167 vots a favor, 165 en contra i
18 abstencions, han permès la configuració d’un govern de coalició dita progressista
entre el PSOE i Unidas Podemos.
El bloc parlamentari és el que va
foragitar a Rajoy i el PP del govern. El mateix que va ser bloquejat, a l’hora
de formar nou govern, pels poders econòmics, el de l’Estat, els de la dreta i
ultradreta, inclòs la rauxa de Sánchez negant la vicepresidència a Pablo
Iglesias i a incloure ministres d’UP.
 |
| Montse Bassa, ERC: abstenció. |
En mig any les dretes, els poders
fàctics i l’Estat, han fracassat en aconseguir una majoria suficient per formar
un govern de la confiança plena de les classes dominants, amb alguna combinació
entre el PSOE, PP i C’s. El vot popular que ha fragmentat la representació
parlamentària, la pressió catalana republicana i la independentista ERC, també
la de Bildu, han estat cabdals en el destret de la dreta.
Han votat a favor: PSOE (120),
Unidas Podemos-ECP-GeC (35), PNB (6), Más País (3), Compromís (1), Nueva Canarias
(1), BNG (1) i Teruel Existe (1). S’han abstès ERC (12), Sobiranistes (1) i EH Bildu
(5). En contra: PP (89), Vox (52), Ciutadans (10), NA+ (2) Coalición Canaria
(1), PRC (1), JxCat (8) i CUP (2).
 |
| Mertxe Aizpurua, EH Bildu: abstenció. |
Som davant un govern feble, que
disposa d’una majoria parlamentària ben contradictòria, sotmès al sostre de
despesa marcat per la UE, amb un programa que ofereix desmantellar algunes de
les mesures més punyents del PP, sense atrevir-se a comprometre’s a derogar-les
complertes ni a revertir les retallades d’aquests anys de crisi.
Les promeses i esperances van per
endarrere de les necessitats vitals populars. Tot i així l’anunci de frenada a
la deriva regressiva social i política representa una mirada cap a l’esquerra.
La mobilització, el carrer i les
fàbriques, seran determinants en els esglaons que transcorri la política
governamental, sinó volem que sigui com una estrella fugaç.
 | |
| Oskar Matute, EH Bildu: abstenció. |
La decisió del Parlament europeu de
confirmar la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras, des de la seva elecció
el 25 de maig de 2019, alhora que exigeix que participi a la sessió euro
parlamentària del dilluns 13 de gener, desautoritza de pla a la JEC i al TS. Si
no es respecta la immunitat, al mantenir l’euro diputat empresonat, el
conflicte institucional entre Espanya i la Unió Europea serà un nou front de
crisi pel govern.
Les esperances dels ‘sí’, els
escepticismes, l’abstenció crítica, els temors apocalíptics, fins i tot algun ‘no’
com el de la CUP, els hem de posar al servei de les necessitats treballadores,
de la mobilització popular i l’exigència política d’ençà avui mateix.
 |
| Mireia Vehí, CUP: no. |
Els fets, petits, mitjans o grans,
permetran la veritable mesura del progressisme governamental.
Poca treva hi haurà sobre la
derogació de les reformes laborals, el salari mínim, les pensions i treball
enfront de la precarització; els Pressupostos; la taula de diàleg amb el
rerefons del referèndum (autodeterminació), la llibertat dels i les preses
polítiques i persones exiliades, anul·lació del Judici, indult, amnistia;
mesures per l’emergència feminista, igualtat, violència masclista, agressions
sexuals i violacions; transició energètica per enfrontar-se al canvi climàtic.
Hi ha un espai polític de la
fraternitat treballadora -una sola classe parafrasejant el diputat de Bildu- i
entre els pobles, que permet fomentar les condicions de superació del règim
1978. L’alternativa la construirem des de l’exigència de les necessitats
populars amb aliances entre les esquerres socials, feminista i de la sobirania
republicana, ibèrica. 9 de gener de 2020
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario