Somiem en un esport lliure de violència masclista
Visca la Rebel·lió del futbol femení
Gràcies futbolistes de la Selecció femenina. Gràcies campiones. T’estimem, Jenni Hermoso. Us estimem a totes. Heu alçat la veu rebel·lant-vos. Sou un símbol pels somnis de les nenes i nens. Sou una bandera per totes les professions de les dones, incloses les dedicades a les cures a les llars. Sou heroïnes dels drets de les dones, del feminisme.
Han confluït unes necessitats i demandes laborals de condicions de treball, una situació constant de menysteniment i greuges de violències masclistes, una victòria de professionals excel·lents, malgrat unes penoses condicions i una moral minvada pels greuges a la Selecció, tot això ha esclatat en l’agressió sexual de Luís Rubiales a la campiona Jenni Hermoso: en un petó no consentit, en una agressió sexual.
L’impacta de les imatges va ser fulgurant a tot el món. Un fet que ha estat percebut i reconegut per milions de dones en el món. La immediata resposta que desencadenà el “no m’ha agradat, eh?” de Jenni, va ser una remor profunda arreu. Un “S’ha acabat!”. El braçalet dels equips de futbol femení “Amb tu Jenni” va donar la volta al món. Que milions de dones hagin reaccionat vol dir que som en una època de fer camí i veure la final del túnel d’uns milers d’anys de l’opressió i injustícia patriarcal.
La rebel·lió es va fondre des de l’afició a la professió, uní la Selecció femenina, els equips tècnics, les periodistes, es va estendre imparable mostrant una situació professional indesitjable, unes federacions de funcionaments i equips directius prepotents, masclistes, amb dosis de corrupteles i clientelisme insostenibles.
Ni el petó no consentit és un simple acte individual aïllat d’eufòria, ni la reacció de la campiona, ni la rebel·lió generalitzada és una casualitat. Hi ha tot un món que ho sustenta. El poder patriarcal de la misogínia masclista, l’hàbit i la cultura de la violació, per una banda. La resiliència i la resistència sorda, dolorosa i l’anhel d’alliberació per la banda sotmesa.
Alexia Putellas, la capitana adorada, va ser breu i contundent al Parlament: “ Els nostres esforços i les nostres victòries s’estan convertint en referents per molts nens, nenes, joves i adults... “...que cap dona dins o fora del futbol femení hagi de viure mai cap més situació de menyspreu, faltes de respecte o abusos...” “no ens aturarem aquí, s’ho mereixen les que van lluitar abans que nosaltres, ens ho mereixem nosaltres per l’esforç que fem cada dia i s’ho mereixen els nenes i nens que avui somien en ser com nosaltres”
Juntes, les jugadores de la Selecció, han sostingut el “S’ha acabat” amb unes reivindicacions que clamen al cel. En el comunicat afirmen que els fets “van més enllà de lo esportiu. Davant d’aquests fets hem de tenir tolerància zero, per la nostra companya, per nosaltres i per totes les dones”... Les futbolistes concreten en cinc “els canvis que entenem que són bàsics per poder avançar i arribar a una estructura que no toleri ni formi part de fets tant denigrants”...”els canvis que s’han produït no són suficients per a que les jugadores se sentin en un lloc segur, on es respecti a les dones, s’aposti pel futbol femení i on puguem donar el nostre màxim rendiment”.
El vestuari ha practicat una sororitat memorable. És la forja dels escenaris d’un nou temps, d’una nova època on la concreció dels drets de les dones, el valors de la convivència, igualtat i estima, s’alien amb les necessitats de totes les dones, de la diversitat d’ètnies i classes socials, així com professions, per erradicar violències masclistes i tot tipus de sotmetiments i privilegis.
La Plataforma Unitària contra les violències de gènere dona suport a les demandes i fermesa del futbol femení.
A l’homenatge d’avui a les dones assassinades somiem ben alt...
En un esport lliure de violència masclista
En la resiliència, rebel·lia i sororitat amb les nostres germanes
Totes som Jenni!
Visca, visca, visca la lluita feminista!
Prou agressions a les dones!
Barcelona, a 18 de setembre de 2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario