota la nació en conjunt, que significa els interessos de la classe dominant... establir una neta diferència entre nacions oprimides, dependents i mancades d’igualtat de drets, i nacional opressores, explotadores i sobiranes. ... La federació és la forma de transició a la unitat complerta dels treballadors de les diverses nacions (referint-se a les soviètiques)... tots els partits comunistes prestin un suport directa al moviment revolucionari en les nacions dependents o que no gaudeixen d’igualtat de drets i en les colònies”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

13 de febrer de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/https://www.violenciadegenere.org/actualitat/comunicat-estem-amb-tu-jenni-un-esport-lliure-de-violencies-masclistes

Tendències emergents

En franca contradicció a l’evolució especulativa i paràsita del gran capital financer sorgeixen esclats profunds emergents; són espurnes de lluita innovadora, clarivident; mobilitzacions que preludien organització i consciència de futur lliure, equitatiu en drets i serveis i tecnologia universals. L’espoli, la depredació i la deriva ultradretana involucionista, que predomina en la configuració d’un nou escenari de l’imperialisme globalitzat, xoca amb la seva nèmesis. Les conseqüències de l’immens poder de les multinacionals genera incertesa, inestabilitat, competència, misèria, guerres i destrucció. Alhora s’apunten unes mobilitzacions de defensa i resistència que cerquen un avenç social i polític que, objectivament, posa en qüestió l’ordre imperialista, tant bilateral com multipolar. Les concepcions de bens i drets d’us universal esmicola el poder i les servituds de de la propietat privada.   

El factor social a través de la mobilització per l’habitatge, la defensa de l’escut social o de la setmana de les 37,5 hores, pugna per prendre el relleu després que el moviment independentista i republicà entrés en reflux, degut a la repressió estatal.

Els fenòmens emergents els vivim entorn a símbols com la Casa Orsola. El desnonament ajornat fins el 18 de febrer, ha estat obligat per la confluència esdevinguda entre diferents col·lectius i organitzacions, sectors socials diversos i amplis, amb un sector de jovent capdavanter. Una necessitat cabdal com la del sostre, ha generat massa mobilitzada, unitat, propostes concretes als poders econòmics i polítics. Els mitjans alternatius, inclosa Lallogatera TV i La Directa, han decantat fins i tot els conservadors. L’empatia de la ciutadania s’ha decantat a favor de la Casa Orsola, i en contra de l’especulació; en aquest cas del capital català d’Albert Ollé Bartolomé. El Sindicat de Llogateres expressa les immenses possibilitats d’una lluita que pot soscavar el desgavell existent en la propietat del sol i l’habitatge. 

Del moviment per un habitatge digne n’està sorgint una nova generació d’activistes i líders socials. Un jovent que situa les reivindicacions immediates, mentre denuncia el sistema rendista inserit en la legislació vigent, sostinguda pels governs i pels partits que acaronen els grans propietaris. L’Ajuntament de Barcelona del PSC, pretén derogar la clàusula del 30% d’habitatge públic a les noves promocions, a instàncies de la Cambra de Comerç i dels Fons immobiliaris.

L’avenç tecnològic de la irrupció de la intel·ligència artificial xinesa, DeepSeek, difonent-la en codi obert i gratuïta, ha sotragat els imperis de Silicon Valley i de les multinacionals de microxips d’última generació. La competència entre les empreses i els xocs entre els estats, prefiguren un futur magre insostenible dels amos del món.

El ‘Ja s’ha acabat!’ per l’agressió sexual del petó no consentit del cap de la Federació de Futbol, Luís Rubiales, a la campiona mundial Jenni Hermoso, ha encetat el judici un any i mig després. El moviment feminista es manifesta potent en la denuncia clara i implacable de la misogínia i violència masclista que també travessa totes les estructures esportives i de lleure. “M’ha fet un fàstic...” va dir Jenni a la seva família allà mateix al camp. El lliure consentiment en les relacions sexoafectives forma part del dret al propi cos, i del dret a l’avortament, que tant volen reprimir, negar i fer enrere, els segments polítics i ideològics més reaccionaris.  

El diumenge 9 de febrer hi ha a Sabadell el Festival promogut per Zona de Llibertat, destinat a contribuir al suport dels i les preses polítiques a Rússia (estimacions entre 1.550 i 4.500). Zona de Llibertat l’ha formada Ksenia Kagarlitskaya, filla del pres polític d’esquerres Boris Kagarlitsky. Serà a l'Espai Polivalent del Parc del Nord, Ronda de Navacerrada, 58. Us convidem a la Taula sobre ‘La repressió política no té fronteres’, amb ponents: Agustín Santos (parlamentari de Sumar), Alfons Bech (coordinador de Xarxa Europea Solidària amb Ucraïna), Maties Serracant (exalcalde de Sabadell), Carmen Claudín (investigadora sènior del CIDOB), Iván Chuviliaev (IDITE LESOM, Rússia), Leonid Spirin (GROZA, Rússia), Andrey Movchan (XESU, Ucraïna).  

Centenari Lenin. A “Discurs a la reunió conjunta del CEC de tota Rússia, el Sòviet de Moscou, els Sindicats i Comitès de fàbrica” (5.05.1920): “les potències imperialistes no poden donar ni un sol pas important en els problemes polítics sense que surtin a flotació les seves divergències... demostren amb la seva política la cobdícia dels grups burgesos en pugna... rivals que es desemmascaren a si mateixos cent vegades més del que pugui fer la propaganda comunista. ... hem de dir que hem d'atenir-nos de nou indefectiblement a la regla a que ens vam atenir en totes les guerres anteriors... una vegada que les coses han arribat fins a la guerra, tot ha de ser supeditat als interessos de la guerra”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.
6 de febrer de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/
https://www.sinpermiso.info/textos/casa-orsola-simbolo-de-la-lucha-por-una-vivienda-dign