12/12/19

Negociació o dilació

Ni aigua...
El dilema de la investidura presidencial rau en fer un acord entre el bloc que foragità a Rajoy i el PP del govern -PSOE-PSC, UP, nacionalistes i independentistes- o que el PSOE es decanti cap un bloc amb la dreta i ultradreta (C’s, PP, Vox). L’ombra de juliol plana en el segon comunicat PSOE-PSC-ERC que, en comptes de negociació i enfocament a un diàleg de conseqüències polítiques útils, traspua dilació.
 
Dit d’una altra manera, o el govern estatal assumeix que cal dialogar per resoldre democràticament el conflicte polític entre l’Estat espanyol i Catalunya o la involució autoritària estatal imposa la mordassa de les llibertats i esclafar el moviment republicà i independentista. 

En cap cas es tracta de ser neutrals entre un govern del PSOE i UP i un govern amb la dreta-ultradreta. Precisament per aquesta realitat punyent cal que el govern de l’Estat quedi condicionat a no emprar les polítiques de retallades austericides (reforma laboral, pensions, drets i serveis públics, salari mínim, fiscalitat), les d’ofec municipalista (lleis Montoro), les de complicitat amb la violència masclista, les de afrontar l’emergència climàtica, les de retallar les llibertats (llei mordassa) i la de reprimir i bloquejar el diàleg amb Catalunya per desencallar la lliure decisió en referèndum.

ECP s’ha postulat com a garantia governamental per posar en el centre el diàleg sobre Catalunya i una comprensió de la plurinacionalitat de l’Estat. Tot i que el preacord entre PSOE i Podemos és ben escadusser sobre les llibertats catalanes, sense cap esment a un referèndum, ni molt menys a una perspectives constituent republicanes, és l’ocasió per introduir l’ingredient de diàleg sense condicions, com a factor inicial per una resolució política democràtica a l’aspiració emancipadora: que sigui la ciutadania a Catalunya qui ho pugui decidir i ho faci exercint la seva lliure sobirania.

Serien necessàries tres taules de negociació: a) sobre treball i reformes laborals, b) municipal, c) diàleg sense condicions entre els governs estatal i autonòmic, sobre la llibertats dels presos i preses i persones exiliades, amnistia i autodeterminació amb un referèndum.

Donada la combinatòria parlamentària ERC resulta vital per l’opció democràtica. Te a veure en tractar sobre Amnistia, República i Autodeterminació, a través de situar convenientment un referèndum de lliure decisió.

Anem a un diàleg sense condicions o a la dilació de la ‘qüestió catalana’? 

La Constitució no inclou l’esmentat referèndum, l’Estat no el vol de cap manera, el PSOE no esmenta ni el concepte de plurinacional ni el de federalisme, el PP i Vox proclamen que s’apliqui un 155 profund i durador, que en la pràctica lamini la Generalitat i barri el pas del tot a expectatives republicanes per Catalunya i per Espanya.

41è tall a la Meridiana, St Andreu.
Les sentències sobre immunitats euro parlamentàries formen part d’aquest còctel pervers en el que l’únic cordó sanitari real és el que es fa amb la mobilització popular, del caire que sigui. 

La mobilització i votació popular del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, el 3-O, l’esclat de la rebel·lia juvenil i massiva a les sentències condemnatòries del 14-O 2019, són experiències vives que ens comprometen a treballar per una nova estratègia unitària del moviment sobiranista, independentista i republicà.

Què millor que encetar un diàleg viu, divers i franc. Per aconseguir-ho el proper dissabte 14 de desembre està tothom convidat a participar en el diàleg innovador per inèdit, de les diferents veus dins el sobiranisme a la Convenció republicana del sobiranisme progressista.  
Inscriu-te al web ‘Convencio14D.cat’. 12 de desembre de 2019

Carta de L’Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario