La investidura presidencial te via verda per la clau de les llibertats i l’emancipació nacional republicana versus repressió i bloqueig de la millora de l’autogovern; al calor del resultat electoral del 14-F, atès que vira cap esquerres i vers l’esquerra independentista. Tanmateix el nou govern ERC-Junts resta lluny del 70/80% de suport social ciutadà, fins i tot els indicis del contingut polític, permet considerar que ni representen el 52% del vots malgrat en facin bandera.
Els condicionants econòmics de Junts ancoren la política governamental cap a sostenir l’entramat productiu privat, el concertat i públic-privat, així com els beneficis del mitjà i gran capital. La fiscalitat, els impostos i el frau queda en piadoses intencions sense mesures pràctiques concretes i clares.
Les bones línies del preàmbul, principis i sobre la direcció estratègica que enceten el pacte de govern, resulten esbiaixades i corregides en les mesures polítiques esbossades. Economia, Salut i Educació són sectors atorgats a una continuïtat supeditada a l’interès privat, en franca contradicció amb els aplaudiments i sentiments populars per les infermeres i la necessitat d’un sector públic fort i eficaç.
Si es fa cas al peu de la lletra de l’“Acord de Govern per la investidura de Pere Aragonès” (ERC i Junts) hi ha tanta profusió d’anuncis de pactes nacionals i lleis que resta en una gran boira quines directrius i concreció política es pensa fer en realitat.
El Sindicat d’Habitatge alerta que han desaparegut propostes del pacte ERC i CUP-G, com la de prohibir les expulsions sense motiu al final del contracte de lloguer, prohibir els honoraris abusius de les immobiliàries, recuperar habitatges desviats al turisme, no enviar la Brimo als desnonaments. Des de Crític troben a faltar l’energètica pública, la suspensió del foam o la recuperació dels centres educatius privats. La ullada al document resulta plena de generalitzacions sobre els llocs i condicions de treball, el SMC i les pensions. No es percep tarannà d’alarma climàtica i en la defensa del territori. Hi ha una certa llum en feminismes, però l’avenç dependrà del pressupost que s’hi apliqui, en una concepció integral i garantista vers l’infern patriarcal de la violència masclista, així com de la supeditació i desigualtat estructural de les dones. Tampoc s’hi veu canvi de model de seguretat.
La vicepresidència econòmica a mans de la dreta catalanista independentista, així com Salut, des del sector neoconvergent i neoliberal proprivatització de Junts, simbolitza el llast imposat a la necessitat de rumb social; augura un camí empedrat pel nou govern.
Les dues mirades de l’independentisme, les dues estratègies, no és que es neutralitzin o sumin, sinó que donen pas a la subsistència dels privilegis i la prepotència dels grans poders econòmics. Alhora es menysté una tercera mirada, de la CUP-G.
Tot això amb el suport d'una majoria molt justa que depèn de la CUP-G.
ECP (Comuns) no ha sabut aprofitar l’ocasió de contribuir a animar una aliança entre el sobiranisme i l’independentisme d’esquerres; la insistència en un govern amb el PSC (defensor de la repressió estatal a Catalunya, #155, i dels ajornaments socials i de llibertats del govern estatal) ha anul·lat a ECP que s’ha quedat en una crítica sense efectivitat política.
Les misèries temorenques de les esquerres, les dependències amb la repressió estatal de les llibertats, afavoreixen marge a la dreta catalanista. Foragitar-la del govern te a veure amb disposar d’una esquerra forta i compromesa amb les llibertats catalanes i republicanes.
Atès aquest context el que s’imposa és fer la nova experiència híbrida d’ERC i Junts amb lideratge ERC; això implica vigilar i condicionar les polítiques des del pacte ERC-CUP, fomentar la mobilització per alimentar alternativa clara d'aliances independentistes, sobiranistes i republicanes. Convé mobilització de base unitària als pobles per l'Amnistia. Cal noves forces per generar les condicions de referèndum efectiu, vinculant.
L’escenari agredolç governamental, escorat pel neoliberalisme proprivatitzador, desaconsella formar-ne part, car per la CUP-G resultaria més ser-ne hostatge que enfortir la component majoritària de l'esquerra independentista.
La CUP-G (9 escons) podria donar els vots imprescindibles per la investidura presidencial de Pere Aragonès mentre s’absté en els altres. Una senyal clara que convé preparar l’embat democràtic en tant que mobilització i alternativa política social i republicana. 20 de maig de 2021
De la Carta de L’Aurora.
https://twitter.com/RogerPala/status/1394992231132536838?s=09
No hay comentarios:
Publicar un comentario