Toc de queda

Toc de queda. Il·lustració d' Ermengol.

Cau un altre mite. El Congrés, amb l’aval UE, suspèn durant dos anys l’intocable sostre de despesa (#135) austericida, per facilitar aprovar els Pressupostos. El rebrot de la segona onada del Covid-19 colpeix drets, llibertats, l’atenció primària, hospitals, metges i infermeres, la ciutadania viu estupefacta i atemorida l’enfilada d’infecció i morts. El govern de coalició prepara un toc de queda d’eficàcia incerta, però de conseqüències repressores i morals punyents, mentre el gruix dels diners europeus engreixen els bancs i grans empreses.

Les elits financeres i de les grans fortunes es curen en salut per garantir que les seves butxaques s’omplin, alhora que posen el crit al cel per impedir que una Fiscalitat que s’acostés a l’europea furgués en els seus privilegis d’opacitat, baixíssims nivells impositius i frau.

Entre politòlegs i editorialistes s’esmenta el franquisme sociològic subjacent a l’Estat, tanmateix aquest concepte tant florit, que versa sobre ciutadania individual, se l’hauria de concretar en el poder immens del percentatge ínfim de rics indiscutibles (0’5%, poc més de 200 mil), les altres esferes de l’Estat, la judicatura, l’exèrcit i l’Església catòlica, junt el caciquisme que perviu en pobles i ciutats.

La moció de censura de la ultra dretana Vox s’alimenta d’aquest substrat sociològic que pressiona i apunta a una regressió autoritària, semi-dictatorial, en tota regla.

Els Cambó’s de les nissagues catalanes s’arrapen a l’Estat per protegir els seus negocis i coves d’Alí Babà. No en va la trama financera i frau del clan Pujol enllaça amb la Casa Reial del Rei emèrit. El titllat de sector negocis de CDC te un 3% de llarga ombra que, a la fi, enfosqueix a l’ex president Artur Mas. El tresorer de CDC ha declarat que es blanquejaven diners, i que ‘no s’imaginava que Mas no ho sabés’.

Hi ha desconeixements, comprensions i innocències que en realitat són complicitats fragants.

L’absolució del Major Trapero i la cúpula dels Mossos, no anul·la la condemna d’inhabilitació de la mesa del Parlament per haver permès un debat, ni la discriminació de penes superiors i presó a la presidenta Carme Forcadell, ni el judici a les persones de la Sindicatura electoral de l’1 d’octubre. Les 2.850 persones imputades, condemnades, empresonades i exiliades, són una altra mostra de la força del para-feixisme de Vox, així com de la crisi estructural del règim constitucional de 1978. Les il·lusions en la sostenibilitat d’aquest règim estan llastrades a plom.

El toc de queda o els confinaments parcials i sectorialitzats són com pals de cec. Cal serveis i empresa pública, cal sostenir des dels Pressupostos totes les activitats relacionades amb les cures i la Salut ciutadana, cal una Renda bàsica, cal llibertats, sobirania i drets universals. L’alternativa no és el xarop de bastó, ni la misèria, sinó la republicana de fraternitat social, municipalista i feminista. 22 d'octubre 2020

De la Carta de L’Aurora.